Mèrits i selecció de professorat.

Resolució 129/2019, de 7 de març Número d’expedient de la reclamació: 19/2019 Administració reclamada: Universitat Pompeu Fabra Informació reclamada: Mèrits i selecció de professorat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: És cert que dels diversos documents aportats per la persona reclamant a aquest procediment és inevitable deduir la seva indubtable animadversió respecte a la UPF, que el du a reiterar expressions pejoratives i greus acusacions, que no aporten res a l’exercici del dret d’accés ; però l’eventual animadversió no és més que un estat anímic, que d’altra banda pot ser comprensible si es considera víctima d’un perjudici sofert amb el servei docent rebut, i no es pot deduir d’aquest que les accions impulsades per ell hagin de quedar contaminades d’un eventual caràcter abusiu, q ue tindria més a veure amb les finalitats perseguides amb l’exercici del dret, que amb les motivacions que l’impulsen; s’ha de tenir en compte que la sol·licitud d’informació pública de la que n’és causa aquesta Reclamació, com indica expressament la persona reclamant i implícitament admet l’informe de la UPF, ha estat formulada amb l’ànim d’atendr e la finalitat d’acumular d’informació per a sustentar millor la demanda de responsabilitat patrimonial plantejada per ella m ateixa contra la Universitat, per això seria difícil acreditar que només busca perjudicar els serveis universitaris o venjar-se d’aquesta institució. La causa d’inadmissibilitat del caràcter repetitiu de les sol·licituds d’ informació pública, a més d’haver de ser manifest (cosa que podria ser discutible en aquest cas, en la mesura que la UPF admet que només és parcial), no és aplicable a les sol ·licituds regulades per l’ LTAIPBG, ja que no inclou aquesta causa d’inadmissibilitat i la GAIP ja ha declarat en diverses ocasions que, en benefici del dre t d’accés, el legislador català té capacitat per a establir causes d’ inadmissibilitat més rigoroses que les previstes per la legislació bàsica, si amb això no es perjudiquen dre ts de terceres persones, que evidentment no és el cas. Al haver-se presentat la Reclamació contra l’activitat presumpta de l’Administració, la resolució expressa i extemporània de la Universitat no pot ser qualificada tant d’objecte de la Reclamació, com d’eventual mitjà de satisfacció extemporània de la sol·licitud; d’altra banda, al produir -se aquesta resolució en el marc del procediment de Reclamació, pot donar lloc a la pèrdua d’objecte d’aquesta, més que a la seva desestimació; el fet que part de la informació reclamada ja hagi estat facilitada amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud, no és per si sol motiu de desestimació de la Reclamació; podria ser-ho si la resolució recorreguda ha gués fonamentat vàlidament en aquesta circumstància la inadmissió o la desestimació de la sol·licitud, però no és el cas; en atenció a les anteriors consideracions, no és procedent declarar la desestimació de la Reclamació. En diverses ocasions la GAIP ha requerit una declaració expressa de que l’ Administració no té la informació sol·licitada i ho ha fet especialment quan, per les competències o les activitats públiques exercides, es podria suposar que la informació sol·licitada estaria en poder de l’ Administració; però cal reconèixer que aquest tipus de declaracions formen més part del que es podria definir com estàndards de bona administració, relacionats amb l’objectiu de garantir plenament el compliment de les obligacions generals de donar accés a la informació pública, que d’obligacions específiques imposades per la Llei; la persona reclamant no té un dret específic a que la UPF declari formalment que la informació sol·licitada que no li facilita no es troba en el seu poder o que no la disposa, i encara menys té dret a aquesta declaració per a cadascuna de les informacions sol·licitades. En relació amb el document concret respecte del qual la persona reclamant formula la seva queixa (l’informe de la Universitat), cal indicar que és un document interadministratiu (de la Universitat a la GAIP), redactat en la llengua habitual de funcionament de les administracions catalanes (el català), que per ell mateix no té efectes en els drets de la persona reclamant, que els seus punts més re llevants ja són traduïts al castellà als antecedents d’aquesta Reclamació (antecedent 7) i que el procediment de tramitació de les reclamacions davant la GAIP (articles 42 i següents del RGAIP) no preveu que hagi de ser objecte de tràmit formal d’ al·legacions per les persones reclamants; es tracta, per tant, d’un tràmit opcional, sense incidència significativa en els drets de la persona reclamant, els arguments de la qual ja havie n estat pos ats exhaustivament en coneixement de la GAIP, fet que explicaria la manca de traducció del document mencionat. La GAIP no pot donar major o menor prioritat als assumptes en funció de les finalitats preteses per l es persones reclamants, doncs cal suposar que totes elles són perfectament legítimes. Paraules clau: Universitat. Silenci administratiu . Sol·licitud repetitiva. Abús de dret. Termini de la Reclamació. Ll engua dels documents. Ordr e de tramitació de les reclamacions. Informació facilitada. Informació acadèmica. Selecció de profes sorat. Ponent: Josep Mir B agó Antecedents 1. El 14 de g ener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 19/2019, presentada contra la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’ antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de desembre de 2018 la persona reclamant presenta a la UPF una sol·licitud d’informació pública en la que, després de fer referència a que per execució de la Resolució 260/2018 de la GAIP s’hauria facilita t a la persona reclamant la documentació del s expedients de set professors determinats i d’haver constatat que, a judici de la persona reclamant, la documentació sol·licitada no inclou nombrosos documents que exigiria la normativa vigent per tal d’acreditar el compliment dels principis de mèrit i capacitat per a l’accés a l’ocupació pública i el coneixement suficient de la llengua en que impartirien les classes, sol·licita la següent documentació en relació amb tots i cadascun dels set professor s (identificats amb els seus noms a la sol·licitud) que van impartir classe en diverses assignatures dels estudis matriculats per la persona reclamant (primer curs del grau en Enginyeria Informàtica de l’any 2016- 2017) (en el s casos que es demana informació contractual per al període indicat o assenyalat, es tracta del comprès entre l’1 de gener de 2014 i l’11 de de sembre de 2018): 2.1. En els casos de contractació de professors visitant s: a. La document ació que acredita que durant les seves estades a la UPF el s professors visitants contractat s eren procedents d’un centre diferent del contractat. La documentació hauria d’acreditar el centre de procedència, el manteniment del vincle laboral amb aquest i el tipus de contracte que mantenien amb el centre de procedènc ia durant la seva estada a la UPF. b. Un informe amb els mèrits dels candidats propos ats i les activitats a desenvolupar i un informe del centre en el qual desenvoluparà la seva activitat el profes sor o professora (article 105 dels Estatuts de la UPF). c. La documentació que acrediti l’assimilació dels professors visitants a una categoria del Personal Docent i Investigador (PDI) (article 32 del Conveni col·lectiu del PDI de les universitats catalanes). d. L’aprovació de la seva contrac tació per a la Comissió de professorat (article 97.c dels Estatuts de la UPF). e. La documentació acreditativa de la condició de professor visitant i el document d’ acceptació de les condicions generals de la seva estada (Acord del Consell de Govern del 4 de juliol de 2018). 2.2. En els casos de contractes d’investigadors postdoctorals, la documentació que demostri el compliment de l’article 61.2 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya (LUC): que els professors contractat s procedeixin d’una Universitat diferent de la contrac tant i que tenien títol de doctor amb menys de dos anys d’antiguitat. 2.3. La documentació que acredita la superació del concurs de selecció per a la contrac tació de XXX com a profes sor associat (LUC i articles 104.1 i 107.3 dels Estatuts de la UPF). 2.4. En relació amb t ots els contractes celebrats amb els professors indicats durant el període assenyalat, mitjançant concursos de selecció i concursos d’accés als cossos docents, si és el cas, es sol·licita: a. La documentació que demostri la seva publicació al taulell d’anuncis del Departament, mitjans electrònic s de la UPF, BOE, DOGC i altres mitjans de publicació. b. Composició de la Comis sió de valoració. c. Requisits per a concursar en cada concurs. d. Criteris o barems per a puntuar als candidats. e. Documentació relativa a la publicació i notificació del llistat d’admesos i exclosos, amb la corresponent valoració i les ra ons de l’exclusió. f. Informe de la Comissió de valoració sobre els mèrits dels candidats presentats. g. Observadors imparcials que han participat en el procés selectiu. h. Acta del tribunal amb les puntuacions atorgades a cada candidat. i. Comunicació dels concursos al Consell interuniversitari de Catalunya i al Consell de Coordinació U niversitària (article 45.3 LUC). j. L’aprovació del Rector. 2.5. En relació amb l’experiència, coneixements i altres aspectes de la preparació docent dels professors indicats, se sol·licita: a) Els currículums complets dels professors (no és necessari proporcionar de nou els bàsics), incloent indicacions de les assignatures cursades en els seus estudis de grau i màster. b) La documentació que acrediti l’experiència prèvia en docència (no investigació) universitària, en el supòs it que aquesta informació no estigui inclosa als currículums. c) Els trams de docència obtingut s abans de la data d’inici del curs 2016- 2017. d) Els trams d’investigació obtinguts abans de la data d’inici del curs 2016- 2017. e) La documentació que demostra la realització de la Formació Inicial de Docència Universitària (FIDU) prevista pels professors amb menys de tres anys d’experiència. 2.6. En relació amb la celebració dels contractes, es sol·licita: a) Còpies dels contractes del seny or XXX. b) Còpies de tots els altres contractes celebrats amb la UPF amb tot s els professors indicats durant el període as senyalat. c) La documentació que especifica les activitats que els professors tenien que desenvolupar en els contractes celebrats (sense necessitat de proporcionar documentació que j a ha estat facilitada). d) En els casos en que no hi hagi cap contracte , la documentació q ue indica la relació jurídica entre el professor i la universitat l’any 2016- 2017. e) Pels professors que reben beques, la documentació que indica el tipus de beca rebuda. 2.7. La documentació en la que s’identifiquin tots els concursos públics de selecció passats pels professors abans de l’1 de gener de 2018, a totes les universitats i centres d’investigació en els que hagin treballat. 2.8. Respecte de les competències lingüístiques de sis dels set professors indicats anteriorment , se sol·licita: a) La documentació que acrediti un nivell suficient d’anglès, amb indicació del nivell obtingut i el mètode d’acreditació emprat (article 9 del Decret 128/2010, del 14 de setembre), abans de la data d’inici del curs 2016- 2017. b) La documentació que demostri l’obtenció del certificat interuniversitari de capacitació d’anglès denominat CLUC, si no s’inclou en la documentació relativa al paràgraf anterior. c) La documentació que acrediti un nivell suficient de català, amb indicació del nivell obtingut i del mètode d’acreditació emprat (Decret 128/2010). d) La documentació que acrediti un nivell suficient de castellà, amb indicació del nivell obtingut i del mètode d’acreditació emprat (Decret 128/2010). La sol·licitud també demana que sigui contestada punt per punt, amb confirmacions expres ses i individualitzade s en els casos que la UPF no tingui la informació sol·licitada, indicant el motiu pel qual no està en la seva possessió, que se li practiquin les notificacions i comunicacions per mitjans electrònics, que se l’atengui en castellà i, en la mesura del possible, que també sigui en aquesta l lengua la documentació facilitada. 3. La Reclamació presentada el 14 de g ener de 2019 reitera la sol·licitud d’informació indicada per l’ antecedent 2 i assenyala que no hauria estat contestada per la UPF. 4. El 21 de gener de 2019 la UPF notifica a la persona reclamant la Resolució del seu Secretari General de 14 de gener de 2019, d’estimació parcial de la sol·licitud indicada per l’antecedent 2, i que resol el següent: 4.1. Estimar parcialment la sol·licitud d’informació del 12 de desembre de 2018, de la qual n’és causa aquesta Reclamació. 4.2. Informar que la documentació sol·licitada pels apartats 2.1.a i 2.1.b de la sol·licitud ja hauria estat facilitada pe r la UPF a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 4.3. Informar que la informació sol·licitada per l’apartat 2.1.c de la sol·licitud pot ser consultada a les taules retributives del personal docent i investigador, mitjançant un enllaç que es facilita. 4.4. Facilitar, en el termini màxim de 30 dies, els acords de la Comissió de professorat sol·licitats per l’apartat 2.1.d de la sol·licitud. 4.5. Informar que els professors de qui es demana informació no són visitants i no tenen cap vincle laboral amb la UPF, ja que són investigadors en estància a la UPF. En conseqüència, la informació so l·licitada per l’apartat 2.1.e no existeix , ni té perquè existir. 4.6. Informar que la documentació sol·licitada per l’apartat 2.2 de la sol·licitud ja hauria estat facilitada per la UPF a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 4.7. Informar a l’interessat que, per les raones expos ades en aquesta resolució, el profes sor associat de qui l’apartat 2.3 de la sol·licitud demana la documentació que acredita haver superat el corresponent concurs de selecció, estaria eximit d’aquest, informació que ja li hauria facilitat la Universitat en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 4.8. Informar que la documentació sol·licitada pels apartats 2.4.a- j de la sol·licitud ja hauria estat facilitada per la UPF a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 4.9. Informar que la documentació sol·licitada pels apartat s 2.5.a- e de la sol·licitud ja hauria estat facilitada per la UPF a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 4.10. Informar que la documentació sol·licitada pels apartats 2.6.a, 2.6.b, 2.6.d i 2.6.e de la sol·licitud ja hauria estat facilitada per la UPF a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 4.11. Facilitar, dins els 30 dies següents de la notificació de la resolució, la documentació que especifica les activitats que el s professors havien de desenvolupar en els respectius contractes, segons el que es demana per l’apartat 2.6.c de la sol·licitud. 4.12. Manifestar que la UPF no disposa de la informació sol·licitada per l’ apartat 2.7 de la sol·licitud, motiu pel qual no pot facilitar-la. 4.13. Manifestar que la UPF no disposa de la informació sol·licitada pels apartats 2.8.a, 2.8.b i 2.8.d de la sol·licitud, motiu pel qual no pot facilitar-la. 4.14. En relació amb la informació sol·licitada per l’apartat 2.8.c de la sol·licitud, indica que no tot el professorat està obligat a acreditar el coneixement de català, i resol facilitar en el termini de 30 dies des de la notificació de la sol·licit ud la documentació relativa a aquesta qüestió existent a la UPF dels dos professors que sí que haurien d’acreditar-ho. 5. El 22 de gener de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP les següents al·legacions en relació amb la resolució indicada per l’antecedent anterior: 5.1. En relació amb el punt 2.1.a de la sol·licitud, assenyala que la informació rebuda en execució de la Resolució 260/2018 qualificaria a un determinat profes sor com a visitant, no facilitaria la informació sol·licitada relativa al centre de procedència i al vincle mantingut amb aquest i no manifestaria formalment que la UPF no disposa de la informació sol·licitada. 5.2. En relació amb el punt 2.1.b de la sol·licitud, assenyala que la UPF no li ha facilitat els informes sobre mèrits i del centre sol·licitats, ni li manifesta formalment que la UPF no disposa de la informació sol·licitada. 5.3. En relació amb el punt 2.1.e de la sol·licitud, assenyala que la UPF no li ha facilitat la informació sol·licitada, que les raons exposades al punt 4.5 de la resolució de la UPF no serien aplicables al cas i que tampoc se li indica que la Universitat no disposa de la informació sol·licitada. 5.4. En relació amb el punt 2.2 de la sol·licitud, indica que només se li ha facilitat informació relativa a algun dels professors, que aquesta informació posaria en evidència la il·legalitat d’ alguna contrac tació, que la informació facilitada no acredita el compliment de la legalitat citada i que no s’afirma formalment que la UPF no disposi de la informació sol·licitada no facilitada. 5.5. En relació amb el punt 2.3 de la sol·licitud, assenyala que no se li ha facilitat documentació que acrediti que el professor del qual es demana la informació hagi superat cap concurs de selecció, ni es manifesta formalment que la UPF no disposi de la informació sol·licitada. 5.6. En relació amb els diversos punts de l’apartat 2.4 de la sol·licitud , assenyala que no se li ha facilitat cap documentació de la sol·licitada, ni se li ha indicat formalment que la UPF no la disposa . 5.7. En relació amb els diversos punts de l’apartat 2.5 de la sol·licitud , assenyala que no se li ha proporcionat cap currículum de tres dels professors afectats, que els tres currículums facilitats no informen de les assignatures cursades als estudis de grau i màsters, que no s’acrediten els trams de docència ni d’investigació, que no s’acredita la realització de la FIDU i que no es manifesta formalment que la UPF no disposi de la informació sol·licitada. 5.8. En relació amb els punts a, b, d i e de l’apartat 2.6 de la sol·lic itud, indica que no se li hauria facilitat la informació sol·licitada, ni manifestat formalment que no està en poder de la UPF. 5.9. En relació amb el punt 2.8.c de la sol·licitud , assenyala que no se li ha aportat cap document que acrediti la suficiència de català de cinc dels professors afectats, ni s’ ha manifestat formalment que la UPF no en disposa. Demana en general que “la GAIP presti la deguda atenció a totes les so l·licituds efectuades en la present SAIP i assenyali en tots els casos que l’Administració en qüestió no proporciona un document per no tenir el document en el seu poder, es requereix confirmació de la no disposició en cada cas, de conformitat amb l’article 19.1 de la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern” (LTAIPBGE). Demana també la major celeritat en la tramitació d’aquesta Reclamació, en atenció a les finalitats a les que serve ix. 6. El 23 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la UPF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 7. El 13 de febrer de 2019 la GAIP rep l’informe de la UPF, que: 7.1. Argumenta que la GAIP hauria d’inadmetre la Reclamació per extemporània, perquè es va presentar el 14 de gener de 2019, quan la resolució de la UPF relativa a la seva sol·licitud no li va ser notificada fins el 21 de gener de 2019. 7.2. Explica les actuacions i incidències que van donar lloc a la Resolució de la GAIP 260/2018, en execució de la qual la UPF hauria facilitat a la persona reclamant accés als expedients anonimitzats dels set professors afect ats per la sol·licitud , concretant que aquest accés hauria estat a tota la informació continguda als expedients de que disposa la Universitat. Assenyala que a la mediació en la que es va acordar l’accés a la informació indicada per la Resolució 260/2018 la persona reclamant es va donar expressament per satisfe ta de la seva Reclamació, de manera que no seria procedent tornar a reclamar per la mateixa informació ja sol·licitada, reclamada i facilitada amb anterioritat. Afirma que gran part de la informació sol·licitada pe r la present Reclamació és la mateixa que la que va sol·licitar i estimar la Resolució 260/2018, en relació amb la qual l’informe manifesta que la UPF “ja ha facilitat tota la informació de la que disposa i que l a resta no s’ha facilitat per les raons jurídiques argumentades”. 7.3. En base a les consideracions de l’apartat anterior i al to de les sol·licituds i reclamacions, l’ informe considera que la finalitat del reclamant no és obtenir informació per a controlar l’acció pública, sinó la de demanar-la amb la finalitat d’obstruir el normal funcionament de l’ Administració pública, com a mesura de pressió o acte de venjança, amb evident mala fe, i en concurrència amb una demanda de responsabilitat patrimonial presentada per la mateixa persona reclamant contra la UPF, circumstànci es que, en atenció a ls criteris aplicats per diverses resolucions de la GAIP, la sol·licitud seria constitutiva d’abús de dre t. 7.4. En relació amb les consideracions formulades per la Reclamació i les al·legacions de la persona reclamant citades per l’antecedent 5, assenyala el següent: a. En relació amb la informació relativa al punt 2.1.a de la sol·licitud, manifesta taxativament que el profes sor qualificat com a visitant per les a l·legacions de l’antecedent 5.1 no ho és i insisteix en que tota la informació relativa a aquest apartat ja va ser facilitada a la persona reclamant en aplicació de la Resolució 260/2018. b. En relació amb la informació sol·licitada pel punt 2.1.b de la sol· licitud, insisteix que tota la que està en poder de la Universitat ja va ser facilitada a la persona reclamant en execució de la Resolució 260/2018. c. En relació amb l’apartat 2.1.e de la sol·licitud, ratifica que un dels tres professors citats no tenia la condició de visitant. En canvi, correge ix la seva afirmació anterior i admet que dues altres professores afectades sí que tenien aquesta condició durant el curs 2016- 2017. En relació a mb la informació sol·licitada respecte d’aquestes , en ostentar aquesta condició, l’informe assenyala que:  El document acreditatiu de la seva condició de visitant és el contracte laboral i els contractes d’aquest personal de que disposa la UPF ja van ser facilitats a la persona reclamant en execució de la Resolució 260/2018.  L’autorització prèvia per a contractar aquest professorat són els acords de la Comissió de professorat, que es facilitaran a la persona reclamant, en com pliment de l’indicat per l’ apartat 4.4.  L’acceptació de les condicions generals de la seva estada està implícita en la signatura del contracte laboral i mé s enllà d’això la UPF no té més informació. d. En relació amb la informació sol·licitada pel p unt 2.2 de la sol·licitud, insisteix que tota la que està en poder de la Universitat ja va ser facilitada a la persona reclamant en execució de la Resolució 260/2018. e. En relació amb la informació sol·licitada pel punt 1.3 de la sol·licitud , l’informe es ratifica en els arguments de la Resolució (apartat 4.7). f. En relació amb la informació sol·licitada pel punt 2.4 de la sol·licitud, insisteix que tota la que està en poder de la Universitat ja va ser facilitada a la persona reclamant en execució g. En relació amb la informació sol·licitada pel punt 2.5 de la sol· licitud, insisteix en que tota la que està en poder de la Universitat ja va ser facilitada a la persona reclamant en execució h. En relació amb la informació sol·licitada pel punt 2.6.a de la sol· licitud, indica que el professor del que es demana el contracte no estava contractat durant el curs 2016 i 2017, ja que estava realitzant una estada posdoctoral i impartia alguna classe com a conferenciant. i. En relació amb la informació sol·licitada pel punt 2.8.c de la sol·licitud es ratifica en el s arguments expos ats per la resolució. 7.5. L’informe finalitza amb les següents conclusions: a. La UPF considera que la present Reclamació hauria de ser inadmesa per la GAIP atès que ha estat clarament interposada de ma nera extemporània, sen se tenir encara coneixement del sentit de la Resolució. b. Sens perjudici de l’anterior, la UPF també considera que hauria de ser desestimada per demanar so l·licituds ja tractades per la Resolució 260/2018. c. Manifesta que l’actuació de la UPF, en contra del que afirma la persona reclamant, no ha estat dilatòria, ni arbitraria, ni irregular. d. La major part de la informació sol·licitada ja ha estat facilitada a la persona reclamant. e. Tota la informació sol·licitada que no pugui extreure’s de la facilitada no pot ser aportada per la UPF, ja que no la disposa. 8. El 15 de febrer de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, oferint-li la possibilitat de formular al·legacions . 9. El 19 de febrer de 2019 la persona reclamant formula les següents al·legacions: 9.1. Formula diverses consideracions en relació amb les resolucions de la GAIP 234/2018 i 353/2018, per a concloure que, al seu parer, és obligat en base a l’article 19.1 LTAIPBGE que l’Administració reclamada expressi sempre clarament que no disposa de la informació sol·licitada, si és aquest el cas. 9.2. Assenyala que la UPF no ha facilitat cap document relatiu a la contractació d’un determinat professor associat (apartat 2.3 de la sol·licitud) i no indica expressament no disposar d’aquesta informació. Assenyala també deficiències semblants en la informació sol·licitada pels apartats següents de la sol·licitud: 2.1.a, b i e (documents relatius a la contractació de professors visitants), 2.2 (contractació d’investigadors), 2.4 (concursos de selecció), 2.5 (mèrits dels professors) i 2.8.c (coneixements de català). 9.3. Recorda que ha sol·licitat la correspondència en castellà i assenyala que tot i això ha rebut un informe de la UPF a la GAIP en català, en relació amb el qual al· lega que si ha d’aportar al·legacions en relació amb el document mencionat o si aquest res ol aspectes de la seva SAIP, hauria de ser-li facilitat en castellà. 9.4. Després de formular diverses consideracions generals i assenyalar la importància que la informació té per a la persona reclamant, tenint en compte la demanda per responsabilitat que ha interpos at contra la UPF, de mana a la GAIP que tramiti la Reclamació amb la major urgència pos sible. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’accés a la informació pública davant d’una universitat pública de Catalunya. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació La UPF demana a la GAIP, en el s eu informe aportat a aquest procediment (antecedent 7.1 i 7.5.a), la inadmissió de la Reclamació, atesa la s eva extemporaneïtat, perquè hauria estat presentada amb antelació a la notificació de la resolució reclamada i, per tant, sense tenir coneixement del contingut de la mateixa. Aquesta petició ha de ser desestimada, perquè no procedeix tal inadmissió, ja que la Reclamació no es formula contra la resolució expressa de la Universitat de 14 de gener de 2019 (antecedent 4), sinó en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació de la sol·licitud d’informació pública per la persona reclamant el 12 de desembre de 2018. Si bé la persona reclamant no acredita la data de presentació de la seva sol·licitud (la Reclamació únicament presenta una copia de la sol·licitud sense registrar), ni la evidència d’aquesta (carència que va motivar la formulació per la GAIP del corresponent requeriment d’e smena), la UPF resol aquestes deficiències, a l’afirmar a la seva resolució que la sol·licitud va ser presentada el 12 de desembre de 2018, de manera que al presentar-se la Reclamació, el 14 de gener de 2019, hauria vençut el termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG per a resoldr e i notificar la resolució, amb la consegüent producció del silenci administratiu (article 35 LTAIPBG). Davant d’aquests fets, la persona reclamant, seguint les indicacions del Criteri de la GAIP sobre silenci administratiu, public at al web de la Comissió, formula la corresponent Reclamació. És c ert, com assenyala l’informe de la UPF, que si hagués esperat la resolució de la Universitat hauria pogut concretar millor la Reclamació, però el que no té sentit és que havent incomplert la Universitat l’obligació legal de resoldr e i notificar la resolució dins del termini d’un mes, li retregui a la persona reclamant no seguir esperant el temps indeterminat que sigui fins aconseguir una resolució expres sa. En conseqüència, procedeix desestimar la petició d’inadmissió de la Reclamació formulada por la persona reclamant. 3. Sobre el caràcter abusiu de la Reclamació L’informe de la Universitat argumenta que les succ essives i reiterades accions de la persona reclamant, sol·licitan t o reclamant la mateixa o informació molt semblant, podrien ser constitutives d’ abús de dret, qualificació que podria comportar la inadmis sió d’aquesta Reclamació. Encara que finalment les conclusions de l’informe de la UPF no sol·liciten aquesta declaració, les consideracions formulades al text d’aquest obliguen a que es valori la seva concurrència. Les pàgines 6 i 7 de l’informe de la UPF sin tetitzen les parts que es podrien considerar indiciàri es de l’ abús de dret , a tenor del que disposa el Codi C ivil i el que s’ha expressat per diverses resolucions de la GAIP: que la finalitat de les sol·licituds sigui més la de perjudicar el funcionament normal de la Universitat, o venjar-se d’ella, que obtenir benefici amb l’exercici del dre t d’accés a la informació. I connecta aquestes consideracions amb el fet que la persona reclamant tindria interposada una demanda judicial de responsabilitat patrimonial contra la UPF per una suposada deficiència del serv ei de docència re but per aquesta Universitat. És cert que dels diversos documents aportats per la persona reclamant a aquest procediment és inevitable deduir la seva indubtable animadversió respecte a la UPF, que el du a reiterar expressions pejoratives i greus acusacions, que res aporten a l’exercici del dret d’accés; però l’eventual animadversió no és m és que un estat anímic, que per una altra part pot ser comprensible si es considera víctima d’un perjudici sofert en el servei docent rebut, i no es pot deduir d’aquest que les acciones impulsades per ell hagin de quedar contaminades d’un eventual caràcter abusiu, que tindria més a veure amb les finalitats perseguides amb l’exercici del dre t, que amb les motivacions que l’ impulsen. D’altra banda, el caràcter eventualment reiteratiu de la sol·licitud d’informació (que en aquest cas la UPF assenyala que afectaria la major part dels seus apartats), tampoc és en sí mateix constitutiu d‘ abús de dre t. Així ho demostra l’article 18.1.e de la Llei e statal de transparència (Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), que planteja com a conceptes diferents i separats el del caràcter repetitiu de les so l·licituds i el de l’abús de dret, quan estableix com una possible causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública “que siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència d’aquest a Llei”. Cal assenyalar, d’altra banda, que la causa d’inadmissibil itat del caràcter repetitiu de les sol·licituds d’informació pública, a més d’haver de ser manifest (cosa que podria ser discutible en aquest cas, en la mesura que la UPF admet que només és parcial), no és aplicable a les sol·licituds regulades per l’LTAIPBG, atès que aquesta Llei no inclou aquesta causa d’ inadmissibilitat i la GAIP ja ha declarat en diverses ocasions que, en benefici del dret d’accés, el legislador català t é capacitat per a establir causes d’inadmissibilitat més rigoroses que les previstes per la legislació bàsica, si amb això no es perjudiquen drets de terceres persones, que evidentment no és el cas. Finalment, s’ha de tenir en compte que la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva aquesta Reclamació, com indica expressament la persona reclamant i implícitament admet l’informe de la UPF, ha estat formulada amb l’ànim d’atendre la finalitat d’acumular informació per a sustentar millor la demanda de responsabilitat patrimonial plantejada per ella mateixa contra la Universitat, per tant seria difícil acreditar que no més busca perjudicar els serveis universitaris o venjar-se d’aquesta institució. Per tot l’anterior, cal conclour e que no s’ha acreditat el caràcter abusiu de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva aque sta Reclamació. 4. Valoració de la petició de desestimació de la Reclamació L’informe de la UPF sol· licita a la GAIP la desestimació de la Reclamació per haver facilitat la Universitat anteriorment a la persona reclamant la informació sol·licitada, mitjançant la Resolució 260/2018. Sens perjudici que més endavant es valori fins quin punt la persona reclamant ja disposava de la informació sol·licitada en el moment de formular la Reclamació, s’ha de tenir en compte que la desestimació de la Reclamació, en principi, s’ha de fundar o bé en la concurrència de límits o de causes d’inadmissibilitat que justifiquin la denegació de la informació sol·licitada (que no és el cas), o bé en la consideració de que la resolució reclamada és adequada a l’ordenament jurídic (fet que tampoc és el cas, doncs la Reclamació es planteja, com ja s’ha indicat, en relació amb el silenci administratiu produït per no atendr e en termini la sol·licitud). Al haver-se presentat la Reclamació contra l’activitat presumpta de l’Administració, la resolució expressa i extemporània de la Universitat no pot ser qualificada tant d’objecte de la Reclamació, com d’eventual mitjà de satisfacció extemporani de la sol· licitud; per una altra part, al produir-se aquesta resolució en el marc del procediment de Reclamació, pot donar lloc a la pèrdua d’objecte de la mateixa, més que a la seva desestimació. El fet que part de la informació reclamada ja hagi estat facilitada amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud, no és en sí mateix motiu de desestimació de la Reclamació; podria ser-ho si la resolució recorreguda hagués fonamentat vàlidament en aquesta circumstància la inadmissió o la desestimació de la sol·licitud, però no és aquest cas. En atenció a les anterior s consideracions, no és procedent declarar la desestimació de la Reclamació. 5. Valoració del requeriment de declarar formalment la no disposició de la informació sempre que sigui aquest el cas La persona reclamant requereix reiteradament a la UPF que declari formalment que la informació sol·licitada no està a l seu poder, sempre que no pugui facilitar-la degut a aquesta circumstancia, i que ho faci en relació amb cada una de las informacions o documents concret s sol·licitats, i no com a declaració merament de caràcter general. Justifica repetidament aquesta petició en l’article 19.1 LTAIPBGE. Cal valorar, per tant, fins quin punt és procedent aquesta pretensió. L’article 19.1 LTAIPBGE estableix el següent: “Si la sol·licitud es refereix a informació que no estigui en poder del subjecte al qual s’adreça, aquest l’ha de remetre al competent, si el coneix, i ha d’informar d’aquesta circumstància el sol·licitant”. Està clar, per tant, que el precepte tantes vegades invocat per la persona reclamant als documents que ha aportat a aquest procediment, no estableix res del que pugui deduir -se allò que sembla haver deduït la persona reclamant. Aquest precepte, que ha estat desenvolupat, encara que amb un criteri diferent (de possessió, més que de competència), per l’article 30 LTAIPBG, fa referència a la necessitat de derivar la sol·licitud a una altra Administració si aquella a la que es dirigeix la sol·licitud no té a l seu poder la informació sol·licitada i, a més, coneix (o intue ix) l’altra Administració que pot posseir-la o en sigui la competent. En aquest cas ni la UPF ni la persona reclamant argumenten que la informació sol·licitada pugui estar en poder d’una al tra Administració; és més, per les característiques de la informació sol·licitada, sembla que hauria de ser interna de la UPF, en la mesura la disposi. Per tant, ni es planteja, ni sembla procedir la derivació de la sol·licitud a una al tra Administració, que és l’únic que preveu l’article 1 9.1 LTAIPBGE. En realitat, la reiterada pretensió de la persona reclamant, de que la UPF declari formalment, per a cada una de les informacions o dels documents concrets sol·licitats, que no es troben en el seu poder, si és aquest el cas, no s’empara en absolut en l’article 19.1 LTAIPBGE, ni en cap altre precepte de la legislació espanyola, ni de la catalana, de transparència i accés a la informació pública. És cert que la GAIP ha requerit una declaració d’aquest tipus en diverses ocasions, per a deixar constància de que l’Administració reclamada ha lliurat tota la informació sol·licitada de que disposa, o que no pot facilitar-la perquè no la disposa, i ho ha fet especialment quan, pe r les competències o les activitats públiques exercides, es podria suposa r que la informació sol·licitada estaria en poder de l’ Administració. Però s’ha de reconèixer que aquest tipus de declaracions formen més part del que es podria definir com estàndards de bona administració, relacionats amb l’objectiu de garantir plenament el compliment de les obligacions generals de donar accés a la informació pública, que d’obligacions específiques impos ades per la Llei. Per tant, la persona reclamant no té un dret específic a que la UPF declari formalment que la informació sol·licitada que no li facilita no es troba en el seu poder o no la disposa, i molt menys té dret a aquesta declaració per a cadascuna de les informacions sol·licitades. Per tant, s’ha de considerar suficient als efectes de declarar que la UPF ha facilitat a la persona reclamant tota la informació sol·licitada que està al seu poder quan així ho manifesta en relació amb tota la sol·licitud en el seu conjunt, sens perjudici que, atenent voluntàriament allò requerit repetidament per la persona reclamant, la Universitat hagi reiterat la mateixa declaració en relació amb diversos apartats concrets de la sol·licitud. 6. Valoració de la satisfacció donada als diversos apartats de la sol·licitud d’informació Seguidament es valora la resposta donada per la Universitat a cada un dels apartats de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació: 6.1. En els casos de contractació de professors visitant s: a. La documentació que acredita que durant les seves estades a la UPF els professors visitants contractats eren procedents d’un centre diferent del contractat . La documentació hauria d’acreditar el centre de procedència, el manteniment del vincle laboral amb aquest i el tipus de contracte que mantenien amb el centre de procedència durant la seva estada a la UPF. b. Un informe amb els mèrit s dels candidats propos ats i les activitats a desenvolupar i un informe del centre en el qual desenvoluparà la seva activitat el profes sor o professora (article 105 del s Estatuts de la UPF). c. La documentació que acrediti l’assimilació dels professors visitants a una categoria del Personal Docent i Investigador (PDI) (article 32 del Conveni col·lectiu del PDI de les universitats catalanes). d. L’aprovació de la seva contractació per la Comissió de profes sorat (article 97.c del s Estatuts de la UPF). e. La documentació acreditativa de la condició de professor visitant i el document d’acceptació de les condicions generals de la seva estada (Acord del Consell de Govern de 4 de juliol de 2018). En relació amb els punts a i b d’aquest apartat, la resolució de la UPF asseny ala que la informació sol·licitada ja va ser comunicada a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP La informació sol·licitada per l’ apartat c és facilitada amb el propi text de la resolució de la UPF, que remet la seva concreció a les taules salarials amb les que ofereix l’enllaç web. La resolució estima el punt d d’aquest apartat de la sol·licitud i indica que la informació sol·licitada per aquest serà facilitada a la persona reclamant dins del termini de 30 dies establert per l’article 36.1 LTAIPBG; en tot cas, l’estimació de la sol·licitud, en relació amb aquest punt, comporta declarar l’accés a la informació afectada, amb la corresponent pèrdua d’objecte de la Reclamació. En cas de no rebre dins del termini indicat aquesta informació, la persona reclamant pot plantejar a la GAIP el corresponent incident d’execució. En relació amb el punt e, la resolució indica que la informació sol·licitada no existiria, al no tenir els professors afectats la condició de professors visitants. Posteriorment, l’informe aportat per la Universitat a aquest procediment corregeix l’anterior informació, admet que dues de les profes sores afectades tenien la condició de visitants durant el curs 2016- 2017 i informa, en relació amb aquestes, que la informació sol·licitada j a ha estat facilitada (o ho serà en breus) a la persona reclamant, en el s termes assenyalats per l’antecedent 5.c. En conseqüència, s’ha d’entendr e que tota la informació sol·licitada per aquest apartat o bé ja ha estat facilitada a la persona reclamant per la Universitat, o bé la UPF ha estimat l’accés. 6.2. En els casos de contractes d’investigadors posdoctorals, la documentació que demostri el compliment de l’article 61.2 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya (LUC): que els professors contractat s procedeixen d’una Universitat diferent de la contrac tant i que tenien títol de doctor amb menys de dos anys d’antiguitat. La resolució de la UPF i l’informe aportat per aquesta a aquest procediment afirmen que tota la informació de que disposa la Universitat en relació amb aquest apartat de la sol· licitud ja va ser facilitada a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 6.3. La documentació que acredita la superació del concurs de selecció per a la contractació de XXX com a profes sor associat (LUC i articles 104.1 i 107.3 dels Estatuts de la UPF). La resolució de la UPF i l’ informe aportat per ella a aquest procediment afirmen que tota la informació de que disposa la Universitat en relació amb aquest apartat de la sol·licitud ja va ser facilitada a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. La resolució també explica els motius pels que no hauria estat necessària la celebració d’un concurs determinat de selecció d’un profes sor associat, explicació que és del tot innecessària als efectes del dret d’accés a la informació pública, doncs de l’únic que es tracta als efectes del mateix és l’accés a la informació efectivament existent en poder de l’Administració, no si s’haurien d’haver dut a terme o no determinat s procediments. 6.4. En relació amb tots els contractes celebrats amb els professors indicats en el període assenyalat, mitjançant concursos de selecció i concursos d’accés als cossos docents, si escau, se so l·licita: a. La documentació que demostr i la seva publicació a l taulell d’anuncis del Departament, mitjans electrònics de la UPF, BOE, DOGC i altres mi tjans de publicació. b. Composició de la Comissió de valoració. c. Requisits per a concursar en cada concurs. d. Criteris o barems per a puntuar als candidats. e. Documentació relativa a la publicació i notificació del llistat d’admesos i exclosos, amb la corresponent valoració i l es raons de l’exclusió . f. Informe de la Comissió de valoració sobre els mèrits dels candidats presentats . g. Observadors imparcials que han participat al procés selectiu. h. Acta del tribunal amb l es puntuacions atorgades a cada candidat. i. Comunicació dels concursos al Consell interuniversitari de Catalunya i al Consell de coordinació universitària ( article 45.3 LUC). j. L’aprovació del Rector. La resolució de la UPF i l’informe aportat per ella a aquest procediment afirmen que tota la informació de que disposa la Universitat en relació amb aquest apartat de la sol·licitud ja va ser facilitada a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 6.5. En relació amb l’experiència, coneixements i altres aspectes de la preparació docent dels professors indicats, se sol·licita: a. Els currículums complets del s professors (no és necessari proporcionar de nou els bàsics), incloent indicacions de les a ssignatures cursades durant els seus estudis de grau i màster. b. La documentació que acrediti la experiència prèvia en docència (no investigació) universitària, en el supòsit que tal informació no estigui inclosa als currículums. c. Els trams de docència obtinguts abans de la data d’ inici del curs 2016- 2017. d. Els trams d’investigació obtinguts abans de la data d’inici del curs 2016-2017. e. La documentació que demostra la realització de la Formació inicial de docència universitària (FIDU) prevista per als professors amb menys de tres anys d’experiència. La resolució de la UPF i l’ informe aportat per a questa a aquest procediment afirmen que tota la informació de que disposa la Universitat en relació amb aquest apartat de la sol·licitud ja va ser facilitada a la persona reclamant en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. 6.6. En relació amb la celebració dels contractes, se so l·licita: a. Còpies dels contractes del seny or XXX b. Còpies de tots els altres contracte s celebrats amb la UPF amb tots els professor s indicats durant el període assenyalat. c. La documentació que especifica les activitats que els professors havien de desenvolupar en els contractes celebrats (sense necessitat de proporcionar documentació ja facilitada). d. En els casos en que no hi hagi cap contracte, la documentació que indica la relació jurídica entre el profes sor i la universitat l’any 2016- 2017. e. Per als professors que reben beques, la documentació que indica el tipus de beca rebuda. En relació amb els punts a, b, d i e, la resolució de la UPF indica que la Universitat ja hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol· licitada per aquests en compliment de la Resolució de la GAIP 260/2018. Així mateix, l’informe aportat per la Universitat a aquest procediment justifica que no s’aporti el contracte d’un profes sor determinat (antecedent 5.1.h). Per una altra part, la resolució de la UPF estima la sol· licitud del punt c i indica a la persona reclamant que se li facilitarà dins dels 30 dies previstos per l’article 36.1 LTAIPBG. 6.7. La documentació en la que s’identifiquen tots els concursos públics de selecció passats pels profes sors abans de l’1 de gener de 2018, a totes les universitats i centres d’investigació en els quals hagin treballat. La resolució d e la UPF afirma que la Universitat no disposa de la informació sol·licitada per aquest apartat, motiu pel qual no pot facilitar-la a la persona reclamant. 6.8. Respecte de les competències lingüístiques de sis dels set professors indicats anteriorment, se sol·licita: a. La documentació que acrediti un nivell suficient d’anglès, amb una indicació del nivel l obtingut i el mètode d’acreditació utilitzat (article 9 del Decret 128/2010, de l 14 de setembre), abans de la data d’inici del curs 2016-2017. b. La documentació que demostri l’obtenció del certificat interuniversitari de capacitació d’anglès denominat CLUC, si no s’inclou a la documentació relativa al paràgraf anterior. c. La documentació que acrediti un nivell suficient de català, amb indicació del nivell obtingut i el mètode d’acreditació emprat (Decret 128/2010). d. La documentació que acrediti un nivell suficient de castellà, amb indicació del nivell obtingut i del mètode d’a creditació emprat (Decret 128/2010). La resolució de la UPF afirma que la Universitat no disposa de la informació sol·licitada pels punts a, b i d d’aquest apartat, motiu pel qual no pot facilitar-la a la persona reclamant. La resolució de la UPF argumenta els motius pels quals no tots els professors afectats estan obligats a acreditar els coneixements de català, estima la part de la sol· licitud relativa als professors que sí que n’estarien obligats i es compromet a facilitar a la persona reclamant la que tingui al s eu poder relativa a aquests dins del termini de 30 dies establert per l’article 36.1 LTAIPBG. A la vista de las anteriors consideracions i dels antecedents, cal assenyalar que la Universitat hauria facilitat (o s’hauria compromès a facilitar en termini) a la persona reclamant tot a la informació sol·licitada que té al seu poder (així ho asseny ala expressament l’informe aportat a aquest procediment, segons posa de manifest l’antecedent 7.5.e), fet que comporta la pèrdua d’objecte de la Reclamació, ja que objec tivament han desaparegut els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En tot cas, i tenint en compte que alguns apartats d’aquest fonament jurídic es fan ressò de determinats compromisos de facilitar informació determinada, si no es lliura en termini la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, que actuaria en conseqüència. 7. Sobre la llengua del procediment i la celeritat en la seva tramitació En les seves al·legacions de 19 de febrer de 2019 la persona reclamant planteja les següents consideracions a ddicionals (antecedent 9): Per una banda, que tot i haver sol·licitat la correspondència en castellà, la GAIP li ha enviat l’informe de la UPF en català, fet que seria improcedent si s’espera de la persona reclamant la formulació d’ al·legacions. Davant d’aquesta objecció, cal assenyalar que la GAIP ha procurat redactar en llengua castellana tots els documents dirigits a la persona reclamant, començant per aquesta Resolució, i si en algun cas s’hagués incomplert per descuit aquesta obligació, s’hauria corregit a la menor indicació. En relació amb el document concret respecte del qual la persona reclamant formula la seva queixa (l’ informe de la Universit at), cal indicar que és un document interadministratiu (de la Universitat a la GAIP), redactat en la llengua habitual de funcionament de les administracions catalanes (el català), document que per si mateix no té efectes sobre els drets de la persona reclamant, que els seus punts més rellevants ja són traduïts al castellà als antecedents d’aquesta Reclamació (antecedent 7) i que el procediment de tramitació de les reclamacions davant la GAIP (articles 42 i següents del RGAIP) no preveu que ha gi de ser objecte de tràmit formal d’al·legacions per les persones reclamants. Es tracta, per tant, d’un tràmit opcional, sense incidència significativa sobre els drets de la persona reclamant, els arguments de la qual ja havien estat pos ats exhaustivament en coneixement de la GAIP, fet que explicaria la manca de traducció del mencionat document. D’altra banda, demana una tramitació urgent, en atenció a la utilitat que hauria de tenir la informació sol·licitada en relació amb la demanda que la pròpi a persona reclamant té interposada contra la UPF. La GAIP procura tramitar i resoldre totes les reclamacions dins del termini establert a aquests efectes (dos mesos, amb caràcter general) i respec tant sempre l’ordre d’entrada dels assumptes, sens perjudici del que pugui resultar amb motiu de la major o menor duració efectiva dels tràmits, ateses les aportacions externes de documents requerits. Aquest criteri és el que garanteix un tracte igual a totes les persones reclamants, que podria ser vulnerat si es donés preferència a unes reclamacions respecte de les altres. Per una altra part, la GAIP no pot donar major o menor prioritat als a ssumptes en funció de les finalitats preteses per les persones reclamants, doncs és de suposar que totes elles són perfectament legítimes. En conseqüència, aquesta Reclamació, com totes les altres, s’ha tramitat amb la celeritat permesa en funció de la recepció de les aportacions de les parts, del volum de treball i dels mitjans disponibles de la Comissió, havent-se assegurat en tot cas una Resolució abans d’haver transcorregut el termini de dos mesos previst legalment per a la tramitació de les reclamacions davant la GAIP. 8. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 9. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics expos ats, el Ple de la GAIP, en la ses sió del 7 de març de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 19/2019 per la pèrdua del se u objecte. 2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.