Solicitud de identidad de autoridades y funcionarios intervinientes en el proceso de nombramiento de funcionarios del Grupo A1

Resolució 88/2017, de 16 de març Número d’expedient de la reclamació: 12/2017. Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Informació reclamada: Identitat de les persones que han intervingut en la proposta i nomenament de funcionaris públics. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: L’aplicació de l’article 36.2.b LTAIPBG requereix que l’Administració identifiqui clarament la font d’accés públic on es troba la informació demanada, no essent suficient a aquests efectes manifestar genèricament que la informació sol·licitada ja hauria estat lliurada anteriorment si no hi ha indicis clars que la persona reclamant podrà identificar-la completament. No satisfà el dret d’accés a la informació pública el fet que en el passat la informació demanada hagi estat difosa en un taulell públic d’anuncis o en un diari oficial, sinó la possibilitat d’accedir-hi en el moment de donar satisfacció a la sol·licitud, i no sembla versemblant que en el present es pugui accedir a anuncis publicats al taulell edictal més d’un any enrere. El legislador català té potestat per separar-se del bàsic als efectes de preveure un règim de causes d’inadmissibilitat més favorable al dret d’accés, encara que això comporti una major exposició de les administracions catalanes. El fet que la persona reclamant hagi presentat diverses sol·licituds entorn d’un mateix procediment, no vol dir que la que és objecte d’aquesta Reclamació sigui repetitiva; de fet, pel que sembla és la primera vegada que demana la identitat de les persones que han participat proposant o nomenant els aspirants seleccionats, o sigui que la sol·licitud no es pot titllar de repetitiva. I tampoc sembla abusiva, ja que si considera que en el procés de funcionarització s’han pogut cometre irregularitats, és del tot pertinent i coherent amb la finalitat de la transparència demanar la identitat de les persones que en podien haver estat responsables. Tot i que l’article 18.1.e LTAIPBG no és aplicable a les administracions catalanes, la GAIP considera que el principi general de proscripció de l’abús de dret ho podria ser, d’aplicable, sempre que s’acrediti per l’Administració afectada que la sol·licitud d’informació pública no té relació o no guarda la menor proporció amb les finalitats del dret que s’està exercint (el d’accés). Paraules clau: Ajuntament. Personal. Abús de dret. Sol·licituds repetitives. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 13 de gener de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 12/2017, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada tot seguit. La persona reclamant no vol seguir el procediment de mediació. 2. El 2 de desembre de 2016 la persona reclamant va demanar a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat la informació següent: identitat de les autoritats o funcionaris públics que han intervingut en la proposta, nomenament o presa de possessió dels aspirants que es varen presentar a la convocatòria publicada al BOP de Barcelona el 29 de juny de 2015, per a la funcionarització de 15 places de funcionaris del Grup A1, el nomenament dels quals s’hauria publicat al BOP de Barcelona del 16 de novembre de 2015, anunci N407-2015-0000082. 3. El 23 de desembre de 2016 el Regidor de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat resol la sol·licitud anterior mitjançant el Decret AP28161740. Manifesta que el cap de la unitat responsable de la informació el 20 de desembre de 2016 hauria informat desfavorablement al lliurament de la informació sol·licitada, per concórrer la causa d’inadmissió de l’article 18 de la Llei (estatal) 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE): que les sol·licituds siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat en la finalitat de transparència d’aquesta llei. Enumera tot seguit 16 sol·licituds d’informació i altres iniciatives presentades a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat entre el juny del 2015 i el maig del 2016 per la mateixa persona reclamant, requerint totes elles diverses qüestions relacionades amb el procés de funcionarització assenyalat a l’antecedent 1. Sobre la base d’aquestes consideracions, el Decret citat resol la inadmissió de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent anterior. 4. El 13 de gener de 2017 la persona reclamant motiva aquesta Reclamació en el fet que la seva sol·licitud d’informació hauria estat denegada i justifica el seu interès en l’obtenció de la informació reclamada en la consideració que al seu entendre s’hauria comès un delicte en el procés de funcionarització indicat a l’antecedent 2, de manera que necessitaria la informació demanada per presentar la corresponent denúncia. 5. Després de requerir, el 18 de gener de 2017, a la persona reclamant una esmena a la seva sol·licitud, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament i li sol·licita, per a dins del termini de 10 dies, un informe sobre ella i còpia de l’expedient. 6. El 14 de febrer la GAIP rep l’informe municipal, que adjunta el detall d’una llarga relació de sol·licituds d’informació (31) fetes per la mateixa persona reclamant sobre el mateix objecte (el procés de funcionarització seguit a l’Ajuntament de Sant Boi), bona part de les quals haurien estat satisfetes pels serveis municipals. Sobre la base d’aquestes dades, l’informe municipal considera que la informació reclamada “ja ha estat facilitada o bé ha estat objecte de publicació, tant en butlletins i diaris oficials, com en el tauler d’edictes de l’Ajuntament, en tant que la normativa reguladora dels procediments de selecció de personal al servei de les administracions públiques estableix el requisit de publicitat de les convocatòries i de les seves bases, per tal de garantir l’observació dels principis de mèrit i capacitat. La funció de proposar als aspirants que han superat el procés selectiu per al seu nomenament com a funcionaris correspon al tribunal qualificador (...) Tota la informació facilitada al sol·licitant en tots els expedients que ha iniciat sobre aquest procediment administratiu de funcionarització, juntament amb la que ha estat objecte de publicació per part de l’Ajuntament, és suficient perquè el senyor ...... pugui exercir el control sobre l’activitat pública que correspon a qualsevol ciutadà”. En conseqüència, l’informe municipal estima que serien aplicables a aquest cas les consideracions fetes per la Resolució de la GAIP de 4 d’octubre de 2016, sobre la Reclamació 158/2016, en el sentit d’apreciar que la informació sol·licitada per la persona reclamant ja li hauria estat facilitada, de manera que procediria desestimar la seva Reclamació. 7. Vist que la informació reclamada inclou dades personals de terceres persones, que podrien resultar afectades per la Resolució, el 20 de febrer de 2017 la GAIP els trasllada la Reclamació i els ofereix la possibilitat de formular-hi al·legacions. No se’n formula cap. Fonaments jurídics 1. Sobre si la informació demanada ja hauria estat facilitada L’informe municipal justifica la desestimació de la sol·licitud d’informació que origina aquesta Reclamació en el fet que la informació sol·licitada o bé ja hauria estat facilitada a la persona reclamant com a conseqüència de l’estimació de sol·licituds prèvies sobre el mateix objecte (la funcionarització de personal laboral seguida a l’Ajuntament de Sant Boi), o bé li seria accessible per haver estat objecte de publicació als diaris oficials o al tauler d’anuncis de l’Ajuntament. Fonamenta aquesta justificació en el relat de les nombroses sol·licituds d’informació fetes per la persona reclamant sobre el tema de la funionarització i de les respostes donades per l’Ajuntament (que inclourien la referència a la publicació oficial de les convocatòries i altres anuncis) i en l’argumentació de la necessitat de publicació, o bé en diari oficial, o bé en el taulell d’anuncis municipal, del tribunal de selecció dels aspirants i dels resultats del procés selectiu, signats per l’autoritat municipal competent. De la relació de sol·licituds formulades per la persona reclamant i contestades per l’Ajuntament no se’n dedueix que se li hagi facilitat, ni directament ni indirecta (mitjançant les referències als diaris oficials que publiquen els anuncis demanats), la informació sol·licitada, que concretament és la relativa a la “identitat de les autoritats o funcionaris públics que han intervingut en la proposta, nomenament o presa de possessió dels aspirants”. L’article 36.2.b LTAIPBG preveu que un dels supòsits que permeten subministrar la informació demanada en un format diferent del sol·licitat és el següent: “si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació”. En el cas que ens ocupa, la font d’informació podria ser, certament, l’anunci en un diari oficial que conté les identitats demanades, però l’Ajuntament hauria d’identificar-lo clarament per complir amb el requeriment legal d’indicar la font d’informació. Les nombroses sol·licituds formulades per la persona reclamant a l’Ajuntament i citades a l’informe municipal posen de manifest que no és una persona experta i que no té perquè saber quines de les persones identificades en els anuncis publicats en els diaris oficials que li han estat facilitats han intervingut en la proposta o nomenament dels escollits en el procés de funcionarització, i menys encara si són identificades en aquests anuncis totes les autoritats i funcionaris municipals que hi ha pres part. Per tant, fent una remissió genèrica a la informació sobre anuncis oficials facilitada a les anteriors sol·licituds d’informació no es satisfà la que és objecte d’aquesta Reclamació. Sobre la referència al fet que la informació demanada, no està clar si en tot o en part, hauria estat publicada al taulell d’anuncis de l’Ajuntament, aquest fet només és rellevant als efectes del dret d’accés a la informació si encara s’hi troba, de publicada en el taulell edictal, de manera que al resoldre la sol·licitud d’informació l’Ajuntament s’hi pugui remetre, amb el benentès que si la persona sol·licitant acudeix tot seguit al taulell hi trobarà amb seguretat la informació demanada. No sembla que sigui aquest el cas, ja que el procés de funcionarització va finalitzar fa més d’un any, i no és probable que el taulell edictal conservi anuncis tan antics. A diferència del que argumenta l’informe municipal, no satisfà el dret d’accés a la informació pública el fet que en el passat la informació demanada hagués estat difosa en un taulell públic d’anuncis o en un diari oficial, sinó la possibilitat d’accedir-hi en el moment de donar satisfacció a la sol·licitud, i no sembla versemblant que en el present es pugui accedir a anuncis publicats al taulell edictal més d’un any enrere. Cal concloure per tant que no és cert que la informació sol·licitada hagi estat facilitada a la persona reclamant. 2. Sobre la concurrència de la causa d’inadmissió de l’article 18.1.e LTAIPBGE L’antecedent 3 posa que manifest que l’Ajuntament hauria inadmès la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta Reclamació amb el fonament de l’article 18.1.e de la Llei estatal de transparència, segons el qual s’han d’inadmetre a tràmit les sol·licituds d’informació que siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat en la finalitat de transparència d’aquesta legislació. Justifica l’aplicació d’aquesta causa d’inadmissió amb l’enumeració de les 16 sol·licituds presentades per la persona reclamant sobre el mateix procés de funcionarització. Aquesta causa d’inadmissió no és aplicable a aquesta Reclamació pels dos motius següents. En primer lloc, perquè no és aplicable a les administracions catalanes. Al regular les causes d’inadmissió de les sol·licituds d’informació pública, l’article 29 LTAIPBG omet deliberadament la prevista per l’apartat e de l’article 18 LTAIPBGE; la GAIP ve entenent que el legislador català té potestat per separar-se del bàsic als efectes de preveure un règim de causes d’inadmissibilitat més favorable al dret d’accés, encara que això comporti una major exposició de les administracions catalanes. En segon lloc, perquè no queda acreditat a la resolució ni a l’informe municipals que la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Resolució sigui manifestament repetitiva o tingui un caràcter abusiu no justificat en la finalitat de transparència. El fet que la persona reclamant hagi presentat diverses sol·licituds (d’informació o amb altres objectes, pel que sembla) entorn d’un procés de funcionarització, no vol dir que la que és objecte d’aquesta Reclamació sigui repetitiva; de fet, pel que sembla és la primera vegada que demana la identitat de les persones que han participat proposant o nomenant els aspirants seleccionats, o sigui que la sol·licitud no es pot titllar de repetitiva. I tampoc sembla abusiva, ja que si considera que en el procés de funcionarització s’han pogut cometre irregularitats, és del tot pertinent i coherent amb la finalitat de la transparència demanar la identitat de les persones que en podien haver estat responsables. L’informe municipal argumenta que la resposta a les 31 sol·licituds formulades per la persona reclamant entre juny del 2015 i octubre del 2016 sobre el procés de funcionarització suposaria més d’un mes de treball (226 hores), amb el corresponent sacrifici i desatenció d’altres assumptes de la competència municipal, el que constituiria un indici de sol·licitud abusiva a tenor del criteri interpretatiu emès pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno el 14 de juliol de 2016, segons el qual una sol·licitud es podria entendre abusiva quan, per ser atesa, requereix un tractament que pugui obligar a paralitzar la resta de la gestió dels subjectes obligats a subministrar la informació, impedient la gestió justa i equitativa del seu treball i del servei públic que tenen encomanat. Tot i que, com s’ha dit, l’article 18.1.e LTAIPBG no és aplicable a les administracions catalanes, la GAIP considera que el principi general de proscripció de l’abús de dret ho podria ser, d’aplicable, sempre que s’acrediti per l’Administració afectada que la sol·licitud d’informació pública no té relació o no guarda la menor proporció amb les finalitats del dret que s’està exercint (el d’accés). No està clar que aquestes característiques concorrin en aquest cas, malgrat les nombroses sol·licituds presentades i la feina esmerçada per atendre-les. Com s’ha dit, la informació demanada en la sol·licitud objecte d’aquesta Reclamació és pertinent per a les finalitats del dret d’accés. I si bé és cert que la suma de sol·licituds en torn del procés de funcionarització causa un impacte preocupant en l’activitat dels serveis municipals, atendre la que ara ens ocupa segurament requeriria molt menys temps que el consumit només per justificar la denegació. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que no procedeix aplicar la causa d’inadmissibilitat de l’article 18.1.e LTAIPBGE. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de març de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 12/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a què l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat li faciliti la informació següent: identitat de les autoritats o funcionaris públics que han intervingut en la proposta, nomenament o presa de possessió dels aspirants que es varen presentar a la convocatòria publicada al BOP de Barcelona el 29 de juny de 2015, per a la funcionarització de 15 places de funcionaris del Grup A1, el nomenament dels quals s’hauria publicat al BOP de Barcelona del 16 de novembre de 2015, anunci N407-2015-0000082. 2. Anul·lar el Decret del Regidor de Transparència de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat de 23 de desembre de 2016, número AP28161740. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 12/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 16 de març de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.