Pérdida de objeto 14/02/2020 · 32 días en resolverse

Solicitud de proyecto ejecutivo de un edificio y resolución por pérdida de objeto tras la entrega de la información

Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Just Desvern el proyecto ejecutivo de un edificio. Tras alegar la administración la necesidad de dar audiencia a terceros afectados, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4 La administración debe motivar debidamente la aplicación de cualquier límite, sin disponer de potestad discrecional para ello.
5 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 141/2020, de 14 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 22/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Just Desvern Informació reclamada: Projecte executiu d’un edifici. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Urbanisme. Plànols. Projecte executiu. Reclamació contra silenci. Trasllat tercers afectats. Límits. Propietat intel·lectual i industrial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 22/2020, presentada contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana poder consultar de forma presencial el projecte executiu de l’edifici on resideix, que identifica, i probablement demanar fotocòpia d’alguna de les seves parts. 3. El 8 d’octubre de 2019 l’Ajuntament contesta la sol·licitud anterior tot indicant que es procedirà a donar audiència a la persona titular de la llicència, en qualitat de tercera persona afectada, d’acord amb l’article 31 LTAIPBG. 4. L’11 de novembre de 2019 la persona reclamant presenta una nova sol·licitud que fa referència a què, a causa de les al·legacions rebudes, l’Ajuntament l’impediria accedir a la informació sol·licitada i demana: 1. Conèixer el motiu/al·legació que m’impedeix accedir al projecte. 2. Si no puc consultar el projecte íntegrament, i amb la finalitat de contrastar que la informació que se’m va facilitar al comprar l’habitatge fos verídica, sol·licito còpia dels plànols del projecte executiu identificats amb els números 09.05 i 09.06 dels quals n’adjunto còpia. 5. La Reclamació presentada el 13 de gener de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut la informació sol·licitada ni altra resposta que la indicada a l’antecedent 3. 6. El 16 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Just Desvern i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 29 de gener de 2020 la GAIP rep l’expedient municipal de la sol·licitud d’informació, que inclou un decret de 16 de gener de 2020 que dona accés a la informació pública sol·licitada, inclosa la còpia dels plànols indicats a la sol·licitud, si bé tot requerint a la persona reclamant que ha de respectar els drets de propietat intel·lectual i industrial concurrents. L’expedient acredita la notificació d’aquesta resolució a la persona reclamant. 8. El 30 de gener de 2020 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva Reclamació. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 22/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.