Una concejal solicitó al Ayuntamiento de Tarragona información sobre costes de una campaña publicitaria, el Plan Cultural y documentos antifrau. Tras alegar falta de respuesta, la GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento justificó la entrega de la documentación y la reclamante confirmó haber recibido respuesta.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia a los regímenes especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo y el TSJC han validado que los cargos electos no pueden tener un derecho de acceso a la documentación pública inferior al de los ciudadanos individuales.
3
El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener información necesaria para su función debe interpretarse restrictivamente en cuanto a sus límites, en beneficio del derecho de acceso.
4
La resolución se dicta sin entrar en el fondo del derecho de acceso debido a que se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica al haberse entregado la información solicitada.
Texto completo
Resolució 351/2024, de 21 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 10/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Cost total d’una campanya publicitària, documentació cas INIPRO, pla
cultural documents antifrau.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte de la Reclamació, atès que l’Ajuntament ha justificat l’entrega de la documentació i la
l’electa reclamant ha manifestat, en seu d’aquest procediment, que l’ajuntament ha donat
resposta a la seva petició, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Càrrec electe. Campanya publicitària. Costos. Casos. Plans
culturals. Documents antifrau. Reclamació contra silenci. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 26 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 10/2024, presentada per una
persona electa contra l’Ajuntament de Tarragona.
L’11 d’octubre de 2023 la reclamant va presentar a l’Ajuntament de Tarragona una petició
d’informació, formulada en els termes següents: “Li sol·licito que em faci arribar la
informació referent al pressupost que ha destinat l'Ajuntament de Tarragona a publicitar la campanya del 'PAM a PAM', tant en mitjans com en altres plataformes publicitàries. Des
dels mesos de juny fins a finals d’any i tenint en compte la partida destinada per a cada mitjà de comunicació o altra plataforma publicitària”.
El 16 d’octubre de 2023 la reclamant va presentar a l’Ajuntament de Tarragona una petició d’informació, formulada en els següents termes: “Li sol·licito que em faci arribar el Pla
Cultural, el Pla d’Equipaments Culturals i l’enquesta d’hàbits culturals que va elaborar
l’Ajuntament de Tarragona per el període 2004- 2006”.
L’electa reclamant indica a la reclamació que en els dos casos l’Ajuntament reclamant no ha contestat les seves instàncies i tampoc ha lliurat la informació sol·licitada.
El 21 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació. El 20 de febrer de 2024 la GAIP comunica la r eclamació a l’Ajuntament de
Tarragona i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP,
li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
El 28 de febrer de 2024 la GAIP rep de l’electa reclamant comunicació en la que indica que en el moment de presentar la reclamació no va poder adjuntar més instàncies sense
contestar de l’Ajuntament i fa una relació de sol·licitud d’informació dirigides a l’Ajuntament
de Tarragona sobre les que no ha rebut resposta. Així mateix indica respecte a la
reclamació actual que: Els dos temes que, en un principi vàrem reclamar ja ens han donat
resposta i per tant, ja està solucionat , però per altra banda , com els deia, n ’hi ha quatre
que tenim pendents”.
El 5 de març de 2024 la Comissió informa a l’electa reclamant que per cada sol·licitud
d’accés a la informació que no hagi estat satisfeta haurà de presentar una nova reclamació.
El 6 de març de 2024 la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament de Tarragona en els següents termes: “A data 4 de desembre de 2023, el Secretari General de l’Ajuntament va
enviar a la consellera i portaveu del Grup Municipal, Xxxx, la documentació que feia
referència a:
- Import campanya publicitària del Pam a Pam.
- Pla cultural.
Pel que respecta a la petició demanada del Cas INIPRO, a data 04/03/2024 es trasllada la informació al Grup i es torna a traslladar el dia 06/03/2024, segons consta a les impressions de pantalla que s’adjunten.
Pel que fa referència a la petició dels documents antifrau relacionats/enviats a l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, a data 04/03/2024, s’envia correu electrònic al Grup
Municipal adjuntant els documents que ha remès la presidenta de l’Empresa al Gabinet
d’Alcaldia.
Tots els Consellers tenen dret d’accés a la pràctica totalitat de documentació i informació
que hi ha a l’Ajuntament i facilitem l’accés a tota la informació sol·licitada pel Grup Municipal
d’ERC de l’Ajuntament de Tarragona així com a la resta de Grups, però ens trobem amb
algunes limitacions ja que els terminis per resoldre segons els reglaments, en molts casos,
degut al volum i contingut de la informació sol·licitada, fa que es demori i s’excedeixin els
dies estipulats per remetre aquesta informació”.
El mateix 6 de març de 2024 la GAIP dóna trasllat de l’informe rebut a la reclamant electa
per tal que en el termini de 3 dies presenti al·legacions. Pel cas que en el termini indicat no
presenti al·legacions, se l’adverteix que s’entendrà que la informació rebuda es correspon
amb la sol·licitada i es procedirà a dictar resolució per pèrdua d’objecte. La notificació fou
acceptada el mateix 6 de març de 2024 sense que a data de la present resolució la
reclamant hagi presentat cap al·legació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com
la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en
la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés
la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva
Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de
les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la
informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de
les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el
de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1
LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, atès que l’Ajuntament ha justificat l’entrega de la documentació i l’electa
reclamant ha manifestat, en seu d’aquest procediment, que l’ajuntament ha donat resposta a la
seva petició, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 de març de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 10/2024 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.