Acceso a documentación del empadronamiento histórico y certificados de convivencia en el municipio de Sant Pau de Seguries

Resolució 57/2018, de 5 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 15/2018. Administració reclamada: Ajuntament de Sant Pau de Seguries. Informació reclamada: Documentació aportada per l’empadronament històric d’una persona determinada. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: L’accés a les dades del padró municipal d’habitants per part d’altres administracions públiques que les necessitin per a l’exercici de les competències respectives es regeix per la legislació específica aplicable, que és la de règim local. Si qui les dades padronals és una tercera persona diferent de la que n’és titular, l’accés es regeix per la legislació de protecció de dades personals i per l’article 24.2 LTAIPBG, ja que les inscripcions al padró no contenen dades personals especialment protegides; segons l’article 24.2, es pot donar l’accés sol·licitat a aquestes dades després de ponderar l’interès públic i els interessos privats en joc; en aquest cas, la persona reclamant acredita interessos relacionats amb els drets possessoris que representa que justifiquen l’accés sol·licitat, mentre que la persona titular de les dades padronals demanades no argumenta cap interès determinat que justifiqui la seva oposició. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Padró. Reclamació contra desestimació. Règim especial d’accés. Límit. Dades personals. Trasllat. Oposició de tercers. Suspensió de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 22 de gener de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 15/2018, presentada contra l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de gener de 2017, després de posar de relleu la seva condició de fill i beneficiari testamentari del senyor EPP, veí de Sant Pau de Seguries, la persona reclamant sol·licita “empadronament històric d’EPP, des de la data de la seva incorporació al padró municipal i informació de les persones empadronades fins al moment de la seva defunció al seu domicili de masia Can F del barri de La Ral. Es requereix també còpia dels expedients relatius a les citades inscripcions, si n’hi hagués, i concretament l’autorització expressa d’EPP, en la seva condició de propietari de la masia Can F, per tal que s’hi podés empadronar la senyora MLL. També demana còpia del certificat de convivència emès per l’Alcaldia a nom de la senyora MLL”. 3. El 16 de febrer de 2017 l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries notifica a la persona reclamant l’acord de la seva Junta de Govern Local pel qual denega a la persona reclamant la sol·licitud citada a l’antecedent anterior. Aquesta denegació es fonamenta en les instruccions tècniques sobre actualització del padró municipal aprovades per la Resolució de 4 de juliol de 1997, conjunta de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del director general de Cooperació Territorial (i que haurien estat aportades per la Diputació de Girona, arrel de la consulta que hauria formulat l’Ajuntament sobre aquesta qüestió), segons les quals només es contempla l’accés a les dades padronals pels propis titulars, a més de les autoritats competents. En el seu peu de recursos la notificació assenyala que aquesta resolució municipal pot ser impugnada en via contenciosa administrativa o mitjançant recurs de reposició. 4. El 16 de juliol de 2017 la persona reclamant presenta la següent queixa al Síndic de Greuges: “a finals d’agost de 2016 va morir el meu pare EPP, resident al municipi de Sant Pau de Seguries. Dos mesos abans, aquest Ajuntament va donar d’alta en el padró a MLL, amb qui el meu pare tenia una relació afectiva, sense el consentiment exprés i per escrit del meu pare, que ja estava molt malalt i que mai havia tingut la voluntat d’empadronar aquesta senyora. Com a resultat de tot això, aquest empadronament va ser admès com a prova en un judici penal per condemnar-me com a usufructuari vitalici dels béns del meu pare i haver canviat els panys de la casa al morir i obligar-me a restituir-li en la seva possessió a la senyora MLL. He de fer constar que la senyora MLL des de mitjans de 2006 té un pis de propietat a Salou, ciutat on residia i treballava des de l’any 2000 fins al dia d’avui i on estava empadronada. Davant la meva petició de dades d’aquest empadronament no consentit i informació de l’empadronament històric relacionat amb l’habitatge del meu pare, l’Ajuntament m’ho nega per protecció de dades”. 5. El 21 de setembre de 2017 el Síndic de Greuges, en resposta a la queixa anterior, informa a la persona reclamant sobre les competències de la GAIP per resoldre en matèria d’accés a la informació pública. 6. La Reclamació presentada el 22 de gener de 2018 aporta la documentació de la que s’extreuen les dades anteriors, així com també una còpia simple d’una escriptura notarial on consta que la finca Can F hauria estat heretada pels fills del reclamant, a qui li correspondria l’usdefruit vitalici. 7. El 25 de gener de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 26 de gener de 2018, donat que la informació sol·licitada per la persona reclamant va ser denegada per l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries invocant la protecció de dades personals, i atès el previst per l’article 42 LTAIPBG, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i li sol·licita un informe sobre ella. Atès el previst pels apartats 8 i 9 de l’article 42 LTAIPBG, la GAIP notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre per aquest motiu. 9. El 23 de febrer de 2018 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou que “la normativa de protecció de dades no impedeix comunicar la informació sol·licitada (certificat d’empadronament de l’afectada i autorització d’empadronament), atès que el reclamant és familiar, hereu i usufructuari de l’anterior propietari, que pot concórrer un interès directe en confirmar l’empadronament i la corresponent autorització i que no sembla que la comunicació d’informació hagi de comportar un perjudici significatiu pel dret a la protecció de dades de l’afectada”. Aquesta conclusió es fonamenta principalment en les consideracions següents: En primer lloc, en l’anàlisi de la regulació del padró municipal d’habitants feta per la legislació de règim local, articles 16 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), 40 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) i 53 del Reglament de població i demarcació de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 1690/1986, d’11 de juliol (RPDTEL) i la Resolució de 30 de gener de 2015, del President de l’Institut Nacional d’Estadística i del director general de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal. Infereix d’aquesta normativa les valoracions següents: - Que el padró municipal d’habitants és un registre administratiu, l’accés al qual s’ha de regir per la legislació de transparència. - Donat que el padró té una regulació específica, i vist el que estableix la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, l’accés a les seves dades es regeix preferentment per la seva normativa específica, i subsidiàriament per l’LTAIPBG. - L’article 40 TRLMRLC estableix la confidencialitat de les dades del padró. La legislació de règim local no preveu, amb caràcter general, l’accés a dades del padró d’altres persones físiques per part d’un particular, però tampoc no descarta que aquest accés pugui ser possible en determinats supòsits, si es compt a amb l’autorització de la persona afectada o amb una autorització legal suficient. En segon lloc, en el règim d’accés a la informació pública establert per l’LTAIPBG, segons l’article 24.2 del qual les dades del padró, en tant que dades personals no especialment protegides, es poden divulgar prèvia ponderació raonada entre l’interès públic de la divulgació i els drets de les terceres persones afectades. A més, també cal tenir en compte el previst per l’article 22.1 LTAIPBG, segons el qual els límits al dret d’accés a la informació pública han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés. En tercer lloc, en la posició jurídica que ostenta la persona reclamant (és hereu i usufructuari de l’anterior propietari de la casa on s’ha fet l’empadronament demanat i el seu pare, que és mort, hauria d’haver-lo autoritzat) i en l’interès que poden tenir per a ell les dades sol·licitades, que li podrien resultar necessàries per emprendre accions legals per a la defensa dels seus drets i interessos. En definitiva, l’existència o no de l’empadronament i si es va fer correctament o no són dades que poden ser rellevants pels drets i interessos de la persona reclamant. En quart lloc, en la consideració que l’accés sol·licitat a penes té afectació en les dades personals de la tercera persona afectada. Per una banda, perquè consta a la documentació aportada per la persona reclamant que coneix perfectament les seves dades identificatives i fins i tot la relació que tenia amb el seu pare. Per una altra, perquè també es pot deduir de l’expedient que la mateixa persona afectada va fer pública la documentació relativa al seu empadronament, al aportar-la com a prova en un judici. En tot cas, l’informe recalca la importància del tràmit de trasllat de l’expedient a la persona afectada, a fi que tingui l’oportunitat de formular les al·legacions que consideri pertinents per posar de manifest alguna circumstància concreta que pugui justificar la limitació de l’accés sol·licitat. 10. El 27 de febrer de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries, que formula les consideracions següents: En primer lloc, cita l’article 8.1 i 2 de la Resolució de 30 de gener de 2015, d’instruccions tècniques per a la gestió del padró, segons el qual, a part de l’accés limitat reconegut per l’article 16 LRBRL a favor de les administracions públiques, l’accés a les dades padronals es regeix per l’article 11 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). En segon lloc, qüestiona la competència de l’APDCAT per emetre el dictamen indicat a l’antecedent anterior. Es refereix, a aquests efectes, a l’article 1 de la Llei 32/2010, d’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, segons el qual aquesta Autoritat “és l’organisme independent que té per objecte garantir, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, els drets a la protecció de dades personals i d’accés a la informació que hi està vinculada”. En relació amb aquest precepte, apunta que la regulació del padró és per legislació bàsica, de manera que no hi tindria competències la Generalitat i, en conseqüència, tampoc l’APDCAT. Per tant, creu que qui hauria d’haver emès l’informe preceptiu per a aquest procediment és l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, si bé expressa la seva voluntat de respectar l’opció presa per la GAIP. En tercer lloc, considera que, d’acord amb posicionaments de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i amb jurisprudència, que cita, la cessió de dades del padró només seria admissible, amb caràcter restrictiu, a administracions públiques que les necessitin per a l’exercici de les seves competències i, per a la resta de casos, s’hauria de regir per l’LOPD. En quart lloc, i en relació amb les consideracions de l’informe de l’APDCAT sobre les finalitats de l’accés sol·licitat i sobre si la persona afectada per ell hauria fet públiques voluntàriament les dades del seu empadronament en el marc d’un procés judicial, manifesta que l’aportació de les dades sol·licitades a un procediment judicial es fa sota la supervisió del jutge i no pressuposa autorització per lliurar-les a terceres persones i que si les finalitats de la sol·licitud són les d’exercir accions jurídiques, llavors l’interessat hauria de demanar-les al jutge i que l’Administració no té perquè fer valoracions subjectives de les finalitats personals de qui sol·licita informació. Finalment, creu que les conclusions de l’informe de l’APDCAT trenquen l’esquema de funcionament de l’accés al padró d’habitants i obren una via molt perillosa, que podria arribar a l’accés lliure a dades personals protegides. Davant d’això, considera que l’esquema d’accés al Padró ha de ser el que resulta de la Resolució de 30 de gener de 2015, d’instruccions tècniques per a la gestió del padró, que el limita al propi interessat, a les autoritats (amb criteri restrictiu i en l’àmbit de les seves competències) i als jutges i tribunals. Per tot plegat, reitera el seu criteri que no procedeix donar l’accés sol·licitat. 11. El 29 de març de 2018 la GAIP rep un escrit de la representant de la persona titular de la dades padronals objecte d'aquesta Reclamació, que manifesta la seva oposició a què les seves dades siguin lliurades a la persona reclamant i considera correcta la protecció exercida per l'Ajuntament de Sant Pau de Seguries. Aquest escrit no assenyala cap possible perjudici que podria ocasionar l'accés sol·licitat, ni argumenta els motius de la seva oposició. Fonaments jurídics 1. Determinació de la informació pública sol·licitada Segons la sol·licitud d’informació referida a l’antecedent 2, la informació demanada per la persona reclamant és la següent: - El certificat d’empadronament històric del pare de la persona reclamant des de la seva incorporació al municipi de Sant Pau de Seguries. - El certificat d’empadronament històric de les altres persones empadronades en el domicili del pare de la persona reclamant (masia Can F del barri de La Ral), fins al moment de la seva mort. - Còpia dels expedients relatius a les inscripcions padronals anteriors, si n’hi ha. En tot cas, còpia de l’autorització del pare de la persona reclamant perquè la senyora MLL es podés empadronar al seu domicili. - Còpia del certificat de convivència emès per l’Alcaldia a nom de la senyora MLL. Es tracta en tots els casos, sens dubte, d’informació pública, en el sentit que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG (informació en poder de l’Administració, bé sigui perquè l’ha elaborada, o bé perquè l’ha obtinguda en exercici de les seves funcions) i en conseqüència se li ha de donar accés, llevat que hi concorri algun límit legal que hagi de prevaldre. Els límits invocats per denegar l’accés són els que deriven de la legislació de protecció de dades personals, en relació amb la regulació de l’accés al Padró municipal d’habitants. Es valora tot seguit fins a quin punt la regulació del padró municipal d’habitants i aquests límits poden ser impeditius de l’accés sol·licitat. 2. Regulació de les accés a les dades del padró Els articles 15, 16 i 17 LRBRL estableixen la regulació bàsica del padró municipal d’habitants, que és definit com un registre administratiu, en el que han de constar per a cada persona inscrita les dades següents: nom i cognoms, sexe, domicili, nacionalitat, lloc i data de naixement, número de document d’identitat, certificació escolar o titulació acadèmica i altres dades necessàries per elaborar el cens electoral. En relació amb el règim d’accés a les dades del padró, l’única previsió que contenen aquests preceptes és la de l’article 16.3: “Los datos del Padrón Municipal se cederán a otras Administraciones públicas que lo soliciten sin consentimiento previo al afectado solamente cuando les sean necesarios para el ejercicio de sus respectivas competencias, y exclusivamente para asuntos en los que la residencia o el domicilio sean datos relevantes. También pueden servir para elaborar estadísticas oficiales sometidas al secreto estadístico, en los términos previstos en la Ley 12/1989, de 9 de mayo, de la Función Estadística Pública y en las leyes de estadística de las comunidades autónomas con competencia en la materia”. Cal deduir d’aquest precepte l’existència d’una restricció d’accés a les dades padronals per part d’altres administracions públiques, si bé no s’adverteix la formulació de cap restricció que afecti l’eventual accés per part de terceres persones privades, que és el cas objecte d’aquesta resolució. Els articles 39 a 42 TRLMRLC adapten i desenvolupen per a Catalunya els preceptes bàsics que s’acaben de citar. Els apartats 2 i 3 de l’article 40 TRLMRLC regulen en els següents termes l’accés a les dades del padró: “ 40.2 Les dades que consten en el padró municipal són confidencials. L'accés a aquestes dades es regeix per les normes que regulen l'accés administratiu dels ciutadans als arxius i als registres públics i per la Llei 5/2002, del 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. 40.3 Sens perjudici del que disposa l'apartat 2 i sense que calgui el consentiment de la persona interessada, les dades del padró poden ésser comunicades a altres administracions públiques que ho sol·licitin, quan siguin necessàries per a exercir les competències respectives, i exclusivament per als assumptes en què sigui rellevant conèixer la residència o el domicili”. En definitiva, el que fa aquest precepte és remetre l’accés ordinari a les dades padronals al règim establert per la normativa reguladora de l’accés de la ciutadania als arxius i registres públics i per la legislació de protecció de dades personals, sens perjudici del que, amb més intensitat poden exercir les administracions públiques en determinades circumstàncies. En termes similars als que s’acaben d’indicar, l’article 53 del RPDTEL autoritza la cessió de dades padronals, en determinades condicions, a altres administracions públiques, i estableix expressament que, fora d’aquests casos, les dades del padró són confidencials, i l’accés a elles s’ha de regir per l’LOPD i per la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Així mateix, l’apartat 8.2 de la Resolució de 30 de gener de 2015 del President de l' Institut Nacional d’Estadística i del director general de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals reitera amb un relat més detallat el règim jurídic de les disposicions citades als paràgrafs anteriors: fora dels casos d'accés restringit a les dades padronals per part de les Administracions públiques (i que constitueix el règim especial d'accés regulat per la legislació de règim local), les terceres persones diferents a la que és titular de les dades només hi poden accedir de conformitat amb la legislació de protecció de dades personals. En el cas objecte d'aquesta resolució qui vol accedir a les dades padronals és una tercera persona privada, diferent de la titular. Per tant, no se li aplica la legislació de règim local (que el que regula és l'accés de les administracions públiques), sinó la de protecció de dades personals i la de procediment administratiu (tal com ho estableix l'article 40 TRLMRLC, citat més amunt), a les que cal afegir la de transparència (que és posterior a la promulgació de les anteriors referències normatives i que substitueix i modifica la tradicional de procediment administratiu reguladora de l'accés als arxius i registres administratius), com bé apunta l'informe de l'APDCAT citat a l'antecedent 9. D'acord amb els preceptes citats al primer paràgraf d'aquest fonament jurídic, les inscripcions al padró d'habitants no contenen dades especialment protegides. Per tant, l'accés a elles per part de terceres persones es regeix per l'article 11 LOPD i pel 24.2 LTAIPBG. L’article 11 LOPD estableix que les dades personals només poden ser comunicades a terceres persones si es compta amb el consentiment de la persona afectada o amb una autorització legal. L’article 24.2 LTAIPBG, per la seva banda, proporciona aquesta autorització legal requerida per l’LOPD, ja que estableix que si les dades personals demanades no són les especialment protegides de l’article 23 de la mateixa Llei, s’hi pot donar accés, prèvia ponderació dels interessos en joc (l’interès públic en la divulgació i els interessos de les persones afectades). En aquest cas, l’interès públic en joc és el general del control social de les actuacions administratives, que tindria per objecte verificar la correcta emissió dels documents necessaris per l’empadronament de la persona afectada per la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. Els interessos privats en joc són els de la persona reclamant i els de l’empadronada a la masia dels seus fills i representats. Els interessos representats per la persona reclamant estan directament vinculats amb els drets possessoris de la propietat dels seus fills, que semblen ser pertorbats per l’empadronament a la seva propietat de la persona afectada per la Reclamació. Aquesta darrera, per la seva banda, s’oposa a l’accés demanat, sense justificar la seva oposició en cap argument o consideració relatius als perjudicis que se li podria ocasionar amb ella. Així mateix, cal tenir en compte que l’accés sol·licitat probablement causaria un dany només ínfim en la persona afectada, des del punt de vista del seu dret a la protecció de la seves dades personals, ja que la identitat és perfectament coneguda per la persona reclamant, que també coneix la dada del seu empadronament a l’habitatge la propietat del qual representa. A la vista de les anteriors consideracions, sembla evident la major consistència dels interessos favorables a l’accés a la informació sol·licitada, conclusió en la que també coincideix l’informe emès per l’APDCAT en el marc d’aquest procediment, com posa de manifest l’antecedent 9. Per tant, cal resoldre favorablement a l’estimació d’aquesta Reclamació. 3. Validesa de l’informe de l’APDCAT L’antecedent 10 posa de manifest que l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries qüestiona la competència de l’APDCAT per emetre l’informe aportat a aquest procediment, ja que considera que la legislació catalana de protecció de dades limita les funcions d’aquest organisme a les matèries de la competència de la Generalitat, que no inclourien la regulació del padró municipal d’habitants. Sense necessitat d’entrar a valorar fins a quin punt aquesta conclusió és ajustada a dret, cal assenyalar que la competència de l’APDCAT per emetre aquesta mena d’informes li ve atribuïda per l’article 42.8 LTAIPBG per a qualsevol Reclamació plantejada davant de la GAIP que pugui afectar dades personals. Per tant, no hi ha base per qüestionar, per raons de competència, la validesa i la procedència de l’informe de l’APDCAT en aquest procediment. 4. Demora en el lliurament de la informació sol·licitada L’article 34.3 LTAIPBG estableix que “si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”. Així mateix, l’article 47.2 RGAIP fa extensiva aquesta mateixa cautela a les resolucions de la GAIP. Atès que en aquest cas la persona titular de les dades demanades ha manifestat la seva oposició a l’accés sol·licitat, cal demorar els efectes de l’estimació d’aquesta Reclamació fins a la seva fermesa, de conformitat amb el previst per les disposicions citades al paràgraf anterior. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG) . L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’abril de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 15/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent: 1.1. El certificat d’empadronament històric del pare de la persona reclamant des de la seva incorporació al municipi de Sant Pau de Seguries. 1.2. El certificat d’empadronament històric de les altres persones empadronades en el domicili del pare de la persona reclamant (masia Can F del barri de La Ral), fins al moment de la seva mort. 1.3. Còpia dels expedients relatius a les inscripcions padronals anteriors, si n’hi ha. En tot cas, còpia de l’autorització del pare de la persona reclamant perquè la senyora MLL es podés empadronar al seu domicili. 1.4. Còpia del certificat de convivència emès per l’Alcaldia a nom de la senyora MLL. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries que lliuri a la persona reclamant la informació estimada per l’apartat 1 dins del termini comprès entre els dos mesos i deu dies i els tres mesos, a comptar des de la data de recepció d’aquesta Resolució per les parts i per la seny ora MLL, llevat que sigui impugnada en via contenciosa administrativa i es demani i s’obtingui una mesura judicial cautelar de suspensió. A aquests efectes, s’entén que l’Ajuntament de Sant Pau de Seguries ha de lliurar la informació dins del termini fixat per aquest apartat tret que la senyora MLL li notifiqui la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució, amb sol·licitud de mesures cautelars de suspensió, dins del termini de dos mesos i deu dies de la seva notificació. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 15/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP i la seva notificació a les parts i a la senyora MLL, atesa la seva condició de tercera persona afectada. Barcelona, 5 d’abril de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar - ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.