Reclamación sobre gastos de comunicación por lengua oficial al Departament de Salut finalizada por desistimiento

Resolució 137/2021, de 28 de gener Número d'expedient de la Reclamació: 21/2021 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: La despesa en comunicació mitjançant cada una de les llengües oficials. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: S'ha requerit la persona reclamant la reparació de la indefinició de la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació, doncs l'aportada és aparentment repetitiva de la que deriva també una altra reclamació que a la presentació d'aquesta es trobava en tràmit en la Comissió. Paraules clau: Generalitat. Salut. Llengües. Esmena. Reclamació repetitiva. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 21/2021, presentada contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de setembre de 2020 la persona reclamant sol·licita al Departament de Salut la despesa en comunicació de l'any 2019 en qualsevol tipus de suport i dirigit a qualsevol tipus de destinatari, per llengua utilitzada (català, espanyol o aranès). 3. La Reclamació presentada el 10 de gener de 2021 assenyala que el Departament no ha facilitat la informació sol·licitada. 4. El 13 de gener de 2021 la GAIP requereix la persona reclamant l'esmena de la Reclamació, als efectes de determinar si té un contingut diferent de la reclamació anterior presentada amb el mateix o molt semblant objecte i en procés de resolució per la Comissió. Invoca l'article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú i informa que si no repara l'esmena en el termini de 10 dies es considerarà desistida la Reclamació. Vençut aquest termini, no consta resposta de la persona reclamant. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Article 68 de la Llei 39/2015, de Procediment administratiu Comú: “1. Si la sol·licitud d'iniciació no reuneix els requisits que assenyala l'article 66, i, en el seu cas, els que assenyala l'article 67 o altres d'exigits per la legislació específica aplicable, es requerirà l'interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o acompanyi els documents preceptius, amb indicació que, si així no ho fes, se li tindrà per desistit de la seva petició, prèvia resolució que haurà de ser dictada en els termes previstos a l'article 21”. En aquest cas s'ha requerit la persona reclamant la reparació de la indefinició de la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació, doncs l'aportada és aparentment repetitiva de la que deriva també una altra reclamació que a la presentació d'aquesta es trobava en tràmit en la Comissió. La falta de resposta de la persona reclamant en el termini de 10 dies indicat per l'article 68.1 de la Llei 39/2015 comporta el seu desistiment de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de gener de 2021, decideix per unanimitat finalitzar la Reclamació 21/2021 per desistiment i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.