Solicitud de listado de personal y datos de absentismo laboral en el Ayuntamiento de Pallejà

Resolució 263/2019, de 9 de maig Número d’expedient de la reclamació: 24/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Llistat del personal de l’Ajuntament i categoria professional. Relació desglossada de baixes laborals (causa i durada) i temps d’absentisme laboral de cada persona treballadora durant els anys 2017 i 2018 Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: El nom i cognoms del personal al servei d’una Administració són dades personals identificatives que, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, estan sotmeses al règim general d’accés i, per tant, en principi i com a regla general, la normativa de protecció de dades personals no impedeix que s’hi pugui accedir en exercici del dret d’accés a la informació pública, sinó que el seu tractament i cessió a les persones que exerceixen aquest dret queda legitimat per l’LTAIPBG, sense que sigui necessari el consentiment de la persona afectada. Altra cosa, ben diferent de demanar-ne el consentiment, és permetre que les persones afectades pugin oposar-se a l’accés quan les seves circumstàncies personals i extraordinàries ho justifiquin, per exemple, en casos en què s’hagi d’evitar la divulgació de la seva identitat i lloc de treball per la vulnerabilitat especial de la persona, si és víctima de violència masclista o si la seva vida o la seva integritat física estan amenaçades. Només en casos excepcionals, al·legats i justificats per la persona interessada i ponderats per l’Administració, l’accés a les dades identificatives del personal públic pot ser restringit o limitat. En el cas particular del personal integrant de la policia local, caldrà tenir en compte, a més de la normativa de protecció de dades, la normativa sectorial d’aplicació als cossos de seguretat, que preveu que s’identifiquin amb una tarja d’identitat professional (TIP) en substitució del nom i cognoms, per raons de seguretat. D’acord amb aquesta normativa sectorial relativa a la identificació dels agents policials, i considerant que no s’han acreditat raons que puguin justificar la seva inaplicació a la petició objecte de reclamació, la identificació del personal integrant de les policies locals no es farà, com demana la sol·licitud, per noms i cognoms, sinó indicant-ne el seu TIP. Les dades desglossades sobre les baixes laborals (causa i durada) i sobre les hores d’absentisme laboral de cada persona treballadora, en la mesura en què es demana individualitzada i associada a cada persona física treballadora de l’Ajuntament, és una dada personal de salut. L’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d’exclusió de l’accés a les dades personals de salut, de manera que només se’n podrà estimar l’accés si la persona reclamant aporta, amb la sol·licitud, el consentiment escrit i exprés de les persones afectades Paraules clau: Ajuntament. Personal. Plantilla. Absentisme laboral. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Dades especialment protegides. Dades merament identificatives. Identificació d’agents policials. TIP. Trasllat. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 16 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 24/2019, presentada contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La sol·licitud de la que porta causa aquesta Reclamació és de l’11 de desembre de 2018, i demana el següent: 2.a “Llistat complet del personal funcionari i laboral, amb nom, cognoms, categoria professional o grup, anonimitzant les dades la publicació de les quals no sigui legal i fins on permeti la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre de Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”. 2.b “Desglossament de cadascuna de les baixes laborals (malaltia, maternitat, intervencions quirúrgiques i altres que desconeixem, etc), causes i temps d’hores utilitzades per cada treballador d’aquest Ajuntament per absentisme laboral els anys 2017 i 2018”. 3. L’escrit de reclamació indica que no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 25 de gener de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. El mateix dia, la GAIP informa a l’Ajuntament de Pallejà de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient complet. 5. L’1 d’abril de 2019, l’Ajuntament de Pallejà remet a aquesta Comissió la seva resolució 575/2019, de 26 de març, que desestima parcialment l’accés a les dades personals dels seus empleats emparant-se en la legislació de protecció de dades personals, que ho impediria, i que estima parcialment i lliura en el mateix acte la plantilla orgànica del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament, que relaciona els llocs de treball ometent les dades identificatives de les persones que els ocupen. 6. El 4 d’abril de 2019 la GAIP trasllada l’informe del Ajuntament de Pallejà a la persona reclamant per tal que formuli les al·legacions que consideri oportunes i li indica que, si transcorreguts cinc dies, no comunica el contrari, es donarà per satisfeta la seva reclamació. 7. El 6 de abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva disconformitat amb la informació lliurada per l’Ajuntament, especialment pel fet que no es dóna cap informació sobre l’absentisme laboral a l’Ajuntament. 8. El 14 de abril de 2019, atès que la informació reclamada conté dades de caràcter personal i que la seva protecció ha estat invocada per l’Ajuntament per a desestimar-ne l’accés, la GAIP sol·licita l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), i li remet l’expedient relatiu a la reclamació. Seguidament, informa a les parts de la suspensió del termini de resoldre per quinze dies resultant de la petició d’aquest informe, a l’empara d’allò previst a l’article 42.9 LTAIPBG. 9. El 30 de abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que conclou que: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part del reclamant al llistat de persones treballadores de l’Ajuntament, en que consti el nom, cognoms i grup categoria professional, tret de les persones del cos de la policia local que hauran d’esser identificades amb el respectiu número d’identificació (TIP), i d’aquells supòsits en que puguin concórrer circumstàncies personals que aconsellin fer prevaldre privacitat del treballador/ra afectada. L’article 23 de l’LTC i el 9.1 RGPD impedeixen l’accés a la informació sobre les baixes laborals dels treballadors que permetin de manera directa o indirecta la seva identificació. Això sens perjudici que pugui ser facilitada dita informació de manera anonimitzada.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució presumpta en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Sant Jordi Desvalls (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’accés a dades personals La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) disposa en la seva Disposició Addicional segona que l’accés a la informació pública que contingui dades personals s’haurà de regir pel règim d’accés a dades personals establert a la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern (Llei 19/2013 en cas d’informació a mans de l’Administració de l’Estat, i LTAIPBG en cas d’informació a mans de les Administracions de Catalunya), pel Reglament (UE) 2016/679 i per la pròpia LOPDGDD. El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (en endavant, RGPD), estableix en el seu article 6 de l’RGPD que el tractament de dades personals ha de comptar amb una base jurídica, que pot ser el consentiment de la persona afectada o qualsevol altra de les circumstàncies que s’hi preveuen, com ara que el tractament sigui necessari per al compliment d’una obligació legal (article 6.1.c RGPD), o per al compliment d’una missió realitzada en interès públic o en exercici dels poders públics (article 6.1.e RGPD), sempre que estigui previst en una norma de dret intern o de la UE, que actuarà com a base jurídica que legitima el tractament de les dades personals (article 6.2 i 3 RGPD) En el mateix sentit, l’ LOPDGD, que transposa aquest reglament europeu, estableix en el seu article 8.1 que està legitimat el tractament de dades personals sense consentiment de la persona afectada quan sigui necessari per al compliment d’una obligació legal establerta en una norma amb rang de llei. D’acord amb aquest marc regulador de los dades personals, l’LTAIPBG constitueix la base jurídica en forma de norma legal de dret intern que legitima el tractament de les dades personals que es contenen a la informació pública, en la mesura en què estableix l’obligació de les administracions públiques de facilitar, quan li sigui sol·licitada, la informació de què disposin com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, d’acord amb les regles d’accés i el règim de ponderació previstos a la pròpia normativa de transparència (articles 23 i 24 LTAIPBG). L’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d’exclusió de l’accés a dades especialment protegides, com les relatives a la salut, en aquests termes: “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud.” En canvi, pel que fa a les dades identificatives del personal al servei de les administracions públiques (que inclouen tant les dades identificatives de la persona, amb nom i cognoms, com les dades identificatives del càrrec o lloc que ocupa dins l’organització administrativa), , l’article 24.1 LTAIPBG n’estableix una regla general d’accés, que admet excepcions en determinats casos en atenció a la concurrència de circumstàncies personals que justifiquin que l’accés resultaria extraordinàriament lesiu dels drets de la persona afectada: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits.” Per a la resta de dades personals (no especialment protegides, ni merament identificatives del personal públic), caldrà ponderar l’accés de forma casuística, d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG. L’objecte de la reclamació és obtenir dues informacions, que es regeixen per dos règims o regles d’accés diametralment oposats i que s’avaluaran de manera diferenciada tot seguit: 2.a) Llistat complet del personal funcionari i laboral, amb nom, cognoms i categoria professional o grup. L’Ajuntament ha estimat parcialment aquesta sol·licitud i ha facilitat el llistat de llocs de treball, però sense indicar el nom de la persona que l’ocupa per considerar que es tracta d’informació protegida per la normativa de protecció de dades. El nom i cognoms del personal al servei d’una Administració són dades personals identificatives que, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, estan sotmeses al règim general d’accés i, per tant, en principi i com a regla general, la normativa de protecció de dades personals no impedeix que s’hi pugui accedir en exercici del dret d’accés a la informació pública, sinó que el seu tractament i cessió a les persones que exerceixen aquest dret queda legitimat per l’LTAIPBG, sense que sigui necessari el consentiment de la persona afectada. Altra cosa, ben diferent de demanar-ne el consentiment, és permetre que les persones afectades pugin oposar-se a l’accés atenent a circumstàncies personals i extraordinàries, per exemple, en casos en què s’hagi d’evitar la divulgació de la identitat i lloc de treball per raó de l’especial vulnerabilitat de la persona, si és víctima de violència masclista o si la seva vida o integritat estan amenaçades, entre d’altres. És de suposar que les persones que pateixin aquestes circumstàncies particulars ho hauran informat als serveis de personal de cada Administració, per tal que adopti les mesures oportunes per garantir la seva seguretat, de manera que presumiblement l’Administració n’estarà puntualment informada. Igualment, cal pressuposar que, havent transcorregut ja més de quatre anys des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG, les administracions hauran promogut diligentment entre el seu personal el coneixement de les afectacions que el marc legal de transparència comporta en l’esfera de protecció de les seves dades personals (publicitat activa de la identitat i trajectòria professional de les persones responsables dels òrgans administratius, article 9.1.b LTAIPBG; difusió als portals de transparència del resultat de les convocatòries dels processos de provisió de llocs de treball de les administracions i dels processos de promoció professional, article 9.1.e LTAIPBG; publicitat activa dels alts càrrecs, article 9.1.f LTAIPBG; règim general d’accés a les dades identificatives del personal públic, article 24.1 LTAIPBG), de manera que cada persona haurà pogut ja manifestar i acreditar les circumstàncies extraordinàries que, eventualment, puguin justificar la inaplicació d’aquest règim de transparència i accés a les seves dades personals, i l’Administració, després d’avaluar les al·legacions, haurà determinat si resulta justificat excloure-les del règim de publicitat o d’accés. Per al cas, però, que l’Administració no hagi informat amb caràcter previ al seu personal de les obligacions derivades de l’LTAIPBG en relació amb la difusió de les seves dades personals, haurà d’informar d’aquesta resolució al seu personal, pel canal corporatiu més ràpid i eficient, emplaçant-lo a posar de manifest les circumstàncies personals i extraordinàries que eventualment puguin oposar-se a l’accés, dins del termini indicat a la part resolutiva, amb l’advertiment que no es demana ni es requereix el seu consentiment individual sinó la justificació, si escau, de la presència d’altres drets individuals que puguin veure’s danyats per l’accés i que mereixin millor protecció, alterant la ponderació favorable a l’accés que la llei predetermina en el seu article 24.1 LTAIPBG. Només en aquests casos excepcionals, al·legats i justificats per la persona afectada i ponderats per l’Administració, l’accés a les dades identificatives del personal públic pot ser restringit o limitat. D’acord amb l’exposat, la desestimació genèrica de l’accés al nom i cognoms de les persones que ocupen llocs de treball que ha resolt l’Ajuntament és contrària a l’LTAIPBG i no queda justificada per la normativa de protecció de dades personals, tal i com estableix la pròpia APDCAT en el seu informe, en dir que “Des del punt de vista dels treballadors/res municipals és obvi que la vinculació de cada persona al lloc de treball que ocupa (amb el detall del grup o categoria professional), facilita informació ocupacional d’aquesta persona de la qual es pot inferir informació sobre la seva titulació, la retribució bruta aproximada, la localitat on treballa, etc.) i la seva divulgació pot afectar la privacitat d’aquestes persones. En qualsevol cas, es tracta de persones que ocupen llocs de treball públics, i per tant, dins les seves expectatives de privacitat han de comptar amb la possibilitat que qualsevol ciutadà pugui identificar-los com a tals”. Això sens perjudici que pugui limitar-se parcialment l’accés a la identificació d’una persona quan concorrin circumstàncies extraordinàries degudament acreditades i valorades per l’Administració. En el cas particular del personal integrant de la policia local, caldrà tenir en compte, a més de la normativa de protecció de dades, la normativa sectorial d’aplicació als cossos de seguretat, que preveu que s’identifiquin amb una tarja d’identitat professional (TIP) en substitució del nom i cognoms, per raons de seguretat. La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, disposa en l’article 25 ter que ” Tots els membres dels cossos de policies locals han de portar un document d’acreditació professional.” (...) “En aquest document hi ha de figurar, com a mínim, el municipi de pertinença, la identificació de la categoria professional i el número de registre individual. S’ha de garantir, en qualsevol cas, la visibilitat de la identificació”, de manera que l’obligació dels agents d’identificar-se davant la ciutadania prevista en l’article 10.tercer.a) de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, s’acompleix amb la incorporació a la seva uniformitat del número d’identitat professional o TIP, segons estableix en el cas de les policies locals la Resolució INT/1431/2017, de 15 de juny, per la qual es dona publicitat a les característiques de la nova uniformitat de les policies locals de Catalunya (article 2), d’igual manera que ho preveuen respectivament per als altres cossos de seguretat el Decret 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilització del número d’identitat professional en determinades peces dels uniformes de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, i la Instrucció 13/2007, de 14 de setembre, sobre l’ús del número d’identificació personal en la uniformitat dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. D’acord amb aquesta normativa sectorial relativa a la identificació dels agents policials, i considerant que no s’han acreditat raons que puguin justificar la seva inaplicació a la petició objecte de reclamació, la identificació del personal integrant de les policies locals no es farà, com demana la sol·licitud objecte de reclamació, per noms i cognoms, sinó indicant-ne el seu TIP. L’estimació, en aquests termes, del dret d’accés a les dades identificatives del personal de l’Ajuntament objecte de reclamació coincideix amb el criteri de l’APDCAT, que conclou el seu informe afirmant que “ la normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part del reclamant al llistat de persones treballadores de l’Ajuntament, en que consti el nom, cognoms i grup categoria professional, tret de les persones del cos de la policia local que hauran d’esser identificades amb el respectiu número d’identificació (TIP), i d’aquells supòsits en que puguin concórrer circumstàncies personals que aconsellin fer prevaldre privacitat del treballador/ra afectada.” 2.b) desglossament de cadascuna de les baixes laborals (malaltia, maternitat, intervencions quirúrgiques i altres que es desconeixen, etc.), les causes i el temps d’hores utilitzades per cada treballador d’aquest Ajuntament per absentisme laboral els anys 2017 i 2018. Les dades desglossades sobre cadascuna de les baixes, les causes i les hores d’absentisme laboral que han generat per a cada persona treballadora, en la mesura en què aquesta informació es demana individualitzada i associada a cada persona física treballadora de l’Ajuntament identificada, s’ha de considerar una dada personal de salut. L’article 4.15 del RGPD defineix les dades de salut com a aquelles dades personals relatives a la salut física o mental d’una persona física, inclosa la prestació de serveis d’atenció sanitària que desvetllin informació sobre el seu estat de salut, i l’article 9.1 RGPD inclou les dades de salut dins la categoria especial de dades i en prohibeix el seu tractament, tret que s’aporti el consentiment de la persona afectada (article 9.2.a RGPD) o el tractament sigui necessari per a la protecció de la seva vida o finalitats d’interès públic previstes en l’apartat 2 del mateix article. En la mateixa línia, l’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d’exclusió de l’accés a les dades personals de salut, de manera que només se’n podrà estimar l’accés si la persona reclamant aporta, amb la sol·licitud, el consentiment escrit i exprés de les persones afectades. D’acord amb aquesta normativa, escau desestimar l’accés a aquesta informació confirmant, en aquest punt, la resolució de l’Ajuntament. Aquesta determinació coincideix amb el criteri de l’APDCAT, que en el seu informe conclou que “l’article 23 de l’LTC i el 9.1 RGPD impedeixen l’accés a la informació sobre les baixes laborals dels treballadors que permetin de manera directa o indirecta la seva identificació”. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats i que se’n faci difusió metres duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de maig, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 24/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Pallejà la relació de personal de l’Ajuntament, identificat amb nom i cognoms, associat a la seva categoria professional o grup, excloses aquelles persones en les què concorrin circumstàncies extraordinàries que justifiquin la limitació de l’accés, d’acord amb el FJ2 i el punt 3 d’aquesta Resolució. En el cas dels agents de la policia local, es substituirà el nom i cognoms pel TIP. 2. Desestimar l’accés a la informació desglossada de cada baixa laboral, causes i l’absentisme laboral derivat per a cada persona treballadora, considerant que són dades personals de salut protegides, d’acord amb el FJ2 3. Per al cas que no hagi informat prèviament als seus empleats de les obligacions derivades de l’LTAIPBG, l’Ajuntament farà trasllat d’aquesta Resolució, dins dels tres dies següents a la seva notificació, a tot el seu personal pel canal de comunicació corporatiu més àgil i eficaç, emplaçant-lo a manifestar i justificar davant la GAIP, dins del termini de deu dies, les al·legacions d’oposició que consideri adients, amb l’advertiment exprés que no es requereix el seu consentiment, i n’informarà seguidament a la GAIP. La GAIP valorarà les al·legacions presentades i resoldrà sobre l’afectació de l’accés o de l’executivitat d’aquesta Resolució que se’n derivin, informant-ne a l’Ajuntament per tal que ho tingui en compte en l’execució d’aquesta Resolució. 4. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a proveir la informació detallada en el punt 1 dins del termini de trenta dies 5. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a informar la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de vint dies. 6. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu de l’execució de la present Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 24/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.