Informació relativa al procediment per a la selecció de la direcció d’un Centre Residencial d’Acció Educativa

Resolució 191/2019, de 4 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 21/2019 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Informació relativa al procediment per a la selecció de la direcció d’un Centre Residencial d’Acció Educativa Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La GAIP és competent per resoldre la Reclamació d’un Diputat contra una resolució limitativa del dret d’accés de l’Administració de la Generalitat, i ho farà aplicant el règim jurídic específic d’accés dels diputats regulat al Reglament del Parlament de Catalunya, i subsidiàriament, aplicant l’LTAIPBG. La informació que es demana, almenys en part (oferta publicada al portal Feina activa, currículums aportats pels candidats) està en el servidor del portal Feina activa, i per tant, està materialment en possessió de l’Administració; i ho està com a conseqüència de la seva activitat en tant que gestora del portal Feina activa, la qual cosa conduiria a considerar que, conforme a l’article 2.b LTAIPBG, és informació que ha de ser considerada informació pública. Però tanmateix cal recordar que el SOC és dipositari d’aquesta informació exclusivament com a gestor del web, i que, a diferència de l’actuació de l’administració en la provisió de llocs de treball del sector públic, l’administració no intervé en l’oferta i selecció de col·locació de l’àmbit privat. Per tant, tot i que l’Administració pugui disposar dels currículums de les persones que han respost a un anunci del portal Feina activa, aquesta sola possessió no bastaria per determinar que aquesta informació privada aportada al portal ha de quedar sotmesa al règim d’accés prevalent propi de la informació pública relacionada amb l’activitat i funcions pròpies de l’Administració, ja que la informació que s’intercanvia en el portal Feina activa rau fora de l’àmbit d’actuació pública i s’emmarca en l’esfera privada de relació entre els ocupadors privats i els aspirants a un treball aliè a l’ocupació pública; és informació que s’aporta amb una expectativa de confidencialitat que cal protegir i que resultaria injustificadament vulnerada si se’n reconegués un dret d’accés il·limitat, considerant que és informació aliena, inadequada i desproporcionada per a la finalitat de control de les actuacions de les administracions públiques que persegueix la legislació de transparència i del dret d’accés. Les obligacions d’informació imposades per l’LTAIPBG a l’Administració pel que fa a la seva activitat en l’exercici de funcions públiques i en la gestió de serveis públics es traslladen a les entitats privades contractistes que presten aquests serveis públics per compte de l’Administració, en els termes abans transcrits, la qual cosa empara i empodera l’Administració per requerir la informació relativa al perfil i qualificació professional d’un lloc tan rellevant per a la qualitat del servei de guarda i educació dels menors com ho és la direcció d’un centre residencial educatiu, i posar-la a disposició de la persona reclamant. I això perquè, tot i que es tracta d’una plaça laboral regida pel dret privat i malgrat que, certament, l’entitat privada que el gestiona te autonomia per fer la selecció del seu personal, constitueix una finalitat adequada a la legislació de transparència permetre l’escrutini de la idoneïtat del perfil professional de la persona que ha de dirigir un centre que presta aquest servei públic, com ho seria també la comprovació de la idoneïtat dels educadors del centre. Màxim, quan l’Administració, en garantia precisament d’aquesta qualitat i capacitació professional, ha imposat uns requisits de formació i d’experiència professional. L’Administració pot exigir del CRAE, en compliment de l’article 3.2 LTAIPBG, la informació relativa a la formació i experiència professional acreditada per la persona que ha seleccionat per ocupar-ne la direcció, i queda igualment justificat en termes de transparència de la gestió de serveis públics per compte de l’Administració permetre l’accés a la informació sobre els criteris seguits per a la selecció d’aquesta persona, considerant que, per delegació de la DGAIA, se li encomana una funció de tanta rellevància i transcendència pública com la guarda i tutela dels menors acollits i educats al centre de la seva direcció. El currículum del director/a previsiblement contindrà dades personals innecessàries o no-pertinents per a la finalitat d’avaluar que té la capacitació professional exigible per a dirigir un CRAE (dades identificatives de contacte, de la seva vida personal o familiar, aficions, estudis o activitat professional no relacionada amb el lloc de treball que ara ocupa). Atenent aquest fet i considerant les regles de ponderació de l’accés a dades personals regulades a l’article 24.2 LTAIPBG i el principi de minimització del dany en la protecció de les dades personals (article 5.1.c RGPD), l’accés a la còpia del currículum aportat per la persona seleccionada resulta desproporcionat i injustificat. L’accés del Diputat reclamant queda limitat, doncs, en relació amb la persona seleccionada per la plaça de director/a, a la documentació que acrediti la titulació universitària i l’experiència professional relacionada amb el lloc, exigida pel contracte de concert amb la DGAIA i, com a tal, exigible per l’article 3.5 LTAIPBG, desestimant-se l’accés a la resta de dades personals.. Paraules clau: Generalitat. Diputat. Infància i adolescència. Guarda i tutela. Servei públic per compte de l’Administració. Activitat concertada. Personal directiu d’un centre privat. Procés de selecció. Reclamació contra estimació parcial. Informació pública. Règim especial d’accés. Parlament. Anonimització. Trasllat. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 15 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 21/2019, presentada contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juliol de 2018 la persona reclamant, que ostenta la condició de Diputat del Parlament de Catalunya, i d’acord amb el que estableix l’article 6 i següents del Reglament del Parlament de Catalunya (RPC), sol·licita al DTASF: “Còpia de la convocatòria de l’oferta de feina que apareix al Portal de la Generalitat feinaactiva.gencat.cat amb referència FA03598719 (Direcció CRAE). Còpia de la totalitat de currículums que es van presentar a la referida plaça amb eliminació de totes les dades personals, mantenint identificació de les titulacions. Totalitat de documentació que es va generar en el procés de selecció de la referida oferta de feina. Currículum que va presentar la persona a la qual se li va adjudicar la feina vinculada amb l’oferta referenciada. Documentació que acrediti la formació que ostenta la persona que ocupa el lloc de treball vinculat a l’oferta de feina referenciada.” 3. Per escrit del Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de 8 d’octubre de 2018, es dona resposta a la sol·licitud esmentada a l’antecedent anterior en els següents termes: “(...) us informo que el centre residencial d’acció educativa [al] qual estava vinculada l’oferta de feina FA03598719 no és un centre propi del Departament i, per aquesta raó, no és obligatori tenir-ne coneixement per part de la Generalitat ni publicar-la al Portal ATRI, el qual és el web per a la gestió laboral de tots els treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya”. 4. El 25 d’octubre de 2018, el Diputat reclamant sol·licita a la Mesa del Parlament que es pronuncií sobre la fonamentació de la seva sol·licitud d’informació pública davant la resposta rebuda del Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Argumenta que “Les 5 peticions d’informació que fem, sobre les quals hi ha desestimació total, guarden directa relació sobre un lloc de treball que alhora suposa activitat i competències pròpies de la Generalitat de Catalunya.” Titlla la resposta rebuda del Conseller de “forassenyada” perquè el Conseller hi afirma que “no és obligatori tenir- ne coneixement per part de la Generalitat ni publicar-la a ATRI” mentre que, tal i com mosta el document que annexa com a document 1, l’oferta de treball si que s’hauria publicat al portal ATRI. Argumenta que es tracta d’un lloc de treball on s’exerceixen funcions per delegació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) i afegeix que “És aquest fet, l’exercici de funcions de titularitat pública, el que genera el Dret d’Informació a qualsevol diputat o diputada”. 5. El 10 de desembre de 2018 el secretari general del Parlament trasllada al Diputat reclamant la resposta rebuda del Conseller de Treball, datada el 28 de novembre de 2018, que amplia la informació inicial donada i indica l’enllaç de publicació de l‘oferta de treball, objecte de la primera qüestió de la sol·licitud, però no aporta la còpia de la documentació requerida en els altres quatre punts de la mateixa, sinó explicacions sobre el següent: el portal Feina activa “és un aplicatiu del SOC que permet la intermediació directa entre treballadors/es i demandants d’ocupació. Per tant, el SICV no participa en el procés d’intermediació. És l’entitat promotora de l’oferta la responsable de valorar les persones candidates inscrites a l’oferta, els seus Curriculums Vitae i definir els criteris de selecció així com l’acreditació de la formació o altres elements a valorar de cada persona candidata presentada a l’oferta“. S’explica que correspon a les entitats concertades per la DGAIA la facultat discrecional d’escollir la seva direcció, i que per tant és l’entitat qui disposa de la totalitat dels Currículums que es van presentar a la plaça, la documentació generada en el procés de selecció, el currículum de la persona a qui es va seleccionar i la documentació acreditant de la formació ostentada per ella, sens perjudici que, un cop realitzat el procés, la DGAIA fa un seguiment dels recursos residencials, de conformitat amb el que s’estipula al Plec de Prescripcions Tècniques i amb el Programa Marc de Centres, i detalla els indicadors emprats per a aquestes avaluacions dels centres. 6. La Reclamació a la GAIP presentada l’11 de gener al Registre General del Parlament de Catalunya, que va tenir entrada a la GAIP el 15 de gener d’enguany, indica el següent: “La resposta que es dóna a la parcialment reproduïda resolució [fent referència a l’escrit del Conseller de 28 de novembre de 2018], és per una banda contestar allò que no es demana i alhora una denegació de les 5 sol·licituds que hem fet a l’escrit inicial demanant informació i documentació. (...) Si bé tenim dret a la informació i documentació sol·licitada pels fets i drets referits, també hem de fer referència a que les resolucions que ha realitzat el Departament han estat sense cap tipus de raonament i que no guarden relació amb allò que demanem. A mode de resum les resolucions han dit el següent: - El CRAE del qual sol·licitem informació no és un centre propi del Departament. - El SOC no participa en el procés d’intermediació i és l’entitat promotora que li correspon valorar els currículums. La DGAIA una vegada realitzat aquest procés de selecció fa un seguiment del recursos residencials. El sotasignat no va manifestar mai que la gestió del CRAE fos directa per la DGAIA o pel Departament. Aquesta circumstància a banda és intranscendent per mantenir-se per igual l’obligació d’informació. De la mateixa manera no té sentit que se’ns reconegui que es fa un seguiment del Plec de Prescripcions Tècniques del contracte existent amb l’entitat i alhora que no se’ns doni informació i documentació sobre la persona que ostenta la plaça de directora del centre”. 7. El 21 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 12 de febrer de 2019 té entrada a la GAIP l’informe del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. L’informe fa constar que el portal Feina activa és una eina d’intermediació que el Servei d’ocupació de Catalunya (SOC) posa a disposició de les empreses que cerquen persones treballadores i de les persones que cerquen feina, com un element facilitador del contacte entre les parts, sense que el SOC tingui cap altra intervenció ni seguiment de la fase de selecció, ni suposi que les empreses no poden considerar candidats que procedents de qualsevol altra via de captació; que a la base de dades associada al portal Feina activa només es contenen els currículums de les persones que s’han inscrit en aquest portal per a una oferta, dels quals s’ofereix a lliurar al Diputat un llistat anonimitzat de la relació de titulacions al·legades. Remarca, tanmateix, que es poden haver considerat altres currículums presentats fora de l’entorn del portal Feina activa; insisteix que el procés de selecció i la decisió està en l’àmbit de l’empresa o centre, que desconeix si la persona contractada està entre els candidats que van respondre a l’anunci del portal Feina activa i que la documentació acreditativa de la formació que ostenta la persona seleccionada s’ha de trobar en l’àmbit de l’empresa, perquè en l’entorn del portal Feina activa només consta la informació manifestada en els currículums de les persones que s’inscriuen en algun anunci. S’annexa un llistat amb la informació que consta al portal Feina activa sobre tres ofertes de treball “Direcció CRAE” publicades per la Fundació Antonio Jiménez entre el 13 de setembre i el 18 d’octubre de 2017 on hi consta la titulació acadèmica dels candidats al·legada en els currículums que van presentar al portal. Els candidats s’identifiquen amb un dígit i sumen, entre les tres convocatòries, la xifra de 56. 9. El 5 de març la GAIP demana a la Unitat d’informació del DATSF ampliació d’informació en relació amb: la naturalesa jurídica dels CRAE i les funcions dels seus directors; el document de concert del centre amb la DGAIA; més informació sobre els requisits per a ocupar les places de directiu de centres concertats amb la DGAIA i sobre el portal Feina activa. 10. El 18 de març es rep la resposta a la petició d’informació complementària indicada a l’antecedent anterior. La documentació fa referència al contracte signat amb data 11.12.2017 amb l’entitat “PERSONA I VALORS F.P. DE SERVEIS I INICIATIVES SOCIALS DE LES COMARQUES DE LLEIDA” en el marc d’un procediment de licitació obert per a la provisió de 10 places residencials d'acció educativa per a infants i/o adolescents dependents de la DGAIA a La Seu d'Urgell (expedient de contractació BE-2017-1818 ) i al seu Plec de Prescripcions Tècniques, que a l’apartat 8.1.3 “Estructura i organigrama del centre residencial” s’indica que “ el Programa Marc dels centres residencials defineix les característiques i requisits de l’estructura i organigrama dels centres residencials en les següents:  1. Recursos Humans Obligatoris:  1.1-Equip directiu obligatori:  Director/a” Pel que fa al Director/a, s’estipula en l’apartat 1.1 de l‘epígraf 8.1.3 el següent: “Cada centre residencial haurà de tenir un director/a professional a jornada complerta que assumirà la responsabilitat de les guardes dels infants i/o adolescents i que, en darrera instància, decidirà sobre les qüestions que facin referència als infants i/o adolescents. Aquest director o directora assumirà les funcions establertes a la legislació vigent en quant a les responsabilitats de les guardes dels infants i/o adolescents del centre. La titulació de que haurà de disposar serà la de llicenciatura o diplomatura universitària, o grau, preferentment en Pedagogia, Psicologia o Educació Social, i haurà de tenir experiència en infància i adolescència en situació de desprotecció i/o alt risc social. Les seves funcions específiques estan detallades al document “Perfil professional del responsable de centre residencial d’acció educativa i centre d’acolliment, aprovat el 27 de novembre de 1998 pel Comitè d’Experts en Formació de Recursos en l’àmbit dels Serveis Socials”. L’informe complementari de l’administració fa constar que “l’aplicació en el mes d’octubre de 2017 de l’article 155 de la CE va suposar una excessiva burocratització dels expedients de contractació, amb l’elaboració de múltiples documents justificatius per al Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad que havia d’autoritzar tots els actes administratius derivats de la contractació. Per aquest motiu no va ser possible formalitzar dins de termini tots els expedients de contractació i de pròrroga de contractes de la DGAIA amb execució 2018 (entre ells l’exp. PRO 2018 31, corresponent a la pròrroga del contracte del CRAE de l’Alt Urgell). Malgrat això, els serveis que es continuaven prestant es van poder abonar mitjançant l’oportuna Comunicació al Govern en data 7 de juny de 2018 de les actuacions realitzades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en relació amb la continuïtat, durant l’any 2018, de determinats contractes, pròrrogues, convenis, encàrrecs i encomanes de gestió imprescindibles per a la prestació de serveis de la xarxa de serveis socials d’atenció pública i el funcionament de l’activitat dels centres. D'altra banda, tenint en compte el marc normatiu que figura més avall, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha publicat al DOGC de 25/01/2019 l’ORDRE TSF/9/2019, de 22 de gener, de convocatòria per a l'acreditació d'entitats proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i per a la provisió de serveis socials de l'àmbit de l'atenció a la infància i l'adolescència. Aquesta Ordre ha de permetre, sota els principis de publicitat, lliure concurrència i no-discriminació, que totes les persones físiques o jurídiques interessades puguin concórrer lliurement en les mateixes condicions per prestar, amb finançament públic, els serveis de la Cartera de serveis socials objecte de la convocatòria. En aquest sentit, la convocatòria consta d'uns annexos en els quals es concreten les condicions funcionals i materials que s'han de complir en la prestació de cada tipologia de serveis, en el marc de les disposicions del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, la Cartera de serveis socials i la normativa d'actualització vigent. A la vista de l’exposat, la provisió de 10 places residencials d'acció educativa per a infants i/o adolescents dependents de la DGAIA a La Seu d'Urgell ja no es produirà contractualment, si no mitjançant una fórmula no contractual basada en l'acreditació, per convocatòria pública, d'entitats proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.” S’annexa el Programa Marc de Centres, aprovat per la Directriu 5/2016 de 4 de novembre de 2016, a partir del qual s’elaboren els Plecs de Prescripcions Tècniques dels contractes amb les entitats que gestionen els recursos residencials, on es regula l’exigència d’una determinada titulació o formació per a la plaça de director/a d’un CRAE al seu apartat 9.4.1.1, Direcció, en aquests termes: “La persona que dirigeix o té la màxima responsabilitat ha de tenir una qualificació universitària relacionada amb la intervenció social o psicoeducativa, així com una experiència prèvia (almenys, 3 anys) en acolliment residencial.” Quant al Portal Feina activa, s’amplia la informació inicial subratllant que és una eina de facilitació de la col·locació en l’àmbit privat, que permet i persegueix que les empreses i entitats puguin fer difusió de les seves ofertes de treball de forma autònoma, creant les ofertes, difonent-les-hi, obtenint els currículums de les persones que s’hi inscriuen i, d’acord amb els seus propis criteris, fer-ne una selecció. L’Administració no participa en els criteris de selecció que fixa l’entitat o empresa més que per revisar errors de forma o corregir aspectes de discriminació per edat o gènere o aspectes salarials. Finalment, es fa constar que es tracta d’un portal adreçat bàsicament a facilitar la col·locació en l’àmbit privat, per bé que també s’hi fa difusió de les ofertes que diàriament proporciona la Diputació de Barcelona amb la única funció de redirigir a les persones que s’hi interessen cap al portal de col·locació de la Diputació, CIDO. Fonaments jurídics 1. Sobre el règim jurídic aplicable a l’accés a informació dels diputats i la competència de la GAIP El dret d’accés exercit pels Diputats del Parlament de Catalunya en exercici de les seves funcions es regeix per un règim jurídic propi i específic -establert al Reglament del Parlament de Catalunya (RPC) en els seus articles 6 a 11- que regula el procediment de sol·licitud, els límits a l’accés, el règim de garanties i el règim sancionador. Això comporta, tal i com es preveu a la Disposició Addicional Primera.2 LTAIPBG, que el règim general de l’LTAIPBG es desplaci a una aplicació subsidiària i sigui d’aplicació directa i preferent aquest regim jurídic específic del RPC. La sol·licitud d’informació a l’Administració de la Generalitat i els ens que en depenen la poden fer els diputats del Parlament de Catalunya directament, o via la Presidència del Parlament (sens perjudici de les previsions d’accés directe a la informació regulat a l’article 10 RPC), i n’hauran d’obtenir resposta en el termini de quinze dies, prorrogable en set dies més. L’article 6 RPC ho disposa així: “1.Els diputats, en l’exercici de llur funció, tenen dret a accedir a la informació, i a obtenir-ne còpia, de l’Administració de la Generalitat, dels organismes, les empreses i les entitats que en depenen i de les institucions i els organismes de la Generalitat que actuen amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei. Els diputats poden demanar directament aquesta informació o, si ho consideren pertinent, poden demanar-la comunicant-ho al president o per mitjà d’aquest. 2. Les autoritats o l’administració requerides han de facilitar als diputats, per via electrònica, preferentment, o en suport paper, la informació demanada. 3. La informació demanada s’ha de lliurar en un termini de quinze dies, prorrogable com a màxim set dies més, a comptar de l’endemà d’haver estat comunicada la sol·licitud.” Quant als límits a l’accés, no s’ha seguit el model de dret reforçat previst per als electes locals en relació amb la informació de la seva Corporació local, regulat a l’article 164.3 del Text Refós de la Llei Municipal i del Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que preveu un catàleg de límits a aplicar sensiblement menor als del règim general d’accés de qualsevol persona a la informació pública regulat a l’LTAIPBG i que, específicament, no fa referència a la protecció de dades personals sinó a la protecció de la intimitat. El règim d’accés dels diputats, en canvi, per expressa disposició del RPC, té els mateixos límits i restriccions establerts a la legislació reguladora del dret d’accés a la informació pública (articles 21, 23 i 24 LTAIPBG), preservant, de la mateixa manera que ho fa l’LTAIPBG, l’accés parcial o anonimitzat en allò que no en resulti afectat (article 25 LTAIPBG i 7.2 RPC), per bé que en la ponderació entre el seu dret d’accés i els drets o interessos protegits pels límits caldrà tenir en compte el caràcter preferent que li atribueix l’article 7 del Reglament de la Cambra: “1. El dret d’accés a la informació forma part del contingut essencial de la funció representativa i parlamentària que correspon als diputats i només es pot limitar per la concurrència d’alguna de les restriccions que estableix la legislació reguladora del dret d’accés a la informació pública. 2. El dret d’accés a la informació dels diputats té, en tot cas, caràcter preferent i s’ha de poder fer efectiu sempre que els drets o béns jurídics protegits es puguin salvaguardar mitjançant l’accés parcial a la informació, l’anonimització de les dades sensibles o l’adopció d’altres mesures que ho permetin.” Tot això, sens perjudici que el límit relatiu a la seguretat pública de l’article 21.1.a LTAIPBG no serà d’aplicació en el cas de l’accés per part dels diputats membres de la Comissió de matèries secretes i reservades a informacions i registres de dades reservats, específicament regulat a l’article 11 RPC. Pel que fa al règim de garantia del dret d’accés, s’estableix un procediment particular davant la Mesa, que coexisteix i és compatible amb el règim de garanties general davant d’aquesta Comissió. Així, el Diputat a qui li ha estat desestimada totalment o parcialment la informació, pot demanar l’empara de la Mesa del Parlament per a la revisió de la decisió desestimatòria de l’accés, que resoldrà previ informe de l’òrgan de garantia propi d’aquella Cambra (mentre no es signi el conveni amb aquesta Comissió a què fa referència l’article 219 del RPC), que serà vinculant en cas de ser estimatori del dret d’accés, o bé pot acudir directament a l’òrgan de garantia establert amb caràcter general per l’LTAIPBG, plantejant una reclamació davant d’aquesta Comissió, o ambdues coses successivament. Així s’estableix a l’article 8 RPC: “1. Si el termini que fixa l’article 6.3 fineix sense que s’hagi donat compliment a la demanda d’informació o sense que s’hagin comunicat els motius per a no acceptar-la, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a la informació de què es tracti. 2. Si malgrat el que estableix l’apartat 1 no es facilita la informació, el diputat pot instar la Mesa del Parlament a requerir a l’autoritat responsable que compleixi el deure de facilitar la informació en el termini improrrogable de tres dies. 3. Si una sol·licitud d’informació és denegada expressament en aplicació d’un dels límits a què es refereix l’article 7, la denegació ha d’ésser motivada i ha d’indicar les raons fàctiques i jurídiques que la justifiquen i la impossibilitat d’aplicar mesures que permetin l’accés parcial en els termes de l’article 7.2. 4. En el cas que es denegui el dret d’accés a la informació o aquesta no es lliuri en aplicació del que estableix l’apartat 2, el diputat pot demanar a la Mesa del Parlament, en el termini de tres dies a comptar de l’endemà de la comunicació denegatòria o de la finalització del termini del requeriment, que es pronunciï sobre la fonamentació del dret d’accés a la informació i adopti una decisió definitiva. La Mesa, si considera que s’ha de permetre l’accés a la informació, ha de comunicar la seva decisió a l’autoritat responsable perquè la compleixi de manera immediata. 5. La Mesa del Parlament, abans d’adoptar la decisió a què fa referència l’apartat 4, ha de sotmetre la qüestió a l’òrgan de garantia del dret d’accés a la informació pública que estableix l’article 219, per tal que n’emeti un informe, que té caràcter vinculant si es pronuncia a favor del dret d’accés a la informació. 6. Els diputats poden fer valer el dret d’accés a la informació mitjançant els mecanismes de garantia que estableix amb caràcter general la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La utilització d’aquesta via és compatible amb l’aplicació de les altres mesures que estableix aquest reglament i no exclou la dita aplicació. L’incompliment de les decisions de la Mesa del Parlament o d’aquesta Comissió estimatòries del dret d’accés pot donar lloc a l’aplicació del règim sancionador general regulat per l’LTAIPBG, i de mesures de control parlamentari específiques, incloent una pregunta en la següent sessió plenària, d’acord amb l’article 9 RPC. De conformitat amb aquesta regulació, cal concloure que les sol·licituds d’informació dels diputats es poden fer directament o mitjançant la Presidència del Parlament, i s’han d’atendre en un termini específic, de quinze dies, prorrogable per set dies més. Fora d’aquesta especificitat procedimental, del mecanisme de garantia mitjançant la Mesa del Parlament i de la mesura de control parlamentari prevista com a mesura complementària a l’aplicació del règim sancionador, el règim d’accés a informació dels diputats segueix, per expressa remissió del RPC, la regulació de l’LTAIPBG: es pot restringir pels mateixos límits legalment establerts a l’LTAIPBG, per be que caldrà ponderar-los atenent la vinculació del dret d’accés amb l’exercici de les funcions representatives dels diputats i diputades i al caràcter preferent d’aquest dret que, com a tals, els atribueix l’article 7.2 RPC; s’haurà de preservar l’accés, aplicant mesures d’accés parcial o anonimització, quan siguin d’aplicació límits; s’hauran de motivar i justificar les resolucions desestimatòries o limitatives del dret d’accés casuísticament, i aquesta Comissió podrà, en via de reclamació, revisar les decisions administratives en matèria de dret d’accés i les seves resolucions tindran caràcter executiu. No hi ha una regulació específica al Reglament del Parlament sobre què s’ha de considerar informació pública, de manera que caldrà aplicar, per la via de la supletorietat, la previsió de l’article 2.b LTAIPBG, que disposa que s’ha de considerar informació pública als efectes del dret d’accés “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. La sol·licitud d’informació s’ha formulat via Presidència del Parlament a un organisme de la Generalitat, el Departament de Treball, Afers Socials, Benestar i Família (DTASF), de conformitat amb l’article 6.1 RPC, i n’ha obtingut una resposta que el Diputat reclamant considera insatisfactòria i limitativa del seu dret d’accés. El Diputat va fer ús de la via d’empara davant la Mesa del Parlament demanant la revisió de la resolució del Conseller de Treball, amb data 25 d’octubre, i va obtenir per aquesta via nova informació, el 10 de desembre de 2018, que va considerar igualment insatisfactòria, motiu pel qual ha plantejat aquesta reclamació davant d’aquesta Comissió. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 8.6 RPC estableix que “ Els diputats poden fer valer el dret d’accés a la informació mitjançant els mecanismes de garantia que estableix amb caràcter general la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La utilització d’aquesta via és compatible amb l’aplicació de les altres mesures que estableix aquest reglament i no exclou la dita aplicació”. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, i ho farà aplicant el règim jurídic específic regulat al RPC, i subsidiàriament, el de l’LTAIPBG. 2. Sobre el portal Feina activa i la condició d’informació pública de la informació que s’hi publica L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. El portal Feina activa és un entorn digital gestionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb la finalitat de facilitar el contacte entre els ocupadors privats i les persones que busquen feina. No és el portal on la Generalitat fa la seva oferta pública de llocs de treball (ho és ATRI). Les funcions del SOC, com a gestor del portal, es limiten a la correcció lingüística de les ofertes i la supervisió de que no contenen elements discriminatoris contraris a la llei, però més enllà d’això, no hi ha una intervenció pública en el procés de selecció de les ofertes de treball, que són gestionades de forma autònoma i confidencial entre l’ocupador i els aspirants, en un entorn privat del web. La informació que es demana, doncs, almenys en part (oferta publicada al portal Feina activa, currículums aportats pels candidats) està en el servidor del portal Feina activa, i per tant, materialment en possessió de l’Administració; i ho està com a conseqüència de la seva activitat en tant que gestora del portal Feina activa, la qual cosa conduiria a considerar que, conforme a l’article 2.b LTAIPBG, ha de ser considerada informació pública. Però tanmateix cal recordar que el SOC és dipositari d’aquesta informació exclusivament com a gestor del web, i que, a diferència de l’actuació de l’Administració en la provisió de llocs de treball del sector públic, l’Admin istració no intervé en l’oferta i selecció de llocs de treball de l’àmbit privat. El portal Feina activa és un entorn públic de facilitació de l’ocupació en l’àmbit privat, en un marc de confidencialitat i confiança entre els particulars que hi intervenen, que podria veure’s pertorbat si s’apliqués als continguts facilitats per ocupadors i aspirants privats la mateixa intensitat i prevalença del dret d’accés que s’aplica als processos de selecció i provisió de llocs de treball de les administracions públiques. Per tant, tot i que l’Administració pugui disposar dels currículums de les persones que han respost a un anunci del portal Feina activa, aquesta sola possessió material no bastaria per determinar que aquesta informació privada aportada al portal ha de quedar sotmesa al règim d’accés prevalent propi de la informació pública relacionada amb l’activitat i funcions pròpies de l’Administració, ja que la informació que s’intercanvia en el portal Feina activa rau fora de l’àmbit d’actuació pública i s’emmarca en l’esfera privada de relació entre els ocupadors privats i els aspirants a un treball aliè a l’ocupació pública, que es produeix amb una expectativa de confidencialitat que cal protegir i que resultaria injustificadament vulnerada si es reconegués un dret d’accés il·limitat, considerant que és informació aliena, inadequada i desproporcionada per a la finalitat de control de les actuacions de les administracions públiques que persegueix la legislació de transparència i del dret d’accés. Nogensmenys, l’article 2.b LTAIPBG transcrit a l’inici d’aquest Fonament, determina que és informació pública no només aquella que està materialment en possessió de l’Administració, sinó també la que té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Cal, doncs, determinar –i a això es dedicarà el FJ següent- si la informació objecte de reclamació, a mans d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) concertat amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), es pot considerar informació “en poder” de l’Administració, i si el CRAE és un subjecte obligat per l’LTAIPBG a proporcionar aquesta informació a l’Administració per a que aquesta compleixi amb les obligacions derivades de la llei. 3. Sobre la subjecció dels CRAE a l’LTAIPBG El CRAE és un ens privat que té concertat amb l’Administració el servei residencial d’acolliment, guarda i educació dels menors que estan sota la guarda i tutela de la DGAIA, mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una família acollidora. Es tracta d’un servei social d'atenció especialitzada que s’integra al Sistema Català de Serveis Socials, de conformitat amb l’apartat 2.1.3.a de l’Annex del Decret 284/96, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. L’article 3.1.d LTAIPBG disposa que queden subjectes a les obligacions establertes per aquella Llei les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o perceben fons públics per a funcionar o per dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic. I, per a aquests casos, l’article 3.2 LTAIPBG estableix que hauran d’informar l’Administració “de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal” així com “de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa” per tal que l’Administració responsable faci, amb aquesta documentació, el compliment de les obligacions establertes a l’LTAIPBG. Finalment, l’article 3.5 LTAIPBG disposa els contractes del sector públic han d’incloure les obligacions de l’adjudicatari de facilitar la informació establerta per aquella llei, sens perjudici del compliment de les obligacions de transparència. Es desprèn dels articles transcrits, que les obligacions d’informació imposades per l’LTAIPBG a l’Administració pel que fa a la seva activitat en l’exercici de funcions públiques i en la gestió de serveis públics es traslladen a les entitats privades contractistes que presten aquests serveis públics per compte de l’Administració, en els termes abans transcrits, la qual cosa empara i empodera l’Administració per requerir a l’entitat responsable del CRAE la informació relativa al perfil i qualificació professional d’un lloc tan rellevant per a la qualitat del servei de guarda i educació dels menors com ho és la direcció d’un centre residencial d’acollida i educació de menors tutelats, i posar-la a disposició de la persona reclamant. I això perquè, tot i que es tracta d’una plaça laboral regida pel dret privat i malgrat que, certament, les entitats privades que els gestionen tenen autonomia per fer la selecció del seu personal, constitueix una finalitat adequada a la legislació de transparència permetre l’escrutini de la idoneïtat del perfil professional de la persona que ha de dirigir un centre que presta aquest servei públic, com ho seria també la comprovació de la idoneïtat dels educadors del centre. Màxim, quan l’Administració, en garantia precisament d’aquesta qualitat i capacitació professional dels responsables del servei, ha imposat uns requisits de formació i d’experiència professional, com seguidament es veurà. El Decret 284/96, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, disposa en el seu article 3.2.b que els serveis socials d’atenció especialitzada, com ho és el servei de residència i educació d’infants i adolescents en situació de desempara sota la guarda i tutela de la DGAIA, s’han de prestar “mitjançant professionals especialitzats i, segons els casos, amb recursos comunitaris, diürns o residencials, o amb els altres recursos que siguin adequats”. El Programa Marc de Centres, aprovat per la Directriu 5/2016 de 4 de novembre de 2016, a partir del qual s’elaboren els Plecs de Prescripcions Tècniques dels contractes amb les entitats que gestionen els recursos residencials, regula l’exigència d’una determinada titulació o formació per a la plaça de director/a d’un CRAE al seu apartat 9.4.1.1, en aquests termes: “La persona que dirigeix o té la màxima responsabilitat ha de tenir una qualificació universitària relacionada amb la intervenció social o psicoeducativa, així com una experiència prèvia (almenys, 3 anys) en acolliment residencial.” D’acord amb aquest Programa Marc, els Plecs de Prescripcions Tècniques dels contractes amb centres residencials d’acció educativa incorporen el requisit de disposar de llicenciatura o diplomatura universitària, o grau, preferentment en Pedagogia, Psicologia o Educació Social. Concretament, en el cas que ens ocupa, el contracte aplicable al cas segons informació facilitada pel DTASF (contracte de serveis socials per a la provisió de 10 places del centre residencial d’acció educativa (CRAE) a la Seu d’Urgell, Comarca de l’Alt Urgell) preveu en l’epígraf 8.1.3.1.1 del Plec de prescripcions tècniques en relació amb el director/a de cada centre que “la titulació de què haurà de disposar serà la de llicenciatura o diplomatura universitària, o grau, preferentment en Pedagogia, Psicologia o Educació Social, i haurà de tenir experiència en infància i adolescència en situació de desprotecció i/o alt risc social”. Queda clar, doncs, que l’Administració pot exigir del CRAE en compliment de l’article 3.2 LTAIPBG la informació relativa a l’acreditació de la formació i experiència professional acreditades per la persona que ha seleccionat per ocupar-ne la direcció, i queda igualment justificat en termes de transparència de la gestió de serveis públics permetre l’accés a la informació sobre els criteris seguits per a la selecció d’aquesta persona, considerant que, per delegació de la DGAIA, se li encomana una funció de tanta rellevància i transcendència pública com la guarda i tutela dels menors acollits i educats al centre de la seva direcció. En aquest sentit, cal recordar que l’article 9.1.b LTAIPBG imposa a l’Administració així com a les entitats privades que reben subvencions i ajuts de l’Administració superiors als 100.000 euros o al quaranta per cent dels seus ingressos (art. 3.4 LTAIPBG) l’obligació de publicar i difondre la trajectòria professional dels seus responsables. Per tant, per al cas que l’entitat que gestiona aquest CRAE obtingués aquests fons públics en aquestes quantitats o proporcions (cosa que no és possible determinar amb la informació proporcionada a aquesta Comissió), estaria obligada a fer publicitat activa del perfil professional del seu director/a. Però fins i tot si no s’incorrés en aquest supòsit i no quedés subjecta a aquesta obligació de publicitat, això no exclou que aquesta informació pugui ser accessible per la via del dret d’accés de l’article 18 LTAIPBG que, òbviament, desborda les obligacions de publicitat activa i només queda restringit o limitat pels límits legalment establerts, que s’avaluaran en el FJ següent. 4. Sobre la protecció de dades personals En la informació objecte de reclamació (bàsicament, currículums) hi figuren dades personals la protecció de les quals caldria ponderar d’acord amb l’article 24 LTAIPBG i de conformitat amb el criteri de proporcionalitat a l’objecte i finalitat de protecció (article 22 LTAIPBG). Cal recordar que la protecció legal de les dades personals de persones físiques s’estén a les dades de persones que tot i no estar directament identificades, poden ser identificables, d’acord amb l’article 4.1 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (RGPD). Finalment, cal tenir en compte que l’article 6 RGPD admet la cessió i tractament de dades personals sense consentiment en la mesura en què quedi legitimat i sigui necessari per al compliment d’una obligació legal, en aquest cas, la derivada del dret d’accés del Diputat, de conformitat amb el RPC i l’LTAIPBG. La ponderació de l’accés a dades personals haurà de tenir en compte la seva adequació i pertinença per a la finalitat de la llei que legitima la seva cessió (RPC, LTAIPBG) -facilitar l’exercici de les funcions del Diputat reclamant en el control de la idoneïtat o capacitació professional de la persona seleccionada per a la direcció d’un centre concertat que presta un servei públic per compte de l’Administració, i del control que en fa l’Administració pública- i eliminar de l’accés aquelles dades personals que no siguin necessàries per a aquesta finalitat, o que siguin desproporcionades o redundants. En relació amb la informació dels candidats no-seleccionats, el fet que el Diputat hagi renunciat d’antuvi expressament a accedir a les dades personals que consten als seus currículums diferents de la titulació, fa innecessària una major ponderació resultant perfectament adequada i idònia la fórmula seguida per l’Administració de facilitar la relació de titulacions dels aspirants dissociada de qualsevol altra dada personal que permeti la seva identificació, directament o indirectament, ja que sense dany en l’esfera dels drets privats, s’assoleix la finalitat de l’accés de comprovar si altres candidats oferien una formació més adequada al lloc. Aquesta mesura d’anonimització resulta, doncs, proporcional i adequada per a la finalitat de l’accés. Quant al currículum de la persona seleccionada per a la plaça de director/a, cal tenir en compte que previsiblement contindrà dades personals innecessàries o no-pertinents per a la finalitat d’avaluar que té la capacitació professional exigible per a dirigir un CRAE (dades identificatives de contacte, de la seva vida personal o familiar, aficions, estudis o activitat professional no relacionada amb el lloc de treball que ara ocupa). Atenent aquest fet i considerant les regles de ponderació de l’accés a dades personals regulades a l’article 24.2 LTAIPBG i el principi de minimització del dany en la protecció de les dades personals (article 5.1.c RGPD), l’accés a la còpia del currículum aportat per la persona seleccionada resulta desproporcionat i injustificat. L’accés del Diputat reclamant queda limitat, doncs, en relació amb la persona seleccionada per la plaça de director/a, a la documentació que acrediti la titulació universitària i l’experiència professional relacionada amb el lloc, exigida pel contracte de concert amb la DGAIA i, com a tal, exigible per l’article 3.5 LTAIPBG, desestimant-se l’accés a la resta de dades personals. Atès que s’ha ponderat com a prevalent el dret a la protecció de dades personals i considerant que l’Administració no ha justificat la desestimació de l’accés en aquest límit, no resulta preceptiu ni necessari l’informe de l’APDCAT previst per l’article 42.8 LTAIPBG, 5. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada D’acord amb l’exposat, en relació amb la informació sol·licitada i ara reclamada, aquesta Comissió es pronuncia sobre el dret d’accés de la persona reclamant en els termes següents: a) Còpia de la convocatòria de l’oferta de feina que apareix al Portal de la Generalitat feinaactiva.gencat.cat, amb referència FA03598719 (Direcció CRAE). Res es pot objectar a l’accés. Tanmateix, dels antecedents es desprèn que ja ha estat facilitada amb anterioritat a la reclamació, de manera que no queda inclòs en l’objecte de la reclamació, sens perjudici que el Diputat pugui demanar a l’Administració que la lliuri novament, si cal. b) Còpia de la totalitat de currículums que es van presentar a la referida plaça amb eliminació de totes les dades personals, mantenint identificació de les titulacions. La informació relativa a les titulacions universitàries dels candidats és rellevant per a formar-se una opinió de la idoneïtat de la persona seleccionada, considerant que la prescripció tècnica 8.1.3.1.1. del contracte estableix la preferència de tres titulacions per damunt d’altres, i, per tant, resulta pertinent conèixer si, entre els candidats, hi havia persones que en disposessin. L’Administració ha aportat durant la tramitació de la reclamació el llistat dissociat i anonimitzat de les titulacions al·legades pels candidats que van respondre a l’anunci al portal Feina activa.. Tanmateix, indica que no pot asseverar que siguin els únics que s’hagin presentat a la plaça i hagin estat valorats per l’entitat gestora del CREA, ja que no hi ha cap obligació d’exclusivitat i res obsta perquè coexisteixi amb altres canals de presentació de candidats. D’acord amb els arguments dels FJ anteriors, el dret d’accés no es veu condicionat a la informació que consta al portal Feina activa, sinó que es projecta i abasta la informació que, per la via de l’article 3.2 LTAIPBG, l’Administració té el poder de reclamar al CREA i aquest té l’obligació de lliurar-li, considerant que el CREA presta un servei públic per compte seva. En conseqüència, s’estima el dret del Diputat reclamant a obtenir la relació de titulacions al·legades per la totalitat de candidats presentats i valorats per al lloc de director/a, de manera que l’entitat gestora del CREA haurà de completar, si escau, la llista de titulacions dissociades de la identitat dels aspirants identificats amb un dígit, proporcionada per l’Administració durant la tramitació d’aquest procediment, o indicar, si escau, que aquesta relació és completa i no s’han considerat altres currículums per a la plaça. c) Totalitat de documentació que es va generar en el procés de selecció de la referida oferta de feina. Tot i que el procés de selecció es mou en l’àmbit privat i no queda subjecte ni a un procediment de dret públic ni a l’observança dels principis de mèrit, igualtat i capacitat que presideixen la selecció en l’ocupació pública, ja ha quedat establert que rau dins la finalitat de la transparència permetre que se’n pugui fer un judici crític -que no de legalitat- sobre la decisió presa en la selecció del director/a, considerant la rellevància de les funcions que realitza en la gestió del servei de guarda i tutela de menors per compte de l’Administració. D’acord amb això, resulta rellevant i pertinent en termes de transparència conèixer els criteris de valoració dels candidats i els motius que han portat a la selecció de la persona que ocupa el càrrec. Ara bé, cal tenir en compte que en virtut del dret d’accés i per la via d’aquest procediment de reclamació, no s’empara l’obtenció de la justificació dels actes de l’Administració o, en aquest cas, del centre concertat que presta servei per compte seva, sinó solament d’aquella informació preexistent a l’exercici del dret d’accés que tingui la naturalesa d’informació pública, qualsevol que sigui el seu format. D’acord amb això, s’estima el dret d’accés a la informació preexistent que consti en l’àmbit de la gestió concertada del CRAE en relació amb el procediment de selecció, degudament anonimitzada per a que no puguin ser identificats ni identificables els altres candidats, qualsevol que sigui el seu format (informe-proposta, acta, notes de valoració....). Per al cas que no consti documentat de cap manera aquesta valoració ni els criteris de selecció, el CRAE no queda obligat per aquesta resolució a elaborar-la i bastarà amb que així ho faci constar de forma expressa. d) Currículum que va presentar la persona a la qual se li va adjudicar la feina vinculada amb l’oferta referenciada. Considerant els arguments expressats en el FJ5, s’estima el dret d’accés limitat a la formació i trajectòria professional de la persona seleccionada per a ocupar el lloc de director/a, que haurà de contenir, almenys, el grau i àmbit de la formació universitària i l’experiència professional relacionada amb aquest lloc de treball i la que s’hagi valorat i hagi determinat la seva selecció, ometent qualsevol altra dada personal del currículum. e) Documentació que acrediti la formació que ostenta la persona que ocupa el lloc de treball vinculat a l’oferta de feina referenciada. La documentació acreditativa de la formació i de l’experiència professional que han estat valorats i han sigut determinants de la selecció és informació rellevant per a la finalitat de l’accés i se n’estima l’accés en la mesura en què hagi estat aportada. Si no s’ha aportat, bastarà amb que s’assenyali que no consten documentades i acreditades la formació i experiència valorades en el candidat seleccionat que ocupa el lloc de director/a. De la documentació se n’ometrà, en tot cas, les dades personals que hi constin que no siguin necessàries per a la finalitat d’acreditar la titulació o experiència, o que resultin redundants. 6. Trasllat Ja ha quedat establert en els FJ anteriors que les estipulacions del contracte entre la DGAIA i l’entitat que gestiona el CRAE (plec de prescripcions tècniques. 8.1.1.3) imposen el requisit de titulació universitària i experiència professional, amb independència de quin sigui el model de relació en el futur amb els centres concertats per a aquesta finalitat, i que l’article 3.5 LTAIPBG imposa als adjudicataris de contractes del sector públic l’obligació de facilitar la informació a què els obliga l’LTAIPBG, la qual inclouria aquest aspecte expressament previst al plec de prescripcions tècniques. Això sens perjudici de que, a més de l’expressa previsió contractual, l’Administració té el poder i la facultat jurídica d’exigir a l’entitat adjudicatària del concert que gestiona el CRAE, com a entitat que presta aquest servei públic per compte seva, la informació relacionada amb la gestió del servei, a l’empara del que preveu l’article 3.2 LTAIPBG en relació amb l’article 3.1.d LTAIPBG. En el marc d’aquestes obligacions legals i contractuals de l’entitat gestora del CRAE, de proveir a l’Administració la informació relacionada amb la direcció del servei i la seva capacitació professional exigible (titulació i experiència professional) de conformitat amb els requeriments específicament establerts al contracte, resulta innecessari fer trasllat a la contractista perquè res pot al·legar en oposició a l’accés a una informació que està obligada a proporcionar a l’Administració perquè aquesta satisfaci el dret d’accés del Diputat, en compliment de la llei i del propi contracte amb l’Administració. En aquest sentit, cal recordar que el dret d’accés d’un diputat en l’exercici de les seves funcions (que abasta no només el control directe de l’actuació de l’Administració de la Generalitat i ens que en depenen, sinó també de l’actuació de les entitats contractistes o conveniades que presten serveis públics o que exerceixen funcions públiques per compte d’aquesta Administració) és un dret que s’ha de ponderar com a preferent (article 7.2 RPC) i mereixedor d’una especial protecció en la mesura en què actua en exercici de la funció representativa i parlamentària, associada al dret fonamental de participació de l’article 23 CE. Per això, es considera igualment innecessari fer trasllat a la persona afectada (director/a del CRAE) considerant que res podria al·legar rellevant per al sentit d’aquesta Resolució contra l’accés del Diputat reclamant a la informació o documentació relativa a la seva titulació universitària i l’experiència professional al·legada i valorada per a la seva selecció, considerant que és informació que rau de ple en l’àmbit estrictament professional (no privat, i menys íntim) i que resulta exigible per a l’ocupació del lloc de treball de director/a d’un CRAE. Atenent l’anteriorment exposat, i per no perjudicar innecessàriament el dret d’accés del Diputat amb un tràmit que demoraria el procediment, no s’ha obert el tràmit de trasllat de la reclamació a tercers, considerant que de la resolució no en resulten afectats drets de terceres persones atesa la limitació a l’accés a les dades personals de candidats i del director/a establerta al FJ5 i els arguments suara esmentats. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’abril de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 21/2019 i declarar el dret del Diputat reclamant a obtenir del Departament de Treball, Afers Socials, i Famílies, la informació reclamada en els punts b, c, d i e de l’antecedent 2, limitada en relació amb les dades personals en els termes indicats al FJ 4 i FJ 5. 2. Desestimar la reclamació en relació amb la còpia de la convocatòria de l’oferta publicada al portal Feina activa, (punt a de l’antecedent 2) considerant que ja va ser aportada per l’Administració amb caràcter previ a la reclamació. 3. Requerir al Departament de Treball, Afers Socials, i Famílies a que es proveeixi d’aquesta informació requerint-la a l’entitat adjudicatària del concert responsable de la selecció del director/a del CRAE objecte de reclamació, i a lliurar-la al Diputat reclamant dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 21/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.