El Ayuntamiento de Masquefa solicitó al Ayuntamiento de los Hostalets de Pierola contratos y convenios de gestión de residuos e ingresos derivados. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación ya que el límite de igualdad de las partes en procesos judiciales no es aplicable al no existir perjuicio real para la defensa de la administración reclamada.
Puntos clave de la argumentación
1
Se confirma que el derecho de acceso a la información pública es aplicable también a las administraciones públicas en sus relaciones interadministrativas.
2
La aplicación de los límites al derecho de acceso no es automática y debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad según el artículo 22.1 LTAIPBG.
3
No se aprecia perjuicio en la tutela judicial efectiva ni alteración de la igualdad de las partes, ya que la propia administración reclamada admitió que la información no afecta a su posición en el litigio judicial.
4
El interés público y la naturaleza de la contratación pública prevalecen sobre la oposición de la administración, especialmente cuando el solicitante es un afectado por la actividad objeto de la información.
Texto completo
Resolució 177/2019, de 27 març
Número d’expedient de la reclamació: 33/2019
Administració reclamada: Ajuntament dels Hostalets de Pierola
Informació reclamada: Expedient relatiu a la gestió de residus i ingressos derivats d’aquesta gestió
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Tot i que existeix una divergència de posicions que ha de ser objecte de decisió judicial en
relació amb l’incident de compleció d’expedient, no s’aprecia que el límit previst a l’article 21.1.d
LTAIPBG hagi de suposar, en aquest procediment, la limitació de l’accés que es reclama, considerant
que no té relació amb l’objecte del litigi. En aquest sentit, cal recordar que la virtualitat dels límits com
a elements de restricció de l’accés a la informació no té caràcter automàtic, i que han de ser aplicats
de manera proporcional a l’objecte i finalitat de protecció del límit (article 22.1 LTAIPBG). A la vista de
la declaració de la pròpia demandada en el sentit que la documentació relativa a la contractació
objecte d’aquesta reclamació no altera la seva posició ni la perjudica en la tutela judicial efectiva dels
seus drets, no resulta proporcional al seu objecte l’aplicació del límit previst a l’article 21.1.d.
Paraules clau: Ajuntament. Ajuntament. Contractes. Residus. Reclamació contra silenci. Reclamació
interadministrativa. Límits. Igualtat de les parts en procediments judicials.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 24 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 33/2019, presentada per l’Ajuntament de
Masquefa contra l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. L’administració reclamant declina seguir el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, del 18 de juliol (RGAIP).
2. El 9 d’octubre de 2017 l’Ajuntament de Masquefa sol·licita a l’Ajuntament dels Hostalets de
Pierola la informació següent: “Sol·licitar a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola en virtut dels
principis de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que faciliti el contracte/s o
conveni/s de col·laboració signats amb les mercantils CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SAU i/o
Ecoparc de Can Mata, SL en relació a les instal·lacions de tractament i disposició del rebuig de
residus municipals, així com els ingressos derivats en concepte de compensació durant els
darrers tres anys”.
3. La Reclamació presentada el 24 de gener de 2019 indica que la sol·licitud anterior no hauria
estat atesa per l’Ajuntament.
4. El 30 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 20 de febrer de 2019 la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament dels Hostalets dels Hostalets de
Pierola, en el que manifesta que:
“Primer.- L’Ajuntament de Masquefa, sense utilitzar el tràmit del requeriment previ, previst a la
normativa vigent, va interposar un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU contra
l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, que amb el número 322/2018 es tramita davant el Jutjat
número 17 de lo Contenciós Administratiu.
Segon.- Havent l’Ajuntament de Masquefa utilitzat la via del RECURS CONTENCIÓS
ADMINISTRATIU en les seves relacions amb l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, almenys
pels assumptes que en el mateix es demanden, entén l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola que
s’ha de seguir per aquesta via en tant en quant aquesta segueixi amb el procediment i no es
manifesti la part actora desistint de tal procediment.”
6. El 26 de febrer de 2019 i a la vista de les manifestacions anteriors, la GAIP demana a
l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola la informació addicional següent:
“- caldria que ens comuniqueu quin és l’objecte del recurs contenciós administratiu interposat i
quina relació té amb la informació que es reclama davant aquesta Comissió que és la còpia dels
contractes o convenis subscrits per Masquefa amb Cespa Gestión de Residuos, SAU i Ecoparc
de Can Mata SL;
- quina relació te la informació sol·licitada amb el vostre dret de defensa i quin perjudici us
ocasionaria en la vostra posició al judici, si és el cas, no disposar-ne.
Finalment, us demanem que ens comuniqueu si heu requerit per via judicial la informació objecte
de la reclamació. “
7. El 27 de febrer de 2019 la GAIP, a la vista que l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola ha
manifestat l’existència d’un recurs contenciós administratiu interposat per l’Ajuntament de
Masquefa i per tal d’esclarir si hi ha coincidència entre aquesta reclamació i l’objecte del recurs
en seu judicial, li sol·licita la informació addicional següent:
“- caldria que ens comuniqueu quin és l’objecte del recurs contenciós administratiu interposat i
quina relació té amb la informació que es reclama davant aquesta Comissió que és la còpia dels
contractes o convenis subscrits per Masquefa amb Cespa Gestión de Residuos SAU, i Ecoparc
de Can Mata SL;
- quin perjudici concret us produiria en el vostre posicionament al judici el fet que l’Ajuntament de
Masquefa accedeixi a la informació objecte de la reclamació.
D’altra banda, en relació amb la informació reclamada, us demanem que ens informeu sobre les
dates dels contractes o convenis i que especifiqueu, si és possible, si són anteriors a la data
d’interposició del recurs.
Finalment, us demanem que ens informeu si els contractes o convenis que l’Ajuntament ha firmat
amb les empreses esmentades figuren o estan referencials al Portal de Transparència.”
8. El 6 de març de 2019 té entrada a la GAIP la resposta de l’Ajuntament de Masquefa a la petició
d’informació addicional, on exposa que l’objecte del recurs contenciós administratiu és “el silenci i
la inactivitat de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola respecte les queixes de l’Ajuntament de
Masquefa en relació amb la seva responsabilitat respecte de la llicència municipal i l’activador de
Can Mata i les molèsties que el mateix causa als habitants de Masquefa per la manca de
mesures de control i correctores de l’esmentada activitat i les immissions especialment en formes
d’olors, partícules en suspensió i afecció a les aigües freàtiques” i que la informació objecte
d’aquesta reclamació no ha estat demanada judicialment.
9. El 19 de març de 2019 la GAIP rep la resposta de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola que
manifesta el següent: “L’objecte d’aquest recurs [judicial], és a dir, la suposada i negada
inactivitat, no té cap tipus de relació amb els contractes que l’Ajuntament de Masquefa reclama a
la Comissió”, però exposa que en el marc d’aquell plet l’Ajuntament de Masquefa ha presentat un
incident de compleció d’expedient demanant l’expedient administratiu que és objecte d’aquesta
reclamació, i que l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola s’hi ha oposat “ per, com s’ha manifestat, no
tenir cap relació amb l’objecte del plet i ser anteriors en data a les reclamacions rebudes de
l’Ajuntament de Masquefa”. Assenyala que aquest incident està pendent de resolució pel Jutjat,
per la qual cosa considera que “el fet que l’Ajuntament de Masquefa accedeixi a la informació
que reclama a la Comissió perjudicaria greument la defensa que l’Ajuntament dels Hostalets de
Pierola està portant a terme en el referit litigi, en especial en l’incident de complement
d’expedient suscitat i que, en existir controvèrsia entre les parts, està pendent de resoldre’s pel
Jutjat”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es presenta en relació amb el silenci administratiu d’un administració obligada per l’LTAIPBG,
com ho és l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola (article 3.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
En aquest procediment la part reclamant és també una administració pública, en concret l’Ajuntament
de Masquefa, fet que podria fer dubtar sobre la seva admissibilitat. Tanmateix, cal remetre’ns al FJ 1
de la Resolució 271/2017, de 9 d'agost que ja recull el posicionament exprés d’aquesta Comissió
sobre aquesta qüestió:
“És evident que el dret d’accés a la informació pública i, en general, la regulació de la transparència
de les administracions públiques, han estat instituïts i regulats a diversos ordenaments jurídics per
definir i emparar drets de les persones privades en relació amb les Administracions públiques, mentre
que l’accés d’una Administració pública a informació d’una altra es regiria per la lògica de les
relacions interadministratives. Tanmateix, aquesta valoració general sobre el sentit bàsic de la
institució del dret d’accés a la informació pública no s’acompanya de cap previsió normativa concreta
de la que es pugui deduir que els drets reconeguts i regulats per l’LTAIPBG siguin exclusius de les
persones privades. Els articles 1 i 2 LTAIPBG consideren explícitament que els titulars del dret
d’accés a la informació pública són les persones, sense més precisions i el 18 de la mateixa Llei
estableix que pot ser exercit tant per persones físiques a títol individual, com en representació de
persones jurídiques. Atès que un dels atributs de les administracions públiques és la personalitat
jurídica (en aquest sentit, i pel que fa als ajuntaments, els atribueix expressament la personalitat
jurídica l’article 140 de la Constitució), caldrà concloure que el dret positiu vigent empara el dret dels
municipis d’accés a la informació pública a mans d’altres administracions, dret que han de poder
exercir de conformitat amb les previsions de l’LTAIPBG.”
De conformitat amb aquestes consideracions és admissible que un municipi com l’Ajuntament de
Masquefa adreci una reclamació davant la GAIP perquè ha estat desatesa la seva sol·licitud d’accés
a informació pública formulada a l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola.
D’altra banda, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per
a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri
necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el
termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre l’objecte de la reclamació i el límit de la igualtat de parts en el procediment judicial
L’Administració reclamada, l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, ha manifestat de manera rotunda
que l’objecte d’aquesta reclamació (l’accés a l’expedient de contractació de...) no té cap tipus de
relació amb l’objecte del litigi que s’està substanciant entre les parts d’aquest procediment. De fet,
manifesta que s’ha oposat a la petició de lliurar-lo en seu judicial com a incident de compleció
d’expedient precisament perquè no té cap relació amb l’objecte del litigi. Si la part demandada
confirma tan categòricament que l’expedient aquí reclamat no té relació amb el litigi que manté amb
l’Ajuntament reclamant, no es pot apreciar que l’accés a aquesta informació produeixi cap alteració en
la igualtat o desequilibri de les parts que a pugui perjudicar en la defensa dels seus interessos en el
procés judicial.
El fet que estigui també sota decisió judicial l’incident de compleció d’expedient, en el què es debat
l’accés a l’expedient aquí reclamat, no pot restringir-ne tampoc l’accés, considerant que
l’administració aquí reclamada i demandada en el procés judicial ha confirmat a la GAIP que l’únic
motiu per oposar-se al lliurament d’aquest expedient a la reclamant i demandant en el marc d’aquell
plet és la manca total de relació amb l’objecte del litigi, i no pas cap perjudici en la defensa dels seus
drets i interessos.
Per tant, tot i que existeix una divergència de posicions que ha de ser objecte de decisió judicial en
l’incident de compleció d’expedient, no s’aprecia que el límit previst a l’article 21.1.d LTAIPBG hagi de
suposar, en aquest procediment, la limitació de l’accés que es reclama. En aquest sentit, cal recordar
que la virtualitat dels límits com a elements de restricció de l’accés a la informació no té caràcter
automàtic (l’article 21.1. LTAIPBG estableix que: “El dret d’accés a la informació pública pot ésser
denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: ...
d) el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”), i han de ser
aplicats de manera proporcional a l’objecte i finalitat de protecció del límit (article 22.1 LTAIPBG).
A la vista de la declaració de la pròpia demandada en el sentit que la documentació relativa a la
contractació objecte d’aquesta reclamació no altera la seva posició ni la perjudica en la tutela judicial
efectiva dels seus drets, no resulta proporcional al seu objecte l’aplicació del límit previst a l’article
21.1.d.
Per tant, sense prejutjar si, en el marc del plet que substancien les parts en seu judicial, ha de ser
atesa o no la petició de compleció de l’expedient amb el contracte objecte d’aquest recurs, atenent a
la relació que guardi aquest expedient amb l’objecte del plet, no s’aprecien motius per restringir
l’accés en el marc d’aquest procediment, en el què la coherència i congruència de la documentació
reclamada amb l’objecte d’aquell plet no pot ser exigible ni tan sols considerada.
Per contra, es tracta d’informació pública relativa a un contracte de gestió de residus, especialment
sotmès, com tota la contractació pública, als principis de transparència, al qual l’Ajuntament reclamant
hi té un interès propi, com a afectat per les olors derivades d’aquesta gestió de residus, que cal
ponderar favorablement al dret d’accés reclamat, d’acord amb l’article 22.2 LTAIPBG.
De conformitat amb la ponderació suara justificada, s’estima la reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27
de març, resol per unanimitat:
1. Estimar la reclamació i declarar el dret de l’Ajuntament de Masquefa a accedir a la informació
reclamada, indicada a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola a facilitar-ne l’accés dins del termini màxim de
deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona
responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al
seu compliment, dins del termini de quinze dies.
4. Convidar a l’Ajuntament reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 33/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
.