Solicitud de certificado urbanístico y reclamación contra el cobro de tasa municipal

Resolució 25/2018, de 7 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 17/2018. Administració reclamada: Ajuntament de Martorell. Informació reclamada: Certificat urbanístic. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: Allò sol·licitat no és informació pública elaborada per l’Administració o que sigui a les seves mans, sinó un certificat urbanístic, que hauria de ser emès expressament per atendre la sol·licitud de la persona reclamant, emissió que requereix una tasca valorativa qualificada i el dret a obtenir-lo es fonamenta no en l’LTAIPBG, sinó en la legislació urbanística. En conseqüència, la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Certificats. Reclamació contra cobrament de taxa. Derivació de la reclamació. Informació pública. Manca d’objecte. Inadmissió. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 26 de gener de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 17/2018, presentada contra l’Ajuntament de Martorell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de gener de 2018 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Martorell “ l’emissió d’un certificat urbanístic, informe o certificat d’aprofitament urbanístic, legalitat i antiguitat d’una finca propietat” d’ella mateixa, a la qual identifica mitjançant el número de referència cadastral. 3. El 23 de gener de 2018 l’Ajuntament de Martorell, en resposta a la sol·licitud anterior, tramet a la persona reclamant un rebut d’autoliquidació de la taxa municipal d’expedició de documents per valor de 19,65€, que correspondria a l’emissió del certificat urbanístic demanat. 4. El 23 de gener de 2018 la persona interessada presenta una reclamació contra l’Ajuntament de Martorell davant del Consell de Transparència i Bon Govern de l’Estat, perquè considera que l’Ajuntament no pot exigir una taxa per accedir al que considera una informació que és o hauria de ser d’accés públic, i menys encara si qui demana el certificat és la mateixa propietària, que pel fet de pagar l’impost de béns immobles té plens drets per obtenir la informació demanada. 5. El 26 de gener de 2018 la GAIP rep la Reclamació perquè li ha estat derivada pel Consell de Transparència i Bon Govern de l’Estat, fet que posa en coneixement de la persona reclamant el 30 de gener de 2018, mitjançant correu electrònic. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP Tot i que la persona reclamant adreça aquesta Reclamació al Consell de transparència i bon govern, aquest organisme de l’Estat actua correctament quan la deriva a la GAIP, ja que segons l’article 3.1.a LTAIPBG les administracions locals de Catalunya resten dins de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei i, en conseqüència, les sol·licituds d’informació que hom els adreça poden ser revisades per aquesta Comissió de Garantia, però no pel Consell de Transparència de l’Estat. 2. El sol·licitat no és informació pública, sinó un certificat administratiu El dret d’accés a la informació pública empara l’obtenció d’informació que sigui a mans de l’Administració. Aquest és el sentit del concepte d’informació pública definit, als efectes de l’exercici d’aquest dret, per l’article 2.b LTAIPBG: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. S’ha de tractar, per tant, d’informació preexistent, que ja estigui elaborada quan es demana, o que requereixi una tasca simple d’elaboració. El que demana la sol·licitud de la que deriva aquesta Resolució no és informació pública en el sentit que s’acaba d’indicar, sinó un certificat, és a dir, un document administratiu específic que, després de fer una tasca de comprovació jurídica i tècnica, acrediti una determinada qualificació i unes determinades circumstàncies jurídiques en una finca donada. L’emissió d’aquest certificat és per tant una funció o servei públic que excedeix de l’exercici del dret a la informació pública, ja que requereix unes actuacions valoratives de l’Administració diferents i més qualificades que la mera tasca de facilitar informació preexistent i el dret a obtenir-lo es fonamenta no en l’LTAIPBG, sinó en l’article 105 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que en defineix el contingut i efectes. En conseqüència, la pretensió de la persona reclamant està fora de les competències de la GAIP, que es circumscriuen a l’accés a la informació pública i no abasten, per tant, la revisió d’actuacions administratives de naturalesa diferent (l’emissió d’un certificat, en aquest cas), emparades en normes diferents (en aquest cas, la legislació urbanística) de les que regulen l’accés a la informació pública. D’acord amb l’article 33.2 RGAIP i a la vista de les anteriors consideracions, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa, ja que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i, per tant, queda al marge de les competències de la GAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de febrer de 2018, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 17/2018, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 7 de febrer de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.