Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Andreu de la Barca el inventario de bienes inmuebles y vehículos según el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales. Tras la falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento, la GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar la información existente, excepto las matrículas de vehículos de autoridades por razones de seguridad pública.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no se limita a los contenidos de transparencia activa, sino que abarca cualquier información en poder de la Administración derivada de sus funciones.
2
La normativa invocada por el solicitante puede servir como elemento de concreción de la información, aunque no sea de aplicación directa en Cataluña o no sea de publicidad obligatoria.
3
El derecho de acceso no ampara la pretensión de que la Administración elabore o reelabore información específicamente para satisfacer la solicitud.
4
Se aplica el límite de seguridad pública (art. 21.1.a LTAIPBG) para restringir el acceso a las matrículas de vehículos que transporten personal y autoridades públicas para evitar riesgos de seguridad o afectación a la privacidad.
5
La falta de remisión de informes y expedientes por parte de la Administración no impide la resolución de la reclamación por parte de la Comisión.
Texto completo
Resolució 175/2022, de 3 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 22/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
Informació reclamada: Inventari de béns immobles i de vehicles de titularitat municipal.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: El fet que part de la informació reclamada no sigui d’obligada publicitat activa d’acord
amb la normativa de transparència, ni tan sols el fet que no sigui d’aplicació directa i principal a
Catalunya el Reglament de Béns de les Entitats Locals invocat a la sol·licitud, no treu que es
pugui invocar com a element de concreció i determinació de la informació que es sol·licita, ni
exclou que sigui informació pública sotmesa al dret d’accés a la informació pública, sempre que
l’Administració tingui aquesta informació en el seu poder. I això perquè l’abast del dret d’accés
no queda limitat als continguts de transparència activa, sinó que es projecta sobre qualsevol
informació que, en el moment de la sol·licitud, estigui en poder de les administracions públiques
com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, d’acord amb l’article 18 en relació amb
l’article 2.b LTAIPBG. Per tant, sense cap altre efecte sobre el contingut de l’inventari municipal
consolidat ni sobre la seva publicació al portal de transparència, la sol·licitud de la informació
patrimonial en els termes en què la regulen els articles 20 i 25 del Reglament de Béns de les
Entitats Locals és admissible i ha de ser satisfeta, bé aportant aquella informació o bé indicant
de forma expressa que no se’n disposa, sense que resulti emparat pel dret d’accés a la
informació pública la pretensió de què l’Administració l’elabori o la reelabori arran de la
sol·licitud per satisfer-la. Quant als límits que puguin ser aplicats a l’accés i atesa la
incompareixença de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca en aquest procediment invocant
o justificant la seva aplicació, només s’aprecia d’ofici per aquesta Comissió que pugui ser-hi
aplicat el límit previst a l’article 21.1.a LTAIPBG relatiu a la seguretat pública per justificar la
restricció de l’accés a la identificació amb la matrícula dels vehicles oficials que puguin
transportar personal i autoritats públiques, atenent que la seva difusió podria facilitar la
identificació i seguiment dels seus moviments, el què podria fer-los vulnerables a un atac o
afectar la seva privacitat, i ponderant que aquest dany no queda justificat per l’interès públic en
la seva difusió, considerant que aquesta dada concreta no és una informació necessària per a
la finalitat de control del patrimoni públic a la què serveix el dret d’accés i l’obligació de
transparència de les administracions.
Paraules clau: Ajuntament. Inventari. Bens immobles. Vehicles. Reclamació contra estimació.
Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Límits. Seguretat.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 4 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 22/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 d’octubre de 2021 la persona reclamant presenta una instància que demana “los
detalles previstos en los artículos 20 (inventario de los bienes inmuebles) y 25 (inventario
de vehículos) del Real Decreto 1372/1986, de 13 de junio, por el que se aprueba el
Reglamento de Bienes de las Entidades Locales”.
3. El 21 d’octubre de 2021, per Decret d’Alcaldia s’acorda la pròrroga per 15 dies més del
termini per resoldre l’anterior sol·licitud.
4. El 31 de desembre de 2021 l’Ajuntament comunica a la persona reclamant que en relació
amb la seva sol·licitud d’informació, s’està treballant per disposar d’informació
actualitzada.
5. La Reclamació presentada el 31 de desembre de 2021 al Registre de l’Ajuntament de
Pallejà i que té entrada a la GAIP el 4 de gener de 2022, indica que la persona reclamant
no ha rebut la informació sol·licitada.
6. El 10 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
7. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Andreu de la
Barca, i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
8. El 28 de gener de 2022 l’Ajuntament sol·licita una pròrroga del termini per presentar
l’informe requerit per la GAIP el dia 10 de gener. En la mateixa data la GAIP acorda,
d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, que el termini donat resti ampliat en un màxim de
set dies més.
9. El 17 de febrer de 2022, depassat àmpliament el termini ampliat, la GAIP reitera el
requeriment d’informe i de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament
l’hagi aportat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 7, 8 i 9 posen de manifest que l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca no ha
aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat
requerida per la GAIP reiteradament, malgrat haver-li estat concedida l’ampliació del termini per
fer-ho, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en
compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència
de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés
La persona reclamant demana informació sobre l’inventari de béns immobles i de vehicles de
l’Ajuntament, amb el detall establert a l’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel
qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, que fa referència, quant als béns
immobles, a la següent informació: Nom amb el qual es coneix el bé, si en té algun d'especial;
naturalesa de l'immoble; situació, amb indicació concreta del lloc on radica; via pública a la qual
afronta i número que li correspon, en les finques urbanes; paratge, amb expressió del polígon i
la parcel·la cadastral, si fos possible, en les finques rústiques; delimitants; superfície. Quant als
edificis, característiques, dades sobre la seva construcció i estat de la seva conservació; si es
tracta de vies públiques, les dades necessàries per a la seva individualització, amb especial
referència als seus límits, longitud i amplada; classe d'aprofitament en les finques rústiques;
naturalesa del domini públic o patrimonial, amb expressió de si es tracta de béns d'ús o de
servei públic, patrimonials o comunals; títol en virtut del qual s'atribueix a l'entitat el bé immoble;
signatura d'inscripció en el Registre de la Propietat, en el cas que sigui inscriptible; destinació i
acord que l'ha disposat; drets reals constituïts al seu favor; drets reals que graven el bé; drets
personals constituïts en relació amb aquest; data d'adquisició; cost de l'adquisició, si ha estat a
títol onerós, i de les inversions i les millores efectuades; valor que correspon en venda a
l'immoble; fruits i rendes que produiria. En el mateix sentit s’expressa l’article 108 del Decret
336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals).
Pel que fa als vehicles, l’article 25 de la normativa citada per la persona reclamant fa referència
a; classe; tipus de tracció; matrícula; títol d’adquisició; destí; cost d’adquisició i valor actual,
sense que estigui regulat en el Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament de
patrimoni dels ens locals.
Certament, la normativa a la què fa referència la sol·licitud d’informació que ara es reclama fa
referència a un gran nombre de camps informatius que depassen àmpliament el contingut
informatiu que, d’acord amb la normativa de transparència, ha de ser objecte de publicitat
activa, d’acord amb l’article 48.1 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre al transparència i el
dret a la informació pública, que, desplega l’obligació de les administracions de publicar als
portals de transparència les dades més rellevants de l’inventari general del patrimoni pel que fa
als béns immobles de domini públic i patrimonials i als béns mobles amb un valor especial
establerta a l’article 11.2.a LTAIPBG, ens els termes següents: “1. Als efectes de la lletra a) de
l'article 11.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de
publicar la informació relativa als béns que, de conformitat amb els seus inventaris respectius,
siguin de la seva propietat, o sobre els quals disposin de drets d'una altra naturalesa, amb
indicació de la seva titularitat sobre el bé, el títol i la data d'adquisició, l'import total d'adquisició,
una breu descripció de l'ús o destinació i de la situació física i jurídica del bé, que en el cas de
béns immobles inclou el seu valor cadastral, la població i l'adreça d'ubicació, la superfície total i
la superfície construïda del bé, entre d'altres”.
Tanmateix, el fet que part de la informació reclamada no sigui d’obligada publicitat activa
d’acord amb la normativa de transparència, ni tan sols el fet que no sigui d’aplicació directa i
principal a Catalunya el Reglament de Béns de les Entitats Locals invocat a la sol·licitud, no
treu que es pugui invocar com a element de concreció i determinació de la informació que es
sol·licita, ni exclou que sigui informació pública sotmesa al dret d’accés a la informació pública,
sempre que l’Administració tingui aquesta informació en el seu poder. I això perquè l’abast del
dret d’accés no queda limitat als continguts de transparència activa, sinó que es projecta sobre
qualsevol informació que, en el moment de la sol·licitud, estigui en poder de les administracions
públiques com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, d’acord amb l’article 18 en
relació amb l’article 2.b LTAIPBG. Per tant, sense cap altre efecte sobre el contingut de
l’inventari municipal consolidat ni sobre la seva publicació al portal de transparència, la
sol·licitud de la informació patrimonial en els termes en què la regulen els articles 20 i 25 del
Reglament de Béns de les Entitats Locals és admissible i ha de ser satisfeta, bé aportant
aquella informació o bé indicant de forma expressa que no se’n disposa, sense que resulti
emparat pel dret d’accés a la informació pública la pretensió de què l’Administració l’elabori o la
reelabori arran de la sol·licitud per satisfer-la
Quant als límits que puguin ser aplicats a l’accés i atesa la incompareixença de l’Ajuntament de
Sant Andreu de la Barca en aquest procediment invocant o justificant la seva aplicació, només
s’aprecia d’ofici per aquesta Comissió que pugui ser-hi aplicat el límit previst a l’article 21.1.a
LTAIPBG relatiu a la seguretat pública per justificar la restricció de l’accés a la identificació amb
la matrícula dels vehicles oficials que puguin transportar personal i autoritats públiques, atenent
que la seva difusió podria facilitar la identificació i seguiment dels seus moviments, el què
podria fer-los vulnerables a un atac o afectar la seva privacitat, i ponderant que aquest dany no
queda justificat per l’interès públic en la seva difusió, considerant que aquesta dada concreta
no és una informació necessària per a la finalitat de control del patrimoni públic a la què serveix
el dret d’accés i l’obligació de transparència de les administracions.
En conseqüència, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona
reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, si en disposa prèviament a la
sol·licitud, la informació detallada als articles 20 i 25 del Reglament de Béns de les Entitats
Locals, tret de la matrícula dels vehicles oficials que puguin transportar personal i autoritats
públiques, o si escau, la declaració expressa de la inexistència de la informació en el seu
poder, sense que l’Ajuntament quedi obligat per aquest procediment a elaborar de nou la
informació reclamada, o actualitzar-la, ni a publicar l’inventari de béns immobles o de vehicles
d’acord amb aquest contingut informatiu.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de març de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 22/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
de l’inventari de béns immobles i de vehicles de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
detallada als articles 20 i 25 del Reglament de Béns de les Entitats Locals, tret de la
matrícula dels vehicles oficials que puguin transportar personal i autoritats públiques, o si
escau, la declaració expressa de la inexistència de la informació en el seu poder.
2. Requerir l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en
aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment
d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 22/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.