Solicitud de informes sobre la legalidad aplicable a la apertura de un centro de menores y resultado de inadmisión

Resolució 72/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la reclamació: 15/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles Informació reclamada: Informe sobre la legalitat aplicable a l’obertura d’un centre de menors Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’objecte de la reclamació no és l’accés a informació pública, sinó la petició d’elaboració d’informes ex novo, cosa que depassa l’àmbit del dret d’accés i no pot ser admissible en el marc d’aquest procediment. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Centres de menors. Reclamació contra silenci. Informació pública. Peticions o consultes. Informació inexistent. Manca d’objecte. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 7 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 15/2020, presentada per una persona regidora del Grup Municipal IUSF de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles contra aquesta Administració, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de desembre de 2019 el grup reclamant va presentar la següent instància a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles: “atès que el Sr. [...], càrrec de confiança del Sr. Alcalde i el propi alcalde han dit que no cal llicència d’activitat per el centre de menors, perquè és una “qüestió d’empadronament” (SIC), a l’empara del nostre dret com a grup integritat per sis regidors sol·licita: que en el termini màxim de 10 dies que estableix l’ordenament, ens sigui lliurament informe tècnic i informe jurídic sobre la legalitat aplicable per a l’obertura de un centre d’acolliment de menors i la necessitat de Informe de Compatibilitat”. La Reclamació indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a aquesta instància. 3. El 15 de gener la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la Reclamació 15/2020, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer el seguiment. En la mateixa data, la GAIP trasllada la reclamació a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient complet. 4. En data 28 de gener de 2020 té entrada l’informe de l’Ajuntament, el qual acredita amb còpia la resposta que ja hauria fet arribar a la persona reclamant, amb data 24 de gener de 2020 on se li comunicava que “un cop la Generalitat de Catalunya ens fa saber que aquests tipus de centres es regeixen per la seva normativa d’habitabilitat, i que per tant, l’únic requeriment que es necessita es que disposin d’una cèdula d’habitabilitat, hem procedit a demanar informe als Serveis Jurídics de la Diputació de Barcelona i que, tan bon punt tingui entrada aquest informe en el registre d’aquesta Corporació local, li farem arribar.” Annexa igualment còpia de la sol·licitud de l’Ajuntament a la Diputació de Barcelona, en els termes següents “Assessorament jurídic sobre els requeriments legals necessaris per tal que la casa pugui obrir complint la normativa vigent”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que conforma la competència d’aquesta Comissió i per atendre reclamacions d’electes locals en matèria de dret d’accés ala informació, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, en la resolució de la reclamació la GAIP ha d’aplicar el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). De la sol·licitud i de la reclamació no es desprenia clarament si els informes tècnics i jurídics que es demanaven a l’Ajuntament sobre la legalitat aplicable per a l’obertura d’un centre d’acollida de menors i sobre la necessitat d’informe de compatibilitat, existien prèviament a la petició, o si el que es demanava era que s’elaboressin, i en benefici del dret de la persona reclamant, es va admetre provisionalment a tràmit la reclamació. Però de l’informe de l’Ajuntament es desprèn clarament que el que es reclama no és informació prèviament existent a mans de l’Administració (requisit per poder ser objecte d’aquest procediment) sinó que s’elaborin i es lliurin un seguit d’informes sobre legalitat i compatibilitat que l’Ajuntament no té prèviament al seu poder i que, de fet, encarrega arran de la petició a la Diputació de Barcelona, comprometent-se en el seu escrit a lliurar-lo quan el rebi. D’acord amb això, s’ha d’inadmetre la reclamació, ja que no deriva d’una sol·licitud d’informació pública, sinó d’una consulta jurídica que requereix l’elaboració d’un informe ex novo per tal de satisfer-la, que queda fora de la capacitat revisora d’aquesta Comissió. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 15/2020 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.