Solicitud de gastos por la emisión del programa Masterchef en Tarragona y resultado por pérdida de objeto

Resolució 95/2019, de 22 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 17/2019 Administració reclamada: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. Ajuntament de Tarragona. Informació reclamada: Despeses per l’emissió del programa Masterchef a Tarragona. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho manifesta taxativament i ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho qüestiona dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Organismes públics municipals. Patronat. Periodista. Turisme. Emissió programes televisió. Derivació. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 17/2019, presentada per un periodista contra el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (PMTT) i l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de novembre de 2018 la persona reclamant, després de fer referència a un conveni entre l’Ajuntament de Tarragona i la productora del programa televisiu Masterchef, en virtut del qual l’Ajuntament assumiria diverses despeses ocasionades per la gravació d’un programa a Tarragona, sol·licita a l’Ajuntament de Tarragona: - Consultar l’expedient complet en relació amb aquest tema: la realització d’un programa de Masterchef, que emet Televisió Espanyola, a Tarragona. - Consultar totes les factures de les despeses pagades per l’Ajuntament de Tarragona arran de la gravació (i posterior emissió) d’aquest programa. Segons el conveni signat per la productora i l’Ajuntament, es tractaria de factures i despesa total de: - Allotjament i manutenció de tot l’equip de la productora, jutges i concursants (84 persones). - Trasllat de totes aquestes persones durant tots els dies, inclosos des de l’estació de l’AVE. - Cost de les persones que varen fer de comensals durant el programa. - Serveis de cambrers. - Logística. - Plans aeris de la ciutat. - Personal com a mossos de càrrega. - Anivellament del pendent de la platja de Tamarit. - Atrezzo, tarimes i material facilitat per l’Ajuntament. - En general, totes les despeses, sense excepció. 3. El 3 de desembre de 2018 l’Ajuntament de Tarragona comunica a la persona reclamant que la seva sol·licitud ha estat derivada al PMTT, que seria l’òrgan competent per exercir el dret d’accés a la informació pública en relació amb la informació sol·licitada, i en facilita les dades de contacte. 4. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2019 indica que malgrat el temps transcorregut no ha rebut la informació sol·licitada, ni altra resposta municipal ni del Patronat llevat de la derivació. 5. El 18 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al PMTT i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 5 de febrer de 2019 el PMTT comunica a la GAIP i acredita que en aquella mateixa data hauria notificat a la persona reclamant la informació sol·licitada. 7. El 8 de febrer de 2019 la GAIP indica a la persona reclamant que el PMTT hauria comunicat a la GAIP el lliurament de la informació sol·licitada i li demana que manifesti si la informació rebuda satisfà la seva sol·licitud, amb el ben entès que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari la GAIP la considerarà conforme amb la documentació rebuda. Un cop transcorregut a bastament aquest termini, la GAIP no ha rebut resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb una sol·licitud prèvia d’informació pública que no hauria estat satisfeta per l’Administració sol·licitada. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què f a referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho manifesta taxativament i ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho qüestiona dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 17/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.