Se solicitó a la Diputación de Lleida información sobre subvenciones y proyectos de obras en el municipio de Sidamon. El solicitante alegó que la información facilitada era insuficiente y omitía datos sobre la adecuación de un mirador. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración terminó de facilitar toda la información disponible en su poder.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
Se produce la pérdida de objeto de la reclamación cuando la administración facilita la información solicitada durante el curso del procedimiento.
3
La satisfacción extemporánea de la solicitud conlleva la finalización del expediente al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
4
La administración ha afirmado formalmente no disponer de más información sobre el objeto solicitado más allá de la ya entregada.
Texto completo
Resolució 193/2020, de 5 de març
Número d’expedient de la reclamació: 29/2020
Administració reclamada: Diputació de Lleida
Informació reclamada: Documents relacionats amb un projecte d’obres.
Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Per una banda, en el seu darrer
informe la Diputació manifesta expressament que no disposa de més informació sobre l’objecte indicat
a la sol·licitud que la facilitada a la persona reclamant. Per una altra, si bé la persona reclamant
manifesta la seva estranyesa (antecedent 10) pel fet que la Diputació només li faciliti informació sobre
elements de senyalització, però això podria ser degut a què el projecte sol·licitat 51/17 és precisament
un projecte de senyalització i el seu objecte normal serien elements de cartellera. En base a aquestes
consideracions, cal entendre que la Diputació ha facilitat efectivament la informació sol·licitada que es
troba en el seu poder, i així ho afirma formalment.
Paraules clau: Diputació. Contractes. Obres. Reclamació contra estimació. Manca de lliurament.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 14 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 29/2020, presentada contra la Diputació de
Lleida, en relació amb la informació indicada als antecedents següents. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 24 de febrer de 2019 la persona reclamant fa esment de què el 2016 o el 2017 la Diputació de
Lleida hauria atorgat un ajut a l’Ajuntament de Sidamon per instal·lar una barana o mirador en un
paratge de la població (probablement hi consti La Serra o la Fita Alta), per import aproximat
d’11.000 € i demana a la Diputació: còpia de la sol·licitud i de la resolució de la subvenció per part
de la Diputació de Lleida i també si finalment es va tirar endavant el projecte o no (justificació).
3. Per Decret d’1 de març de 2019 la Diputació estima la sol·licitud anterior i insta el Departament
competent a facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant dins del termini de 30 dies
establert per l’article 36.1 LTAIPBG.
4. El 27 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana a la Diputació de Lleida, a través del web
de transparència de la Generalitat: 1. Informes dels ajuntaments de Sidamon i Torregrossa sobre
la ubicació definitiva dels diferents senyals dins del terme municipal associats a l’expedient 51/17
(Òrgan de Contractació: Diputació de Lleida), que havien d’anar inclosos a la memòria de licitació
(Punt 1.2.2 del Plec de prescripcions tècniques). Eventuals modificacions, si s’escau. 2.
Documents del projecte associats a les actuacions relacionades amb l’adequació del mirador de
la Fita Alta i de l’Observatori, lot 7, adjudicat a l’empresa Enginyeria Marsal i Porta SL. Demana
rebre aquesta informació en format ZIP o PDF.
5. Per comunicació de 25 de novembre de 2019 la Diputació de Lleida facilita a la persona reclamant
la informació sol·licitada indicada a l’antecedent anterior referent a l’expedient 51/17. En relació
amb el mirador indicat a la sol·licitud, la comunicació de la Diputació facilita únicament dades de
la seva senyalització.
6. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2020 assenyala que la sol·licitud indicada a
l’antecedent 2 va ser contestada tot facilitant dades d’un altre mirador (barana de l’església) i tot
indicant que no hi hauria més informació, i que la sol·licitud indicada a l’apartat 2 de l’antecedent
4 hauria set contestada facilitant només dades de senyalització del mirador i amb un escrit sense
signar.
7. El 20 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
8. L’11 de febrer de 2020 la GAIP rep l’informe de la Diputació de Lleida. Explica la tramitació de la
sol·licitud indicada a l’antecedent 4. Afirma que per escrit del Patronat de promoció econòmica,
que seria l’organisme que disposava de l’expedient sol·licitat, el 25 de novembre de 2019 es va
enviar a la persona reclamant la “informació requerida i que constava al Patronat”, tant de l’ 1 com
del punt 2 de la sol·licitud. Respecte al Mirador de Fita Alta i Observatori es facilita el cartell
informatiu de les obres de recuperació i s’indica una pagina web per obtenir més detalls. L’informe
conclou que la Diputació hauria facilitat la informació sol·licitada dins del termini establert
legalment, motiu pel qual demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació. Juntament amb
l’informe, la Diputació també facilita l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació indicada a
l’antecedent 4.
9. El 13 de febrer de 2020 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant, tot
indicant que si no està conforme amb ella, en el termini de cinc dies concreti la informació
sol·licitada que no li hauria estat lliurada.
10. El 13 de febrer de 2020 la persona reclamant presenta les seves al·legacions. Recorda, en primer
lloc, la literalitat del segon apartat de la sol·licitud indicada a l’antecedent 4 i afegeix: en cap cas
en els documents aportats per la Diputació es fa esment a les actuacions relacionades amb
l’adequació del mirador de la Fita Alta. Tal com consta en els documents aportats, la primera
resposta va ser la barana de l’església de Sidamon i en la segona resposta parlen de la ubicació
d’unes senyals ... Podria ser que l’adequació del mirador de la Fita Alta s’hagués adjudicat a una
altra empresa, però el lot 7 era compacte i té un títol molt clar. En qualsevol cas, la Diputació ha
de tenir informació sobre aquesta adequació, ja que grinyola molt que un projecte que té com a
objectiu explícit adequar un mirador en la Fita Alta (a més a més d’un mirador a l’observatori) es
redueixi a ficar una senyal. Existeixen indicis clars que així és i que la Diputació amaga aquesta
informació... Es tracta d’una contractació pública i, per tant, les actuacions previstes d’adequació
del mirador de la Fita Alta han d’estar disponibles en l’oferta d’aquesta contractació i s’ha de saber
qui fa aquestes actuacions i on està previst fer-les. Insisteix en voler accedir a la informació
completa d’aquestes actuacions d’adequació dels miradors.
11. El 17 de febrer de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors a la Diputació, a qui convida a
facilitar la informació sol·licitada indicada per la Reclamant o, si s’escau, a argumentar la seva
inexistència.
12. El 26 de febrer de 2020 la GAIP rep un nou informe de la Diputació, que manifesta el següent: un
cop feta una nova sol·licitud al Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, us
enviem l’avantprojecte de senyalització de la Ruta de la Serra i adequació del Mirador de la fita
Alta i de l’Observatori, així com un informe del Patronat de Promoció Econòmica sobre l’execució
de l’avantprojecte. A banda d’aquesta documentació, a la Diputació de Lleida no disposem de més
informació sobre l’objecte de la Reclamació. La GAIP trasllada aquesta informació, inclòs
l’avantprojecte de senyalització esmentat, a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Per una banda, en el seu darrer informe la
Diputació manifesta expressament que no disposa de més informació sobre l’objecte indicat a la
sol·licitud que la facilitada a la persona reclamant. Per una altra, si bé la persona reclamant manifesta
la seva estranyesa (antecedent 10) pel fet que la Diputació només li faciliti informació sobre elements
de senyalització, però això podria ser degut a què el projecte sol·licitat 51/17 és precisament un projecte
de senyalització i el seu objecte normal serien elements de cartellera. En base a aquestes
consideracions, cal entendre que la Diputació ha facilitat efectivament la informació sol·licitada que es
troba en el seu poder, i així ho afirma formalment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense
necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
març de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 29/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.