Solicitud de licencias de actividad y permisos de carga y descarga al Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú finalizada por desistimiento

Resolució 192/2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 19/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Informació reclamada: Tota documentació existent referent als permisos i/o llicències, per a realitzar les activitats de càrrega i descàrrega, magatzematge i lliurament a clients de les mercaderies en els exteriors de la nau industrial. El permís per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, per a l'ús d'avisadors acústics en les zones exteriors, instal·lats en la maquinària de càrrega i descàrrega de camions. La llicència d'activitat de la qual disposen que els habiliten per a l'activitat comercial. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació, com és el cas d’aportar la còpia del registre d’entrada de la sol·licitud d’accés a la informació pública i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Llicències d’activitat. Permisos. Càrregues. Descàrregues. Emmagatzematge. Mercaderies. Naus Industrials. Activitats comercials. Sorolls. Camions. Esmena. Manca de reparació. Desistiment. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 3 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 019/2024, presentada per una persona física contra el Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Segons indica el reclamant, el 12 de juny de 2023 la persona presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) demanant el següent: “Ante la oficina de licencias y disciplina de la Concejalía de Urbanismo, Vivienda y Medio Ambiente del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú sol licito: 1r.- Toda documentación existente referente a los permisos y/o licencias, para realizar las actividades de carga y descarga, almacenaje y entrega a clientes de las mercancías en los exteriores de la nave industrial. 2n.- El permiso por parte del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú, para el uso de avisadores acústicos en las zonas exteriores, instalados en la maquinaria de carga y descarga de camiones. 3r.- La licencia de actividad de la que disponen que los habilitan para la actividad comercial.” El propi reclamant relata com el 29 de novembre va presentar de nou la mateixa sol·licitud d’accés a la informació pública davant l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú sense que n’hagi obtingut cap resposta. Aporta còpia de l’escrit de sol·licitud d’accés a la informació pública, però no aporta cap tipus de justificant de la seva presentació en cap registre públic. El 12 de gener de 2024 la GAIP requereix a la persona reclamant que aporti les còpies de les sol·licituds d’informació registrada que és objecte de reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, se li atorga d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no s’ha esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desisteix de la seva reclamació. Així mateix se li adjunta el formulari de reclamació a la GAIP i se li demana que el retorni omplert i signat. Aquesta notificació va ser acceptada per la persona reclamant el 17 de gener de 2024. El 23 de gener de 2024 el reclamant presenta el formulari de reclamació degudament omplert i signat i torna a presentar còpia dels escrits que afirma haver presentat a l’Ajuntament de Vilanova el 12 de juny, 10 de juliol y 29 de novembre, on sol·licita la documentació que ja consta a l’antecedent 2, sense aportar el justificant de la seva presentació. Així mateix, també aporta un Decret del regidor d’urbanisme, Obres, Mobilitat, Serveis Urbans i Manteniment titulat: “Donar per finalitzades les actuacions iniciades en l'expedient disciplinari Xxx, per les molèsties ocasionades pel funcionament de l'activitat de centre de bricolatge, situada a la Ronda Europa, 46 a nom de Leroy Merlin SL, donat que s’han resolt les deficiències i s’ha garantit el compliment de l’ordenança de soroll i vibracions”. El decret no fa cap referència a la petició de documentació que afirma haver fet el reclamant. El reclamant però, no aporta el justificant de presentació en registre de les SAIP. Davant aquesta situació la GAIP es posa en contacte telefònic amb el reclamant per aclarir-li quin és el document que manca per la seva presentació, el justificant de presentació en un registre de la sol·licitud d’accés a la informació pública. Tot i així, transcorregut el termini esmentat en l’anterior antecedent, la persona reclamant no ha respost l’esmena requerida. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment En antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Després d’haver vençut abastament el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant, motiu pel qual cal entendre que ha desistit de la Reclamació. Segons preveu l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en el cas del qual és procedent que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Res no impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que s'acaba de referir. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 019/2024 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.