Inadmisión de reclamación por falta de requisitos formales en solicitudes de información sobre Covid-19 al Departamento de Salud

Resolució 110/2021, de 21 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 31/2021 Administració reclamada: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diversa informació relativa a la gestió de la Covid- 19. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Dels antecedents i de la informació aportada per la persona reclamant se’n desprèn que les successives i diverses peticions d’informació a través de la via del correu electrònic que assenyala com a objecte de la reclamació no eren sol·licituds d’accés a informació pública que reunissin els requisits establerts per l’LTAIPBG, i, per tant, no eren capaces d’iniciar un procediment d’accés emparat per l’LTAIPBG i d’obtenir la garantia prevista en el seu article 39 LTAIPBG. Així es desprèn no només del fet que no s’utilitza el formulari electrònic ni la signatura electrònica per acreditar la identitat de la persona sol·licitant, sinó del fet que les pròpies comunicacions electròniques demanen la informació pel mateix dia, de manera incompatible amb la previsió de l’article 34 LTAIPBG quant al termini de resolució de què disposa l’Administració en el cas dels procediment d’accés a la informació a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. Les peticions d’informació desateses, doncs, s’han d’emmarcar en l’àmbit de les relacions entre periodistes i els gabinets de premsa, en el què seria esperable una adequada atenció i agilitat en la provisió d’informació, però que no pot ser objecte d’empara per part d’aquesta Comissió, que té reservades les seves competències a la revisió de procediments d’accés a la informació pública emparats en l’LTAIPBG i prèviament resolts per l’administració en sentit limitatiu del dret d’accés, i com ha quedat establert, els correus electrònics que s’indiquen com a objecte de reclamació no suposen un exercici vàlid d’incoació del procediment d’exercici del dret d’accés a la informació la resolució del qual pugui ser revisada per aquesta Comissió. Paraules clau: Generalitat. Requisits de les sol·licituds. Correu electrònic. Requisits de la reclamació. Manca de sol·licitud prèvia. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 31/2021, presentada per una periodista contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La persona reclamant aporta diferents correus enviats els dies 20 d’abril, 16 de juliol, 7, 12 i 21 d’agost i el 27 d’octubre en els quals demana diversa informació relacionada amb la Covid-19 com per exemple: “Podríem tenir el llistat de les residències de Catalunya, nombre de residents, positius, negatius i morts pe covid o sospitosos de coronavirus detectats fins ara? Quins són els membres del nucli dur de la consellera? Com és que encara no s’ha substituït en Josep Guix? El Comité d’Experts que treballarà per reformar el sistema sanitari tindrà algun paper en algun àmbit de la lluita contra la Covid- 19? La unitat de seguiment per abordar la covid, per quant personal està formada? I té pressupost? I quins són els seus àmbits competencials? M’han dit que hi ha 73 persones contractades i 83 altes al sistema, quina diferència hi ha? I, a la pràctica, quin és el nombre total d’agents covid a la regió sanitària de Girona? La resta de dades que surten al mapa i que corresponen a les regions sanitàries, són persones contractades o alts al sistema? Perquè, a més, ara heu augmentat la xifra de gestors... i són persones contractades o altes al sistema la xifra que doneu? Podríem tenir les dades d’ocupació dels hospitals de tota Catalunya? Llits normals i UCI’s ocupades i lliures a cada hospital concret, i si ho teníeu separat entre covids i nocovids... D’una banda, és veritat que ara es pot treure una 6ena dosi dels vials de Pfizer? Com és que s’ha fet el canvi si la setmana passada la consellera va dir a Rac1 que no ho preveien? I d’altra banda, em podríeu dir quantes persones viuen a residències a Catalunya? I tenir la xifra separada entre gent gran i persones amb discapacitat. Quin percentatge de casos de coronavirus es seqüencien per buscar la nova variant britànica i la resta que han sorgit? Es busca a totes les regions sanitàries o en quines? Aquest número s’ha incrementat o reduït des del 19 de desembre? Quins laboratoris catalans els fan? 3. La Reclamació el 13 de gener de 2021, es presenta contra el departament de premsa del Departament de Salut de la Generalitat, i es motiva de la manera següent: “És desesperant la ineficàcia, ineptitud, la falta de professionalitat i honestedat del departament de premsa de la conselleria de Salut, en aquests deu mesos de pandèmia per norma general no contesten maaaai les sol·licituds d'informació, si truques et diuen que enviïs correu, envies correu i no et contesta NINGÚ. Tinc sol·licituds de fa mesos, amb fins a cinc correus enviats per sol·licitar informació i CAP resposta. Us adjunto captures de pantalla de diferents correus que ningú ha contestat”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 26.1 LTAIPBTG disposa que les sol·licituds d’accés a la informació han de realitzar-se per un mitjà que permeti tenir constància de la identitat de la persona que la sol·licita, l’article 27.2 LTAIPBG disposa que quan la sol·licitud es presenti per mitjans electrònics, s’ha d’utilitzar la signatura electrònica i un formulari electrònic accessible des del Portal de Transparència. Dels antecedents i de la informació aportada per la persona reclamant se’n desprèn que les successives i diverses peticions d’informació a través de la via del correu electrònic que assenyala com a objecte de la reclamació no eren sol·licituds d’accés a informació pública que reunissin els requisits establerts per l’LTAIPBG, i, per tant, no eren capaces d’iniciar un procediment d’accés emparat per l’LTAIPBG i d’obtenir la garantia prevista en el seu article 39 LTAIPBG. Així es desprèn no només del fet que no s’utilitza el formulari electrònic ni la signatura electrònica per acreditar la identitat de la persona sol·licitant, sinó del fet que les pròpies comunicacions electròniques demanen la informació pel mateix dia o per al dia següent, de manera incompatible amb la previsió de l’article 33.1 LTAIPBG quant al termini de resolució de què disposa l’Administració en el cas dels procediment d’accés a la informació a l’empara de l’article 18 LTAIPBG, que és d’un mes. Sens perjudici de què el procediment d’accés a la informació de l’LTAIPBG s’ha mostrat útil per al periodisme d’investigació, i que aquesta Comissió ha ofert la seva empara als periodistes que s’hi ha adreçat reclamant informació per a les seves investigacions d’acord amb la legislació de transparència, el cert és que les característiques i requisits d’aquest procediment administratiu d’accés a la informació no ofereixen l’agilitat i la immediatesa que requereix el periodisme d’actualitat, i no poden adaptar-s’hi per satisfer-lo sense infracció de la llei. I aquest és el cas de les peticions d’informació desateses que ara es reclamen, que s’han d’emmarcar en l’àmbit de les relacions entre periodistes i els gabinets de premsa, en el què seria esperable una adequada atenció i agilitat en la provisió d’informació, però que no reuneixen els requisits per ser considerades sol·licituds d’accés a la informació pública ni iniciar un procediment a l’empara de l’LTAIPBG i, per tant, la seva desatenció no pot ser reclamada davant d’aquesta Comissió, que té reservades les seves competències i àmbit d’actuació en la revisió de les decisions administratives en procediments d’accés a la informació pública. Efectivament, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. De la seva banda, els articles 29 a 33 RGAIP desenvolupen aquest precepte i concreten els requisits que han de complir les resolucions i determinen la seva inadmissibilitat si no els compleixen. Així, l’article 29 RGAIP estableix que la reclamació s’ha de presentar contra una resolució expressa o presumpta d’una sol·licitud d’informació, i l’article 30 RGAIP atribueix la legitimació per reclamar a la persona a la què s’ha desestimat o s’ha impedit l’accés a informació pública prèvia resolució expressa o presumpta de la seva sol·licitud. En aquest cas no s’ha produït cap resolució, ni expressa ni presumpta, del Departament de Salut com a conseqüència de les peticions indicades a l’antecedent 2, perquè no reunien els requisits establerts per l’article 26 LTAIPBG i, per tant, no van tenir la capacitat jurídica d’iniciar un procediment d’accés a la informació pública sotmès a l’LTAIPBG, i en conseqüència, la seva desatenció no pot ser revisada per aquesta Comissió i ha de ser inadm esa, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG i 33.2 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 31/2021 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.