Expedient de riscos psicosocials i actuacions preventives realitzades.

Resolució 267/2020, de 21 de maig Número d’expedient de la reclamació: 18/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Mataró Informació reclamada: Expedient de riscos psicosocials i actuacions preventives realitzades. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte Resum: Els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre (informes de l’Ajuntament i de l’APDCAT, al·legacions de terceres persones afectades). Així mateix, és manifest l’interès de la persona promotora d’aquest procediment en què no s’apliqui la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020, al·legant que l’eventual suspensió d’aquest procediment de reclamació perjudica els seus interessos. Igualment, resulta palès dels antecedents que l’Ajuntament ha col·laborat plenament amb la GAIP en l’impuls de la tramitació del procediment, i que ho ha fet també a partir de la data en la què ja estava vigent el Reial Decret esmentat, fet que posa de manifest la seva participació activa en la continuïtat del procediment i, en conseqüència, la seva conformitat amb la no suspensió del procediment. Quant a les terceres persones afectades per l’accés, el trasllat de la reclamació i el termini per fer-hi al·legacions es va concloure abans de la suspensió derivada de l’estat d’alarma, de manera que aquest tràmit no en va resultar afectat. Tenint en compte aquestes circumstàncies, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. Aquest procediment de reclamació de l’accés a la informació prèviament desestimat ha perdut el seu objecte amb l’estimació extemporània de l’Ajuntament, que ja ha permès l’accés a tota la informació preexistent sense restriccions i ha manifestat la inexistència d’altra informació sol·licitada. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense pronunciament sobre el fons de la discrepància jurídica inicialment mantinguda i que ja s’ha esvaït. La GAIP ha donat trasllat de la reclamació a les tercers persones afectades per l’accés, que ja havien estat part del procediment de sol·licitud d’informació, i ha rebut al·legacions d’oposició a l’accés de tretze persones que han invocat per oposar-hi l’expectativa de confidencialitat que els garantia la regulació del procediment de riscos psicosocials. Aquesta oposició a l’accés comportaria, per al cas que aquesta resolució determinés la prevalença del dret d’accés de la persona reclamant sobre els seus drets i ordenés el lliurament de la informació que les afecta, que s’apliqués una demora en la seva execució mentre les persones afectades poguessin recorre la resolució, en els termes en què es regula en els articles 34.2 i 47.2 RGAIP. Tanmateix, aquesta resolució no es pronuncia sobre el dret d’accés a la informació que les afecta, sinó que l’accés de la persona reclamant ve determinat per la resolució de l’APDCAT que l’Ajuntament ha executat prèviament a aquesta resolució, de manera que no correspon aplicar a aquest procediment els efectes de l’oposició de les terceres persones, ja que no hi ha execució derivada d’aquesta resolució. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Salut laboral. Riscos psicosocials. Reclamació contra desestimació. Límits. Confidencialitat dels procediments. Dades personals. Dades pròpies. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Oposició de terceres persones. Informació inexistent. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 18/2020, presentada contra l’Ajuntament de Mataró, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de novembre de 2019 la persona reclamant va presentar al Registre de l’Ajuntament de Mataró un escrit adreçat al cap de Prevenció i al coordinador de Prevenció de Riscos Laborals de l'Ajuntament de Mataró, en el qual exposa que porta més de cinc mesos de baixa considerada per l'INSS com a accident de treball; que el 7 d’octubre de 2019 va presentar una sol·licitud per activar un procediment de risc psicosocial: que la Llei de procediment administratiu comú disposa que les persones interessades tenen els drets previstos a l’article 53.1.a: conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments en què tinguin condició d'interessats, l'òrgan competent per a la seva instrucció i la resolució i els actes de tràmit dictats; i que tindran dret a accedir i obtenir còpia dels documents continguts. Relata seguidament un seguit de contactes previs amb responsables de l’organització laboral en què manifestava tenir un problema laboral, fins a l’anunci de la seva voluntat d’activar el procediment de riscos psicosocials, i que el 19 de setembre de 2019 l'INSS va resoldre que la seva IT es considerava accident de treball, motiu pel qual va sol·licitar que s'obrís una Investigació al respecte; que el 25 d’octubre havia presentat un informe de la unitat de salut d’una entitat especialitzada que identificava els factors de risc soferts. I, després d’invocar l’obligació de les administracions públiques de ser transparents i la garantia del dret d’accés a la informació pública establert per l’LTAIPBG, demana accedir a la informació relacionada tot seguit, agrupada en dos blocs: a. “Procediment de Riscos Psicosocials,  Accés a l'expedient complet, com a part interessada, amb drets fonamentals afectats.  Informació de les actuacions realitzades per la Comissió d'Investigació.  Informe detallat de la Investigació efectuada.  Actes de tràmit efectuats i resolució. b. Actuacions de Prevenció relacionades,  Informació recollida o elaborada per l'Administració des que vaig presentar les instàncies al mes de juliol, especificant que hi havia un tema laboral que m'estava afectant a la Salut.  Informació recollida o elaborada per l'Administració des que vaig exposar al Cap de Prevenció, que volia exposar-li la problemàtica.  Informació recollida o elaborada per l'Administració des que vaig comunicar al mes d'agost al Servei de Prevenció que estava de baixa per un tema laboral.  Còpia de les dades recollides en la reunió de data 13/09/19, amb el Coordinador de Prevenció i una tècnica de PRL, especificant els danys a la salut.  Accés a l'expedient d'Investigació de l'Accident de Treball, arran la resolució de l'INSS al mes de setembre, segons sol·licitud efectuada per la persona afectada.” 3. El 28 de novembre de 2019, atès que la sol·licitud d’accés afectava drets de terceres persones, l’Ajuntament va donar-los trasllat de la sol·licitud, de conformitat amb l’article 31 LTAIPBG, perquè poguessin fer al·legacions dins del termini de deu dies. El mateix dia, es va informar a la persona sol·licitant del trasllat efectuat i de la suspensió del termini per resoldre que en derivava. 4. El 16 de desembre de 2019, la persona reclamant adreça un nou escrit a l’Ajuntament demanant que la suspensió del termini resultant del trasllat a terceres persones no s’apliqui a les dades personals pròpies, perquè, altrament, se li estaria obstaculitzant el dret d’accés injustificadament. Demana també accedir a la informació de les actuacions realitzades durant el procediment “que no han quedat especificades enlloc” així com els actes de tràmit. Considera que pel fet que s’hagi desestimat el procediment de riscos psicosocials que s’havia incoat a instància seva comporta que se li hagi vulnerat el seu dret a la dignitat i a l’honor i que aquesta vulneració dels seus drets fonamentals faria prevalent el seu dret a conèixer el contingut de l’expedient complet per conèixer la seva motivació. 5. El 23 de desembre de 2019, el regidor delegat d'Administració, Bon Govern i Mobilitat, per Decret número 10391/2019, resol la sol·licitud d’accés en els termes següents: pel que fa al seu primer punt (accés a l’expedient del procediment de riscos psicosocials) el desestima invocant els límits derivats de la protecció de dades personals de les terceres persones que hi consten, fins i tot de caràcter sensible (salut, creences, depressió, ansietat) i en atenció a què l’accés parcial amb anonimització que preveu l’article 25 LTAIPBG resulta ineficaç com a garantia de la protecció de les dades personals, ja que no impediria la identificació indirecta, considerant que es tracta d’una unitat molt petita de la qual la persona reclamant en forma part, de manera que té elements de context que li permetrien, amb tota probabilitat i sense major dificultat, identificar les persones afectades, encara que s’eliminessin les seves dades identificatives. Invoca, igualment, per desestimar l’accés a l’expedient de riscos psicosocials el límit previst a l’article 21.1.c LTAIPBG, relatiu a la confidencialitat dels procediments tramitats per les administracions quan estigui prevista per una norma de rang legal, de conformitat amb l’article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, així com els punts 1 i 6 del document que regula el procediment d’actuació davant casos de risc psicosocial de l’Ajuntament de Mataró, que declaren el caràcter confidencial i reservat de les informacions contingudes en les actuacions en aplicació d’aquell procediment. Aquest procediment garantiria, en el seu punt 1 que la informació generada i aportada per les actuacions en l’aplicació del procediment de risc psicosocial tindrà caràcter confidencial i només serà accessible per al personal que intervingui directament en la seva tramitació. Igualment, el procediment de risc psicosocial de l’Ajuntament aplicat al cas fa una remissió expressa a què la informació quedaria sotmesa al règim previst a l’article 22 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL), i a la regulació del deure de secret dels responsables de dades personals previst a la legislació (fa referència als articles 10 i 11 de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal vigent en el moment de l’aprovació del protocol), establint que la informació que s’hi conté tindria el mateix tractament que la informació reservada. Així mateix, el punt 6 d’aquell procediment determina que l’expedient del cas serà de la màxima confidencialitat, i l’accés a la totalitat de la informació recollida restarà limitat al/a la mateix/a tècnic/a de Prevenció de Riscos Laborals que tingui assignades les funcions de psicosociologia (quan hagi participat en el procés d’investigació), el/les tècnics/ques de prevenció de Riscos Laborals que hagin intervingut en el cas en concret, el/la director/a de Recursos Humans i cap del Servei de Prevenció Propi de Riscos Laborals i les autoritats sanitàries i laborals. Assenyala que aquesta confidencialitat i reserva de la informació que consta als procediments relatius a la prevenció i correcció de riscos laborals psicosocials respon a una doble finalitat: d’una banda, la finalitat explicitada a l’article 22.2 de la LPRL, de protegir la intimitat i la dignitat de les persones treballadores; de l’altra, la protecció de l’interès d’aquesta Administració en la garantia del bon clima laboral i a la protecció psicosocial de les seves persones treballadores. I que, a més, amb l’accés també es podria danyar la finalitat de protecció del clima laboral i l’efectivitat del procediment de correcció del conflicte intergrupal, al desvetllar, les declaracions dels afectats. En relació amb el segon apartat de la sol·licitud d’informació, la resolució fa constar que, en la seva major part, és informació que ja està en poder de la persona reclamant, i en l’informe n’aporta alguna més en relació al nombre de reunions o al detall de les actuacions realitzades per la Comissió d’Investigació. Fa referència a què en l’informe detallat de la investigació efectuada, que ja havia estat lliurat a la persona reclamant el 28 de novembre de 2019, ja s’hi feia una relació i descripció de les actuacions realitzades, de manera que es donava per lliurada la informació, però que, en resposta a la sol·licitud, es lliurarien els informes emesos per la Comissió d’Investigació Interna fins a la conclusió de la informació i el tancament de la investigació. En relació amb la informació sobre la baixa d’accident de treball, informa que no s’han realitzat actuacions addicionals a les realitzades per fer-ne la tramitació a la Seguretat Social en el moment de l’accident, el 10 d’abril de 2019, atès que l’origen de la baixa és un accident de trànsit in itinere. Igualment, fa referència a que les dades recollides a l’entrevista preliminar realitzada el 13/09/2019 amb el/la tècnic/a que té assignada l’especialitat d’Ergonomia/Psicosociologia, ja queden recollides en la documentació presentada per la treballadora amb la sol·licitud d’actuació, tal i com ja se li havia indicat el 5 de novembre en el marc de l’entrevista amb la Comissió d’Investigació Interna. I fins i tot, assenyala que la pròpia reclamant hauria reconegut haver enregistrat les entrevistes, cosa que demostraria que ja disposa de la informació. Igualment, entén que les dades personals pròpies exclusivament de la reclamant ja estan en el seu poder, en la mesura en què es troben en la pròpia documentació presentada per ella o a la què l’Ajuntament li ha adreçat, i que per tant no és necessari reproduir- la de nou. I d’acord amb aquests antecedents i fonaments, resol desestimar la sol·licitud d’accés a l’expedient complet d’avaluació dels riscos psicosocials iniciat el 7 d’octubre de 2019, “considerant que molta de la documentació ja obra en poder de la interessada, que se li ha donat trasllat de l’annex C de resolució de la investigació del cas de risc psicosocial i de l’informe del qual deriva, que ha pogut participar i ser coneixedora de totes les fases del procediment i que, la única documentació no facilitada és aquella que afecta a terceres persones, així mateix, interessades, pels motius que s’han esgrimit en el punt 1, lletres c, d i e d’aquesta resolució, és procedent desestimar la sol·licitud d’accés a l’expedient complet del procediment de riscos psicosocials pel caràcter confidencial de les manifestacions realitzades pels treballadors en el marc dels procediments relacionats amb la vigilància i control de la salut de les persones treballadores, d’acord amb l’article 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, així com els punts 1 i 6 del procediment d’actuació davant casos de risc psicosocial. 6. La Reclamació presentada el 10 de gener de 2020 fa constar que l’Ajuntament havia respost la seva sol·licitud però no li havia lliurat la informació, i es motiva en el següent: “1. La informació pública és la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder a conseqüència de la seva activitat (art.2b Llei 19/2014). No pot denegar l'accés, en la suposició que el reclamant ja té informació similar + Hi ha informació que no afecta a tercers. 2. L'APDCAT interpreta que la confidencialitat finalitza quan finalitza l'expedient (essent aquest el cas) + Precisament en base a la legislació de protecció de dades, el reclamant té el dret a accedir a les manifestacions de tercers + el dret a conèixer l'origen d'aquestes dades. 3. Concurrència interès privat superior: la Sra. Xxx [la reclamant] és la principal afectada. Va incoar l'expedient per assetjament, que tracta la vulneració de drets fonamentals (art.10,14,15 i 18 CE), no comparable a un simple conflicte interpersonal. Juntament amb la Salut que també està afectada (no així la d'altres persones). Interès especial prevalent. S'adjunta sentència de referència + drets fonamentals afectats (annexa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ECLI:ES:TSJM:2006:4552)”. 7. El 15 de gener de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment 8. El 17 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mataró i el requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents de fet i fonaments de dret del seu posicionament en relació amb la Reclamació i la sol·licitud d'accés a la informació de la qual deriva, que justifiqui raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada. Que li remeti còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i que identifiqui les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 9. El 5 de febrer la persona reclamant s’adreça a la GAIP i després d’informar-se que l’Ajuntament de Mataró encara no hauria enviat l’informe a la GAIP, demana a la GAIP que per al cas que l’Ajuntament sol·licités una pròrroga del termini de quinze dies hàbils de què disposa per fer-ho, no se li concedeixi. 10. El 7 de febrer de 2020 entra a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Mataró, en el qual es reprodueix la justificació de la desestimació de l’accés a l’expedient de riscos psicosocials per aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals i a la confidencialitat del procediment. Informa que, en tràmit de trasllat, ha rebut una al·legació conjunta de les terceres persones afectades oposant-se a l’accés. Identifica les tretze persones afectades per l’accés i annexa dos informes relatius a la investigació, de 7 i de 29 de novembre de 2019. En l’expedient consta l’escrit conjunt d’oposició a l’accés que s’havia presentat en el marc del procediment de sol·licitud, amb data 12 de desembre, signat per les tretze persones afectades, que invoquen la confidencialitat que se’ls havia garantit en el marc del procediment de risc psicosocial per a totes les manifestacions i declaracions que hi fessin, que elles haurien respectat mantenint silenci de les actuacions i que considerarien traïda la seva confiança en el cas que ara sortissin de l’esfera de confidencialitat en què es van fer. 11. El 12 de febrer de 2020, la GAIP demana a l’Ajuntament de Mataró, d’acord amb l’article 34.1.bis, que traslladi la reclamació a les persones identificades com a afectades per l’accés en l’anterior escrit, indicant-los que disposen d’un termini de deu dies per fer al·legacions en aquest procediment de reclamació Seguidament, s’informa a la persona reclamant de la suspensió del termini derivat d’aquest trasllat. 12. El 18 de febrer de 2020, la persona reclamant aporta noves al·legacions per complementar les efectuades en l’escrit de reclamació, en bona part reiteratives dels arguments ja esgrimits amb anteriorment, i que la porten a manifestar que el seu interès en accedir a l’expedient s’ha de considerar superior. Demana, finalment, accés a l’informe que l’Ajuntament aporti a la GAIP per poder fer-hi al·legacions. 13. El 24 de febrer de 2020 l’Ajuntament comunica que ha pogut notificar el trasllat a les terceres persones afectades entre el 18 i el 19 de febrer. 14. El 28 de febrer de 2020, la persona reclamant es posa novament en contacte amb la GAIP i, invocant el perjudici en el seu estat de salut que li ocasiona la demora en el procediment, demana la resolució avançada parcial de la part de la informació que no afecta a terceres persones, per no quedar demorada pel trasllat a tercers, o “l’aplicació de l’art. 33 de la Llei 39/2015, reduint‐se a la meitat els terminis establerts, entenent com a interès públic, vetllar per la salut de les persones”. 15. El 3 de març de 2020, la GAIP fa tramesa a la persona reclamant de l’informe rebut de l’Ajuntament de Mataró a la persona reclamant, i en relació amb la seva petició de resolució parcial avançada, li indica que la resolució no pot abastar només una part del seu objecte, i que, tret que renunciï de forma expressa a l’accés a les dades personals de terceres persones, la GAIP no podrà resoldre fins a finalitzar el tràmit de trasllat de la reclamació i l’APDCAT emeti l’informe preceptiu. Igualment, en relació amb la petició de la reducció de terminis que havia fet la persona reclamant. li indica que el procediment a seguir en la tramitació de la reclamació està regulat per l’LTAIPBG i l’RGAIP i que la GAIP el segueix i l’impulsa amb diligència amb la màxima celeritat tenint en compte que afecten els drets de les persones. El mateix 3 de març la persona reclamant manifesta que prefereix no renunciar a l’accés a les dades personals de terceres persones i es dóna per assabentada del procediment que se seguirà tenint en compte l’afectació de drets de terceres persones, que inclou l’informe de l’APDCAT, i seguidament fa noves al·legacions que vindrien a qüestionar que la protecció de les actuacions de vigilància de la salut previstes a l’article 22 de la Llei de prevenció de riscos laborals es puguin aplicar al Servei de Prevenció de la Salut i a la Comissió d’Investigació. En relació amb l’informe de l’Ajuntament, fa constar que no s’hi fa esment a les dades recollides en l’entrevista del 13 de setembre de 2019. 16. El 3 de març de 2020, la GAIP demana al director de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament que aporti informació addicional per millor resoldre. Concretament, li demana un índex de la documentació que conté l’expedient de riscos psicosocials al què es reclama accedir, fent constar en relació amb cada document si la persona reclamant ja hi ha tingut accés, i que aclareixi si disposa o no d’informació en relació amb els punts b i c de l’apartat 2 del seu informe. En una data no determinada, posterior al confinament del personal de la GAIP i l’inici del teletreball des del seu domicili, aquesta documentació hauria arribat a les dependències de la GAIP. 17. El 16 de març de 2020, responent una trucada telefònica, la GAIP comunica a la persona reclamant que demanarà l’informe a l’APDCAT, tal i com ja li havia avançat, i l’adverteix dels efectes de la suspensió de terminis derivada del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. 18. El 17 de març de 2020, responent a una nova comunicació de la persona reclamant, la GAIP li informa que mentre duri la situació d’emergència sanitària, resten suspesos els terminis dels procediments administratius, de manera que no pot garantir que l’APDCAT emeti l’informe dins del termini legalment establert. 19. El 23 de març de 2020, atès que l’expedient conté dades personals i la seva protecció ha estat invocada per l’Ajuntament per desestimar-ne l’accés, la GAIP sol·licita l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), i li remet l’expedient relatiu a la reclamació juntament amb les al·legacions rebudes de les terceres persones afectades. Seguidament, informa a les parts de la suspensió del termini de resoldre per quinze dies resultant de la petició d’aquest informe, a l’empara d’allò previst a l’article 42.9 LTAIPBG. 20. El 26 de març de 2020, la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva conformitat en què no s’apliqui la suspensió de terminis establerta de la Disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020 al procediment de reclamació, al·legant que “d’altra manera es produeix un perjudici greu a la meva Salut i altres drets fonamentals”. La GAIP li respon que pren nota del seu consentiment per no aplicar-se la suspensió dels terminis establerta al Reial decret 463/2020, de 14 de març, i que aquesta Comissió procurarà resoldre amb la màxima celeritat possible la reclamació, però que tanmateix no ho farà sense disposar de tota la informació necessària per poder resoldre amb ple coneixement de causa, i que l’informe de l’APDCAT és essencial. 21. El 27 de març de 2020 la persona reclamant demana confirmació de què l’APDCAT emetrà l’informe en els quinze dies fixats. La GAIP li respon que no pot donar-ne cap certesa, atesa la vigència de la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, que suspèn els terminis, i li recorda que la seva manifestació de voluntat de què no s’apliqui la suspensió de terminis no vincula l’APDCAT, ni tampoc es pot imposar a la resta de les parts del procediment. 22. El 21 d’abril de 2020, la persona reclamant presenta nova documentació al procediment: aporta còpia d’unes al·legacions que complementen al recurs d’alçada que manifesta haver presentat contra la resolució del procediment de risc psicosocial que havia activat, en les què detallava els motius del seu desacord, i aporta còpia de correus electrònics i de converses per WhatsApp amb altres companys de feina, dient que es vol assegurar de què es coneixen perquè “pot servir per ressaltar alguns punts del cas que es tracta i entendre millor el context.”. A la vista d’aquesta motivació, la GAIP en dóna trasllat a l’APDCAT, perquè completi l’expedient i perquè ho pugi prendre en consideració en l’informe que ha d’emetre, si ho considera adient. 23. El 29 d’abril de 2020, la persona reclamant es posa novament en contacte amb la GAIP per adjuntar-li la resolució de l’APDCAT en relació amb una reclamació d’accés a les dades pròpies que contenia l’expedient que ella li hauria plantejat prèviament a la reclamació a la GAIP en relació amb el mateix expedient objecte d’aquesta reclamació, de la què no n’havia informat a la GAIP. En l’escrit fa constar que “l’APDCAT reconeix que tinc dret a totes les meves dades personals que tingui l’Ajuntament. Inclou: - dades aportades per mi. - dades aportades per terceres persones sobre mi. - dret a conèixer origen de les dades. - dret a conèixer els destinataris (en cas que s’hagi donat informació meva a terceres persones). 24. El 4 de maig de 20200, la GAIP respon a la comunicació anterior amb la manifestació que desconeixia la tramitació paral·lela d’un procediment davant l’APDCAT amb el mateix expedient com a objecte, i li demana que, vist que ja s’havia resolt aquell procediment, manifesti si manté l’interès en continuar aquets procediment davant la GAIP, i si així fos, que concreti amb quin objecte vol continuar-lo. La persona reclamant respon que vol mantenir el procediment de reclamació davant la GAIP en relació amb l’accés a l’expedient complet, atès que l’APDCAT només havia resolt en relació amb les dades pròpies personals, i que ho faci aplicant la legislació de transparència, i no només de protecció de dades personals com fa l’APDCAT. 25. El 4 de maig de 2020 té entrada a la GAIP l’informe emès per l’APDCAT a instància de la GAIP en relació amb aquesta reclamació, que avalua l’adequació de l’accés reclamat amb la normativa de protecció de dades personals i que conclou que “la persona reclamant té dret a accedir a tota la informació que sobre la seva persona figuri en l’expedient complet de riscos psicosocials que reclama, així com en les actuacions de prevenció relacionades, incloent la identitat d eles persones que haurien facilitat aquesta informació, o la d’aquelles a qui s’hagi comunicat, llevat que respecte d’aquestes terceres persones concorrin circumstàncies concretes que en justifiquin la limitació”. 26. El 5 de maig de 2020, la persona reclamant aporta noves al·legacions en defensa del seu dret d’accés. Al·lega que en incoar l’expedient de riscos psicosocials, havia fet al·lusió a tot un seguit d’aspectes característics de l’assetjament, i que desconeix si es van tenir en compte, perquè ni tan sols s’esmenten en els informes efectuats, com seria que “estava sotmesa a més pressió que els altres, amb timings desproporcionats i menys recursos, amb greuges comparatius constants” i que “la única forma de veure aquest tipus de qüestions amb claredat, és veient-ho en comparació amb altres” i destaca la importància de saber la càrrega de feina que es donava als altres per poder comparar-la amb la seva i posar en evidència si era o no desproporcionada. Continua dient que “saber què s’ha preguntat, ja seria prou rellevant, per saber quines qüestions s’han considerat i quines no” i en general, “tota la informació recollida és la que s’ha considerat necessària per valorar el cas que vaig exposar. I fa constar que “Aparentment sembla que no es va recollir ni elaborar cap informació (a banda de les dades recollides en la reunió del 13/09/19), però es vol confirmar del cert”. 27. El 6 de maig de 2020, la persona reclamant s’adreça a la GAIP fent noves al·legacions de tenir un interès legítim superior, en les què afirma que per “expedient” s’han d’entendre les seves dades pròpies més les dades d’organització, i que tot i que semblava que les dades més conflictives, les altres dades relatives a les seves condicions de treball i l’organització de la feina també les necessita per fer una valoració adequada del cas, i que aquestes serien precisament les que hauria d’haver-se investigat, i en canvi, la comissió d’investigació havia menystingut els “factors de risc” identificats per l’Agència de Salut Pública. 28. El 7 de maig de 2020, la GAIP trasllada a l’Ajuntament l’informe de l’APDCAT sobre aquesta Reclamació (antecedent 25) i li demana que li remeti l’expedient objecte de reclamació o una relació detallada dels documents que conté en format digital, ja que la còpia de l’expedient que l’Ajuntament havia enviat en suport paper a les dependències de la GAIP, atenent la petició ressenyada en l’antecedent 16, havia arribat després del confinament del personal de la GAIP i, per tant, no podia ser consultada. 29. El mateix 7 de maig de 2020, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de l’APDCAT indicat a l’antecedent 25, i li informa que ha requerit còpia digital de l’expedient per millor resoldre i de la suspensió de termini per quinze dies que en deriva. 30. El 8 de maig de 2020, la persona reclamant s’adreça a la GAIP demanant que s’anul·li el requeriment d’expedient digital a l’Ajuntament, atès que la Llei 39/2015 ja preveu que l’expedient administratiu tingui format electrònic. 31. El 13 de maig de 2020, la GAIP acusa rebuda de la seva petició, que trasllada a la persona ponent. 32. El 14 de maig de 2020, la persona reclamant insisteix a saber si s’anul·larà el requeriment de l’expedient digital a l’Ajuntament, i la GAIP li respon en aquella mateixa data en sentit negatiu. 33. El 14 de maig de 2020, la GAIP s’adreça per correu electrònic al director de Recursos Humans de l’Ajuntament de Mataró per tal de reiterar la petició que havia notificat via EACAT. 34. El 18 de maig de 2020, l’Ajuntament de Mataró informa a la GAIP de què procedirà a executar la resolució de l’APDCAT en els propers dies, i a la vista de què ja donarà accés a la informació a la persona reclamant, sotmet a la consideració de la GAIP si continua considerant necessari disposar de la relació de documents inclosos a l’expedient objecte e reclamació. Igualment, en relació amb el punt 2.b de la sol·licitud d’informació, confirma de forma expressa que no existeix documentació perquè la informació va ser verbal mentre la persona treballadora estava de baixa, i en relació amb el punt 2.c, informa que solament existeixen els correus electrònics incorporats a l’expedient objecte de reclamació, que en tot cas, també se li facilitaran en els propers dies. 35. El mateix 18 de maig de 2020, la GAIP respon a l’Ajuntament de Mataró en el sentit que l’accés a la relació de documents inclosos a l’expedient continuaria essent necessària per resoldre aquest procediment, que va referit a tota la documentació que s’hi inclou i no solament a les dades pròpies de la persona reclamant. Tanmateix, resultaria, efectivament, innecessari si l’Ajuntament de Mataró, a la vista de la Resolució de l’APDCAT que estima parcialment l’accés a les dades pròpies i de la seva execució propera, s’aplana a la reclamació o manifesta que s’avé a la pretensió de la persona reclamant d’accés a l’expedient íntegre. I demana a l’Ajuntament resposta en un sentit o altra dins dels tres dies següents. 36. El 18 de maig de 2020, l’Ajuntament de Mataró respon per correu electrònic a la GAIP i confirma que permetrà a la persona reclamant l’accés a l’expedient complet el dia 19 de maig, i no només a les dades pròpies, i, per tant, en aquesta fase del procediment, s’avé a l’accés íntegre de la informació reclamada. 37. El 20 de maig la GAIP trasllada els dos escrits anteriors de l’Ajuntament de Mataró a la persona reclamant, per al seu coneixement. 38. El 20 de maig l’Ajuntament de Mataró notifica formalment a la GAIP un escrit en el què confirma que el dia anterior havia posat a disposició de la persona reclamant l’expedient íntegre del procediment de riscos psicosocials sol·licitat, un informe de les actuacions realitzades per la Comissió investigadora, còpia de les dades recollides en la reunió del 13 de setembre, l’expedient complet de la investigació de l’accident de treball in itinere, les seves sol·licituds de data 16 i 24 de juliol de 2019 i la informació que hi està relacionada, incloent-hi l’expedient relatiu a la reclamació que havia formulat anteriorment davant d’aquesta Comissió en relació amb un possible canvi de lloc de treball. Quant a la petició de la reclamant en relació amb l’expedient d’investigació de l’accident de treball arran de la resolució de l’INSS, l’Ajuntament confirma que no existeix, tal i com ja li va manifestar en la compareixença del dia anterior. I a la vista que ja s’ha lliurat tota la informació sol·licitada, l’Ajuntament de Mataró interessa la finalització d’aquest procediment de reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Mataró (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.8 LTAIPBG preveu que la Comissió sol·liciti a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades personals, el qual serà preceptiu per al cas que l’Administració hagi fonamentat en aquesta causa la desestimació de l’accés, totalment o parcialment, però no vinculant per al sentit de la resolució de la GAIP. L'article 42, apartats 7 i 9 LTAIPBG disposa que la Comissió pot sol·licitar els informes i dades que consideri necessàries per fonamentar les seves resolucions, i que aquesta petició permet ampliar per quinze dies més el termini per resoldre de què disposa la Comissió. Desplegant aquesta previsió, el Reglament de la Comissió disposa en els apartats 6 i 7 de l’article 33 RGAIP que la Comissió pot demanar a l'òrgan o entitat afectat les informacions que hagin estat sol·licitades quan el seu coneixement sigui necessari per a la resolució de les reclamacions, amb l'adopció de les mesures corresponents per garantir la reserva d'aquestes informacions, en la mesura que aquesta reserva sigui exigible, i que aquesta sol·licitud de dades, informes o d'altra informació permet ampliar el termini per a resoldre fins a un màxim de 15 dies més, la qual cosa ha d'ésser notificada a totes les parts abans que conclogui el termini per a resoldre. L’article 34.1 bis RGAIP disposa que quan de l’expedient en resultin terceres persones afectades per la reclamació, hagin estat part o no prèviament del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè puguin al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus drets o interessos, i que per a aquesta finalitat, les administracions han de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat material, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. L’article 34.2 i 47.2 RGAIP estableixen que si terceres persones afectades han formalitzat la seva oposició a l’accés durant la tramitació del procediment, l'accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini de què disposen per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s'hagi formalitzat o, en cas que s'hagi presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de l'acord o la resolució. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid- 19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, la resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. En aquest cas, els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre (informes de l’Ajuntament i de l’APDCAT, al·legacions de terceres persones afectades). Així mateix, és manifest l’interès de la persona promotora d’aquest procediment en què no s’apliqui la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020, al·legant que l’eventual suspensió d’aquest procediment de reclamació perjudica els seus interessos. Igualment, resulta palès dels antecedents que l’Ajuntament ha col·laborat plenament amb la GAIP en l’impuls de la tramitació del procediment, i que ho ha fet també a partir de la data en la què ja estava vigent el Reial Decret esmentat, fet que posa de manifest la seva participació activa en la continuïtat del procediment i, en conseqüència, la seva conformitat amb la no suspensió del procediment. Quant a les terceres persones afectades per l’accés, el trasllat de la reclamació i el termini per fer-hi al·legacions es va concloure abans de la suspensió derivada de l’estat d’alarma, de manera que aquest tràmit no en va resultar afectat. Tenint en compte aquestes circumstàncies, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. 3. Pèrdua d’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha estimat de forma expressa l’accés a l’expedient íntegre de riscos psicosocials objecte de reclamació, el qual inclouria tota la informació indicada al punt 1 de la sol·licitud, i que fins i tot ja n’hauria permès l’accés a la persona reclamant, la qual cosa satisfaria adequadament la reclamació que, cal recordar-ho, no té per objecte la revisió del procediment de riscos psicosocials, sinó la revisió de la decisió administrativa en relació amb l’accés de la persona reclamant a ell. Per això, les pretensions manifestades en les al·legacions de la persona reclamant en el sentit del què hauria d’haver-se investigat, o de l’encert o error de les conclusions a què s’ha arribat, són alienes a aquest procediment. Per les mateixes raons, seria inadmissible a l’empara del dret d’accés la petició d’obtenir un informe de les actuacions més detallat del que s’ha elaborat i lliurat a la persona reclamant, si prèviament no constés documentat. Per tant, cal donar per perdut l’objecte de la reclamació en relació amb el punt primer de la sol·licitud amb l’estimació extemporània i accés a l’expedient complet que ja s’ha produït ( a.1), el lliurament previ a la persona reclamant de l’informe de les actuacions realitzades per la Comissió d’Investigació (a.2 ) els actes de tràmit que, de forma expressa, l’Ajuntament s’avé a permetre’n l’accés en la comunicació de 18 de maig i als que ja s’hauria accedit el proppassat dia 19 de maig (a.4) la resolució de l’expedient, que ja va ser notificada a la persona reclamant i que, en tot cas, constarà també a l’expedient complet al qual s’ha permès l’accés (a.4). Quant a l’informe detallat de les investigacions (a.3) s’ha d’entendre limitat a l’informe existent prèviament sobre les actuacions, que l’Ajuntament manifesta que ja ha lliurat a la persona reclamant. Quant al punt segon de la sol·licitud d’informació, dels antecedents es desprèn, igualment, que o bé és informació inexistent, o bé ja s’hi ha tingut accés perquè consta documentada a l’expedient de riscos psicosocials al qual ja s’ha permès l’accés. En aquest sentit, cal insistir en què aquets procediment no empara la generació de documentació nova arran de la petició, ni la realització de noves actuacions d’investigació per satisfer la sol·licitud, de manera que l’expressió de l’administració de la seva inexistència o inactivitat resulten adequades i suficients per satisfer la reclamació. Quant al format d’accés, no consta si en la compareixença per consultar l’expedient i la resta d’informació s’ha lliurat també còpia de la informació, ni si s’ha fet en suport paper o digital. Tanmateix, cal tenir en compte que ni en la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació, ni l’escrit de reclamació davant d’aquesta Comissió, s’especifica un format determinat d’accés, tal i com requereix l’article 26.1.c LTAIPBG. Si que en una al·legació posterior davant d’aquesta Comissió, en relació amb l’execució de la resolució d’estimació parcial d’accés a dades pròpies de l’APDCAT, la persona reclamant manifesta que vol còpia digital de l’expedient, i que l’Ajuntament li ha ofert la consulta en paper, que és com té l’expedient. En tot cas, cal recordar que l’article 36.2 LTAIPBG permet que l’Administració lliuri la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos establerts, i que l’Administració pot repercutir en la persona reclamant els costos derivats de la transposició de format, si la informació es lliura en un format diferent del suport en què la té l’Administració. D’acord amb l’exposat, aquest procediment de reclamació de l’accés a la informació prèviament desestimat ha perdut el seu objecte amb l’estimació extemporània de l’Ajuntament, que ja ha permès l’accés a tota la informació reclamada sense restriccions i ha manifestat la inexistència d’altra informació sol·licitada. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense pronunciament sobre el fons de la discrepància jurídica inicialment mantinguda i que ja s’ha esvaït. 4. Sobre l’oposició a l’accés de les terceres persones afectades La GAIP ha donat trasllat de la reclamació a les tercers persones afectades per l’accés, que ja havien estat part del procediment de sol·licitud d’informació, i ha rebut al·legacions d’oposició a l’accés de tretze persones que han invocat, per oposar-hi, l’expectativa de confidencialitat que els garantia la regulació del procediment de riscos psicosocials. Aquesta oposició a l’accés comportaria, per al cas que aquesta resolució determinés la prevalença del dret d’accés de la persona reclamant sobre els seus drets i ordenés el lliurament de la informació que les afecta, que s’apliqués una demora en la seva execució mentre les persones afectades poguessin recórrer la resolució, en els termes en què es regula en els articles 34.2 i 47.2 RGAIP. Tanmateix, aquesta resolució no es pronuncia sobre el dret d’accés a la informació que les afecta, sinó que l’accés de la persona reclamant ve determinat per la resolució de l’APDCAT que l’Ajuntament ha executat prèviament a aquesta resolució, de manera que no correspon aplicar a aquest procediment els efectes de l’oposició de les terceres persones, ja que no hi ha execució derivada d’aquesta resolució que simplement finalitza el procediment sense pronunciament sobre el fons, sens perjudici de les accions d’oposició que puguin interposar les tercers persones afectades contra la resolució de l’APDCAT, si ho consideren pertinent. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de maig de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 18/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Requerir l’Ajuntament de Mataró a notificar aquesta resolució a les tretze persones afectades per l’accés que a les què va fer trasllat de la sol·licitud i de la reclamació i que han participat en els procediments fent al·legacions. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del què disposa la disposició addicional tercera del RD 463/2020, de 14 de març. pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19.