Solicitud de copia del acuerdo entre el Departament d'Educació y Escola Nova 21 y resultado por pérdida de objeto

Resolució 192/2020, de 5 de març Número d'expedient de la reclamació: 20/2020 Administració reclamada: Departament d'Educació Informació reclamada: Còpia de l'acord entre el Departament i Escola Nova 21 Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum: El Departament ha informat de la inexistència del conveni o acord sol·licitat, dada que, en la mesura que efectivament el conveni en qüestió no s'hagi firmat, és la resposta pertinent a la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació. A la persona reclamant li pot semblar criticable que se li doni la mateixa resposta que fa un any i més encara que el Departament hagi de prorrogar el termini de resposta per acabar donant-li tan sols aquesta informació; certament, l'Administració hauria d'haver facilitat la resposta amb més celeritat, però si la realitat és que el conveni sol·licitat no existeix, la informació a facilitar arrel de la sol·licitud de la persona reclamant només pot ser aquesta. Paraules clau: Generalitat. Educació. Convenis. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d'objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 20/2020, presentada contra el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Amb el número de registre 9015-999949/2018 la persona reclamant presenta una sol·licitud al web de transparència de la Generalitat, en la qual fa referència a la inadmissió pel Departament d'Educació, el 21 de gener de 2019 (ENS_2018_EXP_SIP001SOLC_000 02535), d'una sol·licitud anterior en la qual es demanava còpia d'un acord entre el Departament d'Educació i les entitats municipalistes de Catalunya que hauria estat anunciat mitjançant una nota de premsa; la inadmissió es devia a que l'acord encara no estava redactat i assenyalava que es facilitaria al reclamant tan aviat ho estigués. Havent passat diversos mesos d'aquesta inadmissió, la persona reclamant torna a demanar ara l'acord en qüestió i la documentació firmada per a la seva formalització. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà. 3. La Reclamació presentada el 10 de gener de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 13 de gener de 2020 la persona reclamant rep l'escrit de 17 de desembre de 2019 pel qual el Departament d'Educació acorda prorrogar el termini per resoldre la sol·licitud anterior, en consideració de la complexitat i volum de la informació sol·licitada i informa que el nou termini de resolució finalitza el 24 de gener de 2020. 5. El 14 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d'Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en la mediació sol·licitada per la persona reclamant. 6. El 20 de gener de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP còpia d'una comunicació del Departament d'Educació que estima formalment la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació i indica que amb referència a la tramitació de l'acord amb Escola Nova 21 (EN21), s'informa que el Departament d'Educació treballa conjuntament amb els responsables del programa EN21 a la redacció d'un conveni per regular el traspàs del programa al Departament. La proposta de conveni es troba actualment en fase de tramitació, seguint el protocol establert per l'Administració per a aquests acords. La persona reclamant posa de manifest que aquesta resposta és la mateixa que se li va donar fa un any. 7. El 28 de febrer de 2020 la GAIP rep l'informe del Departament d'Educació. Indica que les gestions que ha realitzat amb les entitats municipalistes per a la firma del conveni indicat per l'antecedent 2 no haurien fructificat amb la firma d'un acord amb elles i, per tant, el document sol·licitat és inexistent i de moment no té la consideració d'informació pública. Seguidament explica altres iniciatives del Departament en el marc del programa EN21. 8. El 3 de març de 2020 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant i a la GAIP (i aquesta Comissió l'ha traslladat a la persona reclamant) la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Efectivament, el Departament ha informat de la inexistència del conveni o acord sol·licitada, dada que, en la mesura que efectivament el conveni en qüestió no s'hagi firmat, és la resposta pertinent a la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació. A la persona reclamant li pot semblar criticable que se li doni la mateixa resposta que fa un any i més encara que el Departament hagi de prorrogar el termini de resposta per acabar donant-li tan sols aquesta informació; certament, l'Administració hauria d'haver facilitat la resposta amb més celeritat, però si la realitat és que el conveni sol·licitat no existeix, la informació a facilitar davant de la sol·licitud de la persona reclamant només pot ser aquesta. Aquesta resposta suposa objectivament la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de març de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 20/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.