Reclamación sobre el acceso a la revisión del plan de contingencia de la residencia Estació del Mar 4 y resultado desestimatorio

Resolució 190/2021, de 18 de febrer Número d'expedient de la Reclamació: 13/2021 Administració reclamada: Consorci Sanitari de Barcelona. Agència de Salut Pública Informació reclamada: Revisió del Pla de contingència de la residència Estació del Mar 4. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: El procediment de Reclamació davant de la GAIP serveix per revisar actuacions prèvies de l'Administració, i la revisió únicament és possible quan el reclamat guarda congruència amb allò sol·licitat, de manera que no pot demanar-se en la via de reclamació una cosa que no s'hagués demanat a l'Administració reclamada a la sol·licitud de la qual porta causa la Reclamació. Paraules clau: Consorcis. Entitats públiques. Persona interessada. Plans de contingència. Covid19. Congruència de la reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 13/2021, presentada contra el Consorci Sanitari de Barcelona, Agència de Salut Pública, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de desembre de 2020 la persona reclamant presenta al registre de l'Ajuntament de Barcelona una sol·licitud dirigida a l'Agència de Salut Pública del Consorci Sanitari de Barcelona, que demana la informació següent: 1. Data d'entrada del Pla de contingència de la Fundació xxxx perquè l'Agència emeti el seu informe valoratiu en relació amb la llar residència Estació del Mar. 2. Data de revisió i observacions de l'Agència. 3. Data de remissió de l'informe al Consorci de serveis socials de Barcelona. 4. Còpia de l'informe valoratiu, en la qual consti la data. 3. La Reclamació presentada el 6 de gener de 2021 indica que la resposta de l'Agència és parcial, perquè no es faciliten les indicacions del primer informe valoratiu de 14 d'octubre, ni s'aporta còpia d'elles. 4. L'11 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. L'11 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Agència de Salut Pública de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. L'1 de febrer de 2021 la GAIP rep l'informe de l'Agència. Assenyala que el 5 de gener l'Agència hauria comunicat a la persona reclamant la informació sol·licitada. Al·lega que allò requerit per la Reclamació, en relació amb el primer informe valoratiu de 14 d'octubre, no estava inclòs a la sol·licitud, de manera que l'estimació de la sol·licitud no va ser només parcial, sinó total; de tota manera, l'Agència adjunta al seu informe a la GAIP el reclamat de 14 d'octubre. 7. El 4 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada per l'Agència de Salut Pública. 8. El 4 de febrer de 2021 la persona reclamant comunica la GAIP que amb la informació rebuda sobre l'informe del 14 d'octubre dona la Reclamació per finalitzada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La Reclamació no està justificada L'informe aportat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona posa de manifest (antecedent 6) que la seva resposta del 5 de gener de 2021 facilitava tota la informació sol·licitada, i que la motivació en què es basa la Reclamació, que faltaria la informació relativa a l'informe del 14 d'octubre, no està justificada, perquè la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació no demanava cap informació sobre l'informe del 14 d'octubre. Efectivament, la sol·licitud d'informació indicada en l'antecedent 2 no fa cap menció a l'informe del 14 d'octubre, de manera que, en motivar-se sobre la seva manca, la Reclamació manca de justificació jurídica. El procediment de Reclamació davant de la GAIP serveix per revisar actuacions prèvies de l'Administració, i la revisió únicament és possible quan el reclamat guarda congruència amb allò sol·licitat, de manera que no pot demanar-se en la via de reclamació una cosa que no s'hagués demanat a l'Administració reclamada a la sol·licitud de la qual porta causa la Reclamació. En aquest cas l'Agència facilita a la persona reclamant tota la informació sol·licitada abans de la presentació de la Reclamació i el que demana aquesta no havia estat sol·licitat anteriorment a l'Administració. En conseqüència, la resposta de l'Agència a la persona reclamant va ser adequada a l'ordenament jurídic, motiu pel qual és procedent desestimar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 13/2021, perquè la resposta de l'Agència a la sol·licitud d'informació de què deriva la Reclamació va ser adequada a l'ordenament jurídic, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.