Certificat d’existència de crèdit previ a la licitació del contracte per a la construcció del pavelló poliesportiu municipal, així com l’acreditació de la previsió d’ingressos relacionada amb la previsió de despesa prevista al pressupost municipal de 2011 per a la construcció d’aquest pavelló.

Resolució d’11 de maig de 2016, d’estimació de la Reclamació 13/2016 Administració reclamada: Ajuntament de Seròs. Informació reclamada: Certificat d’existència de crèdit previ a la licitació del contracte per a la construcció del pavelló poliesportiu municipal, així com l’acreditació de la previsió d’ingressos relacionada amb la previsió de despesa prevista al pressupost municipal de 2011 per a la construcció d’aquest pavelló. Resum: L’obligació de l’Administració de facilitar l’accés a la informació pública persisteix en els casos en què una mala gestió documental ha compromès l’accés efectiu als documents. L’Administració, en aquests casos, està obligada a fer les gestions i cerca d’informació necessàries per reconstruir i oferir la informació que hauria hagut de custodiar diligentment. L’Administració no pot carregar taxa per fotocòpies de documentació que no ha estat objecte de la sol·licitud. Les dades identificatives del secretari interventor no s’han d’anonimitzar. Paraules clau: Ajuntament. Contractes. Anonimització. Dades personals merament identificatives. Gratuïtat de l’accés. Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 3 de març de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 13/2016, presentada per canal electrònic. 2. El 17 de setembre de 2015, la persona reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Seròs, a l’empara de l’LTAIPBG, l’accés a la informació següent, tota ella referida a la construcció del pavelló poliesportiu municipal: a) L’expedient de contractació, amb especial referència a la inclusió del certificat d’existència de crèdit o el document que legalment el substitueixi. b) El contracte de concessió d’obres (sic). c) La documentació de totes les subvencions atorgades per finançar el projecte, amb excepció del conveni amb el Consell Català de l’Esport per import de 1.200.000 euros que ja obra en poder de la persona reclamant. d) En relació amb la liquidació del pressupost del 2011 extret del web de la Sindicatura de Comptes, còpia del qual acompanya al seu escrit de sol·licitud d’accés, es demana la identificació dels ingressos per ajudes que havien de destinar-se al poliesportiu municipal i que s’aporti la documentació que n’acrediti la concessió fins a l’import de 1.800.000€ consignat a la liquidació de despeses del mateix pressupost de 2011 per a la construcció del poliesportiu municipal. L’escrit explicita la motivació de la petició, que concreta en la voluntat de clarificar el cost i el finançament de l’obra esmentada, i la relació que aquesta pugui tenir en l’elevat endeutament de l’Ajuntament, tot fent constar que aquesta informació no havia estat pública ni accessible ni tant sols per als regidors d’un grup municipal que ja van demanar accedir al pla de finançament del poliesportiu, la documentació dels ajuts consolidats, les certificacions i pagaments d’obra i la còpia del contracte, bases i condicions de pagament de l’obra, sense que, segons afirma la persona reclamant, s’hagués donat resposta a aquesta petició dels regidors. Acompanya al seu escrit una còpia de la petició d’informació del grup municipal, feta a l’empara del dret a la informació reconegut per l’article 164 del Text refós de la llei municipal i del règim local de Catalunya a tots els membres de les corporacions locals. Finalment, en l’escrit de sol·licitud fa constar la preferència per rebre la documentació en format electrònic a la bústia electrònica que assenyala, o un cop sigui publicada al web municipal, per bé que també accepta accedir a la informació en format còpia adreçada al seu domicili. 3. Per Decret d’Alcaldia 167/2015, de data 10 de novembre de 2015, l’Alcalde resol estimar la sol·licitud d’accés i disposar les còpies de la documentació, i estableix l’obligació de liquidar prèviament la taxa corresponent a l’expedició de les còpies que, segons la factura que s’hi acompanya, té un import de 40,35€. Tanmateix, en els antecedents del Decret esmentat s’hi fa constar el següent: “Atès que la sol·licitud ha estat revisada pel Sr Secretari el qual fa constar, a tal d’aclariment, que: 1. El contracte demanat no té la naturalesa de contracte de concessió d’obra, sinó de contracte d’obra. 2. S’adjunta [a la sol·licitud] un quadre de liquidació del pressupost de 2011 de la web de la Sindicatura de Comptes, en què son il·legibles els seus conceptes, es demana el seu aclariment. 3. Segons les observacions plantejades pel sol·licitant, s’alerta que per part del sol·licitant es confonen els conceptes de drets inicials previstos en els pressupostos i drets reconeguts, motiu pel qual s’adreça a la consulta del RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei d’hisendes locals, en matèria de pressupostos i a les Ordres Ministerials del HAP/1781-1872/2013, de 20 de setembre, pel qual s’aproven les noves instruccions de comptabilitat de les entitats locals, pel seu respectiu aclariment. 4. S’informa a títol general que totes les subvencions i ajudes atorgades estan subjectes a les respectives bases de cada convocatòria, així com supletòriament a la Llei de subvencions 38/2003 i a les posteriors actuacions de justificació i verificació de l’objecte de la subvenció pels respectius departaments autonòmics, estatals o locals atorgants de la mateixa. Així doncs, s’informa que els respectius òrgans del Consell Català de l’Esport han realitzat totes les actuacions corresponents de fiscalització abans de l’aprovació del respectiu conveni per al seu finançament fraccionadament. 5. Atès que el motiu de la sol·licitud és clarificar el cost i el finançament del pavelló municipal, es creu suficient per acreditar aquesta informació les certificacions d’obra i el corresponent conveni amb el Consell Català de l’Esport.” 4. El 9 de desembre de 2015, la persona reclamant presenta un recurs de reposició per entendre que no se li ha facilitat accés efectiu i material a determinada informació sol·licitada, malgrat que la resolució expressa era d’estimació total. En el recurs, la persona reclamant relaciona de manera exhaustiva la informació rebuda i detalla de manera prou acurada la informació que no ha obtingut i que, per tant, reclama novament a l’Ajuntament mitjançant recurs de reposició. Aquesta informació que reclama la concreta així: a) “El certificat d’existència de crèdit o document que legalment el substitueixi previ a la publicació de les bases del concurs publicades al Diari Oficial de la Generalitat el 24 d’octubre 2007. En cas que aquest certificat no es trobi, demano que digui explícitament si es va tramitar o no, si ha existit mai o no. Expliqui si us plau com, el desembre de 2007, es pensava pagar un pavelló (crèdit, fons propis, etc.) de 3.650.664,71€ si només es comptava amb 946.700€ de subvenció.” La reiteració en la petició del certificat d’existència de crèdit previ a la contractació de l’obra la fa la persona reclamant en el recurs de reposició després d’explicar que no satisfan la seva petició d’informació els certificats aportats en la documentació que l’Ajuntament li ha tramès, ja que un, de data 2 d’agost de 2006, és un “certificat de la viabilitat de l’obra per un total de 2.321.398€, lluny dels 3.650.664,71€ de l’adjudicació” i l’altra és “un nou certificat d’existència de crèdit elaborat pel secretari de l’Ajuntament de Seròs amb data 30 de juliol de 2010 que contempla la subvenció de 1.200.000€ acabada de rebre juntament amb altres subvencions atorgades un cop el pavelló ja estava construït. Però aquest certificat hauria d’haver estat elaborat abans de construir el pavelló, no després.” b) En relació amb la identificació i documentació dels ingressos que havien de justificar la partida de despeses per valor de 1.800.000€ assignada a la construcció del pavelló, referit al pressupost municipal de 2011, vist que en la documentació tramesa només se li identifica la subvenció de 1.200.000€ del Consell Català de l’Esport –que, precisament la persona reclamant havia exclòs expressament de la seva sol·licitud d’informació a l’Ajuntament manifestant que ja havia obtingut aquella documentació directament del Consell– i ateses les precisions d’índole jurídica que es fan constar en els Antecedents del Decret d’Alcaldia i que s’han transcrit en l’antecedent 4, el recurs de reposició s’expressa així: “La notificació de l’Ajuntament de Seròs m’anima a consultar el RD 500/1990, de 20 d’abril, per tal d’entendre la diferència entre drets inicials previstos i drets reconeguts. És per això que torno a demanar la documentació que, l’any 2011, justifiqués la inclusió en els pressupostos de transferències de capital tan elevades. Documentació que, com a mínim, ha d’incloure les següents parts dels pressupostos (article 8 del RD 500/1990, de 20 d’abril): 1. Informe econòmic-financer en el qual s’expliquin les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos i les operacions de crèdit previstes, la suficiència de crèdits per al compliment de les obligacions exigibles i les despeses de funcionament dels serveis (article 18.e)) 2. Annex d’inversions a realitzar durant l’exercici (article 18.d)) 3. Memòria del president on s’explica el contingut del pressupost (article 18.a)).” 5. El Decret d’Alcaldia 206/2015, de 21 de desembre de 2015, de resolució del recurs de reposició detallat en l’antecedent anterior, s’expressa així: “Atès que la informació sol·licitada fa referència a un expedient, en que la documentació no està ordenada, en el qual aquesta secretaria no pot identificar els diversos tràmits, motiu pel qual s’ha sol·licitat còpia de l’expedient complet al mateix Consell Català de l’Esport, per a donar compliment a l’accés a la informació pública de manera completa. Atès que s’ha notificat al sol·licitant tota la documentació que obra en l’expedient relacionada amb la sol·licitud presentada, i no es pot exigir el lliurament de d’informació pública que no existeix o que, havent existit, s’hagi destruït, atès que la pròpia noció d’informació pública pressuposa que es tracti d’informació que l’Administració tingui en el seu poder (articles 2.b LTAIPBG i 13 Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern). Atès que aquesta informació sol·licitada al Consell Català de l’Esport no s’ha rebut i, per tant, actualment no es disposa d’aquesta informació. Atès que es considera que la sol·licitud de [.nom de la persona reclamant] corresponent a la sol·licitud d’informe econòmic-financer, annex d’inversions i memòria corresponent a l’exercici 2011 constitueix una nova sol·licitud d’accés a la informació pública, perquè dista en el contingut de la sol·licitud presentada en data 17 de setembre de 2015 (expedient de contractació) i de subvenció del pavelló municipal de Seròs). Atès que en la sol·licitud es fa menció a que les notificacions i la documentació es vol rebre en format electrònic. (...) RESOL PRIMER. estimar la petició d’accés a [nom de la persona reclamant] en data 9 de desembre de 2015 corresponent a l’informe econòmic-financer, annex d’inversions i memòria corresponent a l’exercici 2011. SEGON. Informar a la persona sol·licitant que l’accés a la documentació es podrà fer efectiu en el termini de trenta dies en el format sol·licitat. TERCER Desestimar el recurs de reposició (...) atès que no obra la documentació sol·licitada en l’expedient de contractació del pavelló municipal cap certificat d’existència de crèdit diferent als ja facilitats. QUART. Informar a [nom de la persona reclamant] que s’ha sol·licitat al Consell Català de l’Esport còpia de tot el text de l’expedient del pavelló municipal de Seròs. 6. El 12 de febrer la persona reclamant es va adreçar novament a l’Ajuntament per recordar-los que havia transcorregut el termini, fixat en el punt Primer del Decret esmentat a l’antecedent anterior, per facilitar-li la informació relativa a l’informe econòmic financer, l’annex d’inversions i la memòria corresponent a l’exercici 2011, sense que se li hagués fet tramesa de la informació. 7. L’1 de març la persona reclamant rep la notificació del certificat emès amb data 25 de febrer de 2016 i signat per delegació del secretari de l’Ajuntament, en el què lacònicament es fa constar el següent: “Que durant l’exercici 2011 es va actuar amb el pressupost prorrogat i que, per tant, l’annex d’inversions és el mateix que durant el 2010” 8. El 2 de març, la persona reclamant s’adreça novament a l’Ajuntament denunciant que la minsa referència a la pròrroga del pressupost durant el 2011 que recull el certificat esmentat a l’antecedent anterior no satisfà la documentació sol·licitada i estimada pel Decret 206/2015 abans esmentat. Recorda el tenor de la seva sol·licitud –detallat a l’antecedent 4 i que es dóna aquí per reproduït–. La persona reclamant considera que, atesa la circumstància de pròrroga de pressupostos del 2010 que se li certifica, i els mesos transcorreguts des de la seva sol·licitud, la sola referència a que el pressupost de 2011 és prorroga del de 2010 no satisfà el contingut de la seva petició, sinó que el que hauria d’haver fet l’Ajuntament és donar-li també la informació sol·licitada i estimada en relació amb el pressuposto de 2010. Per això, anuncia la interposició de reclamació davant la GAIP. 9. El 3 de març de 2016 té entrada la reclamació a la GAIP, com s’ha dita l’antecedent 1. En la reclamació es fa constar el refús a seguir el procediment de mediació. 10. El 10 de març de 2016, després de comprovar que, en principi, no concorren en aquest cas motius que comportin la inadmissió de la Reclamació, la GAIP l’admet a tràmit. 11. El 14 de març de 2016, la GAIP informa a l’Ajuntament de Seròs de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que en el termini de deu dies li trameti la documentació relacionada amb aquest expedient així com un informe sobre la reclamació en què, concretament, s’hi exposin les actuacions fetes en relació amb el compliment dels quatre apartats que conté el Decret d’Alcaldia 206/2016, de 12 de desembre. 12. El 16 de març la persona reclamant s’adreça electrònicament a l’Ajuntament per dir-los que amb data 11 de març ha rebut “molta” informació relacionada amb l’expedient de contractació del pavelló municipal, però fent constar, tanmateix, que “la documentació que se’m va facilitar és, en gran part, documentació de la qual ja disposava”. En aquest escrit, la persona reclamant avisa l’Ajuntament que, atès que ja ha presentat la reclamació davant la GAIP, creu adient adreçar-li una còpia d’aquesta comunicació i recorda a l’Ajuntament que, a part de l’expedient de contractació, també demanava uns aclariments sobre els pressupostos de l’any 2011 als quals l’Ajuntament encara no li en havia facilitat l’accés. Demana igualment aclariment sobre la informació que ha rebut, perquè estava desordenada, tot manifestant que creu innecessari presentar un nou recurs de reposició amb la finalitat d’obtenir-la, ja que la reclamació ja s’està tramitant davant la GAIP, però per al cas que l’Ajuntament tingués un criteri diferent al seu i cregués necessari formalitzar aquest recurs, li demana si us plau que li ho comuniqui. Les peticions d’aclariment sobre la informació facilitada que fa en aquest escrit són les següents: 1. En relació amb un certificat de data 30 de setembre de 2011 del secretari de l’Ajuntament en relació amb l’import del pavelló i el concepte pel qual es desvia del pressupost detallat en el projecte bàsic, atès que el document està anonimitzat i hi apareix una signatura, demana que s’identifiqui si es correspon a la firma de l’actual secretari de l’Ajuntament, a qui adreça l’escrit. 2. En relació amb les modificacions hagudes sobre el projecte inicial del pavelló, fa constar que el document ModificacionsProjecteDesembre2007.pdf que li ha estat tramès és un escrit de l’alcalde de 10 de desembre de 2007, adreçat al Consell Català de l’Esport, en què es diu que es trameten adjunts a la carta dos documents: les modificacions realitzades en el projecte de gestió, i les modificacions realitzades en el projecte bàsic esportiu. Tanmateix, cap d’aquests dos documents assenyalats com a annexos de la carta no li han estat tramesos a la persona reclamant, que demana accedir-hi i saber si en aquesta documentació tramesa al Consell Català de l’Esport s’hi feia constar que l’import final del pavelló seria de tres milions i mig d’euros, aproximadament. 3. En relació amb una certificació del secretari de l’Ajuntament de data 26 de setembre de 2007, anonimitzada, en què es fa constar “que existeix consignació pressupostària suficient al pressupost de l’any 2007 per afrontar l’execució de l’obra de construcció prevista al pla de finançament de la mateixa” fa notar que no hi consta cap xifra concreta i, en relació amb la signatura que hi apareix sota l’epígraf El secretari ACCT, demana que s’identifiqui el nom de la persona que va actuar com a secretari accidental i que signa el document, ja que el seu nom ha estat “incomprensiblement” anonimitzat del certificat original i la firma és il·legible i no li és coneguda. 4. Pel que fa a la documentació sota l’epígraf AnnexInversions.pdf, fa constar que es tracta de taules que no semblen formar part dels pressupostos de cap exercici, i que en concret la de 2010 és en gran part equivalent a la taula de la liquidació pressupostària que ell mateix havia aportat a la seva sol·licitud d’informació, per la qual cosa no li aporten informació en relació amb l’origen de les subvencions ni li responen als dubtes que plantejava en la seva sol·licitud. Reitera en aquest escrit la voluntat d’accedir a l’informe econòmic financer i a la memòria del president ja que per decret d’alcaldia 206/2015 li havia estat estimada la petició i se li havia de trametre en trenta dies (vegeu antecedents 5 i 6) Conclou l’escrit que no es pot afirmar com es fa que la documentació que li ha estat facilitada justifiqui l’existència de crèdit corresponent a cada exercici (punt 2 de la resolució, decret 49/2016). Ben al contrari, expressa que entén que l’únic finançament que ha quedat justificat documentalment és el que ell mateix detalla en el seu recurs de reposició de 9 de desembre de 2015, però insisteix a demanar l’accés a la justificació documental de la previsió d’ingressos per als 2 milions d’euros pressupostats per al pavelló l’any 2008, i els 1,8 milions d’euros de l’any 2010, i els 1,65 milions d’euros del 2007, que no queda acreditat amb la informació tramesa i que és l’objecte de la seva sol·licitud d’informació.. 13. El 29 de març, l’Ajuntament tramet a la GAIP per correu electrònic un document titulat informe jurídic, en el qual es resumeixen els antecedents del cas ja transcrits, i que conclou que, després de les trameses d’informació formalitzades amb data 12 de novembre de 2015, 1 de març de 2016 i 10 de març de 2016, es considera que s’ha donat resposta a les consultes realitzades. 14. El 31 de març la GAIP demana a l’Ajuntament que ampliï i completi l’informe jurídic, ja que no hi consten arguments ni fonaments de la seva actuació, ni queda clar quina informació, de tota la que s’assenyala, es correspon amb la sol·licitud i quina resta pendent de satisfer, si és el cas. 15. El 4 d’abril, l’Ajuntament tramet a la GAIP un nou informe més específic, en el qual es fa constar el següent: “PRIMER: Que en la tramitació d’aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública s’han realitzat les següents trameses de documentació: - En data 12 de novembre de 2015, (còpia en format paper perquè no es disposa en format electrònic) - En data 1 de març de 2016 (en format electrònic) - En data 10 de març de 2016 (en format electrònic) SEGON. Que en la documentació notificada amb data 10 de març de 2016, incorporada en l’annex 1 10a.part, consta el certificat d’existència de crèdit de l’obra (document de data 26 de setembre de 2007) donant resposta a la informació sol·licitada. TERCER. Que en la documentació notificada en data 10 de març de 2016, incorporada en l’annex 2 2a.part consten els annexes de capital dels exercicis des del 2007 al 2011, on es descriu les aplicacions pressupostàries d’inversió, donant resposta a la informació sol·licitada. QUART. Que en la documentació notificada en data 10 de març de 2016, incorporada en l’annex 1 8a.part, consta un certificat del secretari interventor de data 30 de juliol de 2010, que detalla les fonts de finançament per a la construcció del pavelló municipal, donant resposta a la informació sol·licitada. CINQUÈ. Que es considera que a través de la documentació aportada s’ha donat resposta a les consultes realitzades.” Acompanya l’informe un volum ingent de documentació, entre la qual: a) Còpia anonimitzada del certificat emès pel secretari de l’Ajuntament de data 26 de setembre de 2007, que certifica: “Que existeix consignació pressupostària suficient al pressupost de l’any 2007 per afrontar l’execució de l’obra de construcció del poliesportiu prevista en el pla de finançament d ela mateixa”. Al peu del document hi consten dues firmes il·legibles que l’escrit identifica com de l’alcalde i del secretari accidental b) Còpia anonimitzada del certificat emès pel secretari de l’Ajuntament amb data 30 de juliol de 2010, en què es certifica: 1. Que l’actuació Pavelló Poliesportiu de Seròs té un pressupost amb IVA sense honoraris de 3.561.308,57€ 2. Que es preveu el següent finançament: 1. Cost d’actuació: 3.561.308,57 a. Subvenció industria miner....... 400.000 b. PUOSC ................................... 827.193,90 c. Esports ..................................1.200.000 d. Fons propis ........................... 1.134.114,67 c) Còpies de quadres titulats Annex d’Inversions dels anys 2007, 2008, 2009 i 2010 en les quals hi consta, la consignació prevista per al pavelló poliesportiu, amb referència de l’aportació municipal i la previsió de subvencions 16. El 26 d’abril la persona reclamant adreça un escrit a l’ajuntament i a la GAIP, en el qual manifesta la seva discrepància amb la decisió de l’ajuntament de no identificar les persones que signen els certificats, d’acord amb la seva petició esmentada a l’antecedent 12. 17. Es per aquest escrit esmentat a l’antecedent anterior, i no abans, que la GAIP coneix el Decret d’alcaldia 70/2016, de 12 d’abril, que resol expressament denegar la petició d’identificar la identitat dels secretaris interventors que figuren com a autors dels certificats lliurats en base a considerar que les dades identificatives sol·licitades són dades especialment protegides, i que en conseqüència accedir-hi requeriria que la persona reclamant aportés el consentiment exprés i escrit de les persones afectades que requereix l’article 23 LTAIPBG, cosa que no fa. 18. L’escrit de la persona reclamant traslladant a la GAIP el Decret d’Alcaldia desestimatori de la identificació dels secretaris interventors s’acompanya d’al·legacions que formula contra aquesta desestimació de l’Ajuntament. Els arguments que utilitza per combatre-la fan referència a que la identificació de les persones responsables de la tramitació és necessari per al control per part de la ciutadania que empara la llei de transparència; també argumenta les reserves que li mereix el procediment de designació de secretaris accidentals, com el que signa el certificat, per part de l’ajuntament i que, precisament aquest recel va motivar una sol·licitud d’accés prèvia al mateix ajuntament que només li va ser atesa parcialment, i una altra sol·licitud d’accés a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat demanant el nombre d’informes preceptius previs al nomenament de secretaris accidentals a Seròs des del 2005 fins al 2013 i li van respondre que no en constava cap. Davant d’això, la persona reclamant considera la identificació necessària com a pas previ per a la comprovació que aquest havia passat el procediment necessari per exercir de secretari. Finalment, argumenta la incongruència d’exigir-li que presenti una autorització escrita de la persona interessada quan, precisament, no en coneix la identitat i per tant no li és possible proveir-se de l’autorització, i fa notar que la segona signatura de secretari interventor que apareix en un certificat és perfectament llegible i coincideix amb el nom del secretari actual, tot i que la signatura difereix notablement de la que li consta estampada en altra documentació. Per tant, el que demanava al secretari actual era simplement si reconeixia com a pròpia la signatura del certificat de 2010, i considerava absurd que ell li respongués que necessitava una autorització escrita de la persona interessada, si era ell mateix. En l’escrit, la persona reclamant fa constar novament la seva queixa pel fet que no li ha estat tramesa la informació relacionada amb els informes econòmic financers, els annexos d’inversions i les memòries del president, malgrat haver-li estat estimat l’accés i haver transcorregut amb escreix el termini per a lliurar la documentació. 19. El mateix 26 d’abril, a la vista del Decret d’alcaldia 70/2016, que desestima la sol·licitud de la persona reclamant de desanonimitzar la informació que l’ajuntament li ha traslladat en relació amb la identitat de les persones que signen els certificats, i atenent que l’Ajuntament fonamenta la desestimació en la consideració de les dades identificatives sol·licitades com a dades especialment protegides, d’acord amb el que disposa l’article 42.8 LTAIPBG la GAIP s’adreça a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) per tal que emeti l’informe preceptiu. 20. El 5 de maig de 2016 té entrada a la GAIP l’Informe emès per l’APDCAT. En ell, l’Autoritat desestima la fonamentació del Decret d’Alcaldia de 12 d’abril, esmentat a l’antecedent 17, de considerar dades especialment protegides les dades identificatives de la persona que certificava en qualitat de secretari interventor i aplicar-li el règim d’accés previst a l’art. 23 LTAIPBG. Ans al contrari, l’informe conclou que seria d’aplicació l’art. 24.1 LTAIPBG, ja que “La inclusió en els documents controvertits del nom i cognoms de la persona o les persones que els signen és una conseqüència del funcionament de l’Administració, atès que la identificació apareix per raó de les funcions atribuïdes a la persona de què es tracti per raó del seu càrrec”. D’acord amb això, l’APDCAT conclou que “atès que les dades que es sol·liciten són dades merament identificatives relacionades amb el funcionament de l’Administració, i que no s’han concretat perjudicis específics per a la protecció de dades o altres drets constitucionalment protegits, el dret a la protecció de dades no impedeix l’accés a la informació relativa al nom i cognoms de la persona que signa un determinat certificat”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP. L’Administració reclamada és un ens inclòs dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (art. 3.1.a) i sotmès a l’àmbit d’actuació de la GAIP pel que fa al règim de garanties de l’accés a la informació (art. 72.1 LTAIPBG). La informació a la qual es reclama accedir és documentació comptable i pressupostària del municipi i, per tant, s’ajusta plenament al concepte d’informació pública definit per l’article 2.b LTAIPBG. La Reclamació compleix amb els requisits d’admissibilitat previstos a la LTAIPBG i al Manual de reclamació de la GAIP, i per tant, la GAIP l’admet a tràmit. 2. Sobre l’obligació de les Administracions de custodiar i gestionar adequadament la documentació pública per garantir-ne l’accés i cercar fonts redundants de la documentació extraviada Tal i com es recull en l’antecedent 5, malgrat que per Decret d’Alcaldia 206/2015, de 21 de desembre s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació, aquesta no es fa efectiva dins del termini legal de trenta dies, i això perquè, com reconeix la mateixa resolució d’estimació, l’expedient corresponent no està ordenat, per la qual cosa l’administració reclamada ha de demanar còpia de l’expedient a un altre organisme públic. Així ho expressa el Decret d’Alcaldia referenciat: “Atès que la informació sol·licitada fa referència a un expedient, en que la documentació no està ordenada, en el qual aquesta secretaria no pot identificar els diversos tràmits, motiu pel qual s’ha sol·licitat còpia de l’expedient complet al mateix Consell Català de l’Esport, per a donar compliment a l’accés a la informació pública de manera completa”. Ens trobem, doncs, amb una sol·licitud d’accés que no ha estat desestimada per no concórrer-hi, al parer de la mateixa Administració, cap causa legal per denegar-la o limitar-la, però que malgrat això no es pot fer efectiva perquè l’Ajuntament ha negligit la seva obligació de disposar d’aquesta informació perfectament ordenada i integrada en el seu expedient. Això és especialment greu perquè aquesta no és la primera vegada que aquesta Comissió s’ha de pronunciar sobre l’obligació d’aquesta Administració de garantir una adequada gestió documental, que permeti i faci possible l’exercici del dret d’accés a la informació pública (vegeu Resolució sobre la Reclamació 28/2015, en relació amb una altra reclamació relacionada amb processos de selecció de personal, on també la mala gestió documental dels mateixos va impedir-ne materialment l’accés). Reiterem enèrgicament la necessitat que s’adoptin mesures urgents per garantir la integritat dels arxius municipals i que el dret d’accés no es vegi buidat del seu contingut per una gestió deficient, dolosa o negligent, de la informació pública. En qualsevol cas, cal fer constar que l’LTAIPBG garanteix el dret d’accedir a la informació pública, entesa com el conjunt de dades i documents en poder de l’Administració. No és doncs, un dret limitat a la consulta d’un expedient administratiu concret, sinó a la informació que es relacioni amb l’accés sol·licitat, ja sigui integrant en un sol o diversos expedients, en una o diferents bases de dades o fruit de la reelaboració d’algunes d’aquestes fonts. Per tant, les obligacions de l’administració en el compliment del dret d’accés no s’esvaeixen pel fet que, com s’al·lega, l’expedient que les conté estigui desordenat o incomplert. L’administració no pot oposar vàlidament al dret d’accés a la informació pública una gestió documental negligent perquè el descuit d’aquest deure públic no pot ser esgrimit com a exonerant del deure de proveir la informació sol·licitada, ans al contrari, i sens perjudici de l’aplicació del règim sancionador a aplicar-hi. Per tant, si l’administració constata que l’expedient de contractació al qual es demana accedir no està complet o ordenat, té l’obligació de cercar la informació en altres registres o fonts documentals (programes de suport a l’execució de pressupost, llibres de comptes, actes del Ple, memòries o informes), pròpies o d’altres administracions concernides, i oferir-la a la persona que en sol·licita l’accés. Així ho ha fet, en aquest cas, l’Administració reclamada en relació amb l’expedient de subvenció concedida pel Consell Català de l’Esport al pavelló municipal per valor d’1.200.000 milions d’euros, però tanmateix sembla que no ha pogut acreditar, com demanava la persona reclamant, la documentació justificativa de la resta d’ingressos previstos, per tots els conceptes, per a fer front a la despesa del pavelló, de més de tres milions d’euros Cal recordar, en aquest sentit, que a més de les obligacions de conservació documental imposades per la legislació en matèria d’arxius, l’LTAIPBG disposa en el seu article 19.2.3 l’obligació de les administracions públiques d’adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir el compliment del dret d’accés a la informació pública, i això inclou no solament procediments àgils de tramitació i resposta d eles sol·licituds, sinó sistemes adequats de gestió documental que assegurin la conservació i l’accés a la informació pública. 3. Sobre la imposició d’una taxa per l’expedició de còpies en paper de la documentació sol·licitada Segons que es recull en l’antecedent 3, l’administració reclamada ha imposat sobre la primera documentació tramesa una taxa per còpies per un import de 40,35d’euros. Sembla deduir-se de la documentació facilitada a la GAIP que es tractaria de fotocòpies de l’expedient relatiu a la subvenció del Consell Català de l’Esport al pavelló municipal. S’explicita com a justificació que es tracta de documentació el format original de la qual no és electrònic, sinó paper. Tenint en compte que a la sol·licitud d’informació la persona reclamant va excloure de la seva petició d’accés precisament la informació relacionada amb aquesta subvenció, ja que deia haver- la obtingut directament del Consell Català de l’Esport, no estaria justificat imposar-li aquesta tasca per una informació no sol·licitada. Això, sense entrar en consideracions més pràctiques i igualment pertinents, com el cost que hauria tingut per l’administració escanejar la documentació i trametre-la per correu electrònic, enlloc de en suport paper, tal i com va fer amb la GAIP. 4. Sobre l’estimació i la satisfacció efectiva del dret d’accés a la informació pública Ens trobem davant d’un cas en què, tot i que la resolució de l’administració és estimatòria sense condicionants de la sol·licitud d’accés, la persona reclamant ha expressat en diverses ocasions i instàncies (escrits a l’ajuntament, recurs de reposició, i reclamació davant la GAIP) la seva insatisfacció, tant per l’incompliment del termini de lliurament material de la informació com pel fet que la informació lliurada no es correspon amb la informació requerida. Val a dir que aquesta pràctica ha estat una constant en l’experiència que aquesta Comissió té del capteniment de l’Ajuntament reclamat en relació amb les sol·licituds d’accés a informació formulades per la persona reclamant: l’administració ha resolt en primera instància estimar plenament el dret d’accés, però aquesta estimació incondicionada sovint ha restat buida de contingut perquè no s’ha lliurat materialment la informació, cosa que ha motivat que la persona sol·licitant hagi hagut de reclamar davant d’aquesta Comissió per fer-lo efectiu. Instem l’administració reclamada a ser més coherent i més diligent en la satisfacció dels accessos a la informació que ha estimat. Si concorre un límit legal a l’accés, l’administració té l’obligació de motivar-lo i justificar-lo; si, per contra, estima la sol·licitud, té l’obligació de lliurar-la en el termini de trenta dies, i en aquest així com en els altres casos han transcorregut molts mesos i ha calgut la intervenció d’aquesta Comissió per a fer-lo possible, i encara parcialment. L’incompliment dels terminis per lliurar la informació sense que hi hagi una causa legal que ho justifiqui està tipificat com a falta greu per l’article 77.2.i LTAIPBG, i l’impediment o obstaculització deliberat de l’accés en cas de resolució estimatòria constitueix una falta molt greu (art. 77.2.b) LTAIPBG), com ho és també ocultar l’existència d’informació pública per impedir-ne el coneixement i l’accés (article 77.2.d). 5. Sobre l’objecte de la reclamació Dels antecedents relacionats es desprèn que la reclamació es formula en no haver accedit la persona reclamant a la informació sol·licitada següent:  Certificat de l’interventor municipal de suficiència de crèdit previ a la construcció del pavelló, que hauria de justificar la despesa de 3.650.664,71€ de l’adjudicació. El Decret d’alcaldia de 21 de desembre de 2015, que resol el recurs de reposició plantejat, en el seu punt tercer s’expressa així: “Desestimar el recurs de reposició presentat per [nom de la persona reclamant] atès que no obra la documentació sol·licitada en l’expedient de contractació del pavelló municipal cap certificat d’existència de crèdit diferent als ja facilitats” (que, tal i com es fa constar a l’antecedent 4.a) eren dos, un de data 2006 i un altre de 2010). Tanmateix, contràriament al que s’expressa en aquest Decret d’Alcaldia de 21 de desembre de 2015, sembla que posteriorment apareix una nova certificació de l’any 2007, que se li fa arribar el 10 de març de 2016. Es tracta d’un certificat, com els altres, anonimitzat. La persona reclamant va sol·licitar a l’ajuntament que identifiqués el nom de les persones certificants.  Identificació i documentació acreditativa dels ingressos previstos el 2011 que estaven destinats a sufragar la despesa prevista per aquell mateix any per la construcció del poliesportiu, xifrada en 1.800.000 euros . En relació amb aquesta informació, és cert que es produeix una reformulació de la sol·licitud d’accés en el recurs de reposició, que la persona reclamant justifica en la pròpia resposta prèvia de l’ajuntament en la mesura en què és el mateix Decret d’alcaldia de 10 de novembre l’ajuntament el que l’alerta de que confon els conceptes de drets inicials previstos en el pressupost i drets reconeguts, i li recomana la consulta del RD 500/1990, de 20 d’abril, i les Ordres Ministerials HAP/1781-1872/2013, de 20 de setembre. És precisament, diu la persona reclamant, a partir de la consulta d’aquesta normativa i d’acord amb ella que passa a concretar la seva petició i la reformula en aquests termes: - Informe econòmic financer en el qual s’expliquin les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos i les operacions de crèdit previstes, la suficiència de crèdits per al compliment de les obligacions exigibles i les despeses de funcionament dels serveis (art. 18e) - Annex d’inversions a realitzar durant l’exercici (art. 18d) - Memòria del president on s’explica el contingut del pressupost (art. 18.a) El Decret d’alcaldia de 21 de desembre de 2015, que resol el recurs de reposició, considera que amb aquesta reformulació s’està fent una nova petició, que estima expressament i sense condicionants ni limitacions, i informa a la persona sol·licitant que en el termini de trenta dies podrà fer efectiu l’accés en el format sol·licitat. Tanmateix, segons es desprèn de la documentació, l’única informació que li és facilitada amb data 25 de febrer és un lacònic certificat emès per delegació del secretari de l’ajuntament en què es fa constar de manera succinta que durant l’exercici 2011 es va actuar amb pressupost prorrogat i que, per tant, l’annex d’inversions és el mateix que durant el 2010. Cap informació sobre el detall de l’annex d’inversions del 2010 que s’hauria prorrogat al 2011, ni sobre l’informe econòmic financer i la memòria del president interessades i estimades, que novament és reclamat en recurs de reposició i en l’escrit de 26 d’abril de 2017. La tramesa d’informació posterior a la presentació de la reclamació proveeix la persona reclamant de part de la informació reclamada: - Certificat anonimitzat del Secretari de l’Ajuntament de 30 de setembre de 2011 en relació amb l’import del pavelló i el concepte pel qual es desvia del pressupost detallat en el projecte bàsic. Es demana expressament per part de la persona reclamant que s’identifiqui la persona que signa la certificació. - Certificat anonimitzat del secretari de 26 de setembre de 2007 en què es fa constar la suficiència de consignació pressupostària per afrontar l’obra de construcció del pavelló, per bé que no es quantifica. La persona reclamant demana que s’identifiqui la persona que signa la certificació. - Quadres on es fan constar l’annex d’inversions previstos del 2007 al 2010 en relació amb el pavelló municipal. Aquesta informació no satisfà la petició d’informe econòmic financer, annexos d’inversions i memòria del president, per la qual cosa caldrà que l’ajuntament la proveeixi. La persona reclamant reitera la voluntat d’obtenir la informació inicialment sol·licitada en relació amb la justificació documental de l’existència de crèdit corresponent a cada exercici per fer front a la construcció del pavelló i insisteix en què l’Ajuntament tampoc no ha justificat documentalment la previsió d’ingressos corresponent a la previsió de despeses pressupostades a cada exercici per aquest concepte: per valor de 1,65 milions l’any 2007, de 2 milions per a l’any 2008, i d’1,8 milions l’any 2010. Tota aquesta informació que és objecte de la reclamació té la consideració d’informació pública, i no s’aprecia per part d’aquesta Comissió l’aplicació de cap límit al seu accés. L’Administració reclamada no ha invocat l’aplicació límits al seu accés i ha estimat per resolució expressa l’accés a la informació sol·licitada, per bé que ha considerat procedent anonimitzar les dades identificatives de les persones que han emès les certificacions com a secretaris interventors Aquesta qüestió s’analitza en el FJ següent. 6. Sobre la protecció de dades personals merament identificatives La GAIP considera que la identificació amb noms i cognoms de la persona que certifica com a secretari interventor, bé que sigui accidental, en representació de l’Ajuntament i en exercici de les seves funcions constitueix un clar supòsit de dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, d’accés permès expressament per l’article 24.1 LTAIPBG com a regla general, que l’Administració no hauria d’haver anonimitzat. Si l’Administració o les persones afectades tinguessin la pretensió d’excepcionar aquest cas del règim general d’accés invocant la prevalença de la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits haurien d’haver justificat aquesta circumstància, cosa que no han fet. L’atribució del caràcter de dades especialment protegides –reservat per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal a dades relacionades amb la vida sexual, la ideologia, les creences religioses, la raça, la salut, o la comissió d’infraccions penals o administratives– i l’exigència del règim de protecció blindat establert a l’article 23 LTAIPBG pretès pel Decret d’Alcaldia de 12 d’abril resulta inadmissible per a desestimar l’accés a les dades sol·licitades, merament identificatives del personal públic actuant en exercici de les seves funcions certificant en nom de l’Ajuntament. Coincideix, doncs, la GAIP amb la conclusió de l’informe emès per l’APDCAT en relació amb aquest cas, referenciat a l’antecedent 20. 7. Peu de recurs L’Administració reclamada no ha informat la persona reclamant de la possibilitat de reclamar davant la GAIP i del termini per fer-ho. L’article 34.7 LTAIPBG obliga a que la notificació de les resolucions en matèria d’accés a la informació pública indiquin les vies específiques de recurs i reclamació establertes per la mateixa llei, d’entre les quals i de manera destacada la reclamació gratuïta davant d’aquesta Comissió que, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, constitueix l’òrgan de garantia específic creat amb aquesta finalitat per la mateixa llei 8. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, podent adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 9. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de maig de 2016, resol per unanimitat : 1. Estimar la Reclamació 13/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament de Seròs li lliuri la informació següent: a) Identificació de les persones que actuen com a secretaris interventors i emeten els certificats que s’han lliurat, de 2006, 2007 i 2010, en relació amb la suficiència de consignació pressupostària al pressupost de 2007 per a la construcció del poliesportiu municipal. b) Qualsevol altre certificat de suficiència de crèdit relacionat amb aquest poliesportiu que pugui acreditar l’existència del crèdit pressupostari per l’import licitat, previ a la publicació de la licitació del contracte per a la construcció del pavelló el 2007. c) Justificació documental de la previsió d’ingressos corresponent a la previsió de despeses pressupostades a cada exercici en relació amb el pavelló poliesportiu, que d’acord amb la informació facilitada per la mateixa administració reclamada el 10 de març, serien per valor de 1,65 milions d’euros l’any 2007, de 2 milions d’euros per a l’any 2008, i d’1,8 milions d’euros l’any 2010 d) La següent documentació pressupostària relacionada amb els anys 2007 a 2010: I. Informe econòmic financer en el qual s’expliquin les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos i les operacions de crèdit previstes, la suficiència de crèdits per al compliment de les obligacions exigibles i les despeses de funcionament dels serveis II. Annex d’inversions a realitzar durant l’exercici III. Memòria del president on s’explica el contingut del pressupost 2. Anul·lar parcialment el Decret d’alcaldia de data 11 de novembre de 2015 en allò que fa referència a la liquidació d’una taxa per les fotocòpies de la documentació, i ordenar la devolució del seu import íntegre, en tant que la documentació fotocopiada es correspongui amb l’expedient de subvenció del Consell Català de l’Esport al pavelló municipal que la persona reclamant va excloure expressament de l’accés. 3. Recordar a l’Ajuntament de Seròs que ha d’informar en el peu de recurs de les seves resolucions en relació amb sol·licituds d’accés a la informació pública de la possibilitat de presentar reclamació davant d’aquesta Comissió. 4. Requerir a l’Ajuntament de Seròs que, en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri a la persona reclamant la informació indicada en l’apartat 1, deixant constància escrita de la informació que no li és possible lliurar per no haver existit, si escau. 5. Requerir a l’Ajuntament de Seròs que, en el termini indicat, informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució. 6. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 7. Donar trasllat de les greus irregularitats advertides en relació amb l’arxiu i la gestió de la documentació municipal als òrgans del Departament de Cultura competents per exercir la potestat inspectora i sancionadora en la matèria. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 13/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 11 de maig de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.