Se solicitó al Ayuntamiento de Vic información sobre requisitos de accesibilidad de una farmacia y un herbolario, y el estado de diversas denuncias por barreras arquitectónicas. El reclamante alegó entrega incompleta. La GAIP estima parcialmente la solicitud (requisitos farmacia), declara pérdida de objeto (herbolario) y desestima parcialmente (denuncias) por considerarla ya facilitada.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre requisitos de accesibilidad de una farmacia de guardia es considerada información pública accesible según los artículos 18.1 y 20.1 de la LTAIPBG, salvo que la Administración demuestre que no posee dicha información específica.
2
Se produce la pérdida de objeto de la reclamación cuando la Administración facilita la información solicitada durante el procedimiento de reclamación, suponiendo una satisfacción extemporánea del derecho.
3
La entrega de un documento (hoja de cálculo) que permite deducir sin esfuerzo la información solicitada es suficiente para dar cumplimiento al derecho de acceso, especialmente si supone un esfuerzo de elaboración manual por parte de la Administración.
4
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites de forma restrictiva y proporcional.
Texto completo
Resolució 138/2021, de 28 de gener
Número d'expedient de la Reclamació: 22/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Vic
Informació reclamada: Estat d'unes denúncies sobre barreres arquitectòniques.
Sentit de la resolució: Estimació, pèrdua d'objecte i desestimació parcials.
Resum: El cert és que la resposta oferta per l'Ajuntament facilita aparentment, o permet
deduir sense esforç, la informació sol·licitada: indica clarament els establiments que han
eliminat les barreres; no apareix ressenyat cap nou avís o requeriment, de manera que es pot
deduir que no s'ha enviat; consten les inspeccions realitzades i la seqüència de les columnes
expressa sens dubte el procediment seguit per l'Ajuntament per a la retirada de les barreres.
Tot sembla indicar, d'altra banda, que aquest full de càlcul ofert per l'Ajuntament ha estat
elaborat manualment i expressament per atendre les peticions d'informació de la persona
reclamant, en el que constitueix, de ser aquest el cas, un esforç que supera el requerit per la
legislació de transparència.
Paraules clau: Ajuntament. Denúncies. Barreres arquitectòniques. Persones amb
discapacitat. Reclamació contra lliurament parcial de la informació. Lliurament parcial
extemporani de la informació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 8 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 22/2021, presentada contra
l'Ajuntament de Vic, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada
en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst
per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament
de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L'11 de desembre de 2020 la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de Vic: 1. Els
requisits d'accessibilitat que ha de complir una farmàcia de guàrdia i si els compleix una
determinada farmàcia de la Ciutat. 2. Data de la llicència d'obertura d'un herbolari i
requisits d'accessibilitat que hauria de complir tenint aquesta data en compte. 3. De la
resta de denúncies presentades per la persona reclamant per motius d'accessibilitat des
de 2018 demana de conèixer en quin estat es troben: a) Si s'han eliminat ja les barreres.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
b) Si l'Ajuntament els ha enviat un nou avís o requeriment. c) Si s'ha fet una inspecció
municipal i el procediment seguit per l'Ajuntament per a la retirada de la barrera.
3. El 22 de desembre de 2020 l'Ajuntament contesta la sol·licitud anterior en els següents
termes: 1. La farmàcia indicada en l'apartat primer de la sol·licitud compleix els requisits
d'accessibilitat previstos per la normativa vigent a la data de la llicència, de manera que
no és procedent requerir-li ajustaments. 2. L'herbolari indicat per l'apartat segon de la
sol·licitud compleix la normativa d'accessibilitat vigent en el moment de sol·licitar la
llicència, per la qual cosa no és procedent requerir -li nous ajustaments. 3. En relació amb
la resta de denúncies, la resposta municipal ofereix un full de càlcul amb totes les
denúncies cursades i el tràmit corresponent.
4. La Reclamació presentada el 8 de gener de 2021 argumenta que no se li ha facilitat la
informació sol·licitada següent: 1. En relació amb el que es demana pel primer apartat de
la sol·licitud, l'Ajuntament no ha facilitat la informació relativa als requisits d'accessibilitat
que ha de complir una farmàcia de guàrdia. 2. En relació amb el sol·licitat pel segon
apartat de la sol·licitud, l'Ajuntament no ha facilitat la informació relativa a la data de la
llicència d'obertura de l’herbolari i els requisits d'accessibilitat exigits en aquell moment.
3. En relació amb el que es demana pel tercer apartat de la sol·licitud, l'Ajuntament no ha
facilitat la informació amb el detall sol·licitat.
5. L'11 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 13 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Vic i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti
un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la
qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 25 de gener de 2021 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Vic, que facilita els
informes tècnics dels expedients indicats a la sol·licitud, relatius a un herbolari i a una
farmàcia, informes que indica haver lliurat també la persona reclamant. Ambdós informes
assenyalen la data d'inici de l'activitat i invoquen diversa normativa, que és de suposar
serà la vigent. D'altra banda, l'informe també es remet al document en format .xls enviat
a la persona reclamant per donar compte del detall de l'estat de les denúncies que ella
mateixa ha presentat per motius d'accessibilitat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes,
la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una
sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta
té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública,
a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret
d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que
estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o
restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i
criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb
llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar
sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a
aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat
discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal
explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Estimació parcial en relació amb el sol·licitat pel primer apartat de la sol·licitud
La documentació aportada per l'Ajuntament no es pronuncia sobre una de les qüestions
sol·licitades pel primer apartat de la sol·licitud: els requisits d'accessibilitat que ha de complir
una farmàcia de guàrdia. La resposta municipal considera que la farmàcia en qüestió
compleix la normativa vigent, però no especifica quins són els requisits que ha de complir. Es
pot assenyalar, d'altra banda, que l'Ajuntament tampoc no invoca, en relació amb aquesta
qüestió, l'article 29.2 LTAIPBG, que preveu la inadmissibilitat de les sol·licituds que en realitat
formulen consultes o demanen informes, més que sol·licitar informació pública.
En tot cas, la informació relativa als requisits d'accessibilitat que ha de complir una farmàcia
de guàrdia, si existeix com a tal informació en poder de l'Ajuntament, ha de ser considerada
informació pública, que qualsevol persona té dret a accedir, en aplicació dels articles 18.1 i
20.1 LTAIPBG, ja que no és imaginable que es puguin presentar límits legals que comportin la
seva denegació. En conseqüència, és procedent estimar aquesta part de la sol·licitud i
requerir l'Ajuntament que faciliti aquesta informació a la persona reclamant en un termini
raonable. Naturalment, si l'Ajuntament no té aquesta informació en el seu poder, o considera
que no existeix com a informació específica, és suficient que així ho manifesti a la persona
reclamant per atendre la seva sol·licitud d'informació.
3. Pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada pendent relativa al segon apartat de la sol·licitud (data de
presentació de la declaració responsable, que no de la llicència, en no estar sotmesa a aquest
tràmit, per a l'obertura de l’herbolari i requisits d'accessibilitat vigents en aquell moment, això
és: els establerts per la normativa invocada), en el marc d'aquest procediment de reclamació.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la
finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret
d'accés a la informació pública exercit.
4. Desestimació parcial de la Reclamació en relació amb el tercer apartat de la
sol·licitud
El tercer apartat de la sol·licitud demana de conèixer l'estat de la resta de denúncies
presentades per la persona reclamant per motius d'accessibilitat des de 2018, amb les dades
següents: a) Si s'han eliminat ja les barreres. b) Si l'Ajuntament els ha enviat un nou avís o
requeriment. c) Si s'ha fet una inspecció municipal i el procediment seguit per l'Ajuntament per
a la retirada de la barrera. L'Ajuntament contesta amb un full de càlcul que indica les
actuacions municipals i l'estat de la denúncia en relació amb cada una del centenar aproximat
de denúncies fet per la persona reclamant i aquesta reclama la resposta perquè considera
que manca del grau de detall sol·licitat.
El cert és que la resposta oferta per l'Ajuntament facilita aparentment, o permet deduir sense
esforç, la informació sol·licitada: indica clarament els establiments que han eliminat les
barreres; no apareix ressenyat cap nou avís o requeriment, de manera que es pot deduir que
no s'ha enviat; consten les inspeccions realitzades i la seqüència de les columnes expressa
sens dubte el procediment seguit per l'Ajuntament per a la retirada de les barreres. Tot
sembla indicar, d'altra banda, que aquest full de càlcul ofert per l'Ajuntament ha estat elaborat
manualment i expressament per atendre les peticions d'informació de la persona reclamant,
en el que constitueix, de ser aquest el cas, un esforç que supera el requerit per la legislació
de transparència.
Tenint en compte les anteriors consideracions, és procedent desestimar aquesta tercera part
de la Reclamació, perquè té per objecte una resposta municipal que facilita justament la
informació sol·licitada per la persona reclamant que està en poder de l'Ajuntament.
5. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del
seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les
persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació
al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles
81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot
posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 28 de gener de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 22/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a
accedir a la informació relativa als requisits d'accessibilitat que ha de complir una
farmàcia de guàrdia, si aquesta informació específica està en poder de l'Ajuntament.
2. Declarar la pèrdua parcial d'objecte de la Reclamació 22/2021 en relació amb el sol·licitat
pel segon apartat de la sol·licitud, perquè aquesta informació ha estat facilitada a la
persona reclamant en el marc del procediment de Reclamació.
3. Desestimar parcialment la Reclamació 22/2021 en relació amb el sol·licitat pel tercer
apartat de la sol·licitud, perquè la informació corresponent ja va ser facilitada a la
persona reclamant amb anterioritat a la presentació de la Reclamació.
4. Requerir l'Ajuntament de Vic perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada
en l'apartat 1 en el termini de deu dies des de la notificació de la present resolució i
perquè tot seguit n'informi la GAIP. Si tal informació no està en poder de l'Ajuntament,
així ho ha d'indicar a la persona reclamant.
5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi
en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 22/2021 i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-
ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected],
per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió
difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un
procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció
es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de
la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.