Se solicitó al Ayuntamiento de L'Aldea documentación justificativa de una subvención concedida a una entidad. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones basadas en el silencio administrativo por no haber resuelto en tiempo una solicitud de información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
La aplicación de límites al derecho de acceso requiere que la Administración indique y razone debidamente los motivos que justifican su aplicación.
4
Cuando la Administración facilita la información solicitada durante el procedimiento de reclamación, se produce la pérdida de objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 111/2019, de 28 de febrer
Número d’expedient de la reclamació: 18/2019
Administració reclamada: Ajuntament de L’Aldea
Informació reclamada: Documentació justificativa de la subvenció concedida a una entitat.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada a la persona reclamant, en el marc d’aquest
procediment de reclamació; això comporta la pèrdua d’objecte de la reclamació, ja que s’esvaeixen
els motius de discrepància jurídica que la justificaven i és procedent finalitzar-ne el procediment,
sense necessitat de fer cap pronunciament sobre el fons.
Paraules clau: Ajuntament. Subvencions. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua
d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 14 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 18/2019, presentada contra l’Ajuntament
de L’Aldea, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud de la què porta causa aquesta Reclamació és del 19 de novembre de 2018 i
demana el següent:
3. “Còpia de les factures per a la justificació de la subvenció concedida per un import de 11.489,53€
per l’Ajuntament de L’Aldea a la Societat Cultural Recreativa Unió Aldeana referent al punt
cinquè del Conveni entre l’Ajuntament de L’Aldea i la Societat Cultural Recreativa Unió Aldeana
referent a la transmissió de la propietat d’un bé immoble”. En la mateix sol·licitud fa referència a
la pàgina web on es troba l’esmentada transmissió de la propietat.
4. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2019 indica que la sol·licitud anterior no hauria
estat contestada per l’Ajuntament.
5. El 22 de febrer de 2019 la persona reclamant comunica a la Comissió que el 19 de febrer
l’Ajuntament de L’Aldea li va lliurar la informació indicada a l’antecedent 2.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es planteja en relació amb el silenci administratiu produït per no haver resolt en termini una
sol·licitud prèvia d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada a la persona
reclamant en el marc d’aquest procediment de reclamació, sense que hagi expressat cap
discrepància o disconformitat. Havent estat satisfet el dret d’accés a la informació pública que era
objecte d’aquesta reclamació, aquest procediment perd el seu objecte, ja que s’esvaeixen els motius
de discrepància jurídica en què es justificava, i esdevé procedent finalitzar la Reclamació 18/2019,
sense necessitat de fer cap altre pronunciament sobre el fons.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28
de febrer de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 18/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat
l’Administració la informació reclamada durant la seva tramitació.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Per substitució
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.