Reclamación de acceso a plantillas de corrección y criterios de homogeneización de oposiciones docentes estimada por la GAIP

Resolució 191/2021, de 18 de febrer Número d'expedient de la Reclamació: 18/2021 Administració reclamada: Departament d'Educació Informació reclamada: Documentació de concurs oposició per accedir a la docència pública. Sentit de la resolució: Estimació Resum: El fet que l'expedient de l'oposició no contingui més informació sol·licitada que la facilitada a la persona reclamant no significa necessàriament que no existeixi més al si de l'Administració educativa de la Generalitat. La informació en poder de l'Administració, com a paràmetre de referència per determinar l'àmbit material de la informació que pot ser objecte del dret d'accés a la informació pública, en una sol·licitud com la que ens ocupa, inclou sens dubte la informació elaborada o obtinguda pels tribunals i les comissions de selecció i que aquests òrgans tenen en el seu poder. En exercici de la seva autonomia funcional, els tribunals i les comissions de selecció poden decidir la manera d'exercir les seves funcions, dins del marc de la normativa en vigor, per descomptat. Però precisament per l'elevat grau de discrecionalitat amb el qual poden exercir les seves funcions i per la gran transcendè ncia que tenen en un assumpte tan rellevant per a la transparència, com é s l'accé s a la funció pública, resulta d'especial importància garantir el control no només judicial, sinó també social, de la seva activitat. Com a ò rgans administratius que són, les actuacions dels ò rgans de selecció del professorat forçosament han de deixar rastre documental, i aquests documents, si existeixen i no es presenta límit legal que pugui limitar-ne l'accés, han de poder ser objecte del dret d'accés a la informació pública. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Administració pública. Òrgans de selecció. Selecció de professorat. Plantilles de correcció. Criteris de correcció. Enunciats de proves. Derivació. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 18/2021, presentada contra el Departament d'Educació de la Generalitat, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 d'octubre de 2020 la persona reclamant sol·licita al Departament d'Educació, en relació amb les especialitats 507 (informàtica) i 627 (sistemes i aplicacions informàtiques), El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. i amb el concurs oposició convocat per la Resolució EDU/1/2019, per a l'accés a la funció pública docent i per a l'adquisició de noves especialitats, una còpia de: 1. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui, per a cada ítem o criteri, la ponderació dels 10 punts en els quals es valora globalment la primera prova (programació didàctica i unitat didàctica). 2. Enunciats d'exercicis i problemes, juntament amb la seva correcció, de la part A de la segona prova (part pràctica). 3. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el valor de cada exercici, inclosos els apartats, de la part A de la segona prova (part pràctica). 4. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el desglossament, per ítem o criteri, de la valoració de la part B de la segona prova (desenvolupament d'un tema). 5. Documents de les comissions de selecció en els quals figurin la determinació dels criteris d'actuació dels tribunals i la seva homogeneïtzació. Invoca l’LTAIPBG i la Resolució de la GAIP 174/2018. Demana rebre la informació per correu electrònic. 3. Per resolució d'11 de desembre de 2020 la Secretària General del Departament d'Educació estima els apartats 2 i 5 de la sol·licitud anterior i facilita a la persona reclamant 4 arxius d'enunciats la prova A corresponents a l'especialitat 590 i un de l'especialitat 627, així com una carpeta denominada “criteris de correcció” amb dos arxius amb els criteris d'avaluació i correcció de les especialitats 590 i 627 (criteris en els quals no consta puntuació i que els tribunals utilitzen discrecionalment per puntuar els exercicis; la puntuació vindria descrita en les diverses preguntes dels enunciats), que es van publicar al seu dia al web del Departament i a les seus dels tribunals. La resolució desestima la resta de la sol·licitud, perquè les plantilles sol·licitades no existeixen a l'expedient. 4. La Reclamació presentada el 7 de gener de 2021 indica que, si bé la resolució del Departament ha estimat l'apartat 2 de la sol·licitud, no ha lliurat a la persona reclamant la “correcció” dels exercicis i problemes, que també formava part de la sol·licitud. També s'ha estimat l'apartat 5 de la sol·licitud, que demanava documents de les comissions de selecció en els quals figuri la determinació dels criteris d'actuació dels tribunals, però allò facilitat són les orientacions generals, en part ja publicades en la convocatòria; la reclamant insisteix a demanar els criteris establerts per les mateixes comissions de selecció i la seva homogeneïtzació, que han de figurar als seus propis documents (actes). Quant a les plantilles sol·licitades pels apartats 1, 3 i 4, encara que no figurin a l'expedient del Departament, la persona reclamant argumenta que forçosament han d'existir a les actes de les comissions o dels tribunals de selecció, doncs es diguin plantilles o de qualsevol altra forma, algun tipus de paràmetre objectiu ha d'aplicar-se per garantir criteris compartits per tots els tribunals per acabar fixant notes definides a cada exercici, i tenint en compte que les comissions i els tribunals de selecció són òrgans tècnics administratius, la persona reclamant insisteix a voler accedir a aquesta documentació. 5. L'11 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 13 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d'Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 27 de gener de 2021 el Departament sol·licita a la GAIP una pròrroga per donar compliment al requeriment anterior i la GAIP, en considerar-la justificada, li concedeix una pròrroga de set dies. 8. El 12 de febrer de 2021 la GAIP rep la documentació requerida al Departament d'Educació. L'informe del Departament assenyala el següent: la informació facilitada anteriorment a la reclamant és tota la informació que disposa el Departament i no hi ha més a l'expedient de l'oposició, ja que el Tribunal no té l'obligació d'utilitzar cap graella o plantilla de correcció, sinó que únicament té l'obligació d'ajustar-se als criteris de correcció publicats, que ja es van facilitar a la interessada. La manera com els tribunals despleguen la seva discrecionalitat tècnica, ajustant-se als criteris citats, és totalment lliure i no tenen, reiterem, l'obligació d'utilitzar cap graella. Per tant, parlem d'una informació inexistent i, com a tal, no és informació pública. Cita a continuació el concepte d'informació pública establert pel Decret 8/2021, de desenvolupament de l’LTAIPBG, que encara no ha entrat en vigor. 9. El 15 de febrer de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant la informació facilitada pel Departament. 10. El 15 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP les següents al·legacions: “Com a ciutadana, no puc entendre que en un tema tan rellevant com és la selecció de les persones candidates a l'ocupació pública l'Administració no conservi el solucionari dels exercicis de les proves selectives, les actes de reunió de les comissions d'avaluació, que els tribunals actuïn “discrecionalment sobre si es compleixen o no els criteris”... Si ens atenim al significat lèxic del terme “discrecional”, es defineix com “que no està sotmès a regla, sinó que depèn del criteri d'una persona o autoritat donada” i, en conseqüència, va contra el dret de qualsevol persona a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públic (article 23 CE). Fins i tot si contextualitzem el significat del terme “discrecionalitat” quan connota la qualitat discrecional d'un acte administratiu, el marge de llibertat d'acció que el legislador pugui concedir als tribunals, perquè adoptin la decisió més idònia ad casum, es veu limitada pel dret de tot ciutadà a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics i sense perjudici de l'objectivitat en els processos de selecció (article 55.2.f del Reial Decret 5/2015”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada El Departament d'Educació no ha qüestionat el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la qual probablement no s'ha de presentar cap límit, sinó que tota la informació sol·licitada existeixi efectivament en mans del Departament o a l'expedient de l'oposició. Certament, tal com argumenta el Departament, i ve aplicant reiteradament la GAIP, és informació pública la que està en poder de l'Administració en el moment de presentar la sol·licitud; si l'Administració no disposa de la informació sol·licitada, és impossible que pugui donar-ne accés i, sens dubte, no mereix el qualificatiu d'informació pública. L'informe del Departament (antecedent 8) insisteix que no disposa de més informació que la facilitada i que no n'hi ha més a l'expedient de l'oposició, ja que el Tribunal no està obligat a utilitzar graelles o altres documents sol·licitats per la reclamant. Davant d'aquestes afirmacions, és precís fer les consideracions següents: En primer lloc, si bé és cert que la informació pública, per ser-ho, ha d'estar en poder de l'Administració, això no vol dir necessàriament que hagi de constar en un expedient. El concepte d'informació pública establert per l'article 2. b LTAIPBG és molt ampli (“la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el què estableix aquesta llei”) i en cap moment, ni aquest precepte, ni la resta de la Llei, ni tan sols el Reglament de l’LTAIPBG, aprovat pel Decret 8/2021 i recentment publicat al DOGC, no el limiten a la que es troba inclosa en un expedient. Per tant, el fet que l'expedient de l'oposició no contingui més informació sol·licitada que la facilitada a la persona reclamant no significa necessàriament que no existeixi més al si de l'Administració educativa de la Generalitat. En segon lloc, l'Administració afectada per la sol·licitud no es limita als òrgans centrals ni als de l'estructura institucional del Departament d'Educació, ja que inclou lògicament també els tribunals (i, en el seu cas, a les comissions de selecció) responsables de la selecció de les persones aspirants. El Reial Decret 276/2007, de 23 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents defineix els tribunals i les comissions de selecció com òrgans de selecció, anomenats per l'Administració educativa corresponent, i els atribueix (article 6) destacades funcions per a la selecció efectiva del professorat, que exerceixen en règim d'autonomia funcional. Tribunals i comissions de selecció són òrgans administratius, formats per funcionaris públics que, mentre siguin operatius, formen part de l'Administració i produeixen actes jurídics imputables sens dubte a ella. En conseqüència, la informació en poder de l'Administració, com a paràmetre de referència per determinar l'àmbit material de la informació que pot ser objecte del dret d'accés a la informació pública, en una sol·licitud com la que ens ocupa, inclou sens dubte la informació elaborada o obtinguda pels tribunals i les comissions de selecció i que aquests òrgans tenen en el seu poder. Quan l'informe del Departament raona que no disposa de més informació sol·licitada que la facilitada i que no n’hi ha més a l'expedient, en cap moment deixa clar que la seva afirmació inclogui també a la informació en poder dels tribunals i de les comissions de selecció. Es limita a assenyalar que els tribunals no estan obligats a elaborar graelles ni plantilles de correcció i que exerceixen amb total llibertat la seva discrecionalitat tècnica, però en cap moment afirma clarament que els tribunals i, en el seu cas, comissions de selecció afectats per la Reclamació no s'hagin dotat efectivament de tals graelles, plantilles, criteris d'homogeneïtzació o altres documents sol·licitats. La informació en poder dels tribunals i de les comissions de selecció és, com ja s'ha indicat, informació pública, i és especialment rellevant que qualsevol persona en pugui tenir accés. No té raó l'informe del Departament quan afirma que la manera en què els tribunals despleguen la seva discrecionalitat tècnica és totalment lliure, perquè són òrgans administratius i totes les seves decisions i la manera amb què les han pres poden ser revisades i, en el seu cas, modificada pels tribunals de justícia; la discrecionalitat ha de ser exercida amb racionalitat i sempre en condicions de justificar la idoneïtat i l'encert de les decisions adoptades, mentre que la llibertat en destaca més pel seu component irracional i és més pròpia de l'arbitrarietat que de la discrecionalitat. En exercici de la seva autonomia funcional, els tribunals i les comissions de selecció poden decidir la manera d'exercir les seves funcions, dins del marc de la normativa en vigor, per descomptat. Però precisament per l'elevat grau de discrecionalitat amb el qual poden exercir les seves funcions i per la gran transcendència que les mateixes tenen en un assumpte tan rellevant per a la transparència, com és l'accés a la funció pública, resulta d'especial importància garantir el control no només judicial, sinó també social, de la seva activitat. Com a òrgans administratius que són, les actuacions dels òrgans de selecció del professorat forçosament han de deixar rastre documental, i aquests documents, si existeixen i no es presenta límit legal que pugui limitar-ne l'accés, han de poder ser objecte del dret d'accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i que no li ha estat facilitada pel Departament d'Educació, i també ho és requerir a aquest Departament perquè o bé derivi als òrgans de selecció afectats (que en principi semblen ser els tribunals i, en el seu cas, comissions de selecció de les especialitats 507 i 627) les demandes de la sol·licitud no ateses pel Departament, per tal que siguin ells els qui resolguin, o bé obtingui la informació pendent dels òrgans de selecció citats i la faciliti a la persona reclamant. En tot cas, si part de la informació sol·licitada no pot ser facilitada a la persona reclamant perquè no existeix, ha de quedar clar que tampoc existeix en poder o als arxius o a les actes dels òrgans de selecció citats. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 18/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent relativa al concurs oposició convocat per la Resolució EDU/1/2019, per a l'accés a les especialitats 507 i 627 de la funció pública docent i per a l'adquisició de noves especialitats: 1. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui, per a cada ítem o criteri, la ponderació dels 10 punts en els quals es valora globalment la primera prova. 2. Correcció d'exercicis i problemes de la part A de la segona prova. 3. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el valor de cada exercici, inclosos els apartats, de la part A de la segona prova. 4. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el desglossament, per ítem o criteri, de la valoració de la part B de la segona prova. 5. Documents de les comissions de selecció en els quals figurin la determinació dels criteris d'actuació dels tribunals i la seva homogeneïtzació. 2. Requerir al Departament d'Educació perquè derivi la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació (juntament amb aquesta Resolució) als òrgans de selecció afectats, perquè facilitin a la persona reclamant, en el termini de 10 dies, una còpia de la informació indicada en l'apartat anterior, o bé perquè el mateix Departament faciliti directament aquesta mateixa informació a la persona reclamant, en el mateix termini indicat, després d'obtenir-la dels òrgans de selecció afectats, d'acord amb les consideracions del fonament jurídic 2. La informació ha de ser facilitada a la persona reclamant mitjançant correu electrònic. 3. Requerir el Departament d'Educació perquè en el termini de 15 dies informi la GAIP de les actuacions realitzades per complir aquesta Resolució. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 18/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.