Un ciudadano solicitó al Consell Comarcal de l'Alt Urgell copia de su examen de opositor y la plantilla de corrección. El organismo alegó que ya hubo acceso presencial y que la plantilla era un documento interno. La GAIP estima la reclamación basándose en el silencio administrativo positivo y la inexistencia de límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso presencial previo a la solicitud no constituye una respuesta válida ni satisface la petición de obtener copias físicas o digitales de los documentos.
2
Se produce la estimación por acto presunto debido al silencio administrativo, ya que la Administración no resolvió en plazo ni invocó límites legales al acceso.
3
La protección de datos personales es inaplicable al solicitarse el examen del propio interesado, debiendo regirse por el derecho de acceso a datos propios.
4
La plantilla de corrección no puede considerarse un documento interno sin relevancia pública, pues es la herramienta que garantiza la objetividad e imparcialidad del proceso selectivo.
5
La falta de motivación o de especificación del uso que el solicitante dará a la información no es causa legal para denegar el acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 169/2021, d’11 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 19/2021
Administració reclamada: Consell Comarcal de l’Alt Urgell
Informació reclamada: Prova realitzada per la persona reclamant i plantilla de correcció
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: En aquest cas, la sol·licitud d’informació especificava que es demanava còpia de
l’examen i de la plantilla de correcció, i la reclamació manté aquesta pretensió d’obtenir -ne
còpia. L’Administració al·lega que li ha permès l’accés material a aquests documents en el
marc de la revisió d’examen, el què podria apuntar a què ens trobem en un supòsit de
modificació del format d’accés. Però, de fet, no és així, perquè aquest accés amb vista s’havia
produït, segons el propi informe de l’Ajuntament, el dia abans de què es formalitzi la sol·licitud
d’informació, i per tant, no es pot considerar com una resposta a ella. Ans al contrari, la
sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació no ha obtingut resolució expressa de
l’Administració i, per tant, en el moment en què es formalitza la reclamació, s’han desplegat els
efectes del silenci administratiu previstos a l’article 35 LTAIPBG. L’Administració no ha invocat
la concurrència de cap límit legal a l’accés en el marc d’aquest procediment, ni tampoc aquesta
Comissió aprecia que hi concorrin, de manera que amb el silenci administratiu s’ha produït
l’estimació per acte presumpte de la sol·licitud, i l’Administració esdevé obligada a lliurar -la,
d’acord amb l’article anterior. Tot i que l’informe del Consell Comarcal de l’Alt Urgell no ho
invoca de forma expressa, la qualificació que fa de la plantilla de correcció com un document
intern podria apuntar cap a la inadmissibilitat de la sol·licitud, ja que l’article 29.1 LTAIPBG
disposa la inadmissió de les sol·licituds de notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol
document de treball intern sense rellevància o interès públic. Però la pròpia formulació de
l’informe del Consell Comarcal desmenteix que pugui ser aplicada, ja que no es pot considerar
un document intern sense rellevància o interès públic, en la mesura en què es qualifica d’eina
que serveix per tal de garantir els principis d’objectivitat, d’imparcialitat i neutralitat que han de
presidir la celebració de les proves de selecció” i d’eina molt important de les proves de text,
resultat de la generació dels instruments que contribueixen a concretar el principi d’igualtat
d’oportunitats a l’accés a les funcions i càrrecs públics, en aquest cas de forma notablement
objectiva, doncs les respostes són úniques per tots els aspirants presentats i de molt fàcil
contrast”. Això sens perjudici de la inaplicabilitat extemporània de les causes d’inadmissió de
les sol·licituds per desvirtuar l’estimació presumpta per silenci, que d’acord amb l’article 35.2
LTAIPBG, només pot tenir efectes desestimatoris quan concorri un límit legal a l’accés.
Paraules clau: Consell Comarcal. Persona interessada. Selecció de personal. Proves i
exàmens, Plantilla de correcció. Reclamació contra silenci. Accés a dades pròpies. Estimació
presumpta. Document intern.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 8 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 19/2021, presentada per una
persona interessada contra el Consell Comarcal de l’Alt Urgell en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud d’informació de la què aquest procediment porta causa va ser presentada el 4
de desembre 2020, i fa referència a “l'examen realitzat aquest passat dia 3/12/2020 dins
del marc de la convocatòria d'Oposició per la plaça d'Arquitecte Superior”, en relació amb
el qual sol·licita: “Documentació vinculant d'examen, consistent en el meu examen resolt i
en model de solucionari (en còpia no en original). I que tot això ho demano en la mesura
que es tracta d'una documentació en mans de l'Administració pública i que és per tant
objecte del Dret d'Accés a la informació pública d'acord allò que s'estableix en els Articles
26 i successius de la Llei 19/2014 de Transparència. I que així s'estableix també en la
Resolució 174/2018 de 12 de juliol i la Resolució 187/2020 del Gaip entre d'altres, i a més
a més també per donar compliment als principi de Publicitat que ha de regir una
Convocatòria com aquesta”.
3. La Reclamació presentada el 8 de gener indica que no ha rebut resposta del Consell
Comarcal.
4. L’11 de gener de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la
seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona
informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva
obligació “d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui
incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de traslladar-nos
immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de
les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació”.
5. El 13 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació 19/2021 al Consell Comarcal de
l’Alt Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 21 de gener de 2021 el Consell Comarcal de l’Alt Urgell notifica a la GAIP l’expedient de
la sol·licitud d’accés a la informació pública i l’informe jurídic requerit, en el qual exposa
que ja s’hauria permès l’accés presencial a l’examen i a la plantilla correctora, pel que
considera que no existeix indefensió del reclamant en tant que aspirant, però es reitera en
no lliurar-li’n còpia, invocant la protecció de dades personals en relació amb l’examen, i el
caràcter intern del document solucionari, amb aquests arguments: “... El tribunal amb la
presència dels dos aspirants suspesos, els hi va fer entrega dels seus exercicis, per tal de
que poguessin fer la comprovació de la correcció. I durant més d’una hora, va repassar
una per una les respostes fallides, explicant als aspirants les raons de la resposta
encertada de cadascuna de las errades que havien comés. I tot allò, en audiència pública i
en presència simultània dels dos aspirants. ...Informar que en cap moment s’ha privat de la
informació que sol·licitava, més aviat al contrari, el Sr. [...], juntament amb l’altre aspirant
va poder comprovar el seu examen, contingut i va mantenir conversa extensa amb els
membres del tribunal, i amb temps perllongat durant més d’una hora va poder comprovar
la seva prova, que essent del tipus text, contava amb una plantilla de les respostes
encertades, en tant que document intern del tribunal o eina que serveix per tal de garantir
els principis d’objectivitat, d’imparcialitat i neutralitat que han de presidir la celebració de
les proves d’oposició. Tot l’exposat, conjuga el dret d’informació i transparència i
informació que han d’estar protegits en els termes assenyalats per la Llei 19/2014, del 29
de desembre, amb la cura i reserva que s’ha de tenir amb l’exposició de dades personals
de terceres persones dins de l’expedient. Si no més, tan en quant el caràcter híbrid dels
expedients de selecció de personal, exigeixen la cura en la gestió documental del
contingut dels mateixos, sempre amb mira de respecte vers l’interès general, que no es
pas un altre que la garantia de l’objectivitat, imparcialitat i preservació del principi de
capacitat recollits a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. D’altra banda, essent la plantilla de
respostes una eina molt important de les proves de text, resultat de la generació dels
instruments que contribueixen a concretar el principi d’igualtat d’oportunitats a l’accés a les
funcions i càrrecs públics, en aquest cas de forma notablement objectiva, doncs les
respostes són úniques per tots els aspirants presentats i de molt fàcil contrast, l’audiència i
atenció especifica feta pels membres del tribunal el mateix dia de la publicació dels
resultats de la correcció, fan que la informació sol·licitada, més enllà de que no
s’especifica ni concreta l’interès material específic, ni l’ús, ni menys el destí de la còpia
demanda, tot i que no s’ha donat mitjançant aquesta última, ha sigut complertament
satisfet, amb la qual cosa i des d’un punt de vista material, no es troba cap mena
d’indefensió ni desatenció als béns jurídics protegits principalment (garantia d’un accés en
condicions d’igualtat); com tampoc de la norma que pauta l’entrega de documents públics
– còpies - Llei 39/2015, de 1 d’octubre – article 27,4º -, que bàsicament no pot venir
referida als exàmens entregats pels aspirants, que difícilment poden esser considerats
públics, llevat del supòsit que siguin aptes per activar les situacions que donen pas a les
següents proves eliminatòries. Però aquesta possibilitat va descartar-se tan aviat com es
va donar tràmit de revisió, afegit de les explicacions adients per tal de verificar les raons de
la correcció de l’única resposta vàlida en cada pregunta, per la qual cosa, vist el resultat de
la puntuació del sol·licitant 19 punts), restava molt allunyada dels 25 punts exigits per
superar la prova eliminatòria. Amb tot i això, la persona interessada va aconseguir pujar la
nota de 16 a 19 punts, raó que resta recollida a l’acta corresponent, document públic del
qual pot demanar-se, en qualsevol moment, còpia certificada que serà extensa dins del
termini legal de 15 dies hàbils prescrit per la norma bàsica del procediment esmentada en
l’últim terme”.
7. El 26 de gener de 2021 la Comissió trasllada l’informe a la persona reclamant i li atorga un
termini de 10 dies per a fer al·legacions, si així ho considera oportú.
8. El 28 de gener de 2021 la persona reclamant comunica a la Comissió les seves
al·legacions en relació amb l’informe elaborat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, les
quals són les següents: “Que si bé vaig ser rebut en revisió d'examen al davant del
Tribunal, també vaig sol·licitar al davant d'aquest de disposar de la documentació
sol·licitada, fet que em va ser negat com demostra que avui en dia encara no disposo
d'aquesta. I per tot això ho exposo com a al·legació al davant vostre, ja que entenc que
tinc ple dret en disposar de l'examen (no original, sinó còpia) i el model solucionari emprat
pel Tribunal”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada
L’objecte de la reclamació és l’obtenció de còpia de l’examen realitzat per la persona reclamant
en el marc d’un procés de selecció per a una plaça d’arquitecte, i de la plantilla de correcció de
la prova. Atès que es tracta d’un procés de selecció del Consell Comarcal reclamat, és sens
dubte informació en poder d’aquest Consell en exercici de les seves funcions, i per tant, és
informació pública (article 2.b) d’un subjecte obligat (article 3.1 LTAIPBG) sobre la qual es
projecta el dret d’accés (article 18 LTAIPBG) i només pot ser restringit en aplicació d’algun dels
límits legalment establerts (article 20.1 LTAIPBG), que s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia i per a l’aplicació
dels quals l’Administració no disposa de potestat discrecional(article 20.2 LTAIPBG), i quedant
en tot cas obligada l’Administració a explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les
causes que en fonamenten l’aplicació (article 20.3 LTAIPBG).
Quant a la forma o format d’accés a la informació, l’article 36 LTAIPBG disposa que
l’Administració l’ha de lliurar en el format sol·licitat, que en aquest cas és la còpia, si bé la pot
subministrar en un format diferent en els supòsits previstos al seu apartat 2, i que en tal cas, la
resolució estimatòria haurà d’advertir que la informació pot ésser subministrada en un format
diferent del demanat, i indicar els formats alternatius possibles.
En aquest cas, la sol·licitud d’informació especificava que es demanava còpia de l’examen i de
la plantilla de correcció, i la reclamació manté aquesta pretensió d’obtenir-ne còpia.
L’Administració al·lega que li ha permès l’accés material a aquests documents en el marc de la
revisió d’examen, el què podria apuntar a què ens trobem en un supòsit de modificació del
format d’accés. Però, de fet, no és així, perquè aquest accés amb vista s’havia produït, segons
el propi informe de l’Ajuntament, el dia abans de què es formalitzi la sol·licitud d’informació, i
per tant, no es pot considerar com una resposta a ella. Ans al contrari, la sol·licitud de la què
deriva aquesta reclamació no ha obtingut resolució expressa de l’Administració i, per tant, en el
moment en què es formalitza la reclamació, s’han desplegat els efectes del silenci administratiu
previstos a l’article 35 LTAIPBG, el qual disposa el següent:
1. Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada,
llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o
parcial, amb relació a una determinada informació.
2. No es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits
establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública.
3. En el cas de silenci administratiu estimatori, l’Administració està obligada a facilitar l’accés a
la informació pública en el termini establert per l’article 36, a comptar del moment en què el
sol·licitant ho demana.
4. La denegació d’accés a la informació havent-se produït silenci administratiu estimatori pot
donar lloc a l’exigència de responsabilitat, d’acord amb el que estableix el títol VII.
L’Administració no ha invocat la concurrència de cap límit legal a l’accés en el marc d’aquest
procediment, ni tampoc aquesta Comissió aprecia que hi concorrin, de manera que amb el
silenci administratiu s’ha produït l’estimació per acte presumpte de la sol·licitud, i l’Administració
esdevé obligada a lliurar-la, d’acord amb l’article anterior. Efectivament, l’informe del Consell
Comarcal justifica jurídicament la denegació de la còpia en diversos arguments, cap dels quals
es correspon amb un límit legal a l’accés. La primera consideració que es fa és la de què el
Consell Comarcal ja va permetre a la persona reclamant l’accés al seu examen i a la plantilla
de correcció en el marc de la revisió d’examen amb el tribunal, però, com ja s’ha dit, aquest
accés és previ a la sol·licitud i no la satisfà, perquè nega la còpia sol·licitada. Lligat amb el fet
que s’hauria produït prèviament aquesta revisió de l’examen amb el Tribunal, el Consell
Comarcal al·lega que no s’hauria produït indefensió de la persona reclamant en tant que
aspirant eliminada del procés selectiu, el què s’ha de situar en el marc de la garantia del
procediment de selecció, però que tanmateix no resulta rellevant en el procediment d’accés a la
informació pública, ni menys encara eximent de les obligacions imposades a les
administracions per l’LTAIPBG en relació amb la garantia de l’accés a la informació pública.
L’informe fa una referència genèrica i inconcreta a què en matèria de personal s’ha de tenir
cura amb l’exposició de dades personals de terceres persones dins l’expedient. La protecció de
dades personals constitueix un límit a l’accés en els termes de l’article 23 i 24 LTAIPBG, però
que no resulta aplicable al cas ja que l’examen que es demana és el de la pròpia persona
reclamant, i no de terceres persones, i per tant, d’acord amb l’article 24.3 LTAIPBG, correspon
aplicar el règim d’accés a dades pròpies regulat a la normativa de protecció de dades personals
(article 15 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, del 27 d’abril de
2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades
personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE).
Al·lega també l’Administració que “el caràcter híbrid dels expedients de selecció de personal,
exigeixen la cura en la gestió documental del contingut dels mateixos, sempre amb mira de
respecte vers l’interès general, que no es pas un altre que la garantia de l’objectivitat,
imparcialitat i preservació del principi de capacitat recollits a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic”.
Però no es justifica ni es motiva en quina mesura l’accés reclamat pot perjudicar aquest interès
general en la garantia de l’objectivitat, imparcialitat i preservació del principi de mèrits i
capacitats que ha de regir l’accés als llocs públics. Ans al contrari, la transparència d’aquests
processos permetent l’accés a la informació que permeti la comprovació de la seva adequada
correcció n’és una garantia.
Una altra objecció que el Consell Comarcal fa en el seu informe és que “no s’especifica ni
concreta l’interès material específic, ni el ús, ni menys el destí de la còpia demanda”. Escau
recordar que, d’acord amb l’article 26.2 LTAIPBG, l’absència de motivació en cap cas no pot
ésser una causa per a denegar la sol·licitud, de manera que la desestimació de la còpia no es
podria fonamentar en la manca d’especificació a la sol·licitud de l’ús que se’n faria. I en tot cas,
considerant que es tracta d’un aspirant eliminat d’aquesta prova i, en conseqüència, del procés
de selecció, i que ho sol·licita després de la revisió oral del seu examen, no és difícil
pressuposar que ho demana perquè no n’ha quedat satisfet i que usarà aquesta informació per
a la defensa dels seus drets.
Quant a la plantilla de correcció de la prova, l’informe del Consell Comarcal s’hi refereix com un
“document intern del tribunal o eina que serveix per tal de garantir els principis d’objectivitat,
d’imparcialitat i neutralitat que han de presidir la celebració de les proves de selecció”. Tot i que
l’informe del Consell Comarcal de l’Alt Urgell no ho invoca de forma expressa, la qualificació
que fa de la plantilla de correcció com un document intern podria apuntar cap a la
inadmissibilitat de la sol·licitud, ja que l’article 29.1 LTAIPBG disposa la inadmissió de les
sol·licituds de notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern
sense rellevància o interès públic. Però la pròpia formulació de l’informe del Consell Comarcal
desmenteix que pugui ser aplicada, ja que no es pot considerar un document intern sense
rellevància o interès públic, en la mesura en què es qualifica d’eina que serveix per tal de
garantir els principis d’objectivitat, d’imparcialitat i neutralitat que han de presidir la celebració
de les proves de selecció” i d’eina molt important de les proves de text, resultat de la generació
dels instruments que contribueixen a concretar el principi d’igualtat d’oportunitats a l’accés a les
funcions i càrrecs públics, en aquest cas de forma notablement objectiva, doncs les respostes
són úniques per tots els aspirants presentats i de molt fàcil contrast”. Això sens perjudici de la
inaplicabilitat extemporània de les causes d’inadmissió de les sol·licituds per desvirtuar
l’estimació presumpta per silenci, que d’acord amb l’article 35.2 LTAIPBG, només pot tenir
efectes desestimatoris quan concorri un límit legal a l’accés.
Justifica, igualment, l’informe del Consell Comarcal de l’Alt Urgell la desestimació de la còpia en
el fet que no es pot emparar tampoc en “la norma que pauta l’entrega de documents públics –
còpies - Llei 39/2015, de 1 d’octubre – article 27.4 - , que bàsicament no pot venir referida als
exàmens entregats pels aspirants, que difícilment poden esser considerats públics, llevat del
supòsit que siguin aptes per activar les situacions que donen pas a les següents proves
eliminatòries.” Sorprèn que la invocació de la llei procedimental es faci en relació amb l’article
27.4, que regula la validesa i l’eficàcia de les còpies realitzades per l’Administració (que
efectivament no empararia la pretensió d’aquesta reclamació) i no en relació amb la regulació
que s’hi conté del dret d’accés i còpia de les persones interessades en un procediment
administratiu (article 53), o del dret de la ciutadania en les seves relacions amb les
administracions públiques a accedir a la informació pública, arxius i registres (article 13.d). En
tot cas, l’accés queda emparat per l’article 18 LTAIPBG, i la sol·licitud ha estat estimada per
silenci d’acord amb l’article 35.1 LTAIPBG.
Per les raons exposades, cal concloure que la posició del Consell Comarcal de denegar la
còpia de l’examen de la persona reclamant i de la plantilla de correcció no ha quedat justificada
jurídicament durant aquest procediment, i que, havent estat estimada la sol·licitud pel silenci del
Consell Comarcal, esdevé obligat a lliurar la informació. És procedent, doncs, estimar la
reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de la seva prova i de la
plantilla de correcció.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’11 de febrer de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 19/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia
de la prova que va realitzar el proppassat 3 de desembre de 2020 en el marc del procés
de selecció per la plaça d'Arquitecte Superior del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, i de la
plantilla de correcció.
2. Requerir al Consell Comarcal de l’Alt Urgell que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir al Consell Comarcal de l’Alt Urgell a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 19/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.