Se solicitó al Ayuntamiento de Castelldefels copia de los requerimientos enviados a grupos políticos y sus respuestas sobre la justificación de subvenciones. No se presentaron alegaciones por parte del ciudadano. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información el 18 de enero de 2019, tras la interposición de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones contra resoluciones presuntas en materia de acceso a la información pública de administraciones obligadas por la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada que justifique el límite aplicado.
4
La aplicación de los límites debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad, considerando la concurrencia de un interés público o privado superior.
Texto completo
Resolució 131/2019, de 7 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 28/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Castelldefels
Informació reclamada: Còpia dels requeriments efectuats als grups polítics per a què aportin els
justificants de despeses amb càrrec a les subvencions rebudes de l’Ajuntament.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte
Resum: L’ajuntament ha estimat la petició d’obtenir els requeriments que ha enviat als grups i la
resposta rebuda d’ells, en relació amb la justificació de les despeses amb càrrec a les subvencions
rebudes de l’Ajuntament, objecte de la Resolució 21/2018 i la informació objecte de la reclamació va
ser entregada amb data 18 de gener, després d’haver-se interposat ja aquesta reclamació, motiu pel
qual cal finalitzar el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
Paraules clau: Ajuntament. Grups. Subvencions. Reclamació contra silenci. Entrega extemporània.
Pèrdua d’Objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 17 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 29/2019, presentada contra l’Ajuntament
de Castelldefels, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. La sol·licitud d’informació que ara es reclama, de data 25 d’octubre de 2018, tenia per objecte la
informació següent: “ copia de cada un dels requeriments enviats a cada grup municipal en
relació amb la Resolució 21/2018, de 7 de febrer. Així mateix, còpia de cada una de les
respostes o al·legacions presentades per cada grup municipal”.
3. El 25 de gener de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que s’admet provisionalment a
tràmit la reclamació, identifica a la persona responsable de la seva tramitació i li indica els
propers tràmits que es seguiran així com les dades de contacte electrònic, pel cas que vulgui fer-
ne el seguiment.
4. El 29 de gener 2019 la GAIP comunica a l’Administració la presentació de la reclamació i li
demana que, dins del termini de quinze dies, li enviï l’expedient i un informe que reculli el seu
posicionament. L’Ajuntament no ha respost al requeriment.
5. El 19 de febrer té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Castelldefels on s’exposa que
amb data 26 de novembre de 2018 s’hauria resolt la sol·licitud que origina aquesta reclamació en
sentit estimatori, però que per un error material en el codi de barres, l’esmentada resolució no va
poder ser notificada, després de dos intents, a la persona reclamant, fet del qual aquesta va ser
informada. Es desprèn així mateix de l’informe, i consten annexos els correus que ho acrediten,
que amb data 18 de gener de 2019 se li va remetre un correu electrònic adjuntant els
requeriments efectuats i les còpies de les al·legacions i/o respostes rebudes dels portaveus dels
grups, i que amb data 27 d’abril de 2018 es va comunicar a la persona reclamant que els grups
havien posat ja a disposició, en execució de la Resolució 21/2018, les factures corresponents a
l’exercici 2015, quedant a l’espera que l’hi facilitin, per a la seva posada a disposició, les dels
anys 2011- 2014.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP, consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es formula contra una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació pública
d’una administració obligada per l’LTAIPBG com l’Ajuntament de Castelldefels (article 3.1.a LTAIPBG)
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33
RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Dels antecedents resulta que l’Ajuntament ha estimat la petició d’obtenir els requeriments que han
manat als grups i la resposta rebuda d’ells, en relació amb la justificació de les despeses amb càrrec
a les subvencions rebudes de l’Ajuntament, objecte de la Resolució 21/2018.
Tot i que es desprèn de l’expedient que l’execució de tal resolució es manté inacabada, donat que
encara no han estat entregades les factures dels anys 2011 a 2014 ni han fet constar la seva
inexistència o destrucció, els cert és que cal distingit l’objecte d’aquell procediment i el d’aquest, que
es limita a l’intercanvi de comunicacions entre l’Ajuntament i els grups.
Considerant que la informació objecte de reclamació va ser entregada amb data 18 de gener, després
d’haver-se interposat ja aquesta reclamació, cal finalitzar el procediment per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte sense més pronunciament sobre el dret de la persona reclamant, que no es qüestiona
sinó que ha estat plenament estimat per l’Administració.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de
març de 2019, resol per unanimitat:
1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 28/2019, per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte, en tant que la informació reclamada ha estat objecte d’estimació extemporània i
d’entrega durant la tramitació d’aquest procediment.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.