Se solicitó al Ayuntamiento de Tarragona y ESPIMSA el certificado de homologación de edificios como lugares de confinamiento y el informe previo de homologación de planes de autoprotección. El ciudadano alegó falta de respuesta. La GAIP inadmitió la reclamación por ser prematura, ya que se presentó antes de finalizar el plazo legal de un mes para que la administración respondiera.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación se presenta el 13 de enero de 2020, coincidiendo con el último día del plazo legal de resolución de la administración.
2
Según el art. 33.1 de la LTAIPBG, las solicitudes deben resolverse en el término de un mes a contar desde el día siguiente a su recepción.
3
La reclamación ante la GAIP solo es procedente una vez finalizado el plazo para resolver en caso de silencio administrativo.
4
Al no haber vencido el plazo de un mes para que el Ayuntamiento respondiera, la reclamación se considera prematura.
Texto completo
Resolució 50/2020, de 23 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 17/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA
Informació reclamada: Certificat d’homologació.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: La sol·licitud d’accés a la informació pública va ser presentada el 12 de desembre de 2019,
de manera que l’Administració disposava d’un mes per resoldre-la, a comptar des del dia 13 del mateix
mes, termini que finalitza el 13 de gener de 2020. Si un cop passada aquesta data, la persona reclamant
no ha rebut resposta a la seva sol·licitud, pot presentar reclamació davant la GAIP, a partir del 14 de
gener. Per tant, quan presenta la Reclamació, el 13 de gener de 2020, encara no havia vençut el termini
de què disposa l’Ajuntament per resoldre, motiu pel qual la Reclamació s’ha d’inadmetre per prematura.
Paraules clau: Ajuntament. Empreses municipals. Certificats. Informes. Mercats ambulants.
Reclamació prematura. Termini de reclamació. Còmput de terminis.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 13 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 17/2020, presentada contra l’Ajuntament
de Tarragona i ESPIMSA, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 12 de desembre de 2019 (registre 64593) la persona reclamant presenta la següent sol·licitud
a l’Ajuntament de Tarragona, tot invocant la legislació de protecció civil, l’LTAIPBG i l’article 13 de
la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) i després d’argumentar
una eventual deixadesa de funcions del personal d’inspecció d’ESPIMSA i del personal municipal
al mercat ambulant de Bonavista: el certificat de l’homologació dels edificis assenyalats com a llocs
de confinament en cas d’activació del PLASEQTA en el Pla d’autoprotecció del mercat ambulant
de Bonavista i l’informe previ preceptiu per a l’homologació dels plans d’autoprotecció de les
instal·lacions, centres, establiments o dependències d’interès per a la protecció civil de Catalunya,
d’acord amb l’Annex I, epígrafs A i B..
3. La Reclamació presentada el 13 de gener de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut
resposta a l’anterior sol·licitud.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 33.1 LTAIPBG preveu que les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en
el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud. I el 42.1 de la mateixa Llei,
que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a
comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el
supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició.
En aquest cas la sol·licitud d’accés a la informació pública va ser presentada el 12 de desembre de
2019, de manera que l’Administració disposava d’un mes per resoldre-la, a comptar des del dia 13 del
mateix mes, termini que finalitza el 13 de gener de 2020. Si un cop passada aquesta data, la persona
reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud, pot presentar reclamació davant la GAIP, a partir
del 14 de gener. Per tant, quan presenta la Reclamació, el 13 de gener de 2020, encara no havia vençut
el termini de què disposa l’Ajuntament per resoldre, motiu pel qual la Reclamació s’ha d’inadmetre per
prematura.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de
gener de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 17/2020 per prematura i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.