Se solicitó al Ayuntamiento de Collbató el expediente completo del proceso selectivo para Jefe de la Guardia Municipal. El reclamante alegó posibles irregularidades y plagios. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, permitiendo el acceso presencial al proyecto del candidato seleccionado, pero deniega el acceso a títulos académicos y proyectos de candidatos no seleccionados.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a documentos de formación académica y permisos de conducir se desestima ya que, al no ser el reclamante parte interesada en el proceso, prevalece la expectativa de privacidad de los afectados.
2
Se considera que las sospechas de irregularidades deben canalizarse a través de la Oficina Antifrau de Catalunya, órgano competente para recaudar la información necesaria para su investigación.
3
El acceso a la memoria del proyecto del candidato seleccionado se estima basándose en el interés público de conocer cómo se toman las decisiones en una potestad reglada de provisión de puestos.
4
Para proteger la propiedad intelectual del proyecto del seleccionado, el acceso se limitará a una consulta presencial sin posibilidad de realizar copias tecnológicas, salvo consentimiento del autor.
5
Se deniega el acceso a los proyectos de los candidatos no seleccionados al no existir una necesidad justificada de verificar mala praxis que prevalezca sobre el derecho privado de propiedad intelectual.
Texto completo
Resolució 554/2024, de 2 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 13/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Collbató
Informació reclamada: Expedient complert del procés selectiu a cap de la Guàrdia municipal.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial, desestimació parcial i estimació parcial
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat parcialment la
informació que té en disposició a la persona reclamant. Pel que fa a la informació pública no lliurada, i
tenint en compte que la persona reclamant no és interessat en l’expedient i, tenint en compte
l’existència de dades de caràcter personal, aquesta Comissió considera que, pel que fa a la formació
acadèmica i permís de conducció, no sembla justificat l’accés al contingut concret de documents de
formació acadèmica o professional perquè podria comportar un perjudici per a les persones afectades
que haurien participat en un procediment de selecció, amb unes expectatives de privacitat respecte
del contingut de la documentació acadèmica i professional. Si la persona reclamant considera que hi
hagut indicis d’irregularitats o males praxis en el procediment existeixen mecanismes de denúncia
mitjançant l’Oficina Antifrau de Catalunya i que, en qualsevol cas, aquesta serà l’encarregada de
recaptar la informació que consideri pertinent per a la seva investigació i, si escau, resolució. Pel que
fa als projectes presentats pels aspirants en la convocatòria, sobre els que hi ha, segons el reclamant,
sospites de plagi, aquesta Comissió entén que el desenvolupament d’aquestes memòries/projectes
afecten els drets de propietat intel·lectual i per tant, en aplicació de l’article 21.1.g) LTAIPBG,
s’hagués hagut d’invocar en el moment de la resolució de la SAIP o en la comunicació substitutòria.
Per atendre l'interès públic manifestat i complir les finalitats de la de transparència establertes a
l’article 1.2 de l’LTAIPBG aquesta Comissió considera que és pertinent donar accés a la memòria del
projecte presentat per la persona candidata seleccionada amb el benentès que, per protegir el dret de
propietat intel·lectual que se’n pugui derivar, aquest dret d’accés es realitzarà de forma presencial i
garantint que no se’n pugui realitzar còpies per qualsevol mitjà tecnològic a l’abast en aplicació de
l’article 36.2.f) en el cas que, un cop fet el trasllat previ per part de l’Ajuntament al tercer afectat, no
n’hagi obtingut l’autorització raonada. Pel que fa als treballs/projectes presentats es considera que
només en el cas que s’obtingui la deguda autorització dels afectats es podrà atendre el dret d’accés
entenent que, al no ser els candidats seleccionats, no resulta necessari verificar, comprovar i
constatar una possible mala praxis que justifiqui ponderar a favor l’interès públic per davant d’un dret
privat com és el de la propietat intel·lectual.
Paraules clau: Ajuntaments. Recursos humans. Processos de selecció. Provisions. Vigilants
municipals. Límits. TAAD. Reclamació contra silenci. Dades personals. Drets privats. Trasllats.
Propietat intel·lectual. Reclamació contra silencia. Mediació. Pèrdua parcial. Desestimació parcial.
Estimació parcial.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 3 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 13/2024 presentada per una persona física
contra l’Ajuntament de Collbató, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta de l’Administració i justifica la seva
petició “Per a la seva revisió i comprovació per tal de comprovar que no existeixin irregularitats o
possibles delictes en l’adjudicació de la plaça a l’aspirant nomenat” i afegeix que “es sol·licita per
tal de ser facilitada a l’Oficina Antifrau de Catalunya amb expedient actuacions de versemblança
294/2023 obert i acceptat per aquesta oficina al maig de 2023”.
El 28 de novembre de 2023 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) demanant: “Expediente completo del Proceso de selección de Cap de
la Guàrdia Municipal de Collbató, dado que una vez revisado el expediente de comisión de
servicios de técnico de RRHH se han observado evidentes irregularidades en dicho acto
administrativo, se procederá a revisar la totalidad del Expediente del Proceso de seleción que
solicito, Expediente de selección de Cap de la Guàrdia Municipal de Collbató. "Denominació: Cap
de vigilants municipals, amb convocatòria aprobada el dia 8 de novembre de 2021 a la Junta de
Govern. - Cuando Pido Expediente completo, pido la totalidad de la documentación, es decir,
méritos presentados por los aspirantes, proyectos, entrevistas las cuales tengo conocimiento de
su existencia y que fueron grabadas, aunque no fueran estipuladas en las bases específicas de
dicho proceso selectivo, etc.”.
El 15 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva, la identificació
de les terceres persones que resultin afectades per l’accés si n’hi ha i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 20 de febrer la GAIP reitera la petició d’informe a l’Ajuntament.
El 22 de febrer la GAIP la GAIP sol·licita a l’APDCAT l’informe previst en l’article 42.8 de
l’LTAIPBG i comunica l’ampliació de termini per resoldre a la persona reclamant i a l’Ajuntament.
El 26 de febrer es rep l’informe de l’Ajuntament que diu “Per mitjà d’informe tècnic, CSV
e260c36a-77fd-40df-a159-eae6934XXX, notificat al XXXXX, el següent 23 de febrer de 2024, es
va donar resposta a la petició formulada i es va procedir a facilitar la informació sol·licitada als
efectes escaients”. I conclou: “Es proposa donar per finalitzada la reclamació formulada davant la
Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) pel XXXXX atès que el 23
de febrer de 2024 l’Ajuntament de Collbató va donar resposta a la seva petició, així com li va ser
facilitada la informació sol·licitada escaient, de conformitat amb l’informe tècnic, CSV e260c36a-
77fd-40df-a159-eae6934XXX”.
Aquesta Comissió ha accedit al contingut de l’informe del que es desprèn que:
8.1 L’Ajuntament considera que hi ha falta de concreció en la formulació i aquest fet dificulta
conèixer la informació a la qual es demana accedir i la valoració casuística dels límits que puguin
afectar l’accés.
8.2 En relació als aspectes que sí identifica (mèrits, projectes i entrevistes) l’Ajuntament considera
que “accedir a tots els exàmens, teòric o tipus test i pràctic, realitzats per cada aspirant i la seva
correcció, lluny de ser informació subjecta al règim de transparència o publicitat activa establert
als articles 8 i 9 LTAIPBG, com afirma la part reclamant, és informació personal clarament
afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals i que suposa una ingerència molt més
directa i lesiva de la privacitat dels aspirants que la sola difusió de la nota assolida (Resolució
GAIP0193/2023, de 2 de març) ja que dins d’aquests procediments consten o poden constar-hi
dades de caràcter personal de totes les persones candidates que hi han participat, dades que no
són merament identificatives i que són objecte d’especial protecció (art. 23 de la LTAIPBG).
8.3 Informa que la persona reclamant no és aspirant al procés, “per tant, no opera l’excepció legal
al consentiment dels interessats ni tampoc l’interessat ostenta un especial dret a la informació
com podria ser un sindicat (Resolució GAIP 0193/2023, de 2 de març)”.
8.4 I referenciant la mateixa Resolució diu: “el fet que la informació es doni prèvia eliminació del
nom de l’aspirant autor de l’examen no permet esquivar l’aplicació de límit relatiu a la protecció de
dades personals, ja que resultaria fàcilment identificable, vist que són poques les persones que hi
concorren, totes conegudes en l’entorn, ja que es tracta d’un procés de provisió de llocs de
treball, i que, sent accessibles les actes de valoració, seria senzill identificar els autors dels
exàmens a partir de llur puntuació i l’anonimització esdevindria ineficaç”.
8.5 Pel que fa als motius adduïts per la persona reclamant, observança d’irregularitats, “sense
més concreció al respecte no poden considerar-se suficients als efectes de justificar la prevalença
del dret d’accés”.
8.6 Afegeix que “al procés de provisió s’hi van presentar tres persones candidates, resultant les
tres admeses. Una vegada exposats els projectes, tal com es detalla a l’acta, del tribunal
qualificador que consta a l’expedient, només una persona supera la puntuació mínima de 10
punts per superar aquesta fase, i les altres persones candidates queden, per tant, eliminades del
procés, no fent falta sumar els mèrits perquè en cap cas variaria el resultat del procés.
Per tant, ni els mèrits ni les hipotètiques entrevistes a què fa referència la persona reclamant, han
estat un element tingut en compte en el procés, de manera que no resulta proporcionat que el
reclamant tingui accés als mèrits.
Pel que fa als projectes presentats per les persones aspirants, és a dir, els senyors xxx, xxx i xxx
és d’aplicació l’article 31.1 de la LTAIPBG, tal com s’ha exposat, de manera que la persona
reclamant hi podria tenir accés”.
8.7 “Respecte a la restant documentació relativa del procés, aquesta es troba degudament
publicada i, en tot cas, l’ajuntament es troba a disposició de qualsevol persona per facilitar la que
concretament sol·liciti, en els termes indicats en el present informe”.
El 27 de febrer la GAIP tramet aquesta informació a la persona reclamant amb l’advertiment que
si en el termini de 5 dies hàbils no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la
SAIP, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
El 27 de febrer la GAIP comunica a l’APDCAT que es deixi sense efecte la petició d’informe.
El 28 de febrer la persona reclamant presenta al·legacions en les que s’indica que “l'Ajuntament
de Collbató han facilitat informació parcialment, falta documentació del aspirant XXXXX. Falta
certificat de formació acadèmica, permís conducció. D'altra banda no faciliten els arxius dels
projectes presentats, els quals han de ser estudiats per comprovar que no hagin estat plagiats”.
Adjunta decret d’Alcaldia 2021/2854 de l’Ajuntament de Collbató de l’aprovació de la llista
provisional d’aspirants, designació dels membres del Tribunal Qualificador i publicació a l’e-
Tauler.
El 4 de març de 2024 la GAIP trasllada les al·legacions descrites a l’Ajuntament de Collbató i se li
demana que en un termini de 5 dies ens faci arribar el seu posicionament.
El 5 de març es comunica a l’APDCAT la necessitat de l’informe requerit per resoldre sobre el
fons de la Reclamació que, a conseqüència d'una errada de gestió i valoració de l'expedient,
s’havia deixat sense efecte (antecedent 10) i se li tramet l'informe rebut per l'Ajuntament de
Collbató el 26 de febrer.
El 14 de març l’Ajuntament de Collbató trasllada informe del tècnic de RRHH que diu: “es reitera
en la resposta donada, ja que la persona sol·licitant no és aspirant al procés, per tant, no opera
l’excepció legal al consentiment dels interessats ni tampoc l’interessat ostenta un especial dret a
la informació com podria ser un sindicat (Resolució GAIP 0193/2023, de 2 de març).
El 21 de març la GAIP trasllada les al·legacions i el posicionament de l’Ajuntament a l’APDCAT
per a tenir-los en consideració, si escau.
El 22 d’abril, l’APDCAT trasllada l’informe a la GAIP que conclou: “Prenent en consideració les
circumstàncies que concorren en el cas particular, d’acord amb la normativa de protecció de
dades i a efectes de la ponderació exigible, no resultaria prou justificat l’accés de la persona
reclamant a la informació objecte de la reclamació, relacionada amb un procediment de selecció
de personal, en el qual la persona reclamant no hauria participat”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova
el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta
Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG
defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la
que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents 8 i 11 posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat parcialment a la
persona reclamant part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua parcial d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
3. Sobre la desestimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límits
D’acord amb l’article 2.b LTAIPBB la informació sol·licitada, relativa a un procés de selecció, és
informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en
compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG).
Cal remarcar que l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no
resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG). I per tant,
no és necessari cap concreció per valorar el dret d’accés a la informació pública com manifesta
l’Ajuntament. Tot i així, la persona reclamant ha justificat la seva petició (antecedent 1).
No podem oblidar que la Llei de transparència neix de la necessitat de donar eines als ciutadans
que els permeti conèixer, controlar i avaluar l’actuació de l’Administració, i en especial com es prenen
les decisions i quin ús es fan dels recursos públics. Així, i per garantir el principi de qualitat en
l’actuació de l’Administració pública és necessari demanar que l’actuació de les administracions sigui
clara i transparent, i que en tot moment es garanteixi el dret d’accés a la informació al ciutadà. La
finalitat, d’acord amb l’article 1.2 LTIAPBG, no és altra que establir “un sistema de relació entre les
persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de
l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació
pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la
gestió pública”.
Ara bé, també és cert, que el dret d’accés a la informació pública no és un dret absolut. Com ja hem
referit, la mateixa llei preveu un sèrie de límits que s’han d’aplicar de forma proporcional a l’objecte i la
finalitat de la protecció, ajustats a cada cas concret i atenent la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació (article 22).
En caràcter general, la Taula d’Avaluació i Accés Documental (TAAD 83, DOGC 8296) relativa als
expedient de provisió general de llocs de treball estableix un règim d’accés restringit, sense perjudici
d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament
identificatives ni de categories especials així com dades personals merament identificatives
relacionades amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’Administració.
Dit això, ens centrem en aquest punt a la informació pública que la persona reclamant al·lega no
haver rebut (documentació d’un dels aspirants, certificat de formació acadèmica, permís de
conducció).
Com a criteri general d’accés, la Taula d’Avaluació i Accés Documental (TAAD 16, DOGC 8296)
relativa al processos de selecció, estableix un accés restringit sense perjudici d’accés parcial perquè
majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives amb
l’organització, funcionament o activitat pública de l’Administració ni dades personals de categories
especials i ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives i dades personals
de categories especials.
Per la seva banda l’Ajuntament, fent referència a la Resolució 193/2023, de març de la GAIP, informa
de l’existència d’una “informació personal clarament afectada pel límit relatiu a la protecció de dades
personals”. Pel que fa aquest límit, hem de considerar informació personal tota aquella sobre una
persona física identificada o identificable, directament o indirectament, en particular mitjançant un
identificador, com per exemple un nom, un número d'identificació, dades de localització, un
identificador en línia o un o diversos elements propis de la identitat física, fisiològica, genètica,
psíquica, econòmica, cultural o social d'aquesta persona (article 4.1 del Reglament 2016/679, de 27
d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades
personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD).
D’acord amb l’article 4.2 RGPD “la consulta, la utilització, la comunicació per transmissió, difusió o
qualsevol altra forma d’habilitació d’accés, acarament o interconnexió, limitació, supressió o
destrucció”, són tractaments de dades personals sotmesos als principis i garanties de l’RGPD.
La mateixa norma disposa que tot tractament de dades personals ha de ser lícit, lleial i transparent en
relació amb l’interessat (article 5.1.a)) i, en aquest sentit, estableix un sistema de legitimació del
tractament de dades que es fonamenta en la necessitat de que concorri alguna de les bases
jurídiques establertes al seu article 6.1. En concret, l’apartat c) disposa que el tractament serà lícit si
“és necessari per complir una obligació legal aplicable al responsable del tractament”. Tal com es
desprèn de l’article 6.3 del RGPD i recull expressament l’article 8 de Llei orgànica 3/2018, de 5 de
desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), el tractament
de dades només podrà considerar-se fonamentat en aquestes bases jurídiques de l’article 6.1.c) de
l’RGPD quan així ho estableixi una norma amb rang de llei.
Per la seva part, l’article 86 de l’RGPD disposa que “los datos personales de documentos oficiales en
posesión de alguna autoridad pública o u organismo público o una entidad privada para la realización
de una misión en interés público podrán ser comunicados por dicha autoridad, organismo o entidad
de conformidad con el Derecho de la Unión o de los Estados miembros que se les aplique a fin de
conciliar el acceso del público a documentos oficiales con el derecho a la protección de los datos
personales en virtud del presente Reglamento”.
Tenint en compte que l’LTAIPBG té per objecte regular i garantir la transparència de l’activitat pública
i el dret d’accés a la informació pública i que reconeix aquest dret a totes les persones (article 18.1),
formin part o no en aquest cas del procés de selecció, i que les administracions públiques tenen
l'obligació de garantir el compliment d’aquest dret (article 19.2) d'acord amb el que estableix el títol III
de l’LTAIPBG, s'ha de concloure que el tractament o cessió de les dades personals dels quals
l'administració n’és responsable per atendre i satisfer el dret d'accés a la informació pública queda
legitimat si, d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s’ha d'estimar l'accés. Comptant
amb aquesta base jurídica legitimant (l’LTAIPBG), no resulta necessari el consentiment de les
persones afectades, excepte si es tracta de dades sensibles especialment protegides (article 23
LTAIPBG).
Així doncs, cal considerar que, si la documentació d’un dels aspirants a que fa referència el reclamant
és la relativa a valoracions psicotècniques o entrevistes, i que per tant, poden fer referència a
aspectes psicològics de les persones aspirants com són la valoració de l’autocontrol, l’estabilitat
emocional, l’autoconfiança o la resposta a l’adversitat, que impliquen una informació personal
especialment sensible o afectadora de la intimitat de les persones concernides, ja que pot generar un
perfil psicològic d’aquestes persones, aquesta Comissió considera que en aplicació de l’article 23
LTAIPBG s’ha de desestimar el dret d’accés si no es disposa d’aquest consentiment exprés.
Pel que fa a la formació acadèmica i permís de conducció, caldrà ponderar tenint en compte el que
estableix l’article 24.2 LTAIPBG que diu: “Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no
incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de
l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta
ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps
transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o
científica, i les garanties que s’ofereixin [.../...]”.
Tenint en compte que la persona reclamant no va participar en el procés de selecció, s’ha de tenir en
compte la finalitat manifesta de l’accés que, segons la persona reclamant, podria haver “evidentes
irregularidades” i aquesta sol·licitud té per objecte facilitar la informació a l’Oficina Antifrau de
Catalunya (OAC) en relació a un expedient obert, i del que es desconeix si té a veure amb el referit
procés de selecció.
Dit això, i tenint en compte que la persona reclamant no gaudeix d’un dret reforçat, no sembla que
l’accés al contingut concret de documents de formació acadèmica o professional (“certificat de
formació acadèmica” o “permís conducció” que esmenta el reclamant) pugui resultar justificat perquè
podria comportar un perjudici per a les persones afectades que haurien participat en un procediment
de selecció, amb unes expectatives de privacitat respecte del contingut de la documentació
acadèmica i professional. Dret que caldria considerar pel cas d’altres participants en el mateix procés,
però no per qualsevol ciutadà sense un interès directe en el procediment
Per tot això, i pel que fa a la documentació d’un dels aspirants relativa a la formació acadèmia i
permís de conducció aquesta Comissió considera que és procedent desestimar el dret d’accés a la
informació pública per tots els arguments esgrimits fins ara.
Afegir en darrer terme, que si la persona reclamant considera que hi hagut indicis d’irregularitats o
males praxis en el procediment existeixen mecanismes de denúncia mitjançant l’Oficina Antifrau de
Catalunya i que, en qualsevol cas, aquesta serà l’encarregada de recaptar la informació que consideri
pertinent per a la seva investigació i, si escau, resolució.
4. Sobre el dret d’accés parcial a la informació pública i límits
Pel que fa al dret d’accés als projectes presentats pels aspirants en la convocatòria, cal dir en primer
lloc que aquesta Comissió ha contactat amb l’Ajuntament perquè facilités les bases reguladores per a
la provisió, per concurs específic, del lloc de treball de cap de vigilants municipals per clarificar el
sentit dels “projectes presentats” ja que no estan publicades a la seu de transparència (article 9.1.e)
LTAIPBG).
En el punt quart de les bases de la convocatòria es diu: “Les instàncies aniran acompanyades de
currículum vitae amb la relació de mèrits al·legats per a la seva candidatura, i la memòria del projecte
que s’explica al punt següent, relatiu a la segona fase del procés”.
Aquesta segona fase va consistir en la presentació i defensa d’un projecte que les persones
candidates havien de presentar en format paper i en suport digital, amb una extensió d’entre 5 i 10
pàgines. El projecte de “Millora organitzativa del servei de Seguretat Ciutadana” s’havia de defensar
oralment davant dels/les membres de la comissió de valoració. Aquest projecte, de caràcter obligatori
i eliminatori, es valorava amb un màxim de 20 punts, excloent les persones que no arribessin a 10
punts. Els ítems a valorar i la puntuació eren:
- Anàlisis de les funcions del lloc de treball a proveir (3 punts)
- Capacitat d’identificar els punts crítics de la unitat operativa i fer una proposta de millora (3
punts)
- Visió organitzativa de la proposta (3 punts)
- Defensa i exposició oral del projecte (11 punts)
Respecte als projectes la persona reclamant considera que podrien haver estat objecte de plagi i
perquè aquest motiu demana que se li faciliti els arxius (s’entén de tots els candidats).
Tenint en compte que la convocatòria és per l’adscripció a un lloc de treball d’una persona que ja té la
condició d’empleat/da públic i pels ítems a considerar, queda palès que pel correcte desenvolupament
de la memòria del projecte es requereix d’un coneixement de l’entorn
Com ja és sabut, els procediments de selecció de personal es basen, d’acord amb la seva normativa
reguladora en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, transparència i publicitat. El Reial Decret
Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de
l’Empleat Públic (EBEP) (d’aplicació com estableix l’article 2.1.c) al personal funcionari i, en el que
sigui procedent, al personal laboral de les Entitats Locals), estableix aquests principis a l’article 55, on
es preveu que: “1. Tots els ciutadans tenen dret a l’accés a l’ocupació pública d’acord amb els
principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, i d’acord amb el que preveuen aquest Estatut i la
resta de l’ordenament jurídic. 2. Les administracions públiques, entitats i organismes a què es refereix
l’article 2 d’aquest Estatut han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant
procediments en què es garanteixin els principis constitucionals abans expressats [.../...]”.
La qüestió en aquest fonament, no és la informació relativa a la convocatòria ni al resultat del procés
de selecció, sinó el dret d’accés als projectes presentats pels candidats i sobre els que hi ha, segons
el reclamant, sospites de plagi. Respecte a aquests, el mateix Ajuntament entén que, en aplicació de
l’article 31.1 la persona reclamant hi podria tenir accés, sempre que, en atenció als drets o interessos
de tercers que es puguin veure afectats se’ls doni trasllat de la sol·licitud, i puguin presentar
al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”. L’Ajuntament no ha
justificat ni acreditat aquests interessos o drets, ni tampoc el trasllat als tercers.
A partir de la informació recavada, aquesta Comissió entén que el desenvolupament d’aquestes
memòries/projectes afecten els drets de propietat intel·lectual i per tant, en aplicació de l’article
21.1.g) LTAIPBG és un límit que s’hagués hagut d’invocar en el moment de la resolució de la SAIP o
en la comunicació substitutòria.
Posat en context totes aquestes qüestions, hem de considerar que l’interès públic manifest en l’accés
a aquesta informació ve marcat per la seva utilitat per conèixer com es prenen pels corresponents
òrgans administratius les decisions relatives a l’exercici d’una potestat reglada, com és el cas d’una
provisió d’un lloc de treball, potestat que, com ja hem referit, en cap cas són de caràcter discrecional.
Per tant, es fa necessari, en aquest cas concret, ponderar entre el dret d’accés a la informació pública
i els drets afectats en l’exercici d’aquest dret.
Així, i per atendre l'interès públic manifestat i complir les finalitats de la de transparència establertes a
l’article 1.2 de l’LTAIPBG aquesta Comissió considera que és pertinent donar accés a la memòria del
projecte presentat per la persona candidata seleccionada amb el benentès que, per protegir el dret de
propietat intel·lectual que se’n pugui derivar, aquest dret d’accés es realitzarà de forma presencial i
garantint que no se’n pugui realitzar còpies per qualsevol mitjà tecnològic a l’abast en aplicació de
l’article 36.2.f) en el cas que, un cop fet el trasllat previ per part de l’Ajuntament al tercer afectat, no
n’hagi obtingut l’autorització raonada. En cas d’obtenir dita autorització, es podrà lliurar en format
digital el projecte/memòria.
Pel que fa als treballs/projectes presentats per les altres dues persones aspirants, es considera que
només en el cas que s’obtingui la deguda autorització dels afectats es podrà atendre el dret d’accés
entenent que, al no ser els candidats seleccionats, no resulta necessari verificar, comprovar i
constatar una possible mala praxis que justifiqui ponderar a favor l’interès públic per davant d’un dret
privat com és el de la propietat intel·lectual.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre
de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora,
l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació
d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica
que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un
inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la
direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha
de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat
per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el
model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Provisió de
llocs de treball (codi 0059), sèrie Provisió de llocs de treball per concurs de mèrits i capacitats (1474).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2
maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de la Reclamació 13/2024 d’acord amb el fonament
jurídic 2.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 13/2024 pel que fa a la documentació d’un dels aspirants
(formació acadèmia i permís de conducció) d’acord amb les consideracions fetes en el fonament
jurídic 3.
3. Estimar parcialment la Reclamació 13/2024 pel que fa a la memòria/projecte de la persona
candidata seleccionada d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 4.
4. Trametre, juntament amb la notificació d’aquesta Resolució, l’informe emès per l’APDCAT a les
parts per al seu coneixement.
5. Requerir a l’Ajuntament de Collbató que faciliti l’accés a la persona reclamant a la
memòria/projecte de la persona candidata seleccionada un cop realitzat el trasllat al tercer
afectat en els termes indicats en el fonament jurídic 4 dins el termini màxim de quinze dies des
de la finalització del termini de deu dies per a formular al·legacions.
6. Requerir a l’Ajuntament de Collbató que informi en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o
la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquest Resolució.
8. Declarar finalitzat el procediment relatius a al Reclamació 13/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.