Pérdida de objeto 05/03/2020 · 51 días en resolverse

Solicitud de documentos sobre proyectos de obras y subvenciones en Sidamon y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó a la Diputación de Lleida información sobre subvenciones y proyectos de obras en el municipio de Sidamon. El solicitante alegó que la información facilitada era insuficiente y omitía datos sobre la adecuación de un mirador. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración terminó de facilitar toda la información disponible en su poder.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 Se produce la pérdida de objeto de la reclamación cuando la administración facilita la información solicitada durante el curso del procedimiento.
3 La satisfacción extemporánea de la solicitud conlleva la finalización del expediente al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
4 La administración ha afirmado formalmente no disponer de más información sobre el objeto solicitado más allá de la ya entregada.

Texto completo

Resolució 193/2020, de 5 de març Número d’expedient de la reclamació: 29/2020 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Documents relacionats amb un projecte d’obres. Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Per una banda, en el seu darrer informe la Diputació manifesta expressament que no disposa de més informació sobre l’objecte indicat a la sol·licitud que la facilitada a la persona reclamant. Per una altra, si bé la persona reclamant manifesta la seva estranyesa (antecedent 10) pel fet que la Diputació només li faciliti informació sobre elements de senyalització, però això podria ser degut a què el projecte sol·licitat 51/17 és precisament un projecte de senyalització i el seu objecte normal serien elements de cartellera. En base a aquestes consideracions, cal entendre que la Diputació ha facilitat efectivament la informació sol·licitada que es troba en el seu poder, i així ho afirma formalment. Paraules clau: Diputació. Contractes. Obres. Reclamació contra estimació. Manca de lliurament. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 29/2020, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la informació indicada als antecedents següents. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de febrer de 2019 la persona reclamant fa esment de què el 2016 o el 2017 la Diputació de Lleida hauria atorgat un ajut a l’Ajuntament de Sidamon per instal·lar una barana o mirador en un paratge de la població (probablement hi consti La Serra o la Fita Alta), per import aproximat d’11.000 € i demana a la Diputació: còpia de la sol·licitud i de la resolució de la subvenció per part de la Diputació de Lleida i també si finalment es va tirar endavant el projecte o no (justificació). 3. Per Decret d’1 de març de 2019 la Diputació estima la sol·licitud anterior i insta el Departament competent a facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant dins del termini de 30 dies establert per l’article 36.1 LTAIPBG. 4. El 27 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida, a través del web de transparència de la Generalitat: 1. Informes dels ajuntaments de Sidamon i Torregrossa sobre la ubicació definitiva dels diferents senyals dins del terme municipal associats a l’expedient 51/17 (Òrgan de Contractació: Diputació de Lleida), que havien d’anar inclosos a la memòria de licitació (Punt 1.2.2 del Plec de prescripcions tècniques). Eventuals modificacions, si s’escau. 2. Documents del projecte associats a les actuacions relacionades amb l’adequació del mirador de la Fita Alta i de l’Observatori, lot 7, adjudicat a l’empresa Enginyeria Marsal i Porta SL. Demana rebre aquesta informació en format ZIP o PDF. 5. Per comunicació de 25 de novembre de 2019 la Diputació de Lleida facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada indicada a l’antecedent anterior referent a l’expedient 51/17. En relació amb el mirador indicat a la sol·licitud, la comunicació de la Diputació facilita únicament dades de la seva senyalització. 6. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2020 assenyala que la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 va ser contestada tot facilitant dades d’un altre mirador (barana de l’església) i tot indicant que no hi hauria més informació, i que la sol·licitud indicada a l’apartat 2 de l’antecedent 4 hauria set contestada facilitant només dades de senyalització del mirador i amb un escrit sense signar. 7. El 20 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. L’11 de febrer de 2020 la GAIP rep l’informe de la Diputació de Lleida. Explica la tramitació de la sol·licitud indicada a l’antecedent 4. Afirma que per escrit del Patronat de promoció econòmica, que seria l’organisme que disposava de l’expedient sol·licitat, el 25 de novembre de 2019 es va enviar a la persona reclamant la “informació requerida i que constava al Patronat”, tant de l’ 1 com del punt 2 de la sol·licitud. Respecte al Mirador de Fita Alta i Observatori es facilita el cartell informatiu de les obres de recuperació i s’indica una pagina web per obtenir més detalls. L’informe conclou que la Diputació hauria facilitat la informació sol·licitada dins del termini establert legalment, motiu pel qual demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació. Juntament amb l’informe, la Diputació també facilita l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 4. 9. El 13 de febrer de 2020 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant, tot indicant que si no està conforme amb ella, en el termini de cinc dies concreti la informació sol·licitada que no li hauria estat lliurada. 10. El 13 de febrer de 2020 la persona reclamant presenta les seves al·legacions. Recorda, en primer lloc, la literalitat del segon apartat de la sol·licitud indicada a l’antecedent 4 i afegeix: en cap cas en els documents aportats per la Diputació es fa esment a les actuacions relacionades amb l’adequació del mirador de la Fita Alta. Tal com consta en els documents aportats, la primera resposta va ser la barana de l’església de Sidamon i en la segona resposta parlen de la ubicació d’unes senyals ... Podria ser que l’adequació del mirador de la Fita Alta s’hagués adjudicat a una altra empresa, però el lot 7 era compacte i té un títol molt clar. En qualsevol cas, la Diputació ha de tenir informació sobre aquesta adequació, ja que grinyola molt que un projecte que té com a objectiu explícit adequar un mirador en la Fita Alta (a més a més d’un mirador a l’observatori) es redueixi a ficar una senyal. Existeixen indicis clars que així és i que la Diputació amaga aquesta informació... Es tracta d’una contractació pública i, per tant, les actuacions previstes d’adequació del mirador de la Fita Alta han d’estar disponibles en l’oferta d’aquesta contractació i s’ha de saber qui fa aquestes actuacions i on està previst fer-les. Insisteix en voler accedir a la informació completa d’aquestes actuacions d’adequació dels miradors. 11. El 17 de febrer de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors a la Diputació, a qui convida a facilitar la informació sol·licitada indicada per la Reclamant o, si s’escau, a argumentar la seva inexistència. 12. El 26 de febrer de 2020 la GAIP rep un nou informe de la Diputació, que manifesta el següent: un cop feta una nova sol·licitud al Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, us enviem l’avantprojecte de senyalització de la Ruta de la Serra i adequació del Mirador de la fita Alta i de l’Observatori, així com un informe del Patronat de Promoció Econòmica sobre l’execució de l’avantprojecte. A banda d’aquesta documentació, a la Diputació de Lleida no disposem de més informació sobre l’objecte de la Reclamació. La GAIP trasllada aquesta informació, inclòs l’avantprojecte de senyalització esmentat, a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Per una banda, en el seu darrer informe la Diputació manifesta expressament que no disposa de més informació sobre l’objecte indicat a la sol·licitud que la facilitada a la persona reclamant. Per una altra, si bé la persona reclamant manifesta la seva estranyesa (antecedent 10) pel fet que la Diputació només li faciliti informació sobre elements de senyalització, però això podria ser degut a què el projecte sol·licitat 51/17 és precisament un projecte de senyalització i el seu objecte normal serien elements de cartellera. En base a aquestes consideracions, cal entendre que la Diputació ha facilitat efectivament la informació sol·licitada que es troba en el seu poder, i així ho afirma formalment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de març de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 29/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.