Se solicitó a la Agència de l’Habitatge de Catalunya el expediente de revisión de una cédula de habitabilidad. El ciudadano alegó falta de respuesta y entrega insuficiente de la información. La GAIP estima la reclamación porque la administración incumplió su deber de solicitar concreción ante una solicitud imprecisa y no facilitó el expediente completo.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración tiene el deber legal de solicitar la concreción de solicitudes imprecisas y prestar asistencia al ciudadano según el artículo 28 LTAIPBG.
2
El incumplimiento del deber de solicitar concreción no puede servir de excusa a la administración para denegar la información cuando esta ha sido aclarada en la reclamación.
3
La imprecisión inicial de la solicitud era lo suficientemente amplia como para interpretarse que incluía el acceso al expediente completo.
4
La información solicitada es de naturaleza pública y la administración no alegó ningún límite legal para denegar el acceso.
Texto completo
Resolució 59/2018, de 5 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 22/2018.
Administració reclamada: Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Informació reclamada: Expedient de revisió d’una cèdula d’habitabilitat.
Sentit de la Resolució: Estimació.
Resum: Davant la imprecisió de la sol·licitud, el que hauria d’haver fet l’Agència de l’Habitatge, a més
de respondre dins del termini establert legalment, és aplicar el previst per l’article 28 LTAIPBG i
demanar a la persona reclamant l’oportuna concreció, oferint-li l’assistència pertinent a aquests
efectes. Cal insistir en aquest punt, ja que el precepte citat, davant de sol·licituds imprecises com la
que ara ens ocupa, formula un veritable deure de l'Administració sol·licitada de demanar major
concreció i de prestar la seva assistència i assessorament a aquests efectes; en tot cas
l'incompliment per l'Agència de l'Habitatge del deure establert per l'article 28 LTAIPBG no podria
servir-li ara d'excusa per no facilitar informació demanada, que per altra banda ha estat clarament
indicada per la Reclamació.
Paraules clau: Generalitat. Habitatge. Cèdula d’habitabilitat. Reclamació contra silenci. Concreció de
la sol·licitud.
Silenci administratiu.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. L’11 de febrer de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 22/2018, presentada contra l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 19 de setembre de 2017 la persona reclamant presenta al registre del Departament de
Territori i Sostenibilitat una sol·licitud d’informació pública a la Generalitat de Catalunya, en la
que manifesta el següent: “En data 26 d’octubre de 2015 la Comunitat de propietaris del carrer
Brussel·les 35, de la que soc veïna, va sol·licitar revisió de la c èdula atorgada al local 4 de la
nostra finca. Expedient CHB 02538515. Vam aportar dades per comunicar a aquest Departament
que les dades corresponents als metres que l’arquitecte senyor ... va incloure, no eren correctes.
Existeix un expedient previ d’inspecció de l’Ajuntament que resolia que el local no podia ser
utilitzat com a habitatge per manca dels metres necessaris per estances i sortides, així com per
una sèrie de deficiències. Posteriorment, durant l’inici del 2016, es va fer una Inspecció per
tècnics d’aquest Departament, verificant que les dades certament no eren correctes.
A dia d’avui la cèdula continua vigent amb les dades incorrectes.
No hem rebut cap notificació al respecte. La irregularitat en l’obtenció de la cèdula no ha estat
sancionada i la propietària del local i les finques que s’encarreguen de llogar el local continuen
amb la seva activitat irregular, sense cap actuació per part de l’Administració”.
Dins de l’apartat relatiu al motiu de la sol·licitud indica: “Relació de les actuacions fetes per aquest
Departament, inici de l’expedient sancionador a l’arquitecte que, falsejant dades, aconsegueix
l’emissió de la cèdula, i resta d’actuacions fins a la definitiva resolució del present expedient,
segons el previst per la Llei de procediment administratiu, en el termini establert”.
3. La Reclamació presentada l’11 de febrer de 2018 assenyala que la persona reclamant no hauria
rebut resposta a la sol·licitud anterior, indica que la informació sol·licitada és l’ “Expedient de
revisió de la cèdula d’habitabilitat del local número 4 de la meva finca” i manifesta que el motiu és
que aquest local està sent ocupat i llogat com a habitatge sense condicions d’habitabilitat i que
han instat la revocació de la cèdula.
4. El 15 de febrer de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 8 de març de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que detalla
les actuacions de tota mena fetes en relació amb la cèdula d’habitabilitat indicada a la sol·licitud
d’informació i acaba assenyalant que s’hauria donat trasllat a la persona reclamant d’un informe
sobre l’estat de les actuacions objecte de la sol·licitud ( aquest informe a la reclamant és adjuntat
a l’informe aportat a la GAIP).
6. El 12 de març de 2018 la GAIP trasllada la documentació rebuda de l’Agència de l’Habitatge de
Catalunya a la persona reclamant i la convida a formular les al·legacions que consideri
pertinents, amb el ben entès que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies s’entendrà
satisfeta la seva sol·licitud.
7. El 15 de març de 2017 la persona reclamant manifesta a la GAIP diverses consideracions sobre
possibles irregularitats detectades en la informació que li ha estat facilitada per l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya i es queixa que no s’ha posat a la seva disposició l’expedient
administratiu, sinó només un informe. En una comunicació del 23 de març de 2018, en resposta
a un escrit de la GAIP que li requeria major precisió sobre si la resposta de l'Agència satisfà la
seva sol·licitud d'informació, la persona reclamant manifesta que no la satisfà i indica clarament
que vol accedir a l’expedient complet.
Fonaments jurídics
1. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi
Els termes en què està redactada la sol·licitud d’informació (antecedent 2) són molt ambigus, i no
queda clar quina és exactament la informació demanada per la persona reclamant, si accedir a
l'expedient complet o a una relació de les actuacions que s'hi contenen. En text de la Reclamació, en
canvi (antecedent 3), indica amb major precisió la informació a la que es vol tenir accés: l’expedient
de revisió de la cèdula d’habitabilitat.
Davant la imprecisió de la sol·licitud, el que hauria d’haver fet l’Agència de l’Habitatge, a més de
respondre dins del termini establert legalment, és aplicar el previst per l’article 28 LTAIPBG i demanar
a la persona reclamant l’oportuna concreció, oferint -li l’assistència pertinent a aquests efectes. Cal
insistir en aquest punt, ja que el precepte citat, davant de sol·licituds imprecises com la que ara ens
ocupa, formula un veritable deure de l'Administració sol·licitada de demanar major concreció i de
prestar la seva assistència i assessorament a aquests efectes. L'Agència de l'Habitatge no ho fa, ja
que ni tan sols dóna resposta a la sol·licitud dins del termini establert legalment, incomplint d'aquesta
manera els deures establerts pels articles 28 i 33 LTAIPBG.
Quan la GAIP demana a l’Agència de l’Habitatge la documentació indicada a l’antecedent 4, aquesta
entitat sembla interpretar que el que vol la persona reclamant és una relació de les actuacions fetes i
una explicació sobre la situació de l'expedient (petició perfectament deduïble del text de la sol·licitud,
com també se'n podrien deduir altres) i això és el que elabora pel seu compte. De fet, quan l'Agència
elabora aquesta resposta ja té a les seves mans la Reclamació que li ha tramès la GAIP, on
s'expressa clarament, en un grau molt superior de concreció que el de la sol·licitud, que la informació
demanada per la reclamant és l'expedient.
El cas és que l'objecte reiterat de la Reclamació és accedir a l'expedient de revisió de la c èdula
d'habitabilitat i, tot i que aquesta Comissió de garantia ha sostingut reiteradament que no es pot
reclamar una informació que prèviament no hagi estat objecte de sol·licitud davant l'Administració que
la té en el seu poder, el cert és que la imprecisió de la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació
és prou ampla com per permetre interpretar que inclou l'accés a l'expedient i en tot cas l'incompliment
per l'Agència de l'Habitatge del deure establert per l'article 28 LTAIPBG no podria servir-li ara
d'excusa per no facilitar aquesta informació, que per altra banda ha estat clarament indicada per la
Reclamació.
En conseqüència, aquesta resolució s'ha de pronunciar sobre el dret de la persona reclamant a
accedir a l'expedient de revisió de la cèdula d'habitabilitat del local número 4 de la finca de la persona
reclamant. El demanat és sens dubte informació pública, en cap moment l'Administració ha al·legat
que hi concorrin límits, i no sembla previsible que n'hi concorrin i la persona reclamant acredita un
interès evident pel seu veïnatge per poder obtenir-la. Tenint tot això en compte, cal resoldre estimant
la Reclamació i requerint a l'Agència de l'Habitatge a facilitar a la persona reclamant l'accés a
l'expedient que n'és el seu objecte.
2. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu en relació al dret d’accés a la informació pública
(que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP
preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència
l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5
d’abril de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 22/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir l'expedient de
revisió de la cèdula d'habitabilitat indicat als antecedents 2 i 3 .
2. Requerir a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 22/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 5 d’abril de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.