Solicitud de acta del Consejo de Administración e información sobre gastos irregulares en tarjetas de ESPIMSA con estimación parcial

Resolució 245/2021, de 12 de març Número d’expedient de la Reclamació: 024/2021 Administració reclamada: ESPIMSA Informació reclamada: Acta d’un Consell d’Administració i informació sobre despeses carregades a targetes. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: És procedent lliurar la còpia de l’acta sol·licitada, si bé suprimint prèviament les dades que identifiquin o permetin identificar persones físiques, excepte les dels membres del Consell d’Administració. En el cas de les persones físiques afectades relacionades amb càrrecs irregulars a les targetes, la necessitat de protegir la seva identitat és obligada per l’article 23 LTAIPBG, que prohibeix divulgar les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions. En el cas de la resta de persones físiques que puguin constar a l’acta sol·licitada, cal distingir entre dues possibles situacions. D’una banda, la de les persones que són membres del Consell d’Administració, la divulgació de la identitat dels quals ha de ser objecte de publicitat activa en aplicació de l’article 9.1.b LTAIPBG, ja que constitueixen el màxim òrgan de l’empresa; en conseqüència, la difusió de la seva identitat a la persona reclamant no els causa cap dany afegit. De l’altra, les possibles persones que siguin esmentades a l’acta sense ser membres del Consell d’Administració, en relació amb les quals és procedent la seva anonimització perquè l’accés a la seva identitat s’ha de ponderar tal com requereix l’article 24.2 LTAIPBG i cal tenir en compte que no és rellevant per a la persona reclamant, que ha assenyalat com a única finalitat de la seva sol·licitud la d’esbrinar eventuals responsabilitats en l’ús irregular de les targetes, motiu pel qual és de presumir no seran particularment del seu interès les dades de persones físiques que no tinguin relació amb aquest assumpte; en aquestes circumstàncies, la ponderació s’ha de resoldre favorablement a la protecció de les dades personals, perquè la seva eventual divulgació causaria un dany als seus titulars, sense benefici significatiu per a la persona reclamant. Paraules clau: Empreses públiques. Actes. Targetes de crèdit. Infraccions. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Límits. Dades personals merament identificatives. Dades personals especialment protegides. Ponderació de la finalitat de l’accés. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 24/2021, presentada contra ESPIMSA, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de desembre de 2020 la persona reclamant demana a ESPIMSA: 1. Acta completa del Consell d’Administració d’ESPIMSA celebrat el 2 de desembre de 2020, en el decurs del qual l’actual direcció de l’empresa hauria informat de càrrecs irregulars a tres targetes. 2. Còpia dels extractes bancaris i justificants o factures carregats a aquestes targetes des de gener del 2003 fins a novembre del 2020. 3. El titular d’alguna d’aquestes tres targetes ha estat el senyor IPT, sí o no?. 4. Titulars d’aquestes targetes i quantitat de persones que hi ha carregat despeses irregulars i càrrec que ostentaven a l’empresa. 5. Hi ha persones no vinculades a l’empresa com a titulars d’aquestes targetes, sí o no?. 6. La identitat dels funcionaris, polítics o càrrecs públics que presumptament han malversat diners públics carregant-los a aquestes targetes, a fi de denunciar-los. 3. La Reclamació presentada l’11 de gener de 2021 indica que ESPIMSA no hauria contestat la sol·licitud anterior. 4. El 14 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 15 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver vençut el termini donat, no consta resposta d’ESPIMSA. 6. El 18 de febrer de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació en quinze dies del termini previst legalment per resoldre. 7. El 22 de febrer de 2021 la GAIP demana a ESPIMSA una còpia de les actes del Consell d’Administració sol·licitades, als efectes de poder valorar els límits que podrien concórrer en la seva divulgació. No consta resposta d’ESPIMSA. 8. El 4 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “A la vista de la normativa de protecció de dades personals, no resultaria justificat lliurar la informació a la qual es pretén accedir en la mesura que pot resultar altament invasiva de la privacitat de les persones afectades i que hi pot constar informació relativa a les eventuals responsabilitats en què hagin pogut incórrer persones al servei d’ESPIMSA en relació amb les irregularitats detectades en la gestió econòmica i comptable de l’entitat entre els anys 2013 i 2019, sinó que caldria anonimitzar la informació. No obstant això, sí que seria possible facilitar informació agregada, de manera que no permeti identificar les persones afectades, sobre si hi ha hagut despeses que es considerin irregulars, el nombre de persones sospitoses d’haver fet ús presumptament irregular de les targetes de crèdit i si alguna d’elles no està vinculada laboralment amb l’empresa, la categorització de les despeses que han originat les sospites de la comissió d’irregularitats sense facilitar-ne el detall, així com les accions adoptades per l’empresa per exigir responsabilitats”. En relació amb l’acta del Consell d’Administració, les consideracions de l’informe posen de manifest que: “el fet que en el contingut de l’acta sigui previsible que hi hagi informació sobre la presumpta comissió d’infraccions penals, justificaria limitar l’accés a la informació. Per tant la informació que es doni hauria de ser anonimitzada, això és, sense que sigui possible identificar les persones afectades, o a través d’un resum que permeti exposar les irregularitats detectades sense oferir informació que permeti identificar les persones afectades (...) ”No sembla justificat l’accés a altres punts de l’acta (cas d’existir) i quin contingut es desconeix en el moment de fer aquest informe, atès que resultarien irrellevants per a la finalitat pretesa i que no es pot descartar que tingui implicacions rellevants pel que fa a la protecció de les dades personals. Per tant, i a la vista de la concreció de l’interès que ha manifestat el sol·licitant, amb la informació disponible no resultaria justificat l’accés a altra informació que pugui constar a l’acta i que contingui dades personals”. En relació amb les dades sol·licitades de les targetes de crèdit, l’informe fa les consideracions següents: “En aplicació de l’article 23 de l’LTC no resulta ajustat a la normativa atorgar l’accés a la identitat dels titulars o les persones autoritzades a fer ús de les targetes de crèdit objecte d’investigació per la detecció d’irregularitats que afecten la gestió econòmica i comptable de l’entitat, o bé els càrrecs que ocupen o han ocupat, ni comunicar el contingut dels extractes bancaris i les ordres de pagament (justificants o factures) en la mesura que sigui previsible la identificació de les persones relacionades amb les dites irregularitats. En canvi sí que es podria comunicar informació de manera agregada, és a dir, limitada a la informació que no permeti identificar als titulars o als usuaris de les targetes de crèdit, sobre si hi ha hagut despeses que es considerin irregulars, el nombre de persones sospitoses d’haver fet ús presumptament irregular de les targetes de crèdit i si alguna d’elles no està vinculada laboralment amb l’empresa, la categorització de les despeses que han originat les sospites de la comissió d’irregularitats (restauració, transport, estades...), sense facilitar-ne el detall, així com les accions adoptades per l’empresa per exigir responsabilitats, això sí, sense identificar les persones afectades”. 9. El 4 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que ESPIMSA no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració d’ESPIMSA amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (còpia de l’acta d’un Consell d’Administració d’ESPIMSA i diverses dades relatives a tres targetes de crèdit corporatives d’aquesta empresa) és sens dubte informació pública, perquè l’acta és el document que acredita les decisions preses pel màxim òrgan de l’empresa i els moviments de les targetes corporatives i les persones que hagin pogut fer-hi càrrecs són informacions rellevants per al control de la disposició dels seus recursos econòmics. Al tractar-se d’informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG), llevat que hi concorrin límits que puguin determinar-ne la denegació. Tot i que la manca de col·laboració de l’EMPRESA amb aquest procediment impedeix de dur a terme una tasca més afinada per determinar els límits concurrents i el seu abast, a la vista de les característiques generals de les informacions sol·licitades i de l’informe aportat per l’APDCAT a aquest procediment, es pot considerar que el límit que concorre a la informació sol·licitada és el de la protecció de dades personals, en molts casos relatives a la comissió d’infraccions. Els articles 23 i 24 LTAIPBG regulen el règim d’accés a les dades personals afectades per l’exercici del dret d’accés a la informació pública: “Article 23. Dades personals especialment protegides. Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. Article 24. Protecció de dades personals. 1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: (...) b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin”. Aquests preceptes preveuen les tres intensitats següents d’accés a les dades personals afectades per les sol·licituds d’informació pública: no es pot accedir a les dades especialment protegides, categoria que inclou les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions; preval la divulgació de les dades merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració; es poden divulgar la resta de dades personals, després de ponderar cas per cas i en funció dels interessos en joc si ha de prevaldre l’accés o la protecció de les dades personals afectades, i un dels factors de tenir en compte en aquesta ponderació és la finalitat de l’accés. Atesa aquesta regulació legal i vist el contingut de l’informe que l’APDCAT ha aportat a aquest procediment (antecedent 8), cal valorar en els termes següents l’accés sol·licitat a cada un dels apartats de la sol·licitud: - Acta completa del Consell d’Administració d’ESPIMSA celebrat el 2 de desembre de 2020, en el decurs del qual l’actual Direcció de l’empresa hauria informat de càrrecs irregulars a tres targetes. És procedent lliurar la còpia de l’acta sol·licitada, si bé suprimint prèviament les dades que identifiquin o permetin identificar persones físiques, excepte les dels membres del Consell d’Administració. En el cas de les persones físiques afectades relacionades amb càrrecs irregulars a les targetes, la necessitat de protegir la seva identitat és obligada per l’article 23 LTAIPBG, que prohibeix divulgar les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions. En el cas de la resta de persones físiques que puguin constar a l’acta sol·licitada, cal distingir entre dues possibles situacions. Per una banda, la de les persones que són membres del Consell d’Administració, la divulgació de la identitat dels quals ha de ser objecte de publicitat activa en aplicació de l’article 9.1.b LTAIPBG, ja que constitueixen el màxim òrgan de l’empresa; en conseqüència, la difusió de la seva identitat a la persona reclamant no els causa cap dany afegit. Per una altra, les possibles persones que siguin esmentades a l’acta sense ser membres del Consell d’Administració, en relació amb les quals és procedent la seva anonimització perquè l’accés a la seva identitat s’ha de ponderar tal com requereix l’article 24.2 LTAIPBG i cal tenir en compte que no és rellevant per a la persona reclamant, que ha assenyalat com a única finalitat de la seva sol·licitud la d’esbrinar eventuals responsabilitats en l’ús irregular de les targetes, motiu pel qual és de presumir no seran particularment del seu interès les dades de persones físiques que no tinguin relació amb aquest assumpte; en aquestes circumstàncies, la ponderació s’ha de resoldre favorablement a la protecció de les dades personals, perquè la seva eventual divulgació causaria un dany als seus titulars, sense benefici significatiu per a la persona reclamant (l’informe de l’APDCAT, sobre la base de la ponderació que s’acaba d’indicar, arriba a una conclusió innecessàriament més restrictiva, com és la de no divulgar tota la informació de l’acta que no tingui relació amb la finalitat d’esbrinar eventuals responsabilitats en les irregularitats investigades i que contingui dades personals. Aquesta opció és injustificadament restrictiva perquè la protecció de les dades personals afectades es pot protegir perfectament amb la seva anonimització, sense necessitat de sacrificar la resta d’informació que acompanya les dades personals protegides). - Còpia dels extractes bancaris i justificants o factures carregats a aquestes targetes des de gener del 2003 fins a novembre del 2020. Tot i que l’informe de l’APDCAT alerta sobre la possibilitat de què la divulgació d’aquesta informació pugui perjudicar de diverses maneres les persones titulars de les targetes, en la mida que poden revelar pautes de comportament invasives de la seva intimitat, el cas és que l’ús irregular que s’ha pogut fer d’elles obliga a anonimitzar la identitat de les persones titulars o que n’hagin pogut fer ús, de manera que els extractes bancaris i els justificants no serien atribuïts a cap persona determinada. Per tant, és procedent facilitar aquesta informació, però tenint cura de no incloure les dades relatives a la identitat de les persones titulars o/i que han fet càrrecs a les targetes. - El titular d’alguna d’aquestes tres targetes ha estat el senyor IPT, sí o no?. No es pot donar resposta a aquesta pregunta, perquè desvetllaria informació de dades personals relatives a la comissió d’infraccions, que no es pot divulgar en aplicació de l’article 23 LTAIPBG. - Titulars d’aquestes targetes i quantitat de persones que hi ha carregat despeses irregulars i càrrec que ostentaven a l’empresa. La identitat dels titulars d’aquestes targetes i el càrrec que ostentaven a l’empresa no es pot facilitar per les mateixes raons que les apuntades al paràgraf anterior, perquè es tracta d’informació que podria identificar persones eventualment responsables de la comissió d’infraccions. En canvi, sí que es pot facilitar la informació sobre la quantitat de persones que ha fet càrrecs irregulars a les targetes sol·licitades, perquè la difusió d’aquesta informació no conté dades personals de cap mena. - Hi ha persones no vinculades a l’empresa com a titulars d’aquestes targetes, sí o no?. Aquesta informació també es pot proporcionar perquè és molt genèrica i no singularitza responsabilitats en ningú. - La identitat dels funcionaris, polítics o càrrecs públics que presumptament han malversat diners públics carregant-los a aquestes targetes, a fi de denunciar-los. Per imperatiu de l’article 23 LTAIPBG aquesta informació no es pot divulgar perquè es tracta de dades personals especialment protegides, en la mida que són relatives a la comissió d’infraccions administratives. A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que és procedent estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a l’acta del Consell d’Administració prèviament anonimitzada llevat de la identitat dels membres del Consell, que es pot divulgar, a còpia dels extractes bancaris i justificants o factures carregats a les tres targetes que haurien fet pagaments irregulars, des de gener del 2003 fins a novembre del 2020, a la quantitat de persones que han carregat despeses irregulars a les targetes en qüestió, a la quantitat de persones que ha fet càrrecs irregulars a les targetes sol·licitades i a la de si hi ha persones no vinculades a l’empresa com a titulars d’aquestes targetes. I també és procedent desestimar l’accés a la resta de la informació sol·licitada, a conseqüència de l’aplicació del límit al dret d’accés a la informació pública de la protecció de les dades personals. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 24/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a l’acta del Consell d’Administració d’ESPIMSA de 2 de desembre de 2020, prèviament anonimitzada llevat de la identitat dels seus membres, que es pot divulgar, a còpia dels extractes bancaris i justificants o factures carregats a les tres targetes que haurien fet pagaments irregulars, des de gener del 2003 fins a novembre del 2020, a la quantitat de persones que han carregat despeses irregulars a les targetes en qüestió, a la quantitat de persones que ha fet càrrecs irregulars a les targetes sol·licitades i a la de si hi ha persones no vinculades a l’empresa com a titulars d’aquestes targetes. 2. Desestimar l’accés a la resta de la informació sol·licitada, a conseqüència de l’aplicació del límit al dret d’accés a la informació pública de la protecció de les dades personals. 3. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 24/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.