Pérdida de objeto 02/02/2023 · 31 días en resolverse

Solicitud de copia de licencia de actividad al Ayuntamiento de Palau-solità i Plegamans y finalización por entrega posterior de la información

Se solicitó al Ayuntamiento de Palau-solità i Plegamans la copia de la licencia de actividades de una empresa. El solicitante alegó falta de respuesta a su instancia inicial. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información durante la tramitación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4 La Administración carece de potestad discrecional al aplicar límites al acceso, debiendo motivar y razonar debidamente las causas que justifiquen dicha restricción.
5 Se declara la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando se produce la satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento.

Texto completo

Resolució 92/2023, de 2 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 22/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans Informació reclamada: Còpia de la llicència d’activitats d’una empresa. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha lliurat a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, la informació que havia sol·licitat, i així ho ha confirmat ella mateixa a la Comissió. En haver-se produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, s’ha de declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntaments. Llicències. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 22/2023, presentada contra l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de novembre de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans una còpia de la llicència d’activitat d’una fusteria ubicada prop de la seva residència l’activitat de la qual li causava molèsties. 3. La Reclamació presentada el 2 de gener de 2023 indica que reclama atès que no hauria rebut resposta a la instància de 14 de novembre. 4. El 18 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. En la mateixa data, la persona reclamant fa arribar a la GAIP la comunicació que l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans l’hauria notificat per informar-la de la correcta rebuda de la instància i l’òrgan responsable de la seva tramitació. 6. El 20 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 26 de gener de 2023 la GAIP rep una segona comunicació de la persona reclamant: “Acabo de recibir hoy mismo una notificación del ayuntamiento de Palau Solità i Plegamans diciendo que me adjuntan la licencia de actividad y el informe técnico de comprobación de la carpintería XXXX que les solicitaba, no obstante, no me han adjuntado ninguno de los 2 documentos a los que hacen referencia. Les he escrito en una nueva instancia para avisarles que no me ha llegado ningún documento adjunto y solicitarles que me los envíen. Adjunto la notificación del ayuntamiento y la instancia que les acabo de enviar.”. 8. El 29 de gener de 2023 la persona reclamant manifesta: “Buenas tardes, les informo de que ya he recibido los documentos que se mencionaban en la notificación enviada por el Ayuntamiento, vía email”. 9. El 2 de febrer de 2022, la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha lliurat a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, la informació que havia sol·licitat, i així ho ha confirmat ella mateixa a la Comissió. En haver-se produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, s’ha de declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de febrer de 2023, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 22/2023, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.