Un delegado de la Junta de Personal solicitó al Ayuntamiento de Barcelona datos técnicos de furgonetas de la Guardia Urbana. Tras alegar falta de información, la GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud al obligar a entregar el reverso de la ficha técnica, desestimar la entrega de la matrícula por incongruencia y inadmitir la petición de pesaje presencial por no ser información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud de que un vehículo sea pesado en presencia de delegados de prevención debe inadmitirse por no constituir información pública según el artículo 33.2 RGAIP.
2
Se produce pérdida sobrevenida del objeto respecto a los pesos y el anverso de la ficha técnica al haber sido ya facilitados por la Administración.
3
La petición de la matrícula del vehículo se desestima por falta de congruencia, ya que no fue solicitada originalmente ni en la solicitud inicial ni en la reclamación.
4
El derecho de acceso a la copia de una ficha técnica incluye necesariamente ambas caras del documento, resultando procedente requerir el reverso omitido.
Texto completo
Resolució 150/2023, de 16 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 26/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Condicions tècniques d’unes furgonetes per a la Guàrdia Urbana.
Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial, inadmissió parcial i pèrdua
sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació
Resum: La matrícula de la furgoneta és una dada que la sol·licitud no demana, ni directament, ni
indirecta. Per tant, la pretensió de les al·legacions de la persona reclamant és incongruent, ja que no
es correspon amb la sol·licitud (de fet, ni tan sols amb la Reclamació). La reclamació és un
procediment de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, i aquesta revisió només és possible si
en via de reclamació es plantegen pretensions que ja havien estat plantejades a la sol·licitud. I no és
el cas de la matrícula. Sens perjudici que l’Ajuntament la vulgui facilitar voluntàriament, la pretensió
d’obtenir aquesta dada ha de ser desestimada per manca de congruència.
Paraules clau: Ajuntaments. Representants del personal.. Pes de la furgoneta. Matrícula. Fitxa
tècnica. Reclamació contra silenci. Congruència.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 26/2023, presentada per un delegat de la
Junta de Personal contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 9 de novembre de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Barcelona algunes
característiques tècniques d’unes noves furgonetes per a la Guàrdia Urbana: còpia de les
targetes de la inspecció tècnica, pes de la furgoneta en diverses circumstàncies i que sigui
pesada en presència dels delegats de prevenció.
3. La Reclamació presentada el 9 de gener de 2023 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la
informació sol·licitada i que la persona reclamant necessita la informació per a l’exercici de les
seves funcions de prevenció i riscos laborals.
4. El 20 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
5. El 23 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 3 de febrer de 2023 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant en relació amb la
informació que li ha lliurat l’Ajuntament, de la que considera que manca la matrícula de la
furgoneta i el revers de la fitxa d’inspecció tècnica.
7. El 7 de febrer de 2023 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient de l’Ajuntament de
Barcelona. L’informe indica que l’Ajuntament ha pres les mesures demanades i les ha enviat a la
persona reclamant juntament amb la fitxa tècnica.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada
Una qüestió prèvia: la pretensió de què la furgoneta sigui pesada en presència dels delegats de
prevenció no és informació pública, motiu pel qual s’ha de considerar al marge de la Reclamació. En
conseqüència, aquesta part de la sol·licitud ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP,
segons el qual s’han d’inadmetre les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la
informació pública.
Segons els antecedents, l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant bona part de la informació
sol·licitada: ha pesat la furgoneta en les tres circumstàncies demanades per la persona reclamant i li
ha facilitat també una còpia de la fitxa tècnica. En relació amb aquesta informació s’hauria produït una
pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Tanmateix, la persona reclamant al·lega que a la informació facilitada per l’Ajuntament hi manquen
dos tipus de dades. Per una banda, la matrícula de la furgoneta, cosa que pot dificultar garantir que
es tracta d’una de les noves. Per una altra, el revers de la fitxa tècnica, que contindria dades
rellevants que el reclamant necessita conèixer per a l’exercici de les seves funcions.
La matrícula de la furgoneta és una dada que la sol·licitud no demana, ni directament, ni indirecta. Per
tant, la pretensió de les al·legacions de la persona reclamant és incongruent, ja que no es correspon
amb la sol·licitud (de fet, ni tan sols amb la Reclamació). La reclamació és un procediment de revisió
d’una actuació prèvia de l’Administració, i aquesta revisió només és possible si en via de reclamació
es plantegen pretensions que ja havien estat plantejades a la sol·licitud. I no és el cas de la matrícula.
Sens perjudici que l’Ajuntament la vulgui facilitar voluntàriament, la pretensió d’obtenir aquesta dada
ha de ser desestimada per manca de congruència.
La còpia del revers de la fitxa tècnica, en canvi, sí que ha estat sol·licitada, ja que s’ha de considerar
inclosa a la sol·licitud de còpia de la fitxa tècnica, expressió que inclou, òbviament, les dues cares. No
és previsible que concorri cap causa legal que impedeixi divulgar el revers que no ha estat lliurat i, per
tant, és procedent requerir a l’Ajuntament que el faciliti a la persona reclamant, corregint d’aquesta
manera el que tot sembla indicar que deu haver estat una errada.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16
de febrer de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 26/2023, en relació amb la pretensió que la furgoneta sigui
pesada pels delegats de prevenció, ja que no té per objecte el dret d’accés a la informació
pública.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació 26/2023, en relació amb la part de
la sol·licitud que demana pesar la furgoneta i facilitar-ne els pesos i una còpia de l’anvers de la
fitxa tècnica, ja que aquestes dades ja han estat facilitades per l’Ajuntament a la persona
reclamant, que no les ha qüestionat.
3. Estimar la Reclamació 26/2023, en relació amb la còpia del revers de la fitxa tècnica, que encara
no ha estat facilitada a la persona reclamant.
4. Desestimar la Reclamació 26/2023, en relació amb la petició de la matrícula de la furgoneta, per
manca de congruència, ja que aquesta dada no és inclosa a la sol·licitud (ni al formulari de
Reclamació).
5. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies.
6. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 26/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.