Solicitud de facturas de entidades y notaría al Ayuntamiento de Torredembarra y resultado por pérdida de objeto

Resolució 109/2019, de 28 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 14/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Torredembarra Informació reclamada: Factures de diverses entitats i de la notaria. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració ha estimat el dret de la persona reclamant a accedir a la informació reclamada, en el marc d’aquest procediment de reclamació, fet que suposa la pèrdua d’objecte d’aquest procediment, ja que s’ esvaeix la discrepància jurídica que justificava el pronunciament de la GAIP. La persona reclamant pot comunicar a la GAIP, si escau, qualsevol incidència que es produeixi en el lliurament material de la informació estimada que perjudiqui els seus drets. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Factures. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 14/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Torredembarra, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de desembre de 2018, la persona reclamant presenta la següent sol·licitud: “Còpia de les factures des de l’any 2014 de les següents entitats: Colla Castellera Nois de la Torre, La Vígilia, bèstia de foc, Ball de Serrallonga de Torredembarra, Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra i Diables de Torredembarra. Còpia de les factures des de l’any 2015 de: de la notaria de Torredembarra”. 3. La Reclamació presentada el 13 de gener de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 17 de gener de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni la documentació aportada en la presentació de la Reclamació atès que no aporta la còpia de la sol·licitud d’informació registrada que és objecte de la Reclamació, amb la finalitat de poder efectuar la comprovació dels requisits d’admissibilitat. 5. El 23 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torredembarra i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 5 de febrer de 2019 l’Ajuntament de Torredembarra fa arribar a la GAIP el Decret 252 del dia 1 de febrer de 2019 el qual resol estimar la sol·licitud d’accés indicada a l’antecedent segon. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament reclamat ha estimat el dret de la persona reclamant a accedir a la informació reclamada. Aquest fet comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, ja que s’ha esvaït la discrepància jurídica que justificava el procediment i esdevé procedent finalitzar-lo sense necessitat de formular cap altre pronunciament. La persona reclamant pot comunicar a la GAIP, si escau, qualsevol incidència que es produeixi en el lliurament material de la informació estimada que perjudiqui els seus drets. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de febrer de 2019 , resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 14/2019 per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, en haver estimat extemporàniament l’Administració el dret d’accés. 2. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP, com a incident d’execució, qualsevol incidència que es produeixi en el lliurament material de la informació que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per substitució Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.