Pérdida de objeto 31/01/2020 · 17 días en resolverse

Solicitud de folletos sobre aparcamiento para personas con movilidad reducida y resultado de pérdida de objeto

El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Barcelona folletos sobre plazas de aparcamiento para personas con movilidad reducida. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública resuelve finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información mediante enlaces digitales.

Puntos clave de la argumentación

1 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información pública conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
2 El artículo 36.1.b LTAIPBG permite sustituir el formato solicitado por la remisión a la publicación digital de la información.
3 No es exigible en el ejercicio del derecho de acceso el envío físico de múltiples ejemplares de folletos cuando existe disponibilidad digital.

Texto completo

Resolució 74/2020, de 31 de gener Número d'expedient de la reclamació: 25/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Fulletó sobre places d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum: No seria exigible en exercici del dret d'accés a la informació pública, per raons òbvies, l'enviament de dos fulletons per districte, tal com demana la persona reclamant. La Resolució adjunta l'informe municipal que facilita els enllaços digitals amb la informació sol·licitada, garantint d'aquesta manera la seva notificació a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Persones amb discapacitat. Aparcament. Accessibilitat. Fulletons. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d'objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 25/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L'11 de desembre de 2019 la persona reclamant fa referència a un fulletó del Districte de Ciutat Vella sobre reserves de plaça d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda i sol·licita: 1. Conèixer si aquest mateix fulletó del Districte de Ciutat Vella existeix en la resta de districtes de Barcelona. 2. Se'm facin arribar dos d'exemplars en format paper de tots els districtes que disposin d'aquest fulletó. 3. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a l'anterior sol·licitud. 4. El 17 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 28 de gener de 2020 la GAIP rep l'informe municipal, que indica que el 8 de gener el Gabinet d'Alcaldia de l'Ajuntament hauria enviat a la persona reclamant per correu ordinari resposta a la seva sol·licitud i demana l'arxiu de la Reclamació, per haver facilitat tota la informació sol·licitada. L'informe adjunta còpia de l'escrit de l'equip d'Alcaldia de 8 de gener, que indica els districtes que, al seu entendre, haurien editat els fulletons sol·licitats i ofereix enllaç digital d’aquests. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i manifesta haver facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposaria la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comportaria la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'haurien esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. Sense perjudici que la Reclamació hagi finalitzat per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte (basada en l'estimació municipal de la sol·licitud), en no constar evidència de la notificació efectiva de la resposta municipal indicada en l'antecedent 5, aquesta Resolució adjunta l'informe municipal que facilita els enllaços digitals amb la informació sol·licitada. Als efectes anteriors, ha de tenir en compte que, si bé no consta l'enviament dels fulletons sol·licitats en el format paper demanat per la persona reclamant, això no és exigible tenint en compte que els enllaços facilitats per l'Ajuntament connecten amb la publicació digital dels mateixos, suposat en el qual l'article 36.1.b LTAIPBG permet substituir el format sol·licitat per la remissió a la publicació digital de la informació. I en tot cas no seria exigible en exercici del dret d'accés a la informació pública, per raons òbvies, l'enviament de dos fulletons per districte, tal com demana la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 25/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 3. Facilitar a la persona reclamant l'informe municipal indicat per l'antecedent 5, que s'adjunta a aquesta Resolució. 4. Disposar la publicació de la present resolució sobre la Reclamació 25/2020 al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.