Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Pallejà la dirección completa de cuatro inmuebles municipales. Tras la falta de respuesta del Ayuntamiento, la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) estima la reclamación, obligando al municipio a facilitar dicha información por ser datos preexistentes en su poder.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud se considera acceso a información preexistente en poder de la Administración y no una petición de elaboración o reelaboración de datos, lo cual sería inadmisible.
2
El derecho de acceso se fundamenta en el artículo 20 del Real Decreto 1372/1986, que detalla la información necesaria sobre la ubicación de los bienes inmuebles de entidades locales.
3
La GAIP califica la falta de respuesta del Ayuntamiento a los requerimientos de la Comisión como una falta de colaboración con la efectividad del derecho de acceso a la información pública.
4
La ausencia de alegaciones o informes por parte de la Administración reclamada no impide la resolución del procedimiento según el artículo 33.7 del RGAIP.
5
El incumplimiento de la resolución puede dar lugar a la calificación de infracción muy grave y la incoación de un procedimiento sancionador conforme a la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 150/2022, de 24 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 23/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Diversa informació en relació amb l’inventari de béns immobles i de vehicles.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: L’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de
Béns de les Entitats Locals, d’acord amb el qual es demana obtenir la informació sobre la ubicació
dels quatre immobles, fa referència a la següent informació: “situació, amb indicació concreta del lloc
on radica; via pública a la qual afronta i número que li correspon, en les finques urbanes; paratge,
amb expressió del polígon i la parcel·la cadastral, si fos possible, en les finques rústiques”. Per tant,
es demana a l’Ajuntament que proporcioni la ubicació dels quatre immobles d’acord amb aquest
detall, i si aquesta informació és en poder de l’Ajuntament, com és de suposar, li ha de ser lliurada en
absència de límits legals aplicables; cas contrari, si l’Ajuntament no té en el seu poder alguna
d’aquestes dades, n’ha de deixar constància expressa. Cal fer constar que la petició de la persona
reclamant no és que es modifiqui l’inventari de béns immobles incorporant-hi l’adreça completa, amb
el detall previst al Reglament de Béns de les Entitats Locals que invoca a la sol·licitud, el què
certament seria inadmissible com a objecte d’aquest procediment ja que depassaria l’accés a la
informació preexistent pretenent la seva elaboració o reelaboració d’una forma concreta per satisfer la
petició. El que efectivament sol·licita la persona reclamant és que li proporcionin, en el marc d’un
procediment d’accés a la informació, les adreces completes de quatre immobles inventariats, el què
suposa, estrictament, la pretensió d’accedir a informació en poder de l’Administració, i per tant, ha de
ser emparada per aquesta Comissió.
Paraules clau: Ajuntament. Associació de veïns. Patrimoni. Inventari de béns immobles. Reclamació
contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 4 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 23/2022, presentada per una Associació de
Veïns contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 17 de novembre de 2021 l’entitat reclamant presenta una sol·licitud a l’Ajuntament de Pallejà
mitjançant la qual, fent referència i aportant còpia a la informació rebuda anteriorment de
l’Ajuntament en relació amb els béns patrimonials inventariats, n’assenyala quatre i demana que
li proporcionin les dades d’adreça completa, com requeriria l’article 20 del Reial Decret Llei
1372/1986, de 13 de juny.
3. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2022 indica que reclama l’accés a l’adreça completa
de quatre habitatges de titularitat municipal, i invoca el Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel que
s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals.
4. El 10 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. En la mateixa data, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El dia 3 de febrer de 2022 la GAIP reitera el requeriment assenyalat a l’antecedent quart, sense
obtenir-ne tampoc cap resposta..
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l‘àmbit d’aplicació de
l’LTAIPBG (article 3.1.a)
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Ajuntament
Els antecedents quatre i sis posen de manifest que l’Ajuntament de Pallejà no ha facilitat a la GAIP ni
l’expedient relatiu a la sol·licitud d’accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu
posicionament jurídic en relació amb ella, que li van ser requerits per aquesta Comissió, incomplint
així les obligacions que li imposa l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han
d’aportar a la GAIP, dins del termini de quinze dies, còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació,
un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la
resolució del procediment de reclamació.
Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i
la justificació jurídica de l seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca
de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint
en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”. En conseqüència, s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de
l’Ajuntament de Pallejà, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d’aquesta
Resolució.
3. Sobre l’objecte de la reclamació
La informació objecte de reclamació és, sens dubte, informació pública, ja que l’Ajuntament ha de
conèixer on s’ubiquen quatre immobles de la seva propietat, i ni l’Ajuntament no invoca ni és plausible
que li sigui aplicable cap dels límits a l’accés legalment previstos, de manera que res obsta per a què,
d’acord amb l‘article 18 LTAIPBG, la persona reclamant pugui accedir a aquesta informació.
L’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les
Entitats Locals, d’acord amb el qual es demana obtenir la informació sobre la ubicació dels quatre
immobles, fa referència a la següent informació: “situació, amb indicació concreta del lloc on radica;
via pública a la qual afronta i número que li correspon, en les finques urbanes; paratge, amb
expressió del polígon i la parcel·la cadastral, si fos possible, en les finques rústiques”. Per tant, es
demana a l’Ajuntament que proporcioni la ubicació dels quatre immobles d’acord amb aquest detall, i
si aquesta informació és en poder de l’Ajuntament, com és de suposar, li ha de ser lliurada en
absència de límits legals aplicables; cas contrari, si l’Ajuntament no té en el seu poder alguna
d’aquestes dades, n’ha de deixar constància expressa.
Cal fer constar que la petició de la persona reclamant no és que es modifiqui l’inventari de béns
immobles incorporant-hi l’adreça completa, amb el detall previst al Reglament de Béns de les Entitats
Locals que invoca a la sol·licitud, el què certament seria inadmissible com a objecte d’aquest
procediment ja que depassaria l’accés a la informació pretenent la seva elaboració o reelaboració
d’una forma concreta per satisfer la petició. El que efectivament sol·licita la persona reclamant és que
li proporcionin, en el marc d’un procediment d’accés a la informació, les adreces completes de quatre
immobles inventariats, el què suposa, estrictament, la pretensió d’accedir a informació en poder de
l’Administració, i per tant, ha de ser emparada per aquesta Comissió.
Per tant, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament
de Pallejà l’adreça completa dels quatre immobles indicats a la sol·licitud, amb el detall previst a
l’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les
Entitats Locals.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació
dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la
desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim
sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix
una infracció qualificada molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82
LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86
LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri
l’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
de febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 23/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir l’adreça
completa dels quatre immobles propietat de l’Ajuntament de Pallejà indicats a la sol·licitud, amb
el detall previst a l’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament de Béns de les Entitats Locals, o a obtenir constància de la seva inexistència en
poder de l’Ajuntament.
2. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i que en aquest mateix termini, informi a la
GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 23/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.