Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de Masquefa el contenido de diversos registros de entrada y salida. Tras alegar la falta de respuesta, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) resolvió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información extemporáneamente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la legislación de transparencia al régimen jurídico especial de acceso.
2
El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa no puede tener un alcance o calidad inferior al de cualquier otro ciudadano.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin potestad discrecional de la Administración.
4
Se procede a la acumulación de reclamaciones cuando existe identidad sustancial o conexión íntima entre los objetos solicitados y las partes implicadas.
5
La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea que extingue la discrepancia jurídica y conlleva la pérdida del objeto.
Texto completo
Resolució 281/2024, de 7 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 23/2024, 30/2024 i 32/2024 (acumulades)
Administració reclamada: Ajuntament de Masquefa
Informació reclamada: Contingut de registres d’entrada i de sortida.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de les sol·licituds d’informació de les qual s deriven les Reclamacions i
comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Registres d’entrada. Registres de sortida. Reclamacions
contra silenci. Acumulació de reclamacions. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda
d’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
1. El dia 8 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 23/2024, presentada per una
persona electa contra l’Ajuntament de Masquefa, en relació amb la sol ·licitud indicada al
paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 28 de setembre de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament:
“El dia 19/09/2023 amb RE E2023011078 sol·licitem una sèrie de Registres d’Entrada. El dia
27/09/2023 amb RS S2023006745, tornem a tenir la següent resposta següent: “En aquesta
sol·licitud ens demaneu 122 registre d’entrada. Com s’ha dit anteriorment teniu accés al
Registre d’entrada i sortida a través del programa de gestió d’expedients, en el qual podeu
accedir al registre en concret i tenir coneixement de la persona que fa la sol·licitud o instància,
el número de registre, el dia i hora de l’entrada i el nom de la persona física o jurídica que fa
la petició i un resum del que tracta la mateixa, el seu objecte o motiu de fer la sol·licitud. Amb
aquesta informació ja poden tenir coneixement de les dades o motiu de la referida instància o
sol·licitud per poder posteriorment efectuar les preguntes o consultes en relació a les
mateixes. Per tant considerem que amb la informació de la que disposeu ja podeu efectuar
les preguntes o les consultes que vulgueu efectuar respecte de cada un dels registres
d’entrada sol·licitats. Si en algun registre d’entrada o sortida concret es vol ampliar informació
no hi ha problema per facilitar el registre en concret. Respecte a la sol·licitud de que us
enviem setmanalment els registres d’entrada ens remetem al que s’ha dit anteriorment. Teniu
l’accés online a través del gestor d’expedients a temps real.
- Primer sabem i som coneixedors de la informació que podem veure i no es pas al contingut
que es el que necessitem per tal de poder exercir la tasca que ens toca fer. Amb la informació
que tenim accés només tenim coneixement de que es tracta, per aquest motiu sol·liciten el
contingut. - Som conscients de la feina que pot comportar de fet tan sols sol·liciten dels 122
Registres de Sortida d’un total de 1378 i el mateix dels de Registre d’Entrada que hem
sol·licitat d’un total de 2365 tan sols hem sol·licitat 119. - També comunicar que XXXX no te
accés al Gestor d’expedients. - Una vegada més considerem que aquest tipus de resposta
només es allargar el temps la no informació”.
2. El dia 8 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 30/2024, presentada per la mateixa
persona electa contra l’Ajuntament de Masquefa, en relació amb la sol·licitud indicada al
paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 5 d’octubre de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament “El contingut dels
següents Rs 6167 6174 6389 6388 6389 6390 6465 6488 6502 6504 6505. Seguim sense
rebre els registres d'entrada i sortida de forma setmanal, ho tornem a reclamar o en el seu
defecte poder tenir accés al gestor i així poder fer la feina nosaltres mateixos”.
3. El dia 8 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 32/2024, presentada per la mateixa
persona electa contra l’Ajuntament de Masquefa, en relació amb la sol·licitud indicada al
paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
En data 26 de setembre de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament una sèrie de
registres de sortida, entre els números 5079 i el 6440.
4. Les tres Reclamacions presentades el 8 de gener de 2024 (23/2024, 30/2024 i 32/2024)
indiquen que les peticions efectuades a la SAIP no han estat contestades.
5. En data 24 de gener de 2024, la GAIP admet provisionalment les tres Reclamacions, informa
a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El dia 13 de febrer de 2024, la GAIP comunica les tres Reclamacions a l’Ajuntament de
Masquefa i li requereix que, dins del termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i
de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de
mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la
sessió.
7. El dia 16 de febrer de 2024, la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament, en el qual s’adjunta còpia
de l’ofici de resposta enviat a la part reclamant, amb els Registres d’entrada i sortida
sol·licitats, i es demana que es deixi sense efecte la convocatòria de mediació i que es doni
per finalitzat el procediment de la Reclamació 23/20224. Altrament, s’hi fan constar una sèrie
de consideracions, com ara que:
“Els registres d’entrada i sortida (aquests des del Ple d’octubre) són informats mensualment a
la sessió del Ple municipal en el qual es dóna compte també dels Decrets d’Alcaldia dictats
entre una sessió i la següent del plenari, així com de les Juntes de Govern Local. En aquestes
relacions de registres d’entrada i sortida dels quals es dona compta al Ple municipal s’informa
de: - Número registre - Persona interessada - Títol del registre amb una breu descripció de la
instància presentada ”.
Igualment, s’indica en l’escrit de l’Ajuntament que: “Els registres d’entrada i sortida demanats
(més de 900) han suposat una gran càrrega de treball administratiu. Entrar a cada registre,
descarregar-lo del gestor d’expedient, adjuntar la documentació que porten incorporada,
analitzar el seu contingut als efectes de les limitacions que imposa l’article 164.3 LMRLC. És
evident que Masquefa és una Ajuntament petit amb limitacions de personal i molta càrrega de
treball i aquesta informació requereix el seu temps ”.
Finalment, en l’escrit de l’Ajuntament també s’afirma que: “També s’han detectat peticions de
registre d’entrada i/o sortida absurdes o sense cap transcendència en el control del govern” ,
(...) “Situacions aquestes que fan pensar en que es tracta de peticions massives amb altres
objectius que no són pròpiament el del control polític”.
8. En data 20 de febrer de 2024, la GAIP trasllada al reclamant la informació que ha fet arribar
l’Ajuntament de Masquefa, fent constar que, si en un termini de 5 dies hàbils no es comunica
el contrari, la Comissió entendrà que es dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i,
per tant, finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
9. El 28 de febrer de 2024, la part reclamant comunica a la GAIP que “ja s’ha adjuntat còpia de
la sol·licitud del contingut dels Registres d’entrada i sortida sol·licitats”. En aquest sentit, es
diu que “la nostra sol·licitud ha estat sempre la de poder tenir el contingut dels registres
sol·licitats i no s’ha facilitat fins ara, que heu intervingut des del GAIP”.
A l’ensems, es fan constar una sèrie de consideracions, com a rèplica a les efectuades des de
l’Ajuntament. Així, es diu que “en alguna ocasió, demanem molts registres d’entrada i sortida
donat que en el llistat que ens envien no surt cap concepte”, que “des de la sessió plenària
del passat mes de febrer, ja no se’ns lliure el llistat amb la relació de tots els registres
d’entrada i sortida amb l’argument, segons l’alcalde, que els podem veure al gestor
d’expedients. Val a dir, que la vista que disposem nosaltres del gestor (que tenim autoritzada)
no mostra tots els registres, com sí que abans veiem en el llistat que es facilitava per donar
compte al ple” i, finalment, que la seva actitud no pretén ser abusiva, atès que “Al estar en
blanc o poc descrit el concepte del registre provoca que sol·licitem còpia de documents que
amb una descripció complerta no hauria calgut demanar-los. I considerem totalment fora de
lloc que l’alcalde qualifiqui Les nostres peticions d’absurdes o sense cap transcendència”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la Comissió les comunicacions que substitueixin
les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals
la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016,
que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i
negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret
d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència
312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les
reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació
pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims
jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i
autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2,
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals
perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE,
tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les
previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica
de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15
i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat
mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de
la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició
final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en
tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG,
en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la
reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits
aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Acumulació de Reclamacions
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment,
d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial
o una connexió íntima.
Es prou clara la connexió existent entre les Reclamacions 23/202 4, 30/2024 i 32/2024: les parts
són les mateixes (la persona electa reclamant i l’Ajuntament de Masquefa), la resposta de
l’Ajuntament engloba els objectes de tres sol·licituds d’accés a la informació pública, que estan
fortament relacionats (registres d’entrada i de sortida), i, per tant, la finalització del procediment és
igualment la mateixa en els tres casos.
Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir
l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les
parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions
citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna
i convenient per als interessos generals.
3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de les Reclamacions
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquests procediments. Per més que en els
escrits de lliurament de la informació i de rèplica de la part reclamant s’hi facin consideracions que
evidencien la manca d’acord sobre el capteniment de la qüestió, aquest s lliuraments efectuat s
suposen la satisfacció extemporània de les sol·licituds d’informació de les quals deriven les
Reclamacions i comporten la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que les justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar les Reclamacions, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7
de març de 2024 , resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 23/2024, de la Reclamació
30/2024 i de la Reclamació 32/2024, que es resolen de forma acumulada.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 23/2024, a la Reclamació 30/2024 i a
la Reclamació 32/2024 i disposar llur publicació al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.