Pérdida de objeto 02/03/2018 · 43 días en resolverse

Solicitud de expedientes de licencias de un centro comercial y resultado de pérdida de objeto por entrega extemporánea

Se solicitó al Ayuntamiento de Lleida el acceso a licencias de actividades y carga/descarga de un centro comercial. El ciudadano alegó que la administración no respondió en plazo. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información de forma extemporánea tras la presentación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud se tramita bajo la Ley de Acceso a la Información Ambiental (LAIA) debido a que el motivo del acceso es la protección contra la contaminación acústica.
2 El Ayuntamiento incumplió la obligación de facilitar la información en el plazo legal de un mes, ya que no justificó la complejidad ni el volumen para ampliarlo a dos meses.
3 La administración tampoco informó al solicitante sobre la ampliación del plazo, incurriendo en un retraso jurídicamente improcedente.
4 La entrega extemporánea de la información conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación, extinguiendo la discrepancia jurídica.
5 La GAIP carece de competencia para instar o instruir procedimientos sancionadores contra los funcionarios responsables del retraso.

Texto completo

Resolució 36/2018, de 2 de març Número d’expedient de la reclamació: 12/2018. Administració reclamada: Ajuntament de Lleida. Informació reclamada: Expedients de les llicències atorgades a un centre comercial. Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua d’objecte de la Reclamació. Resum: L’Ajuntament ha facilitat extemporàniament la informació sol·licitada, després d’haver-se presentat la Reclamació, cosa que comporta que aquesta esdevingui mancada d’objecte i en conseqüència és procedent finalitzar-la, sense necessitat de més pronunciaments. El fet que la persona reclamant al·legui infracció de la legislació de protecció contra la contaminació acústica justifica que l’Ajuntament estimi aplicable al cas la llei d’accés a la informació ambiental (LAIA), i supletòriament l’LTAIPBG. L’Ajuntament incompleix la seva obligació de facilitar la informació dins del termini legalment establert d’un mes, ja que si bé l’LAIA permet ampliar -lo fins a dos mesos si la complexitat i el volum de la informació demanada impedeixen lliurar-la en un mes, no es justifica la concurrència d’aquest fet i no s’informa de l’ampliació del termini a la persona reclamant dins del termini establert per l’LAIA. La GAIP no té competències per instar un procediment sancionador amb motiu dels fets que concorren en aquest cas. Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Medi ambient. Sorolls. Comerç. Reclamació contra silenci. Silenci administratiu. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Règim sancionador. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 18 de gener de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 12/2018, presentada contra l’Ajuntament de Lleida, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de desembre de 2017 la persona reclamant, després d’informar que resideix damunt d’un centre comercial i que per aquest motiu pateix contaminació acústica, que s’hauria acreditat amb les corresponents comprovacions, sol·licita: - Accés a totes les llicències d’activitats autoritzades a Carrefour per part del Departament d’Indústria i Activitats i que se li faciliti còpia de les que li interessin posteriorment. - Accés a totes les llicències de càrrega i descàrrega autoritzades a Carrefour per part del Departament de Mobilitat i que se li faciliti còpia de les que li interessin posteriorment. - Accés a totes les llicències autoritzades a Carrefour per part d’altres Departaments de l’Ajuntament de Lleida i que se li faciliti còpia de les que li interessin posteriorment. 3. La Reclamació presentada el 18 de gener de 2018 es motiva en el fet que la persona reclamant seria part interessada en un expedient disciplinari incoat a Carrefour per contaminació acústica i que en aquesta condició vol conèixer totes les autoritzacions concedides per l’Ajuntament de Lleida a aquesta empresa. Manifesta que l’Ajuntament encara no hauria donat cap mena de resposta a la seva sol·licitud d’informació. 4. El 23 de gener de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 15 de febrer de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Lleida, segons el qual “mitjançant escrit de la cap de negociat del Departament d’indústries i activitats de l’Ajuntament de Lleida, de data 1 de febrer de 2018, es lliura al senyor ... (la persona reclamant) la informació sol·licitada en la seva petició. Igual se l’informa del tipus d’accés i de la forma en què podrà accedir als expedients que contenen la informació lliurada (...) El senyor ... (la persona reclamant), en dates 5 de febrer de 2018 i 7 de febrer de 2018, ha exercit el dret d’accés a la informació en els departaments municipals d’Indústries i activitats i de Mobilitat”. 6. El 15 de febrer de 2018 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant i li indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. 7. El 20 de febrer de 2018 la persona reclamant comunica a la GAIP un escrit on fa un relat de la seqüència temporal amb què l’Ajuntament ha tramitat la seva sol·licitud d’informació, en el que posa de manifest que el fet que no se li hagi facilitat la informació demanada dins del mes següent a la sol·licitud establert per l’LTAIPBG, li ha impedit disposar-ne als efectes de presentar un recurs de reposició. Segons aquest relat, l’Ajuntament hauria argumentat haver-li lliurat la informació dins del termini establert legalment, perquè la Llei 27/2006, de 18 de juliol, d’accés a la informació ambiental (LAIA), que és la que hauria aplicat, atesa la naturalesa de la informació demanada, dona a l’Administració un termini de dos mesos per facilitar la informació ambiental demanada, si així ho justifiquen els seus volum i complexitat (article 10 LAIA), i l’Ajuntament hauria entès que aquest era el cas, ja que es tracta d’informació antiga, que cal cercar a l’arxiu general. Davant d’aquestes al·legacions municipals, la persona reclamant argumenta que no estaria justificada l’aplicació de l’LAIA en aquest cas, i s’hauria d’aplicar el procediment establert per l’LTAIPBG; també assenyala que fins i tot si s’aplica l’LAIA, només procedeix aplicar el termini extraordinari de dos mesos regulat pel seu article 10 si el volum i la complexitat de la informació fan impossible lliurar-la en el termini ordinari d’un mes establert per la mateixa Llei, i que aquestes circumstàncies no es donen en aquest cas; i afegeix que, en qualsevol cas, si l’Administració considera justificat aplicar el termini extraordinari de dos mesos, n’ha d’informar a la persona sol·licitant dins del mes següent a la presentació de la sol·licitud, cosa que l’Ajuntament no hauria fet. En atenció a les anteriors consideracions, la persona reclamant considera que l’Ajuntament de Lleida ha infringit allò que disposa l’LTAIPBG i ha conculcat o, com a mínim, obstaculitzat el seu dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, demana a la GAIP que resolgui en aquest sentit i que s’insti la responsabilitat disciplinària dels funcionaris que correspongui. Fonaments jurídics 1. Accés extemporani a la informació i pèrdua d’objecte de la Reclamació Segons els antecedents, l’Ajuntament hauria facilitat la informació sol·licitada per la persona reclamant després d’assabentar-se de la presentació d’aquesta Reclamació. Tot i que l’accés a la informació sol·licitada és extemporani, comporta la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, ja que amb ell s’esvaeix la discrepància jurídica entre Ajuntament i persona reclamant que la justificava. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la reclamació, sense necessitat de més pronunciaments. 2. Valoració sobre la tramitació de la sol·licitud d’informació L’antecedent 7 posa de manifest algunes deficiències en la tramitació de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació i demana a la GAIP que declari aquest fet i que s’instin les responsabilitats disciplinàries que corresponguin. La deficiència denunciada és que l’Ajuntament no va resoldre sobre l’accés a la informació sol·licitada dins del termini establert per l’LTAIPBG (un mes, segons el seu article 33). L’Ajuntament, en canvi, argumenta que va resoldre dins del termini legalment establert, ja que va aplicar l’LAIA, que preveu un termini de dos mesos si la complexitat o el volum de la informació ho justifiquen. Cal esbrinar, doncs, si en la tramitació de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Resolució calia aplicar l’LTAIPBG o l’LAIA i, en aquest darrer cas, si es va aplicar correctament o no. En tot cas, els fets que no es discuteixen és que la sol·licitud es va presentar el 5 de desembre de 2017 i no va ser resolta fins l’1 de febrer de 2018 i la consulta dels expedients demanats no es va produir fins els dies 5 i 7 d’aquest mateix mes. La disposició addicional 1ª LTAIPBG estableix que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. El medi ambient seria una d’aquestes matèries amb un règim especial d’accés, regulat per l’LAIA. L’aplicació al cas que ens ocupa d’aquesta regulació específica depèn bàsicament de si la informació demanada per la persona reclamant s’ha de considerar inclosa o no dins del concepte d’informació ambiental, als efectes de l’LAIA. La informació demanada és la relativa a les llicències d’activitat, de càrrega i descàrrega i altres llicències municipals atorgades a una gran superfície comercial determinada per l’Ajuntament de Lleida. Tot i que la connexió d’aquesta informació amb el medi ambient no és òbvia, és induïda per la mateixa motivació de la sol·licitud d’informació, que fa referència a què l’activitat desenvolupada per la gran superfície comercial en qüestió causaria contaminació acústica al domicili de la persona reclamant i invoca, com a única norma jurídica, la llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. És a dir: la persona reclamant demana la informació sol·licitada per defensar-se d’un fenomen de contaminació acústica. Per una altra banda, l’article 2.3 LAIA defineix el que s’ha de considerar informació ambiental, als efectes d’aquesta llei, en els termes següents: “Información ambiental: toda información en forma escrita, visual, sonora, electrónica o en cualquier otra forma que verse sobre las siguientes cuestiones: a) El estado de los elementos del medio ambiente, como el aire y la atmósfera, el agua, el suelo, la tierra, los paisajes y espacios naturales, incluidos los humedales y las zonas marinas y costeras, la diversidad biológica y sus componentes, incluidos los organismos modificados genéticamente; y la interacción entre estos elementos. b) Los factores, tales como sustancias, energía, ruido, radiaciones o residuos, incluidos los residuos radiactivos, emisiones, vertidos y otras liberaciones en el medio ambiente, que afecten o puedan afectar a los elementos del medio ambiente citados en la letra a). c) Las medidas, incluidas las medidas administrativas, como políticas, normas, planes, programas, acuerdos en materia de medio ambiente y actividades que afecten o puedan afectar a los elementos y factores citados en las letras a) y b), así como las actividades o las medidas destinadas a proteger estos elementos. d) Los informes sobre la ejecución de la legislación medioambiental. e) Los análisis de la relación coste- beneficio y otros análisis y supuestos de carácter económico utilizados en la toma de decisiones relativas a las medidas y actividades citadas en la letra c), y f) El estado de la salud y seguridad de las personas, incluida, en su caso, la contaminación de la cadena alimentaria, condiciones de vida humana, bienes del patrimonio histórico, cultural y artístico y construcciones, cuando se vean o puedan verse afectados por el estado de los elementos del medio ambiente citados en la letra a) o, a través de esos elementos, por cualquiera de los extremos citados en las letras b) y c)”. Podem observar, doncs, que la relativa al soroll (apartat b) és una de les informacions que es poden considerar incloses dins del concepte d’informació ambiental, com també ho pot ser la relativa a les mesures administratives destinades a protegir-lo (apartat c). Per tant, sembla jurídicament procedent l’apreciació municipal de considerar que la sol·licitud d’informació de la persona reclamant, que no invoca cap altra norma que la llei de protecció contra la contaminació acústica, s’hauria de tramitar i resoldre de conformitat amb l’LAIA, amb l’aplicació supletòria de l’LTAIPBG. L’article 10.2.c LAIA disposa el següent, en relació amb el termini dins del qual s’han de resoldre les sol·licituds d’informació ambiental: “ La autoridad pública competente para resolver facilitará la información ambiental solicitada o comunicará al solicitante los motivos de la negativa a facilitarla, teniendo en cuenta el calendario especificado por el solicitante, lo antes posible y, a más tardar, en los plazos que se indican a continuación: 1.º En el plazo máximo de un mes desde la recepción de la solicitud en el registro de la autoridad pública competente para resolverla, con carácter general. 2.º En el plazo de dos meses desde la recepción de la solicitud en el registro de la autoridad pública competente para resolverla, si el volumen y la complejidad de la información son tales que resulta imposible cumplir el plazo antes indicado. En este supuesto deberá informarse al solicitante, en el plazo máximo de un mes, de toda ampliación de aquél, así como de las razones que lo justifican”. Atès que la sol·licitud d’informació no especificava cap calendari determinat per obtenir la informació demanada, el procedent, amb caràcter ordinari, hauria estat facilitar la informació demanada dins del termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud per l’Ajuntament. Amb caràcter extraordinari, aquest termini es podria ampliar fins a dos mesos, sempre que el volum i la complexitat de la informació fan que sigui impossible complir el termini ordinari d’un mes. En aquest cas l’Ajuntament no justifica en absolut aquestes circumstàncies extraordinàries de volum i complexitat, motiu més que suficient per entendre que ha fet un ús improcedent del termini extraordinari de dos mesos. Però és que, a més, no ha informat d’aquesta intenció a la persona sol·licitant dins dels termini d’un mes establert per l’incís final del paràgraf segon de de l’article 10.2.2, el que constitueix una causa addicional per qualificar el seu retard de jurídicament improcedent, en perjudici dels interessos de la persona sol·licitant , a qui s’ha retardat injustificadament el seu accés a la informació sol·licitada. La persona reclamant demana que, pel motiu assenyalat, s’insti la responsabilitat disciplinària dels funcionaris que correspongui. L’LAIA no tipifica infraccions ni sancions en relació amb l’accés a la informació ambiental. Seria procedent, per tant, aplicar amb caràcter supletori l’LTAIPBG, que en els seus articles 77 a 79 tipifica les infraccions en relació amb el dret d’accés a la informació pública. Entre els tipus definits en els apartats 77.2 i 78.2, sembla que podrien ser aplicats a aquest cas els dels apartats h i i de l’article 78.2, que tipifiquen com a infracció greu en relació amb el dret d’accés a la informació pública el fet de no resoldre o de no lliurar la informació sol·licitada dins del termini legalment establert. Tot sigui dit amb les degudes cauteles, ja que el retard municipal no és exempt d’una certa justificació (malgrat que discutible), cosa que podria afeblir la seva qualificació com a infracció i el perjudici al·legat a l’escrit del reclamant indicat a l’antecedent 7, als efectes de poder utilitzar aquesta informació en exercici del seu dret de defensa dels seus interessos, no s’havia posat de manifest a la sol·licitud d’informació. Per una altra banda, la GAIP no té atribuïda la competència ni per instar, ni per instruir procediments sancionadors en relació amb els fets assenyalats. Si la persona reclamant persisteix en la seva voluntat de demanar responsabilitats disciplinàries, o bé ha de demanar-ho directament a l’Alcalde (que és l’òrgan que té atribuïda amb caràcter general la competència sancionadora en l’àmbit de les administracions locals), o bé al Síndic de Greuges o a l’Oficina Antifrau de Catalunya, de conformitat amb el previst per l’article 87 LTAIPBG. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2018, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 12/2018, degut a la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que l’Ajuntament ha facilitat de forma extemporània la informació sol·licitada. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 2 de març de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.