Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès documentación sobre actuaciones urbanísticas (una pasarela). Tras no recibir la totalidad de la información, presentó reclamación ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información durante el curso de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de una reclamación ante la GAIP, basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG y la sentencia 1074/2019 del TSJC.
2
Los electes locales no pueden tener garantías de acceso a la información inferiores a las del resto de los ciudadanos en el ejercicio de un derecho fundamental.
3
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación supone una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida sobrevenida del objeto.
Texto completo
Resolució 42/2020, de 16 de gener
Número d’expedient de la reclamació: 10/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès
Informació reclamada: Documentació sobre unes actuacions urbanístiques.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació.
Resum: La condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les
quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016 - i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019. L’Administració ha lliurat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament
extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 10 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 10/2020, presentada per un regidor en nom
del grup municipal Junts per Vilanova contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb
la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 d’agost de 2019, la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Vilanova del
Vallès, sol·licitant el següent: “còpia en format digital o en paper de la següent documentació: 5.-
Els moviments de terra i col·locació de rocalla per construir la passera, a quina Finca Registral
pertany? 6. Les obres de la passera ja estan acabades? Falta alguna cosa? 7. Quines són les
partides que figuren en el “pressupost del projecte d’obres del Parc Fluvial” i que tenen per objectiu
la construcció de la passera i que s’ha xifrat en 15.962,79€? He cercat aquestes partides en el
projecte d’obres si no he aconseguit trobar-les. Sol·licito el desglossament d’aquests 15.962,79€.
8. Còpia de la part del projecte que parla de la passera i de la seva configuració i com s’ha de
construir. 9. Còpia de la sol·licitud d’autorització i la resposta de [...], vist que l’informe de [...]
conclou que “caldrà sol·licitar la corresponent autorització de les obres”. 10. Còpia de la Declaració
Responsable signada per l’ajuntament de Vilanova del Vallès segons requeriments de l’informe de
l’[...]. 11. Còpia de la resposta del [....] per la possible afectació del col·lector en alta del sistema
de sanejament de Montornès, doncs abans d’iniciar les obres es requeria notificar-ho”.
3. El 25 d’octubre de 2019 la persona reclamant va presentar una nova instància a l’Ajuntament,
indicant que la resposta rebuda a la instància presentada el 23 d’agost de 2019, no donava cap
resposta als punts 9, 10 i 11.
4. La Reclamació presentada el 7 de gener de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut la
totalitat de la informació sol·licitada, malgrat haver-la requerit repetidament per correu electrònic i
presencialment.
5. El 8 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 14 de gener de 2020 la Comissió rep un correu electrònic de la persona reclamant mitjançant el
qual fa constar que l’Ajuntament li hauria lliurat còpia de la informació sol·licitada i donant per
satisfeta la seva reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016 - i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la
seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la
competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els
electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a
l’LTAIPBG.
El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma i valida la competència de la GAIP i la possibilitat que els
electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG remetent-se als propis arguments i
fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot
i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de
Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és
anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició
addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en
garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la
seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa.
I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes
locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE,
tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1ª: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública,
d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment
considerats.
La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública
en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica
i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen
l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del
text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament
d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de
28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més
raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant
la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir
de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents,
les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al
desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-
ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés
dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes
inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la
convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia
(article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació
de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents
a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pot vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries
afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els
principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior
que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals
si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació
reclamada en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
d’aquest procediment, motiu pel qual és procedent finalitzar-lo.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de
gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 10/2020, per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.