Acceso a expedientes sancionadores por infracción en materia de vivienda y resultado de pérdida de objeto por entrega extemporánea

Resolució 60/2018, de 5 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 23/2018. Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta Guinardó. Informació reclamada: Un expedient sancionador per infracció en matèria d’habitatge. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Resum: L'Administració ha estimat extemporàniament la sol·licitud d'informació de la que deriva la Reclamació en el marc d'aquest procediment, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Nogensmenys, la persona reclamant argumenta que la informació efectivament lliurada és incomplerta i en algun punt confusa. L'evidència de la notificació de resolucions administratives forma part normalment dels respectius expedients, i si efectivament no existeix, l'Ajuntament hauria d'indicar-ho expressament. Els altres aclariments demanats poden ser objecte de futures sol·licituds, malgrat que no semblen obligats en el marc del present procediment; bé per raons de simplicitat o en atenció a un criteri de qualitat de la informació, es convida a l'Ajuntament a proporcionar-los completant l'execució de la seva resolució estimatòria de la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament . Denunciant. Habitatge. Sancions. Notificacions. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. L’11 de febrer de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 23/2018, presentada contra el Districte d’Horta Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de setembre de 2017 la persona reclamant adreça una petició a l’Ajuntament de Barcelona (número de registre 20179096965), que exposa el següent: “Al desembre de 2014 la nostra comunitat de propietaris inicia denúncia per ús com a habitatge (lloguer a tercers) i molèsties diverses derivades del local número 4 de la nostra finca davant del Districte d’Horta Guinardó. Instruït expedient, s’emet informe en el qual s’insta a la propietat a treure els mobles de cuina i el mobiliari, donat que no té les condicions per a aquest ús. Al juliol de 2016, i veient que encara i en l’actualitat continua l’ús sense cap sanció, demanem l’inici d’expedient sancionador. Cap actuació de restitució de la legalitat ni notificació a la comunitat denunciant de la que soc veïna i afectada”. A partir d’aquests fets, la persona reclamant demanava: “accés i testimoni de les actuacions a l’expedient iniciat AUT07- 2014- 00952 i els altres dos que s’han instruït posteriorment sobre la mateixa qüestió”. 3. La Reclamació presentada l’11 de febrer de 2018 assenyala que no hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior i reitera que la informació sol·licitada és l’expedient sancionador per infracció a la normativa en matèria d’habitatge del local número 4 de la finca de la reclamant, per denúncia contra la propietària. 4. El 15 de febrer de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 6 de març de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que detalla les actuacions fetes en relació amb la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació i acaba assenyalant que l'1 de març de 2018 s’hauria donat trasllat a la persona reclamant còpia dels tres expedients demanats per la seva sol·licitud, i així ho acredita documentalment. 6. El 12 de març de 2018 la GAIP trasllada la documentació rebuda de l’Ajuntament de Barcelona a la persona reclamant i la convida a formular les al·legacions que consideri pertinents, amb el benentès que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud. 7. El 15 de març de 2017 la persona reclamant manifesta a la GAIP diverses consideracions sobre possibles irregularitats detectades en la informació que li ha estat facilitada per l’Ajuntament de Barcelona, entre elles la seva impressió de què l’expedient administratiu estaria incomplet, cosa que argumenta en determinats documents o actuacions de l’expedient, així com eventuals mancances en relació amb notificacions que al seu entendre se li haurien d'haver notificat o amb deficiències del local que no es podrien reparar amb les obres menors que s'hi haurien fet. Requerida posteriorment per la GAIP sobre si considera que la informació facilitada per l'Ajuntament satisfà o no la seva sol·licitud d’informació, la persona reclamant al·lega que a l'expedient que se li ha facilitat hi manquen les notificacions de les sancions imposades, així com l'acreditació del seu cobrament i les raons de dues quanties sancionadores diferents (de 31.500 i 3.000 €), que no entén si són o no la mateixa, ni les raons de la seva eventual modificació. 8. Mitjançant un escrit de 27 de març de 2018 l’Ajuntament de Barcelona dona resposta a les al·legacions assenyalades a l’antecedent anterior, concretant les sancions imposades, exposant la data de la seva notificació i indicant el tràmit en què es troba el seu pagament. Aquest escrit és traslladat per la GAIP a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Estimació extemporània de la sol·licitud d'informació De l'antecedent 5 se'n dedueix que l'Ajuntament de Barcelona ha estimat extemporàniament la sol·licitud d'informació de la que deriva aquesta Reclamació i ha lliurat a la persona reclamant almenys part de la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment de Reclamació. Aquesta estimació en principi comporta la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació, ja que amb ell desapareix objectivament la discrepància jurídica que la justificava i, en conseqüència, procediria finalitzar-la, sense més pronunciaments. Nogensmenys, la persona reclamant formula algunes consideracions sobre la informació realment obtinguda (hi fa referència l'antecedent 7), que donen lloc a un informe complementari de l’Ajuntament (antecedent 8), i que requereixen la valoració pertinent. En principi, tot indica que l'Ajuntament ha estimat la sol·licitud d'informació, i sembla haver donat la informació que contenen els expedients demanats; des del punt de vista del dret d'accés a la informació, no procedeix entrar a valorar si els expedients són realment complets o no, o si la documentació que contenen és prou clara a judici de la reclamant. Per tant, no hi ha fonament jurídic suficient per estimar aquesta Reclamació. Malgrat tot, i davant les mancances apuntades per la reclamant i la resposta addicional municipal, es pot tenir en compte el següent: - No té res d'estrany la manca de constància a aquests expedients del pagament de les sancions imposades, dada més pròpia de l'administració tributària. Nogensmenys, en el seu informe addicional l’Ajuntament en proporciona una concreció raonable, sens perjudici que si la persona reclamant vol una resposta més precisa de la hisenda municipal la pugui demanar mitjançant una nova sol·licitud d'informació pública. - Seria normal que els expedients facilitats continguin l'acreditació de les notificacions; de fet, en el seu informe addicional l’Ajuntament en proporciona les dates concretes, de manera que cal suposar que disposa d’aquestes acreditacions. En tot cas, l’aclariment demanat per la reclamant s'ha d'entendre que forma part del compliment efectiu de l'estimació de la sol·licitud feta per l'Ajuntament, fins al punt que si la persona reclamant no es conforma amb les dades addicionals proporcionades per l’escrit indicat a l’antecedent 8, podria requerir, si s'escau, a la GAIP l’acreditació de les notificacions amb motiu de l'execució d'aquesta resolució. - Sobre la possible confusió entre dues quanties sancionadores advertides als expedients, sembla resolta amb la documentació addicional proporcionada per l’Ajuntament. En tot cas, s'ha d'entendre que des del punt de vista del dret d'accés a la informació la sol·licitud s'ha satisfet amb la seva estimació i amb l'accés als expedients demanats; si la reclamant vol una major precisió sobre l'autenticitat d'algun dels documents obtinguts, ho pot demanar mitjançant una nova sol·licitud. A més del que s'acaba de dir, algunes observacions de la reclamant indicades a l'antecedent 7 fan referència no a informació pública, sinó a ac tuacions que segons ella hauria d'haver fet l'Ajuntament i no ha fet, com ara notificar -li actuacions o tractar altrament algunes deficiències del local; en relació amb aquestes objeccions, cal que la persona reclamant tingui en compte que la GAIP es pot pronunciar sobre accés a la informació pública, restant al marge d'aquest objecte el fet de si l'Administració tramita o no degudament els seus procediments o fa millor o pitjor els seus informes tècnics. En atenció a les consideracions fetes als paràgrafs anteriors, no és procedent estimar aquesta Reclamació, perquè l'Ajuntament ha estimat extemporàniament la sol·licitud d'informació de la que deriva i ha facilitat a la persona reclamant pràcticament tota la informació demanada. Això no treu que, a la vista de les consideracions formulades per la persona reclamant, no considerarà satisfeta la sol·licitud fins a obtenir la informació relativa a l'efectivitat del pagament de les sancions, a la seva notificació i a la concreció de la seva quantia. En conseqüència, tot i que l'estimació municipal de la sol·licitud d'informació comporta la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació, i procedeix finalitzar-la sense pronunciaments sobre la seva eventual estimació o desestimació, s'insta a l'Ajuntament a completar el lliurament de la informació estimada, especialment als efectes de confirmar expressament a la persona reclamant l'existència o la inexistència de documentació acreditativa de les notificacions indicades més amunt i, si ho considera convenient per assegurar la qualitat de la informació donada i així estalviar eventuals futures sol·licituds amb aquest objecte, també als d'aclarir la quantia de la sanció o sancions imposades i l'efectivitat del seu cobrament. 2. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’abril de 2018, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 23/2018 perquè l'estimació extemporània de la sol·licitud d'informació de la que deriva comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a l'Ajuntament de Barcelona que completi el lliurament de la informació corresponent a la sol·licitud per ell mateix estimada, de conformitat amb les consideracions fetes a l'FJ 1, dins del termini màxim de 15 dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 5 d’abril de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar - ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.