Solicitud de normativa aplicada a un proceso de selección de personal y desestimación por consulta jurídica

Resolució 68/2017, de 22 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 15/2017 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Informació reclamada: Normativa aplicada a la convocatòria d’un procés de selecció de personal. Sentit de la Resolució: Desestimació. Resum: Satisfer la sol·licitud d’informació pública requeriria una tasca interpretativa pròpia d’un informe jurídic o dictamen, i per tant incorreria en la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds de l’article 29.2 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Empleats públics. Informes i dictàmens. Inadmissibilitat. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 15 de gener de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 15/2017, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada tot seguit. La persona reclamant no vol seguir el procediment de mediació. 2. El 2 de desembre de 2016 la persona reclamant va demanar a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat la informació següent: quina va ser la normativa legal vigent en el seu moment que va permetre seleccionar mitjançant concurs la provisió de dues places de l’escala d’Administració general convocada el 22 de desembre de 1992 (i, segons manifesta la persona reclamant, publicada al BOE número 306) i que havien estat creades per una modificació de la plantilla municipal publicada al BOP de Barcelona número 208, de data 30 d’agost de 1991. 3. El 23 de desembre de 2016 el Regidor de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat resol la sol·licitud anterior mitjançant el Decret AP28161739. Manifesta que el cap de la unitat responsable de la informació el 22 de desembre de 2016 hauria informat desfavorablement al lliurament de la informació sol·licitada, per concórrer la causa d’inadmissió de l’article 29.2 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG): que les sol·licituds formulin una consulta jurídica. En conseqüència, el Decret citat resol la inadmissió de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent anterior. 4. El 15 de gener de 2017 la persona reclamant motiva aquesta Reclamació en el fet que la seva sol·licitud d’informació hauria estat denegada i justifica el seu interès en l’obtenció de la informació reclamada en la consideració que les actuacions administratives han de tenir la corresponent cobertura legal, que ha de ser la vigent en el moment de dictar-les, i que al tractar- se de dos llocs de treball de l’escala general, vol saber la justificació d’haver seguit el sistema de selecció de concurs. 5. El 27 de gener la GAIP demana a l’Ajuntament la tramesa, per a dins d’un termini de 10 dies, d’un informi que expressi el posicionament municipal sobre la Reclamació i de la còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació. 6. El 14 de febrer la GAIP rep l’informe municipal indicat a l’antecedent anterior. Manifesta que l’objecte de la sol·licitud és una consulta jurídica i que la informació relativa als preceptes legals que fonamentaven els anuncis i resolucions indicats per la sol·licitud d’informació ja varen ser facilitats pel mateix Ajuntament en resposta a sol·licituds prèvies d’informació pública presentades per la mateixa persona reclamant. En conseqüència, reitera que concorre la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.2 LTAIPBG. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la sol·licitud d’informació La persona reclamant demana quina era la normativa legal vigent en el seu moment que va permetre fer la selecció pel sistema de concurs, tractant-se com es tractava de cobrir dos llocs de treball de l’escala general; plantejada la sol·licitud en aquests termes, el que demana la sol·licitud és que l’Ajuntament justifiqui en l’ordenament vigent aleshores el fet d’haver seguit el procediment del concurs per a la selecció de dos empleats de l’escala general. L’Ajuntament afirma que la resposta relativa a la normativa aplicada en aquell procés de selecció era inclosa a les convocatòries i anuncis corresponents, que invocarien la normativa en que s’emparaven, i que la justificació sobre si el procediment de selecció escollit era o no el que procedia comporta la necessitat de resoldre una consulta jurídica, el que constitueix una causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud. Certament, una cosa és indicar o fer referència a les normes en les que s’emparen les actuacions administratives (en aquest cas, tal com indica l’informe municipal, aquesta informació constaria a les convocatòries i anuncis corresponents i ja hauria estat lliurada a la mateixa persona reclamant com a resultat de sol·licituds anteriors d’informació pública), i una de diferent raonar o justificar que la normativa citada (i, en general, el dret vigent en aquell moment) permet fer ús d’un procediment especial, com segurament seria el cas del concurs aplicat a la selecció de personal per a l’escala general. Aquesta justificació de la procedència del concurs requereix una tasca interpretativa pròpia d’una consulta jurídica o d’un informe o dictamen, el que constitueix la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública prevista per l’article 29.2 LTAIPBG. En conseqüència, l’Ajuntament aprecia correctament la concurrència de la citada causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud d’informació, de manera que la persona reclamant no té dret a obtenir la informació demanada en aquest procediment, motiu pel qual procedeix desestimar aquesta Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2017, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 15/2017 perquè l’Ajuntament va inadmetre correctament la sol·licitud d’informació pública de la que deriva. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 15/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 22 de febrer de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.