Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona la relación de titulares del derecho de realojamiento de un proyecto de reparcelación. Tras presentar reclamación por falta de respuesta, la GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración entregó la información durante la tramitación y el solicitante no presentó alegaciones en contra.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública dirigidas a administraciones obligadas por la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5
La satisfacción de la pretensión del solicitante conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento, haciendo procedente su finalización.
Texto completo
Resolució 167/2021, d’11 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 10/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Diverses dades relacionades amb la relació definitiva actualitzada de les
persones titulars del dret de reallotjament d’un Projecte de reparcel·lació.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver lliurat la informació
durant la tramitació del procediment de reclamació, i que, consultada la persona reclamant per la
GAIP, res ha oposat ni al·legat en contra de considerar satisfeta la seva pretensió. Aquest fet suposa
la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, motiu pel qual és procedent finalitzar-lo.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Reallotjament. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 6 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 10/2021, presentada contra l’Ajuntament de
Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 30 de novembre de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament Barcelona la següent
informació: “La relació definitiva de persones titulars del dret de reallotjament, actualitzada a la
data de recepció d’aquest escrit, del Projecte de reparcel·lació del PAU núm. 1 Casernes de Sant
Andreu, en concret demana: nom i cognoms dels titulars del dret de reallotjament, identificació de
l’habitatge de reallotjament per a cada titular (carrer, número, escala, pis i porta) i la manera
d’accés al nou habitatge (arrendament, compra, adjudicació en reparcel·lació...). De les persones
que han perdut el dret personalíssim de reallotjament especificar les causes.”.
3. El 16 de desembre de 2020 l’Ajuntament informa a la persona reclamant que s’ha traslladat el
seu escrit al representant de la Junta de Compensació-Consorci de la Zona Franca de
Barcelona, i que tant bon punt rebin la resposta, li faran arribar.
4. La Reclamació presentada el 6 de gener de 2021 indica que l’Administració no hauria atès la
sol·licitud d’accés a la informació pública.
5. L’11 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. L’1 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, en el què es fa constar
que el dia 20 de gener de 2021, l’Institut Municipal d’Urbanisme va remetre al sol·licitant la
resposta a la seva sol·licitud a través de correu certificat, i demana l’arxivament de la reclamació,
atès que l’Institut Municipal d’Urbanisme ja hauria lliurat tota la informació.
8. El 3 de febrer de 2020 la GAIP fa arribar l’Informe de l’Ajuntament a la persona reclamant, tot
indicant-li que, vist que s’hi indica que la informació ja se li hauria lliurat, si en un termini de 5
dies no presenta cap al·legació en contra de considerar satisfeta la seva sol·licitud, es finalitzarà
el procediment. A data d’aquesta Resolució, no s’han rebut al·legacions de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG
(article 3.1).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment al concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat la informació durant la tramitació del
procediment de reclamació, i que, consultada la persona reclamant per la GAIP, res ha oposat ni
al·legat en contra de considerar satisfeta la seva pretensió.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, motiu pel qual és
procedent finalitzar-lo.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de
febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 10/2021 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.