Se solicitó al Departamento de Educación de la Generalitat plantillas de corrección, solucionarios y criterios de homogeneización de una oposición docente. El organismo alegó que dicha información no existía en el expediente. La GAIP estima la reclamación, señalando que la información pública no se limita al expediente y debe incluir lo que posean los tribunales y comisiones.
Puntos clave de la argumentación
1
La información pública comprende todo lo elaborado por la Administración o en su poder por el ejercicio de sus funciones, sin limitarse estrictamente a lo contenido en un expediente administrativo.
2
Los tribunales y comisiones de selección son órganos administrativos cuyos actos son imputables a la Administración, por lo que la documentación en su poder es accesible mediante el derecho de transparencia.
3
La discrecionalidad técnica de los tribunales no implica libertad absoluta ni arbitrariedad, sino que debe ejercerse con racionalidad y dejar un rastro documental revisable.
4
Dada la trascendencia del acceso a la función pública, es imperativo garantizar el control social y judicial de la actividad de los órganos de selección.
Texto completo
Resolució 191/2021, de 18 de febrer
Número d'expedient de la Reclamació: 18/2021
Administració reclamada: Departament d'Educació
Informació reclamada: Documentació de concurs oposició per accedir a la docència pública.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: El fet que l'expedient de l'oposició no contingui més informació sol·licitada que la
facilitada a la persona reclamant no significa necessàriament que no existeixi més al si de
l'Administració educativa de la Generalitat. La informació en poder de l'Administració, com a
paràmetre de referència per determinar l'àmbit material de la informació que pot ser objecte del
dret d'accés a la informació pública, en una sol·licitud com la que ens ocupa, inclou sens dubte
la informació elaborada o obtinguda pels tribunals i les comissions de selecció i que aquests
òrgans tenen en el seu poder. En exercici de la seva autonomia funcional, els tribunals i les
comissions de selecció poden decidir la manera d'exercir les seves funcions, dins del marc de
la normativa en vigor, per descomptat. Però precisament per l'elevat grau de discrecionalitat
amb el qual poden exercir les seves funcions i per la gran transcendè ncia que tenen en un
assumpte tan rellevant per a la transparència, com é s l'accé s a la funció pública, resulta
d'especial importància garantir el control no només judicial, sinó també social, de la seva
activitat. Com a ò rgans administratius que són, les actuacions dels ò rgans de selecció del
professorat forçosament han de deixar rastre documental, i aquests documents, si existeixen i
no es presenta límit legal que pugui limitar-ne l'accés, han de poder ser objecte del dret d'accés
a la informació pública.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Administració pública. Òrgans de selecció.
Selecció de professorat. Plantilles de correcció. Criteris de correcció. Enunciats de proves.
Derivació. Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 7 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 18/2021, presentada contra el
Departament d'Educació de la Generalitat, en relació amb la sol·licitud d'accés a la
informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el
procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 26 d'octubre de 2020 la persona reclamant sol·licita al Departament d'Educació, en
relació amb les especialitats 507 (informàtica) i 627 (sistemes i aplicacions informàtiques),
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
i amb el concurs oposició convocat per la Resolució EDU/1/2019, per a l'accés a la funció
pública docent i per a l'adquisició de noves especialitats, una còpia de: 1. Plantilla
utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui, per a cada ítem o
criteri, la ponderació dels 10 punts en els quals es valora globalment la primera prova
(programació didàctica i unitat didàctica). 2. Enunciats d'exercicis i problemes, juntament
amb la seva correcció, de la part A de la segona prova (part pràctica). 3. Plantilla utilitzada
pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el valor de cada exercici,
inclosos els apartats, de la part A de la segona prova (part pràctica). 4. Plantilla utilitzada
pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el desglossament, per ítem o
criteri, de la valoració de la part B de la segona prova (desenvolupament d'un tema). 5.
Documents de les comissions de selecció en els quals figurin la determinació dels criteris
d'actuació dels tribunals i la seva homogeneïtzació. Invoca l’LTAIPBG i la Resolució de la
GAIP 174/2018. Demana rebre la informació per correu electrònic.
3. Per resolució d'11 de desembre de 2020 la Secretària General del Departament
d'Educació estima els apartats 2 i 5 de la sol·licitud anterior i facilita a la persona reclamant
4 arxius d'enunciats la prova A corresponents a l'especialitat 590 i un de l'especialitat 627,
així com una carpeta denominada “criteris de correcció” amb dos arxius amb els criteris
d'avaluació i correcció de les especialitats 590 i 627 (criteris en els quals no consta
puntuació i que els tribunals utilitzen discrecionalment per puntuar els exercicis; la
puntuació vindria descrita en les diverses preguntes dels enunciats), que es van publicar al
seu dia al web del Departament i a les seus dels tribunals. La resolució desestima la resta
de la sol·licitud, perquè les plantilles sol·licitades no existeixen a l'expedient.
4. La Reclamació presentada el 7 de gener de 2021 indica que, si bé la resolució del
Departament ha estimat l'apartat 2 de la sol·licitud, no ha lliurat a la persona reclamant la
“correcció” dels exercicis i problemes, que també formava part de la sol·licitud. També s'ha
estimat l'apartat 5 de la sol·licitud, que demanava documents de les comissions de
selecció en els quals figuri la determinació dels criteris d'actuació dels tribunals, però allò
facilitat són les orientacions generals, en part ja publicades en la convocatòria; la
reclamant insisteix a demanar els criteris establerts per les mateixes comissions de
selecció i la seva homogeneïtzació, que han de figurar als seus propis documents (actes).
Quant a les plantilles sol·licitades pels apartats 1, 3 i 4, encara que no figurin a l'expedient
del Departament, la persona reclamant argumenta que forçosament han d'existir a les
actes de les comissions o dels tribunals de selecció, doncs es diguin plantilles o de
qualsevol altra forma, algun tipus de paràmetre objectiu ha d'aplicar-se per garantir criteris
compartits per tots els tribunals per acabar fixant notes definides a cada exercici, i tenint
en compte que les comissions i els tribunals de selecció són òrgans tècnics administratius,
la persona reclamant insisteix a voler accedir a aquesta documentació.
5. L'11 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 13 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d'Educació i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual
porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 27 de gener de 2021 el Departament sol·licita a la GAIP una pròrroga per donar
compliment al requeriment anterior i la GAIP, en considerar-la justificada, li concedeix una
pròrroga de set dies.
8. El 12 de febrer de 2021 la GAIP rep la documentació requerida al Departament
d'Educació. L'informe del Departament assenyala el següent: la informació facilitada
anteriorment a la reclamant és tota la informació que disposa el Departament i no hi ha
més a l'expedient de l'oposició, ja que el Tribunal no té l'obligació d'utilitzar cap graella o
plantilla de correcció, sinó que únicament té l'obligació d'ajustar-se als criteris de correcció
publicats, que ja es van facilitar a la interessada. La manera com els tribunals despleguen
la seva discrecionalitat tècnica, ajustant-se als criteris citats, és totalment lliure i no tenen,
reiterem, l'obligació d'utilitzar cap graella. Per tant, parlem d'una informació inexistent i,
com a tal, no és informació pública. Cita a continuació el concepte d'informació pública
establert pel Decret 8/2021, de desenvolupament de l’LTAIPBG, que encara no ha entrat
en vigor.
9. El 15 de febrer de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant la informació facilitada
pel Departament.
10. El 15 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP les següents
al·legacions: “Com a ciutadana, no puc entendre que en un tema tan rellevant com és la
selecció de les persones candidates a l'ocupació pública l'Administració no conservi el
solucionari dels exercicis de les proves selectives, les actes de reunió de les comissions
d'avaluació, que els tribunals actuïn “discrecionalment sobre si es compleixen o no els
criteris”... Si ens atenim al significat lèxic del terme “discrecional”, es defineix com “que no
està sotmès a regla, sinó que depèn del criteri d'una persona o autoritat donada” i, en
conseqüència, va contra el dret de qualsevol persona a accedir en condicions d'igualtat a
les funcions i càrrecs públic (article 23 CE). Fins i tot si contextualitzem el significat del
terme “discrecionalitat” quan connota la qualitat discrecional d'un acte administratiu, el
marge de llibertat d'acció que el legislador pugui concedir als tribunals, perquè adoptin la
decisió més idònia ad casum, es veu limitada pel dret de tot ciutadà a accedir en
condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics i sense perjudici de l'objectivitat en els
processos de selecció (article 55.2.f del Reial Decret 5/2015”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada
El Departament d'Educació no ha qüestionat el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, en la qual probablement no s'ha de presentar cap límit, sinó que tota la informació
sol·licitada existeixi efectivament en mans del Departament o a l'expedient de l'oposició.
Certament, tal com argumenta el Departament, i ve aplicant reiteradament la GAIP, és
informació pública la que està en poder de l'Administració en el moment de presentar la
sol·licitud; si l'Administració no disposa de la informació sol·licitada, és impossible que pugui
donar-ne accés i, sens dubte, no mereix el qualificatiu d'informació pública. L'informe del
Departament (antecedent 8) insisteix que no disposa de més informació que la facilitada i que
no n'hi ha més a l'expedient de l'oposició, ja que el Tribunal no està obligat a utilitzar graelles o
altres documents sol·licitats per la reclamant. Davant d'aquestes afirmacions, és precís fer les
consideracions següents:
En primer lloc, si bé és cert que la informació pública, per ser-ho, ha d'estar en poder de
l'Administració, això no vol dir necessàriament que hagi de constar en un expedient. El
concepte d'informació pública establert per l'article 2. b LTAIPBG és molt ampli (“la informació
elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres
subjectes obligats d'acord amb el què estableix aquesta llei”) i en cap moment, ni aquest
precepte, ni la resta de la Llei, ni tan sols el Reglament de l’LTAIPBG, aprovat pel Decret
8/2021 i recentment publicat al DOGC, no el limiten a la que es troba inclosa en un expedient.
Per tant, el fet que l'expedient de l'oposició no contingui més informació sol·licitada que la
facilitada a la persona reclamant no significa necessàriament que no existeixi més al si de
l'Administració educativa de la Generalitat.
En segon lloc, l'Administració afectada per la sol·licitud no es limita als òrgans centrals ni als de
l'estructura institucional del Departament d'Educació, ja que inclou lògicament també els
tribunals (i, en el seu cas, a les comissions de selecció) responsables de la selecció de les
persones aspirants. El Reial Decret 276/2007, de 23 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament
d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents defineix els tribunals i
les comissions de selecció com òrgans de selecció, anomenats per l'Administració educativa
corresponent, i els atribueix (article 6) destacades funcions per a la selecció efectiva del
professorat, que exerceixen en règim d'autonomia funcional. Tribunals i comissions de selecció
són òrgans administratius, formats per funcionaris públics que, mentre siguin operatius, formen
part de l'Administració i produeixen actes jurídics imputables sens dubte a ella. En
conseqüència, la informació en poder de l'Administració, com a paràmetre de referència per
determinar l'àmbit material de la informació que pot ser objecte del dret d'accés a la informació
pública, en una sol·licitud com la que ens ocupa, inclou sens dubte la informació elaborada o
obtinguda pels tribunals i les comissions de selecció i que aquests òrgans tenen en el seu
poder.
Quan l'informe del Departament raona que no disposa de més informació sol·licitada que la
facilitada i que no n’hi ha més a l'expedient, en cap moment deixa clar que la seva afirmació
inclogui també a la informació en poder dels tribunals i de les comissions de selecció. Es limita
a assenyalar que els tribunals no estan obligats a elaborar graelles ni plantilles de correcció i
que exerceixen amb total llibertat la seva discrecionalitat tècnica, però en cap moment afirma
clarament que els tribunals i, en el seu cas, comissions de selecció afectats per la Reclamació
no s'hagin dotat efectivament de tals graelles, plantilles, criteris d'homogeneïtzació o altres
documents sol·licitats.
La informació en poder dels tribunals i de les comissions de selecció és, com ja s'ha indicat,
informació pública, i és especialment rellevant que qualsevol persona en pugui tenir accés. No
té raó l'informe del Departament quan afirma que la manera en què els tribunals despleguen la
seva discrecionalitat tècnica és totalment lliure, perquè són òrgans administratius i totes les
seves decisions i la manera amb què les han pres poden ser revisades i, en el seu cas,
modificada pels tribunals de justícia; la discrecionalitat ha de ser exercida amb racionalitat i
sempre en condicions de justificar la idoneïtat i l'encert de les decisions adoptades, mentre que
la llibertat en destaca més pel seu component irracional i és més pròpia de l'arbitrarietat que de
la discrecionalitat. En exercici de la seva autonomia funcional, els tribunals i les comissions de
selecció poden decidir la manera d'exercir les seves funcions, dins del marc de la normativa en
vigor, per descomptat. Però precisament per l'elevat grau de discrecionalitat amb el qual poden
exercir les seves funcions i per la gran transcendència que les mateixes tenen en un assumpte
tan rellevant per a la transparència, com és l'accés a la funció pública, resulta d'especial
importància garantir el control no només judicial, sinó també social, de la seva activitat. Com a
òrgans administratius que són, les actuacions dels òrgans de selecció del professorat
forçosament han de deixar rastre documental, i aquests documents, si existeixen i no es
presenta límit legal que pugui limitar-ne l'accés, han de poder ser objecte del dret d'accés a la
informació pública.
En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada i que no li ha estat facilitada pel Departament d'Educació, i també ho és requerir a
aquest Departament perquè o bé derivi als òrgans de selecció afectats (que en principi semblen
ser els tribunals i, en el seu cas, comissions de selecció de les especialitats 507 i 627) les
demandes de la sol·licitud no ateses pel Departament, per tal que siguin ells els qui resolguin, o
bé obtingui la informació pendent dels òrgans de selecció citats i la faciliti a la persona
reclamant. En tot cas, si part de la informació sol·licitada no pot ser facilitada a la persona
reclamant perquè no existeix, ha de quedar clar que tampoc existeix en poder o als arxius o a
les actes dels òrgans de selecció citats.
3. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la
informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP,
les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de
responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la
vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció
dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot
ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article
49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació
del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre
duri l’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 18/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
següent relativa al concurs oposició convocat per la Resolució EDU/1/2019, per a l'accés a
les especialitats 507 i 627 de la funció pública docent i per a l'adquisició de noves
especialitats: 1. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que
indiqui, per a cada ítem o criteri, la ponderació dels 10 punts en els quals es valora
globalment la primera prova. 2. Correcció d'exercicis i problemes de la part A de la segona
prova. 3. Plantilla utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el
valor de cada exercici, inclosos els apartats, de la part A de la segona prova. 4. Plantilla
utilitzada pels tribunals per facilitar i objectivar la correcció que indiqui el desglossament,
per ítem o criteri, de la valoració de la part B de la segona prova. 5. Documents de les
comissions de selecció en els quals figurin la determinació dels criteris d'actuació dels
tribunals i la seva homogeneïtzació.
2. Requerir al Departament d'Educació perquè derivi la sol·licitud d'informació de què deriva
la Reclamació (juntament amb aquesta Resolució) als òrgans de selecció afectats, perquè
facilitin a la persona reclamant, en el termini de 10 dies, una còpia de la informació
indicada en l'apartat anterior, o bé perquè el mateix Departament faciliti directament
aquesta mateixa informació a la persona reclamant, en el mateix termini indicat, després
d'obtenir-la dels òrgans de selecció afectats, d'acord amb les consideracions del fonament
jurídic 2. La informació ha de ser facilitada a la persona reclamant mitjançant correu
electrònic.
3. Requerir el Departament d'Educació perquè en el termini de 15 dies informi la GAIP de les
actuacions realitzades per complir aquesta Resolució.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 18/2021 i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.