Inadmitida 16/01/2020 · 9 días en resolverse

Inadmissión de reclamación por solicitar la emisión de un dictamen en lugar de acceso a información pública

El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Barcelona que el Consell Assessor de Transparencia emitiera un dictamen sobre presuntas deficiencias en una respuesta previa del Instituto Barcelona Esports. La GAIP decidió inadmitir la reclamación porque solicitar la elaboración de un dictamen constituye una prestación pública distinta y no una solicitud de acceso a información pública.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho de acceso a la información pública tiene por objeto la obtención de información que ya se encuentra en poder de la Administración.
2 La pretensión de que un órgano municipal elabore un dictamen sobre criterios de buen gobierno no constituye una solicitud de información pública, sino una prestación de naturaleza diferente.
3 De acuerdo con el artículo 33.2 del RGAIP, son inadmisibles las reclamaciones que no tengan por objeto el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 43/2020, de 16 de gener Número d'expedient de la reclamació: 12/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Valoració sobre una resposta obtinguda a una sol·licitud d'informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud de què deriva aquesta Reclamació, indicada en l'antecedent 2, no té per objecte demanar informació pública, sinó l'elaboració d'un dictamen per part d'un òrgan municipal (el Consell Assessor de Transparència), que s'hauria de pronunciar sobre si són correctes segons criteris de bon govern determinades possibles deficiències advertides en un escrit municipal (antecedent 2). De les consideracions formulades pel fonament jurídic anterior es pot deduir que el dret d'accés a la informació pública té per objecte precisament informació pública, entesa aquesta com la que està en poder de l'Administració. La pretensió que un òrgan municipal elabori un dictamen no demana informació pública, sinó una prestació pública de naturalesa clarament diferent. En aquestes circumstàncies, està clar que aquesta Reclamació no té per objecte el dret d'accés a la informació pública, motiu pel qual, en consideració als preceptes citats pel paràgraf anterior, és procedent la seva inadmissió. Paraules clau: Ajuntament. Opinió i valoració. Reclamació contra silenci. Causes d'inadmissibilitat. Consultes, informes i dictàmens. Dret d'accés a la informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 12/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de novembre de 2020 la persona reclamant fa referència a la resposta donada per l'Institut Barcelona Esports (IBE) a una sol·licitud també seva d'informació pública i demana l'Alcaldessa de Barcelona que traslladi l'assumpte al Consell (municipal) Assessor de Transparència perquè faci un dictamen en el qual es pronunciï sobre si són correctes segons criteris de bon govern el que considera diverses deficiències (falta de número de registre, possibles deficiències en la notificació, presumptes faltes d'ortografia, falta d'identificació de la persona autora de la resposta) en què, segons el seu parer, hauria incorregut l'IBE en donar resposta a la seva sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret a accedir a la informació pública, a la qual es refereix l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que es poden recórrer davant de la GAIP les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública. Així mateix, l'article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions davant de la GAIP si no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. La sol·licitud de què deriva aquesta Reclamació, indicada en l'antecedent 2, no té per objecte demanar informació pública, sinó l'elaboració d'un dictamen per part d'un òrgan municipal (el Consell Assessor de Transparència), que s'hauria de pronunciar sobre si són correctes segons criteris de bon govern determinades possibles deficiències advertides en un escrit municipal (antecedent 2). De les consideracions formulades pel fonament jurídic anterior es pot deduir que el dret d'accés a la informació pública té per objecte precisament informació pública, entesa aquesta com la que està en poder de l'Administració. La pretensió que un òrgan municipal elabori un dictamen no demana informació pública, sinó una prestació pública de naturalesa clarament diferent. En aquestes circumstàncies, està clar que aquesta Reclamació no té per objecte el dret d'accés a la informació pública, motiu pel qual, en consideració als preceptes citats pel paràgraf anterior, és procedent la seva inadmissió. D'altra banda, i a més de l'anterior, també seria procedent la inadmissió municipal de la seva “sol·licitud d'informació pública”, perquè més que una sol·licitud d'informació pública és una petició d'informe o dictamen, que ha de ser inadmesa a tràmit com a sol·licitud d'informació pública per l'Ajuntament en aplicació de l'article 29.2 LTAIPBG, sense perjudici que pogués ser atesa en base a altres drets. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de gener de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 12/2020 perquè no té per objecte el dret d'accés a la informació pública i disposar la publicació de d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.