Una asociación solicitó al Ayuntamiento de Badalona el cumplimiento de derechos lingüísticos y medidas para la atención en catalán. Ante la falta de respuesta, recurrió a la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por considerar que las peticiones no versan sobre información pública existente, sino que son solicitudes de actuación o derecho de petición.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no requiere información pública según la definición del artículo 2.b de la LTAIPBG, ya que no busca datos existentes en poder de la Administración.
2
Las peticiones sobre cumplimiento de derechos lingüísticos y medidas futuras no constituyen el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
3
La solicitud se encuadra en el derecho de petición del artículo 29 de la Constitución, quedando fuera de las competencias de la GAIP.
4
Se determina la inadmisibilidad de la reclamación conforme al artículo 33.2 del RGAIP al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 52/2020, de 23 de gener
Número d’expedient de la reclamació: 32/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Badalona
Informació reclamada: Actuacions previstes per atendre en català.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació (antecedent 2) en cap dels seus quatre
apartats demana informació pública, entesa aquesta en els termes definits per l’article 2.b LTAIPBG.
Demana el compliment de drets lingüístics, les mesures que pensa aplicar l’Ajuntament, motivar una
eventual denegació municipal i que es tingui a l’entitat reclamant com a interessada i, en aquesta
qualitat, sigui informada d’actuacions municipals futures. Cap d’aquestes peticions té per objecte
informació pública, en el sentit d’informació existent en poder de l’Administració. La sol·licitud indicada
a l’antecedent 2 segurament pot tenir empara en el dret de petició de l’article 29 de la Constitució, però
no en el dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, la seva garantia resta al marge de les
competències de la GAIP i d’aquest procediment de reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Associacions. Llengua. Drets lingüístics. Reclamació contra silenci.
Informació pública. Dret de petició.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 15 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 32/2020, presentada per una associació
contra l’Ajuntament de Badalona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent.
L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 15 de novembre de 2019 l’entitat reclamant presenta una instància genèrica a l’Ajuntament de
Badalona, on exposa el cas d’una persona a qui els serveis municipals no haurien satisfet el dret
a ser atesa en llengua catalana, invoca preceptes normatius de l’Estatut d’Autonomia i de la
legislació de política lingüística que garanteixen aquest dret i demana: 1- Que l’Oficina Municipal
d’Informació al Consumidor de Badalona procedeixi a complir les prescripcions legals esmentades
per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans. 2- Que l’Ajuntament de Badalona, a través
del servei que correspongui, ens faci arribar les mesures concretes que pensa implementar per tal
de complir les prescripcions legals i reglamentaries assenyalades en aquest text. I que ho faci en
el termini explicitat per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern. Que en cas que no se’ns faciliti tota la informació demanada, se’ns expliqui
el perquè de la negativa en resolució motivada i amb peu de recurs. 4- Que es tingui a la Plataforma
per la Llengua com a persona interessada en aquest expedient i se’ns mantingui informats de les
actuacions en tràmit administratiu efectuades per aquesta Oficina Municipal i la resta de serveis
de l’Ajuntament de Badalona.
3. La Reclamació presentada el 15 de gener de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la
sol·licitud anterior.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 33.2 RGAIP estableix la
inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
La sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació (antecedent 2) en cap dels seus quatre apartats
demana informació pública, entesa aquesta en els termes definits per l’article 2.b LTAIPBG. Demana
el compliment de drets lingüístics, les mesures que pensa aplicar l’Ajuntament, motivar una eventual
denegació municipal i que es tingui a l’entitat reclamant com a interessada i, en aquesta qualitat, sigui
informada d’actuacions municipals futures. Cap d’aquestes peticions té per objecte informació pública,
en el sentit d’informació existent en poder de l’Administració. La sol·licitud indicada a l’antecedent 2
segurament pot tenir empara en el dret de petició de l’article 29 de la Constitució, però no en el dret
d’accés a la informació pública i, en conseqüència, la seva garantia resta al marge de les competències
de la GAIP i d’aquest procediment de reclamació.
En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no té per
objecte el dret d’accés a la informació pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de
gener de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 32/2020 perquè no té per objecte el dret
d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.