Reclamación contra la inadmisión de solicitud de acceso a información sobre gestiones de una instancia en el Departament de la Presidència, resuelta con estimación

Resolució 439/2023, de 25 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 351/2023 Administració reclamada: Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Gestions sobre una instància presentada per la persona reclamant. Motiu de la reclamació: Reclamació contra inadmissió. Sentit de la resolució: Estimació Resum: El coneixement de les gestions realitzades en relació amb una instància, sens dubte és informació, i és pública si tal coneixement ha estat elaborat per l'Administració o està en el seu poder, circumstàncies que sens dubte s'han de donar en aquest cas, perquè les gestions que es demanen de conèixer són les realitzades pel mateix Departament . Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Instàncies. Informació preexistent. Documentació. Necessitat d'elaboració de la informació. Expedients. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 17 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 351/2023, en relació a una sol·licitud d’accés a la informació pública. 2. El dia 13 de març de 2023 la persona reclamant, va registrar una sol·licitud d’accés a la informació pública relativa a les gestions realitzades sobre una petició de concertació de visita amb un alt càrrec registrada amb la referència número 599/97/20 al Departament de Presidència. La informació sol·licitada fa referència a les gestions realitzades entre les dates 14/02/2023 i 12/03/2023. 3. El dia 17 maig 2023 la GAIP comunica l’admissió provisional del Reclamació i informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. El 25 d’abril de 2025 comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereixi que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El dia 10 de maig es registra amb número de sortida 9067- 290451/2023 del Registre del Departament de la Presidència, Direcció de Serveis, Subdirecció General d’Organització, Informació i Difusió una resolució en la que s’explicita que s’inadmet la sol·licitud d’accés a la informació presentada per la persona reclamant. 6. En aquesta resolució que acabem de citar consta un error en la data en què es considera presentada la sol·licitud d’accés. L’òrgan resolutori considera que la sol·licitud d’accés és de 25 d’abril de 2023, quan en realitat es va registrar el 13 de març del mateix any. El dia 25 d’abril de 2023 és la data en què es va reclamar per part de la GAIP l’informe i la documentació relativa a la sol·licitud d’accés a la informació pública que motiva la posterior reclamació davant aquesta Comissió. 7. El dia 18 de maig de 2023 la persona reclamant registra un escrit davant la GAIP on manifesta, en les seves al·legacions, la seva disconformitat amb a la resolució extemporània del Departament de Presidència per la qual s’inadmet la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. 8. El dia 19 de maig de 2023 es registra a la GAIP l’informe del Departament de la Presidència en relació a la sol·licitud d’accés a la informació que motiva aquesta reclamació on s’explicita que: “(...) es considera que la reclamació presentada s’hauria de desestimar tenint en compte que el Departament de la Presidència ha resolt de forma extemporània la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte de reclamació, inadmetent-la a tràmit tenint en compte que es sol·licitaven documents de treball intern sense rellevància o interès públic i que, per tant, la sol·licitud no tenia per objecte informació pública”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La persona reclamant sol·licita conèixer el detall complet de les gestions que s'hagin realitzat amb motiu d'una instància registrada davant el Departament de Presidència per part de la mateixa persona reclamant. Aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública ha estat inadmesa. En aquest supòsit, és important tenir en compte que u n dels avenços que s'ha volgut subratllar des del primer moment de la legislació de transparència i accés a la informació pública, respecte de la legislació de procediment administratiu de 1992, és precisament que garanteix l'accés no només a documents públics, sinó també a informació no documentada, a diferència del que considera el Departament de Presidència en la resolució impugnada. Per si existissin dubtes sobre aquest punt i, en aquesta mateixa línia, l'article 29.1.b LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informació que requereix una tasca complexa d'elaboració, però no de les que tan sols requereixen una tasca d'elaboració que no sigui complexa. En el cas que ens ocupa, podria succeir que la informació reclamada no estigués documentada prèviament a la presentació de la sol·licitud, però això no vol dir que la persona reclamant no demani informació pública. En realitat, el coneixement de les gestions realitzades en relació amb una instància, sens dubte és informació, i és pública si aquest coneixement ha estat elaborat per l'Administració o està en el seu poder, circumstàncies que sens dubte s'han de donar en aquest cas, perquè les gestions que es demana de conèixer són les realitzades pel mateix Departament. Com s'ha dit, allò que no és admissible, en vista de l'establert per l'article 29.1.b LTAIPBG, és pretendre que la informació que anés a elaborar el Departament per donar a conèixer les gestions realitzades hagi de ser exhaustiva i requereixi un esforç desproporcionat o una tasca complexa d'elaboració. Però això no obsta que pugui ser perfectament exigible, partint del dret d'accés a la informació pública, que el Departament informi sobre les gestions realitzades de les quals hi hagi constància en els registres departamentals o en el servei competent, o, en el seu defecte, que assenyali que no ha trobat cap rastre de gestions realitzades en relació amb la instància en qüestió, si és aquest el cas. En conseqüència, és procedent estimar la sol·licitud i requerir al Departament de Presidència que informi la persona reclamant de les gestions realitzades en relació amb la instància indicada per la sol·licitud, de les quals hagi trobat rastre o registre als dispositius o en els serveis pertinents, sempre que aquesta informació no requereixi una tasca complexa o un esforç desproporcionat de recerca, indicant que no ha trobat rastre o cap registre de gestió, si és aquest el cas. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de maig de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 351/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la persona reclamant a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 351/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.