Reclamación de acceso a información pública sobre el proyecto de escorxador en el Ayuntamiento de Moià con resultado de estimación parcial

Resolució 246/2021, de 12 de març Número d’expedient de la Reclamació: 27/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Moià Informació reclamada: Documentació per fer al·legacions a un projecte d’escorxador. Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: L’LTAIPBG no preveu en cap dels seus preceptes que la publicació en el web municipal de documents en el marc d’un tràmit d’informació pública pugui justificar desestimar l’accés a ells sol·licitat per qualsevol persona; si bé l’article 29 LTAIPBG preveu la possibilitat que es pugui inadmetre una sol·licitud d’informació pública si dins dels tres mesos següents està prevista la publicació de la informació sol·licitada en compliment d’obligacions de publicitat activa, no és aquest el cas, perquè ni el tràmit d’informació pública, que té una durada curta, és comparable a les obligacions de publicitat activa, que són permanents, ni la publicitat que podria justificar la inadmissió és prevista en un futur immediat, sinó que ja era passada en fer la sol·licitud. També té raó quan invoca els efectes estimatoris del silenci administratiu, sobre la base de l’article 35 LTAIPBG. Per tant, no és ajustat a dret el resolc primer del decret municipal sobre la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, perquè el que és procedent és estimar aquesta part de la sol·licitud. El fet que els documents sol·licitats en exercici del dret d’accés a la informació pública formin part d’un procediment en curs no és un motiu previst legalment per denegar l’accés a la informació que l’integra, sempre que es tracti, naturalment, de documents acabats, i aquest informe sens dubte ho és des del moment que la Comissió d’Urbanisme el lliura per formar part de l’expedient de tramitació del Conveni. L’article 29.1 LTAIPBG preveu la inadmissibilitat d’esborranys o de documents de treball sense interès públic, però aquesta previsió afecta documents, no expedients, que allò que integren normalment no són documents a mig fer ni esborranys, sinó documents acabats. Si l’acta sol·licitada no existeix, no se li pot donar accés i és procedent entendre que la resposta municipal manifestant aquesta inexistència de fet, més que justificar la desestimació de la sol·licitud, el que fa és satisfer-la, ja que proporciona a la persona reclamant la informació realment existent relativa a allò sol·licitat, ja que l’afirmació municipal de la inexistència de l’acta és informació pública. Mentre no sigui aprovada al Ple següent l’acta és un mer esborrany, sense cap valor jurídic i seria procedent inadmetre l’accés a ella en aplicació de l’article 29.1 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Convenis. Cessió de terrenys. Informes. Actes. Informació inexistent. Reclamació contra silenci. Esborranys i documents de treball. Informació pública. Exposició pública de la informació. Dret d’accés. Inexistència de la informació. Expedient en tràmit. Estimació presumpta per silenci. Renúncia a la mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 8 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 27/2021, presentada contra l’Ajuntament de Moià, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de desembre de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Moià: text inicial i subscripció del conveni d’instal·lació i funcionament d’un escorxador comarcal de baixa intensitat (edicte BOPB de 2 de desembre de 2020); informe del Servei Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central sobre l’ocupació temporal per a l’ús públic, tramès al Consorci del Moianès el 19 de novembre del 2020; acta de la reunió amb la Comissió d’Urbanisme, Ajuntament, Consorci, Consell el 15 d’octubre de 2020; aprovació inicial municipal del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Moià i el Consorci del Moianès; acta del Ple de l’Ajuntament de Moià que aprova un conveni de cessió de terreny per fer-hi un petit escorxador. El 17 de desembre de 2020 la persona reclamant requereix a l’Ajuntament resposta a la seva sol·licitud, argumentant que necessita la informació sol·licitada per fer al·legacions a l’expedient 1944/2020. 3. La Reclamació presentada el 8 de gener de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 15 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 15 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Moià i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 2 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Moià, que adjunta l’informe i el Decret d’Alcaldia d’1 de març de 2021, que resol la sol·licitud d’informació de què deriva la Reclamació, i que fan les següents consideracions: “Referent a dita documentació cal fer constar que en relació a la proposta de text inicial del conveni i del decret d’aprovació inicial ambdós documents han estat efectivament exposats al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Moià, segons consta acreditat en el Certificat d’exposició pública que s’adjunta, i per tant ambdós documents ja han esdevingut públics i accessibles. S’adjunta a aquest informe com ANNEX 1 i ANNEX 2, respectivament, per una banda el certificat d’exposició pública del decret d’aprovació i del text inicial, i per altra banda el text íntegre del decret, on es pot verificar que consta com annex el text íntegre inicial proposat. Resulta evident que si s’atorga tràmit d’informació pública sobre una aprovació inicial, l’Ajuntament de Moià va publicar edicte d’informació pública, i es va assegurar que es fes públic el decret d’aprovació i el text íntegre sobre el que formular al·legacions, com per cert varen fer diferents partits polítics i veïns del municipi. En relació a l’acta de ple d’aprovació definitiva de dit conveni. Dit acord s’aprovà en la sessió plenària de data 17 de febrer, i l’acta de dita sessió no s’aprovarà fins a la sessió plenària de 17 de març. Una vegada aprovada dita acta aquesta és publicarà com la resta d’actes a la web municipal. Òbviament aquesta acta no es pot facilitar vist que està en fase d’esborrany i no ha estat aprovada. Tot i així en el termini de 3 mesos serà consultable. En relació a l’informe emès per la CTU Catalunya Central sobre l’ocupació temporal de la parcel·la d’equipaments per ubicar-hi un escorxador modular i l’acta de la reunió de treball portada a terme, es fa constar que dit informe és a tots els efectes un document de treball conformant d’un expedient, el 1944/2020 que en aquell moment era una expedient en tràmit. Vist que efectivament s’ha aprovat definitivament el conveni, es proposa facilitar a l’interessat el text íntegre de l’informe de la CTU de la Catalunya Central. En relació a l’acta de la reunió de treball de la CTU, es fa constar que aquesta reunió fou una reunió de treball de la que no s’aixeca acta, perquè cap disposició hi obliga, i per tant que dita acta no existeix”. I Resol: “1.Desestimar per improcedent la sol·licitud d’accés a la informació formulada pel Senyor xxxx, en allò relatiu a l’accés al decret inicial d’aprovació del Conveni i en allò relatiu al text íntegre de dit conveni, vist que ambdós documents han estat exposats al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament de Moià des del 3 de desembre del 2020 al 4 de gener del 2021, a l’empara del què estableix l’article 18.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 2.Desestimar per improcedent la sol·licitud d’accés a la informació formulada pel Senyor xxxx, en allò relatiu a l’acta de la sessió plenària en la què s’aprova definitivament la proposta d’acord del conveni, vist que dita acta constitueix un esborrany, que serà aprovat pel ple en data 17 de març del 2020, i posteriorment publicat com estableix la normativa vigent, a l’empara del què estableix l’article 18.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 3.Desestimar per improcedent la sol·licitud d’accés a la informació formulada pel Senyor xxxx, en allò relatiu a l’acta de la reunió de treball amb la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, vist que dit document no existeix i no es preveu en la normativa cap obligació d’aixecar acta d’aquest tipus de reunions de treball tècnic, a l’empara del què estableix l’article 18.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 4.Estimar procedent, des del 18 de febrer del 2021, la sol·licitud d’accés a la informació formulada pel Senyor xxxx, en allò relatiu a l’informe emès per la CTU Catalunya Central sobre l’ocupació temporal de la parcel·la d’equipaments per ubicar-hi un escorxador modular, vist que fins aquesta data d’aprovació definitiva del conveni anteriorment indicat, dit document formava part d’un expedient en tràmit a l’empara d’allò. Vist que a partir del dia 18 de febrer del 2021, la proposta d’acord és aprovada definitiva pel ple, dit document esdevé accessible, a l’empara del què estableix l’article 18.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 5. Remetre l’informe emès per la CTU Catalunya Central sobre l’ocupació temporal de la parcel·la d’equipaments per ubicar-hi un escorxador modular al Senyor xxxx, en compliment de la sol·licitud d’accés a la informació formulada”. La documentació facilitada per l’Ajuntament inclou el decret d’Alcaldia d’aprovació inicial del Conveni i el text inicial del Conveni. 7. El 2 de març de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació aportada per l’Ajuntament, indicada a l’antecedent anterior. 8. El 5 de març de 2021 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant a la documentació indicada a l’antecedent anterior: 1. En la conclusió nº1 de l’expedient de l’Ajuntament, 403/2021, es desestima per improcedent la sol·licitud d’accés a la informació a l’accés al decret inicial d’aprovació del Conveni i en allò relatiu al text íntegre de dit conveni, vist que ambdós documents han estat exposats al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament de Moià des del 3 de desembre del 2020 al 4 de gener del 2021. Al·lego: 1.1. L’exposició en Tauler d’Edictes, no hauria de limitar el dret d’accés a la informació pública, sol·licitat directament per qualsevol altre mitjà, per exemple d’una Instància (Article 26 i 27, Llei 19/2014). 1.2. La sol·licitud de la documentació esmentada (punt 1) i d’altra, presentades a l’Ajuntament de Moià mitjançant les instàncies nº3195 (4/12/2020) i nº3327 (17/12/2020), no van ser resoltes en el termini (Article 33, Llei 19/2014) produint - se, conseqüentment, silenci administratiu i per tant les sol·licituds s’han d’entendre com estimades. En aquest cas, l’Ajuntament estaria obligat a facilitar l’accés a la informació en els terminis establerts (Article 33 esmentat). Aquests terminis no es van complir. 2. En la conclusió nº2 de l’expedient, es desestima l’accés a l’acta de ple en la que s’aprova definitivament la proposta d’acord del conveni, vist que dita acta constitueix un esborrany, que serà aprovat pel ple en data 17 de març del 2020. Al·lego: 2.1. La incongruència detectada en l’informe 403/2021. Per una banda, en el seu punt primer, s’hi diu “....En relació a l’acta de ple d’aprovació definitiva de dit conveni. Dit acord s’aprovà en la sessió plenària de data 17 de febrer, i l’acta de dita sessió no s’aprovarà fins a la sessió plenària de 17 de març....” i per altra, en la conclusió segona que “.... a l’acta de la sessió plenària en la que s’aprova definitivament la proposta d’acord del conveni, vist que dita acta constitueix un esborrany, que serà aprovat pel ple en data 17 de març del 2020....” 2.2. En el punt 5 de la sol·licitud de documentació, presentada davant l’Ajuntament de Moià, nº3195 de 4/12/2020, es demanava l’acta de ple on s’aprova el conveni de cessió del terreny per fer-hi un petit escorxador. Si com s’esmenta en l’informe 403/2021, el conveni s’aprovà en sessió plenària el 17/03/2020, l’acta d’aquest ple, hauria d’haver estat plenament accessible a partir del dia 4/12/2020. 2.3. Si realment la data d’aprovació definitiva en ple va ser el 17 de gener, (s’hauria d’entendre de 2021) seria absurd que jo hagués demanat aquest document el 4 de desembre de 2020. Evidentment l’acta plenària que vaig sol·licitar al desembre, va ser la que va aprovar inicialment el text i la subscripció del conveni i no l’acta on s’aprova definitivament dit conveni, com s’esmenta a l’informe 403/2021. 3. En la conclusió nº4 de l’expedient, s’estima procedent, des del 18 de febrer del 2021, la sol·licitud d’accés a la informació a l’informe emès per la CTU Catalunya Central. Dit informe formava part d’un expedient en tràmit. A partir del dia 18 de febrer del 2021, la proposta d’acord és aprovada definitiva pel ple i dit document esdevé accessible. Al·lego: 3.1. Disposar de l’accés a l’informe de la CTU Catalunya Central formava part imprescindible de la documentació sol·licitada a l’Ajuntament de Moià el 4/12/2020 (entrada nº3195) i 17/12/2020 (entrada nº3327), per poder preparar les al·legacions (BOPB 2020035152). La tramesa d’aquest informe a partir del 18/02/2021, resulta clarament inútil, ja que el termini de presentació d’al·legacions, esta esgotat des del dia 4/01/2021. 3.2. No és admissible que l’Ajuntament de Moià veti l’accés a l’informe de la CTU, emparant-se en l’article 18.1 de la Llei 19/2013 de Transparència, al·legant que “dit document formava part d’un expedient en tràmit” quan precisament aquest expedient (1944/2020) és exposat a informació pública a partir del 3/12/2020 (BOPB 2020035152). Emparen el raonament anterior, els articles 20 i 21 de la Llei 19/2014 de Transparència, en vigor a Catalunya”. 9. El 5 de març de 2021 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva renúncia al procediment de mediació i demana que la Reclamació sigui resolta pel Ple de la Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Tots els documents sol·licitats (antecedent 2), en la mida que existeixin, són informació pública, ja que es tracta d’actes d’òrgans administratius, convenis interadministratius o informes o resolucions públiques. En conseqüència, per disposició dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin límits que puguin determinar-ne la denegació. L’Ajuntament no ha invocat la concurrència de cap límit legal a l’accés sol·licitat, ni és plausible que hi pugui concórrer, ateses les característiques dels documents sol·licitats, motiu pel qual és procedent declarar, amb caràcter general, el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici que les concrecions que es fan tot seguit en relació amb cada un dels documents sol·licitats. Text inicial del Conveni entre l’Ajuntament de Moià i el Consorci dels Moianès d’instal·lació i funcionament d’un escorxador comarcal de baixa intensitat (escorxador comarcal modular) (edicte BOPB de 2 de desembre de 2020) i Decret d’aprovació inicial municipal del Conveni indicat. La resolució municipal sobre la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació desestima l’accés a aquesta informació amb l’argument que ja han estat objecte del tràmit d’informació pública. Nogensmenys, l’Ajuntament inclou com a annexes a la resolució municipal els textos inicials del Conveni i de Decret de la seva aprovació inicial, textos que la GAIP ha traslladat a la persona reclamant. La persona reclamant qüestiona que el fet d’haver estat objecte d’informació pública pugui ser un motiu de desestimació de la informació sol·licitada, a part que també considera que en el moment de resoldre l’Ajuntament la seva sol·licitud ja havia estat aprovada presumptament per silenci administratiu positiu, els efectes del qual no poden ser alterats per una resolució expressa posterior. La persona reclamant té raó en les seves al·legacions a aquest punt: l’LTAIPBG no preveu en cap dels seus preceptes que la publicació en el web municipal de documents en el marc d’un tràmit d’informació pública pugui justificar desestimar l’accés a ells sol·licitat per qualsevol persona; si bé l’article 29 LTAIPBG preveu la possibilitat que es pugui inadmetre una sol·licitud d’informació pública si dins dels tres mesos següents està prevista la publicació de la informació sol·licitada en compliment d’obligacions de publicitat activa, no és aquest el cas, perquè ni el tràmit d’informació pública, que té una durada curta, és comparable a les obligacions de publicitat activa, que són permanents, ni la publicitat que podria justificar la inadmissió és prevista en un futur immediat, sinó que ja era passada quan l’Ajuntament es pronuncia sobre la sol·licitud. També té raó la persona reclamant quan invoca els efectes estimatoris del silenci administratiu, sobre la base de l’article 35 LTAIPBG. Per tant, no és ajustat a dret el resolc primer del decret municipal sobre la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, perquè el que és procedent és estimar aquesta part de la sol·licitud. Tanmateix, si els textos adjunts com a annexes al decret municipal sobre la sol·licitud de la persona reclamant són efectivament l’inicial del Conveni i el Decret de la seva aprovació inicial, aquesta part de la sol·licitud s’ha de considerar satisfeta perquè ja s’han facilitat aquests documents a la persona reclamant. Informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central sobre l’ocupació temporal per a l’ús públic, tramès al Consorci del Moianès el 19 de novembre del 2020. El decret municipal que resol la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació afirma que l’accés a aquest document no era procedent mentre l’expedient del Conveni no s’hagués aprovat, perquè formava part d’un procediment obert; un cop aprovat el Conveni i, per tant, finalitzat el procediment, ja es podria facilitar aquest informe i, en conseqüència, el decret municipal resol facilitar-lo a la persona reclamant. Les al·legacions de la persona reclamant qüestionen que el fet de formar part d’un expedient obert sigui un motiu legítim per denegar fins ara l’accés a aquest informe. En aquest punt també té raó la persona reclamant: el fet que els documents sol·licitats en exercici del dret d’accés a la informació pública formin part d’un procediment en curs no és un motiu previst legalment per denegar l’accés a la informació que l’integra, sempre que es tracti, naturalment, de documents acabats, i aquest informe sens dubte ho és des del moment que la Comissió d’Urbanisme el lliura per formar part de l’expedient de tramitació del Conveni. L’article 29.1 LTAIPBG preveu la inadmissibilitat d’esborranys o de documents de treball sense interès públic, però aquesta previsió afecta documents, no expedients, que allò que integren normalment no són documents a mig fer ni esborranys, sinó documents acabats. De totes maneres, el decret municipal resol facilitar l’accés a aquest informe, decisió que és la procedent i que dóna satisfacció a aquesta part de la sol·licitud. Acta de la reunió amb la Comissió d’Urbanisme, Ajuntament, Consorci, Consell el 15 d’octubre de 2020. Segons el decret municipal que resol la sol·licitud d’accés a la informació pública de la que deriva la Reclamació, de la reunió indicada no se’n va aixecar acta, motiu pel qual aquest document és inexistent. Certament, si l’acta sol·licitada no existeix, no se li pot donar accés i és procedent entendre que la resposta municipal manifestant aquesta inexistència de fet, més que justificar la desestimació de la sol·licitud, el que fa és satisfer -la, ja que proporciona a la persona reclamant la informació realment existent relativa a allò sol·licitat, ja que l’afirmació municipal de la inexistència de l’acta és informació pública. Acta del Ple de l’Ajuntament de Moià que aprova un conveni de cessió de terreny per fer -hi un petit escorxador. La resposta municipal consisteix en indicar que la sessió d’aprovació del Conveni va tenir lloc el 17 de febrer de 2021 i que l’acta no serà aprovada fins a la sessió de 17 de març i posteriorment s’hi podrà accedir a través del web municipal. Aquesta resposta, en principi, és ajustada a dret perquè, efectivament, mentre no sigui aprovada al Ple següent l’acta és un mer esborrany, sense cap valor jurídic i seria procedent inadmetre l’accés a ella en aplicació de l’article 29.1 LTAIPBG. Tanmateix, la persona reclamant argumenta a les seves al·legacions que no és aquesta l’acta sol·licitada (afirma que no podia ser-ho perquè va presentar la sol·licitud molt abans que es celebrés aquest Ple de 17 de febrer i no tindria cap sentit demanar un document clarament inexistent i encara llunyà en el futur), sinó que el que vol és la del Ple que va fer l’aprovació inicial del Conveni; fonamenta aquesta pretensió en què l’informe de Secretaria municipal de Moià previ a l’aprovació del Decret sobre la sol·licitud d’informació pública de la persona reclamant fa referència a què l’acta s’hauria aprovat el 17 de març del 2020; òbviament, aquesta referència és un error, perquè el que diu l’informe municipal és que l’acta del Ple de febrer d’enguany s’aprovarà (utilitza el futur) el 17 de març (tot i que posa del 2020, queda clar en el context que es refereix al 2021). Ni la sol·licitud demana l’acta del Ple que va fer l’aprovació inicial del Conveni, ni, per la documentació facilitada per l’Ajuntament, sembla que aquest Ple hagi existit, perquè tot apunta a què qui hauria fet l’aprovació inicial del Conveni, als efectes de la seva exposició pública, no és el Ple, sinó el Decret d’alcaldia que també forma part de la sol·licitud. Per tant, és procedent desestimar aquest part de la Reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 27/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, sens perjudici de l’apartat següent. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 27/2021 en relació amb l’accés sol·licitat a l’Acta del Ple municipal d’aprovació del Conveni de cessió de terreny per fer -hi un petit escorxador, perquè aquesta Acta encara no ha estat aprovada. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació 27/2021, en relació amb la informació sol·licitada sobre el text inicial del Conveni entre l’Ajuntament de Moià i el Consorci dels Moianès d’instal·lació i funcionament d’un escorxador comarcal de baixa intensitat, el Decret d’aprovació inicial municipal del Conveni indicat i l’acta de la reunió amb la Comissió d’Urbanisme, Ajuntament, Consorci, Consell el 15 d’octubre de 2020, en la mida que la informació existent sobre aquesta part de la sol·licitud ja ha estat facilitada a la persona reclamant. 4. Requerir a l’Ajuntament de Moià que lliuri a la persona reclamant còpia l’Informe sol·licitat de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central sobre la cessió del terreny per a l’escorxador, dins del termini màxim de deu dies, si encara no li ha facilitat. 5. Anul·lar parcialment el Decret d’alcaldia de Moià que resol la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació, en tot allò que contradigui els pronunciaments d’aquesta Resolució. 6. Requerir a l’Ajuntament de Moià a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 27/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.