Un ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Santa Eulàlia de Ronçana datos sobre un proceso de selección de personal (actas y horarios de pruebas). Tras un intento fallido de mediación donde el reclamante pidió ampliar la información a los resultados psicotécnicos, la GAIP desestima la reclamación por falta de objeto y declara inadmisible la ampliación por incongruencia formal.
Puntos clave de la argumentación
1
Las evaluaciones psicotécnicas vinculadas a una persona física constituyen datos personales sensibles relativos a la salud y la intimidad.
2
La protección de datos prevalece sobre el derecho de acceso cuando la difusión de perfiles de personalidad sería altamente invasiva y no es necesaria para controlar la legalidad del procedimiento.
3
El procedimiento de reclamación tiene un carácter revisor, lo que exige congruencia plena entre la solicitud original y la reclamación posterior.
4
No es admisible ampliar o modificar el objeto de la reclamación mediante la petición de información diferente a la solicitada inicialmente.
5
La flexibilidad del procedimiento de mediación para pactar información distinta no es vinculante si no se llega a un acuerdo firmado, prevaleciendo la exigencia de congruencia en la resolución final.
Texto completo
Resolució 149/2022, de 24 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 17/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana
Informació reclamada: Informació sobre un procés de selecció de personal.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Les avaluacions psicotècniques connectades a una persona física concreta
constitueixen dades personals sensibles relatives a la seva salut, com també ho és el seu
resultat associat a una persona física si dona idea d’una ineptitud per al lloc valorada pel
Tribunal. Aquesta connexió entre les dades de l’avaluació psicotècnica i la persona física
concreta a la què estan referides no només justifica que no es difongui la seva identitat, sinó
també que s’eviti que resulti deduïble d’altres dades del context que la facin identificable, el
què, en un procés on hi participen cinc persones, només dues de les quals són declarades no
aptes en la prova psicotècnica, constitueix un risc evident. Per això, fa bé l’Ajuntament quan
publica els resultats no aptes associats a un número de registre d’entrada de la sol·licitud que
només ha de conèixer l’aspirant, enlloc d’identificar-lo pel nom o pel seu DNI, encara que sigui
incomplet. I resulta igualment adequat no difondre el detall de l’informe de valoració
psicotècnica més enllà del seu resultat en termes genèrics d’apte i no apte, perquè d’altra
manera s’estaria difonent un perfil de personalitat i aptituds socials de la persona aspirant
altament invasiu de la seva esfera privada i fins i tot íntima, sense que resulti justificat i
necessari per a la finalitats de la transparència, que no és el control de les persones que
aspiren a obtenir una plaça en l’Administració, sinó el control de la legalitat del procediment i de
l’actuació dels poders públics en la selecció del personal, la garantia de la concurrència en
condicions d’igualtat i l’aplicació de criteris de mèrit i capacitat. Per tant, sembla clar que, en
aquest cas, la protecció de dades personals prevaldria sobre el dret d’accés als resultats de les
proves psicotècniques associades a una persona física identificada o identificable, màxim tenint
en compte que qui les demana no ostenta un legítim dret de defensa com a aspirant del mateix
procés de selecció. En tot cas, més enllà d’aquesta apreciació apriorística de l’adequació a dret
de l’accés a dades relatives a proves psicotècniques, el cert és que no correspon realitzar una
major avaluació jurídica de la petició en el seu fons, perquè des del punt de vista formal, resulta
incongruent amb la sol·licitud objecte de reclamació, que només demana el dia i la hora de la
prova, i amb el propi escrit de reclamació, que fa referència només a la data de constitució del
Tribunal. I el fet que s’hagi admès plantejar-ho en la sessió de mediació sense objectar-hi la
incongruència no comporta que hagi de ser admès, igualment, fora de l’àmbit de la mediació, ja
que en el procediment ordinari de reclamació la congruència entre la sol·licitud i la reclamació
és un requisit exigible, derivat del caràcter revisor d’aquest procediment, que la voluntat de les
parts no pot eximir. Efectivament, el procediment de reclamació establert a l’article 39.1
LTAIPBG faculta a la GAIP per revisar l’adequació a dret de les resolucions de les
administracions públiques en relació amb les sol·licituds d’informació prèvies, i això comporta
l’exigència de què l’objecte de la reclamació resulti plenament congruent amb l’objecte de la
sol·licitud sobre la què l’administració es va pronunciar, sense que sigui admissible que en el
procediment de reclamació s’ampliï el seu objecte o es modifiqui, amb la petició d’informació
diferent o la reformulació de noves qüestions al voltant de la informació rebuda. Certament, el
procediment de mediació és més flexible i admet el pacte de les parts modificant parcialment
l’objecte de la reclamació, i això perquè la seva finalització no deriva de l’exercici de la facultat
revisora de la GAIP respecte d’actes previs desestimatoris del dret d’accés, sinó de la voluntat
de les parts per dirimir el conflicte, de manera que si lliurement i unànimement així ho acorden,
la informació que es lliuri pot ser diferent de la sol·licitada, sempre que no resulti contrària a
dret. Però no havent-se assolit i signat l’acord de mediació, la resolució de la GAIP s’ha de
pronunciar sobre l’adequació a dret de la informació objecte de reclamació, en els termes en
què es va plantejar, i declarar la inadmissió per incongruent de la pretensió d’obtenir, per la via
de reclamació, el reconeixement del dret a una informació que prèviament no ha estat objecte
d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració i resolta per acte exprés o
presumpte d’ella.
Paraules clau: Ajuntament. Personal. Proves de selecció. Reclamació contra lliurament de la
informació. Manca d’objecte. Congruència de la reclamació. Objecte del procediment. Mediació
sense acord.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Mediador: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 3 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 17/2022, presentada per un veí
contra l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 de juny de 2021 la persona reclamant s’identifica com a veí del municipi i demana la
següent informació a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana: “Acta de constitució del
tribunal d’una plaça de caporal de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, aprovada
per la Junta de Govern Local de 30 de juliol de 2020 i publicada al BOPB de 10 d’agost de
2020, on posi dia i hora de la constitució del tribunal qualificador. També vull un informe
que posi el dia i hora que es va celebrar la primera prova consistent en el psicotècnic i dia i
hora en què es va celebrar l’entrevista del psicotècnic i els membres del tribunal
qualificador que van participar a l’entrevista” .
3. La Reclamació presentada el 3 de gener de 2022 indica que l’Ajuntament ha contestat la
seva sol·licitud però que no ha rebut la informació sol·licitada. No concreta ni detalla la
informació pendent de rebre, ni adjunta, com és requisit, el text de la resposta obtinguda
de l’Administració.
4. L’11 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Santa Eulàlia
de Ronçana i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
5. L’11 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 28 de gener de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que fa les consideracions
següents: “aquesta instància està resposta, concretament el dia 23/7/21 amb RS
2021/1473. Es notificava informe de resposta i s’hi afegia l’acta de constitució del tribunal.
S’adjunta la resposta i l’acta. Així mateix, són documents que consten a la pàgina web
municipal”. L’informe adjunta la resposta donada el 23 de juliol de 2021, que indica el
següent: “Per la present li fem trasllat de l’informe de resposta en relació a la seva petició
d’accés a informació pública, mitjançant registre d’entrada número 2021/4763. En resposta
a la instància del Sr. xxxx, de data 23 de juny de 2021 i registre d’entrada núm. 4763, en
què exposa que sent ciutadà de Santa Eulàlia de Ronçana sol·licita una sèrie de
documentació relativa al procés de selecció d’un caporal de la policia local. En concret
demana: a) Acta de constitució del tribunal on hi consti dia i hora; b) Informe en el que es
va celebrar la primera prova consistent en el psicotècnic, on hi consti dia i hora; c) Dia i
hora en el que es va celebrar l’entrevista del psicotècnic; d) Membres del tribunal
qualificador que van participar a l’entrevista (...). Durant el procediment administratiu per a
la provisió del lloc de treball, s’han anat fent públiques les resolucions relatives al procés
de selecció de personal que ens ocupa, mitjançant inserció d’anuncis al tauler d’edictes
electrònic de la corporació. Així doncs, en dates: 11 agost, 7 d’octubre, 15 de gener, 21 de
gener i 28 de gener s’han publicat resolucions relatives al procés de selecció, i a data
d’avui es poden consultar. En concret, a l’anunci publicat el dia 7 d’octubre, on es fa públic
el llistat definitiu d’admesos i exclosos, hi consta la composició del tribunal i la data i hora
de realització de les proves psicotècniques i entrevistes. CONCLUSIONS Per tot el que
s’ha exposat, es conclou el següent: Pel que fa a les peticions b) i c) es donen per
complimentades amb la publicitat activa que ha realitzat l’Ajuntament, i que l’interessat pot
consultar de forma lliure al tauler d’edictes electrònic. Així no obstant, es copien els
enllaços a les publicacions:
Pel que fa a la resta de peticions, s’informa que els membres del tribunal qualificador que
van ser presents a l’entrevista, van ser: xxxx, presidenta del tribunal de selecció. Així mateix,
s’adjunta acta del tribunal, en què aquest es constitueix”. Tant els documents dels quals es
facilita l’enllaç, com l’acta facilitada amb la resposta del 23 de juliol de 2021 contenen les
dades demanades a la sol·licitud.
7. El 31 de gener de 2022 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant , que
obre la notificació el 2 de febrer.
8. El 16 de febrer de 2022 es celebra la primera sessió de mediació per aquesta reclamació i
tres més presentades per la mateixa persona reclamant, en relació amb altres processos de
selecció de personal. En relació amb aquesta Reclamació 17/2022 no s’assoleix l’acord de
les parts perquè la persona reclamant manté la reclamació a l’accés als resultats de la prova
psicotècnica, motiu pel qual es dona per finalitzat el procediment de mediaci ó i s’informa a
les parts que el procediment continua amb la resolució de la GAIP sobre el fons de la
discrepància jurídica.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L’article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un
procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la
GAIP per resoldre, i l’apartat 5 d’aquest precepte e stableix el següent: “5. L’acord fruit de la
mediació ha d’ésser aprovat pel reclamant, per l’Administració afectada i, si escau, pels tercers
que hagin comparegut en el procediment. Aquest acord posa fi al procediment i en cap cas no
pot ésser contrari a l’ordenament jurídic. 6. Si no s’accepta la mediació o no s’assoleix un acord
en el termini d’un mes des que s’ha acceptat, la reclamació s’ha de tramitar per mitjà d’un
procediment amb resolució de la Comissió, d’acord amb les normes reguladores dels recursos
administratius”. De la seva banda, l’article 37 RGAIP disposa que “5. La persona mediadora pot
donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la
persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible
assolir un acord entre les parts. El tancament d'aquest procediment s'ha de comunicar a totes
les parts, de forma autònoma o quan se'ls informa de l'inici del procediment de resolució,
d'acord amb l'article 46 d'aquest reglament”.
2. Manca d’acord en procediment de mediació
La persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2 LTAIPBG,
però celebrada la sessió de mediació, no ha estat possible l’acord per finalitzar el procediment
vist que les parts mantenien una discrepància en relació amb l’accés a les proves
psicotècniques dels aspirants a la plaça objecte de la sol·licitud, motiu pel qual, la persona
mediadora, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG i 37.5 RGAIP, ha declarat finalitzat el
procediment de mediació i la continuïtat de la reclamació pel procediment ordinari que finalitza
amb la resolució d’aquesta Comissió sobre l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la
informació objecte d’aquest procediment, en els termes en què es va plantejar a la sol·licitud i
congruentment a la reclamació, i sense que pugui entendre’s modificat, ampliat o reduït pels
acords provisionals o parcials assolits per les parts en el marc de la sessió de mediació si
finalment no esdevenen definitius i vinculants per les parts amb la signatura de l’acord de
mediació.
3. Sobre l’objecte de la reclamació.
La sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment, de 23 de juny de 2021,
demanava obtenir la informació següent en relació amb la convocatòria per a la provisió d’una
plaça de caporal de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, aprovada per la Junta de
Govern Local de 30 de juliol de 2020 i publicada al BOPB de 10 d’agost de 2020:
a) Acta de constitució del tribunal, on posi dia i hora de la constitució del tribunal
qualificador;
b) un informe que posi el dia i hora que es va celebrar la primera prova consistent en el
psicotècnic;
c) un informe on hi posi el dia i hora en què es va celebrar l’entrevista del psicotècnic;
d) els membres del tribunal qualificador que van participar a l’entrevist.
Segons es desprèn de l’informe de l’Ajuntament, que la persona reclamant no ha contradit, la
informació relativa als punts b) i c) es va lliurar i publicar abans de formalitzar-se la reclamació,
fins i tot amb escreix (els punts b) i c) de la sol·licitud demanaven només dia i hora de les
proves, i la documentació lliurada i publicada per l’Ajuntament informa també del resultat de la
prova psicotècnica), motiu pel qual no poden ser objecte d’aquest procediment. Quant als punts
a) i d), es van informar i aportar còpia de l’acta del Tribunal en la mateixa resposta de 23 de
juliol, prèvia a la reclamació. Per tant, la reclamació es presenta sense que cap de les
informacions sol·licitades estigui pendent de resoldre o satisfer, ni sense concretar per part de
la persona reclamant que la informació rebuda hagi estat parcial o incongruent amb la
sol·licitud, o els motius de la seva insatisfacció, més enllà de fer constar que no havia rebut la
informació sol·licitada.
La discrepància de la persona reclamant amb la informació rebuda no es concreta fins la sessió
de mediació, en la què hi f a constar que li mancaria obtenir major informació de la prova
psicotècnica que la que li havia estat lliurada i publicada. El cert és que un dels enllaços web
indicats a la resposta rebuda prèviament a la reclamació porta a la publicació dels resultats de
la prova psicotècnica/entrevista, on hi consten identificades les tres persones aspirants que han
obtingut la valoració d’apte, i anonimitzades les dues persones que han resultat no aptes, de
manera que cal entendre que la pretensió que manté la persona reclamant en la sessió de
mediació és la d’obtenir una major informació del resultat de la prova psicotècnica que no
consti a la informació ja rebuda, el que seria o bé l’informe d’avaluació psicotècnica dels
aspirants en què es detalli les aptituds personals dels aspirants, o bé la identificació dels
aspirants. En tot cas, l’Ajuntament s’hi oposa en aquella mateixa sessió el límit relatiu a la
protecció de dades personals.
Certament, les avaluacions psicotècniques connectades a una persona física concreta
constitueixen dades personals sensibles relatives a la seva salut, com també ho és el seu
resultat associat a una persona física si dona idea d’una ineptitud per al lloc valorada pel
Tribunal. Aquesta connexió entre les dades de l’avaluació psicotècnica i la persona física
concreta a la què estan referides no només justifica que no es difongui la seva identitat, sinó
també que s’eviti que resulti deduïble d’altres dades del context que la facin identificable, el
què, en un procés on hi participen cinc persones, només dues de les quals són declarades no
aptes en la prova psicotècnica, constitueix un risc evident. Per això, fa bé l’Ajuntament quan
publica els resultats no aptes associats a un número de registre d’entrada de la sol·licitud que
només ha de conèixer l’aspirant, enlloc d’identificar-lo pel nom o pel seu DNI, encara que sigui
incomplet. I resulta igualment adequat no difondre el detall de l’informe de valoració
psicotècnica més enllà del seu resultat en termes genèrics d’apte i no apte, perquè d’altra
manera s’estaria difonent un perfil de personalitat i aptituds socials de la persona aspirant
altament invasiu de la seva esfera privada i fins i tot íntima, sense que resulti justificat i
necessari per a la finalitats de la transparència, que no és el control de les persones que
aspiren a obtenir una plaça en l’Administració, sinó el control de la legalitat del procediment i de
l’actuació dels poders públics en la selecció del personal, la garantia de la concurrència en
condicions d’igualtat i l’aplicació de criteris de mèrit i capacitat.
Per tant, sembla clar que, en aquest cas, la protecció de dades personals prevaldria sobre el
dret d’accés als resultats de les pr oves psicotècniques associades a una persona física
identificada o identificable, màxim tenint en compte que qui les demana no ostenta un legítim
dret de defensa com a aspirant del mateix procés de selecció. En tot cas, més enllà d’aquesta
apreciació apriorística de l’adequació a dret de l’accés a dades relatives a proves
psicotècniques, el cert és que no correspon realitzar una major avaluació jurídica de la petició
en el seu fons, perquè des del punt de vista formal, resulta incongruent amb la sol·licitud
objecte de reclamació, que només demana el dia i la hora de la prova, i amb el propi escrit de
reclamació, que fa referència només a la data de constitució del Tribunal . I el fet que s’hagi
admès plantejar-ho en la sessió de mediació sense objectar-hi la incongruència no comporta
que hagi de ser admès, igualment, fora de l’àmbit de la mediació, ja que en el procediment
ordinari de reclamació la congruència entre la sol·licitud i la reclamació és un requisit exigible,
derivat del caràcter revisor d’aquest procediment, que la voluntat de les parts no pot eximir.
Efectivament, el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPBG faculta a la GAIP
per revisar l’adequació a dret de les resolucions de les administracions públiques en relació
amb les sol·licituds d’informació prèvies, i això comporta l’exigència de què l’objecte de la
reclamació resulti plenament congruent amb l’objecte de la sol·licitud sobre la què
l’administració es va pronunciar, sense que sigui admissible que en el procediment de
reclamació s’ampliï el seu objecte o es modifiqui, amb la petició d’informació diferent o la
reformulació de noves qüestions al voltant de la informació rebuda. Certament, el procediment
de mediació és més flexible i admet el pacte de les parts modificant parcialment l’objecte de la
reclamació, i això perquè la seva finalització no deriva de l’exercici de la facultat revisora de la
GAIP respecte d’actes previs desestimatoris del dret d’accés, sinó de la voluntat de les parts
per dirimir el conflicte, de manera que si lliurement i unànimement així ho acorden, la
informació que es lliuri pot ser diferent de la sol·licitada, sempre que no resulti contrària a dret .
Però no havent-se assolit i signat l’acord de mediació, la resolució de la GAIP s’ha de
pronunciar sobre l’adequació a dret de la informació objecte de reclamació, en els termes en
què es va plantejar, i declarar la inadmissió per incongruent de la pretensió d’obtenir, per la via
de reclamació, el reconeixement del dret a una informació que prèviament no ha estat objecte
d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració i resolta per acte exprés o
presumpte d’ella.
D’acord amb l’exposat, es desestima la reclamació perquè la informació sol·licitada ja havia
estat lliurada prèviament a la reclamació, de manera que la reclamació no tindria objecte, i es
declara la inadmissibilitat de la pretensió formulada en el marc de la mediació d’accedir a major
informació sobre la prova psicotècnica/entrevista que la ja lliurada, perquè això suposaria una
ampliació de l’objecte incongruent amb la sol·licitud de la què deriva aquest procediment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 24 de febrer de 2022, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 17/2022 per manca d’objecte, vist que la informació sol·licitada
ja havia estat lliurada a la persona reclamant prèviament a la incoació d’aquest
procediment.
2. Declarar la inadmissibilitat de la pretensió formulada en el marc de la mediació d’accedir a
una major informació sobre la prova psicotècnica entrevista, perquè suposaria una
ampliació de l’objecte d’aquest procediment incongruent amb la sol·licitud de la què deriva.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 17/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.