Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras la entrega extemporánea de plantillas de centros docentes públicos por el Departament d'Educació

Resolució 192/2021, de 18 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 20/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Plantilles de tots els centres docents públics. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Sindicats. Plantilles docents. Ocupació de llocs de treball. Personal públic. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 8 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 20/2021, presentada per un sindicat contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El sindicat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de novembre de 2020 el sindicat reclamant demana al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que li faciliti (i també al conjunt de treballadores del Departament d’Educació), de forma telemàtica, la relació de plantilles dels centres educatius públics de Catalunya, amb especificació de cadascuna de les places ordinàries, perfilades i estructurals que hi hagi i la seva forma d’ocupació per persones funcionàries definitives, per persones funcionàries provisionals, per persones funcionàries interines i per persones en comissió de serveis, i que aquestes dades estiguin classificades per serveis territorials i per nivells educatius. 3. El 25 de novembre de 2020 el Departament comunica al sindicat reclamant que en atenció al volum de la informació sol·licitada s’hauria acordat la pròrroga prevista a l’article 33.2 LTAIPBG per resoldre la sol·licitud i que la data màxima per resoldre queda fixada en el 24 de desembre de 2020. 4. La Reclamació presentada el 8 de gener de 2021 assenyala que el Departament encara no ha notificat la resolució ni la informació sol·licitada a l’entitat reclamant. 5. El 12 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 13 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en la mediació sol·licitada pel sindicat reclamant. 7. L’1 de febrer de 2021 la GAIP rep la documentació requerida al Departament. El seu informe indica que “la petició de la USTEC es va preveure inicialment com d’alta complexitat pel volum de feina i per la dificultat afegida que representava que la informació estigués associada a la informació coordinada de dues sub- direccions d’una mateixa Direcció i s’hagués de fer en gran part manualment per absència de les eines informàtiques adequades. Arribat els últims dies hàbils del termini per resoldre la unitat va informar internament que no podrien facilitar el suport informatiu fins passat Festes en atenció a què les dades s’havien de contrastar i requerien d’un termini més lax. Per tant, érem conscients que la sol·licitud es resoldria estimatòriament, però vistes les dates, en què coincidia el termini amb les vacances del personal, la informació es facilitaria en fase de silenci administratiu. Un cop completat el circuit de verificació de les dades obtingudes, la titular de la Secretaria General va resoldre estimatòriament la sol·licitud SAIP i va facilitar la informació sol·licitada, que va ser notificada i acceptada per la USTEC el passat 22 de gener de 2021”. 8. El 2 de febrer de 2020 la GAIP trasllada la documentació anterior al sindicat reclamant, tot informant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació. No consta resposta del sindicat reclamant, malgrat haver transcorregut el termini donat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de seguir el procediment de mediació demanat pel sindicat reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 20/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.