Solicitud de documentos de juramento o promesa de la Constitución y el Estatuto de diputados y resultado de inadmisión por falta de competencia

Resolució 46/2018, de 9 de març Núm. Expedient Reclamació: 26/2018. Administració reclamada: Parlament de Catalunya. Informació reclamada: Document de jurament o promesa de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia firmats pel senyor Puigdemont i Casamajó i pel senyor Junqueras i Vies . Sentit de la resolució: Inadmissió per manca de competència de la GAIP. Resum: : D'acord amb la llei bàsica estatal, l'LTAIPBG exclou inicialment el Parlament de Catalunya de l'abast competencial d'aquesta Comissió (art. 3.1.b LTAIPBG), i estableix en la D isposició addicional cinquena, apartat 2.h que, en atenció al principi d'autonomia parlamentària que li reconeix l'article 58.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la LTAIPBG no s'aplicarà directament al Parlament sinó que serà aquella Cambra qui haurà de modificar el seu Reglament i les seves normes de règim i govern interiors, en allò que sigui necessari, per tal de establir un sistema de garanties propi que asseguri el compliment de les obligacions del LTAIPBG, el qual ha d'incloure la creació d'un òrgan de reclamació, si bé preveu que pugui atribuir-se a la GAIP aquesta funció de revisió de les seves resolucions en matèria d'accés a informació pública mitjançant conveni subscrit entre ambdues institucions (art. 74.3 LTAIPBG). Atès que no s'ha subscrit el conveni requerit perquè aquesta Comissió pugui revisar els actes del Parlament en matèria de dret d'accés, correspon a l'òrgan propi de garantia d'aquella Cambra, creat per acord de la Mesa de 21 de febrer de 2017, la competència per atendre les reclamacions que es presentin a l'empara de la LTAIPBG, i en conseqüència, aquesta reclamació resulta inadmissible a tràmit per manca de competència de la GAIP. Paraules clau: Parlament de Catalunya. Eurodiputat. Reclamació contra estimació parcial. Inadmissió. Manca de competència. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 13 de febrer de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 26/2018, presentada per un eurodiputat del Parlament Europeu contra el Parlament de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La reclamació es fonamenta en l’argumentació que la resposta rebuda és restrictiva, i insisteix en què s’ha de fer pública la informació a l’empara dels articles 208 i 209 del Reglament del Parlament, que regulen el principi de transparència i el Portal de transparència. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de gener de 2018 la persona reclamant es dirigeix a la Secretaria General del Parlament de Catalunya, i emparant -se en els articles 204 a 215 del Reglament del Parlament “ y en particular en su artículo 209”, dedicat a la regulació del Port al de Transparència, sol·licita: “derecho de acceso y que se confirme si el Sr. Puidgem ont y Casamajó y el Sr. Junqueras y Vies han jurado o prometido respetar la Constitución española y el Estatuto de autonomía de Cataluña. Así mismo solicito que se haga público el documento que lo pruebe así como que se verifique la autenticidad de la firma”. 3. El 5 de febrer de 2018, la Direcció d’Estudis Parlamentaris respon a la persona reclamant per correu electrònic que “per acord de la Mesa del Parlament del dia 18 de gener de 2018 es fa avinent que, amb efectes del dia 17 de gener de 2018, complerts els requisits que estableix l’article 23.1 del Reglament del Parlament, han accedit al ple exercici de la condició de parlamentari i tenen la plenitud dels drets que els reconeix el Reglament, l’Hble. Sr. diputat Oriol Junqueras i Vies i el M.H. Sr. diputat Carles Puigdemont i Casamajó”, tot facilitant l’enllaç on consultar l’acord. Així mateix, s’informa que “l’article 207 del Reglament del Parlament de Catalunya estableix la informació que el Parlament ha de fer pública, en aplicació del principi de transparència. La documentació que sol·liciteu que es faci pública no està inclosa en cap dels supòsits que enumera l’esmentat precepte”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat a tràmit de la reclamació El dret d’accés a la informació pública és un dret individual que es projecta sobre l a informació (documents o dades) preexistents a la sol·licitud dels quals disposin les Administracions i ens obligats per l’LTAIPBG com a conseqüència de les seves funcions públiques, sense que abasti la pretensió de que l’Administració realitzi, arran de la petició, determinades actuacions. D’acord amb això, hi ha en l’objecte d’aquesta sol·licitud i reclamació peticions que desborden el dret d’accés a la informació pública i que, en conseqüència no serien admissibles a tràmit (com ho és la petició de verificació de signatura, o de publicar el document de promesa o jura d’aquells Diputats, presumiblement al portal de transparència del Parlament a la vista de la invocació que fa de l’article 209 del Reglament, considerant que aquesta publicitat activa no està exigida per l’LTAIPBG i deixant al marge de les consideracions sobre l’interès general que pugui despertar aquest document, en les quals es motiva la petició). Des del punt de vista del subjecte actiu d’aquesta reclamació, cal dir que el fet que la persona reclamant tingui la condició d’eurodiputada no és un obstacle per la seva admissió a tràmit, per bé que el règim d’accés a aplicar materialment -considerant que es demana informació d’una altra Cambra legislativa a la qual la persona reclamant no pertany- ha de ser el règim general de l’LTAIPBG, sens perjudici que la seva condició pugui ser valorada a l’hora de ponderar l’accés, si aquesta informació fos necessària per a la seva tasca davant de les institucions europees en la seva condició de representant de la ciutadania i en l’exercici del dret fonamental a la representació política (article 23 de la Constitució d’Espanya i 39 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea). Ara bé, des del punt de vista del subjecte passiu contra el qual s’adreça la reclamació, el Parlament de Catalunya, es plantegen problemes per a la seva admissibilitat. D'acord amb la legislació bàsica estatal, aquesta reclamació seria inadmissible per un doble motiu: d'una banda, pel seu objecte, considerant que llei estatal 19/2013, de 21 de desembre de 2013, de transparència accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE) limita l'abast de l'exercici del dret a la informació en relació amb les Assemblees Legislatives a la relacionada amb les seves activitats subjectes a dret administratiu (art. 2.1.f LTAIPBGE), cosa que no inclouria la informació que ara es reclama; d'altra banda, la Disposició addicional quarta LTAIPBGE exclou de manera expressa la via de reclamació davant dels òrgans independents de garantia en relació amb les resolucions en matèria d'accés a la informació pública dictades per les Assemblees Legislatives - entre les quals, el Parlament de Catalunya- , disposant que només s’hi pot interposar recurs contenciós administratiu, de manera que resultaria igualment inadmissible a tràmit aquesta reclamació per manca de competència d’aquest òrgan de garantia al qual s’adreça. D'acord amb aquest marc legal bàsic, l’LTAIPBG exclou inicialment al Parlament de Catalunya de l'abast competencial d'aquesta Comissió (art. 3.1.b LTAIPBG), i estableix en la D isposició addicional cinquena, apartat 2.h que, en atenció al principi d'autonomia parlamentària que li reconeix l'article 58.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la LTAIPBG no s'aplicarà directament al Parlament sinó que serà aquella Cambra qui haurà de modificar el seu Reglament i les seves normes de règim i govern interiors, en allò que sigui necessari, per tal de establir un sistema de garanties propi que asseguri el compliment de les obligacions de l’LTAIPBG, el qual ha d'incloure la creació d'un òrgan de reclamació, si bé preveu que pugui atribuir-se a la GAIP aquesta funció de revisió de les seves resolucions en matèria d'accés a informació pública, mitjançant conveni subscrit entre ambdues institucions (art. 74.3 LTAIPBG). D'acord amb això es va aprovar, el 8 de juliol de 2015, la reforma del Reglament de la Cambra pel que fa a la garantia del dret d'accés (article 215, actual article 219 del text refós del Reglament, edició de 2018). Atès que no s'ha subscrit el conveni requerit perquè aquesta Comissió pugui revisar els actes del Parlament en matèria de dret d'accés, correspon a l'òrgan propi de garantia d'aquella Cambra, creat per acord de la Mes a de 21 de febrer de 2017, la competència per atendre les reclamacions que es presentin a l'empara de la LTAIPBG i, per això, aquesta reclamació resulta inadmissible a tràmit per manca de competència de la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de març de 2018, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 26/2018, per manca de competència de la GAIP. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la R eclamació 26/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 9 de març de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.