Solicitud de resultados de mediciones de control de ruidos en fiestas municipales y resultado de inadmisión por prematura

Resolució 67/2019, de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 9/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Sonometries de control de sorolls. Sentit de la Resolució: Inadmissió per prematura Resum: L’article 36.1 LTAIPBG invocat per la reclamant estableix que en aquests casos l’Administració sol·licitada disposa d’un termini de trenta dies per facilitar la informació; al no indicar-se altrament, s’ha d’entendre que aquest termini és de dies hàbils (cosa que comporta descomptar festius i dissabtes) i per tant finalitza l’11 de gener de 2019; això vol dir que quan es presenta la Reclamació, el 9 de gener de 2019, l’Ajuntament encara disposava de dos dies per facilitar la informació sol·licitada; en conseqüència, la Reclamació és prematura i ha de ser inadmesa per aquest motiu, d’acord amb el previst pels articles 32 i 32.2 RGAIP. Paraules clau: Ajuntament. Sorolls. Estudis. Sonometria. Festes. Reclamació contra silenci. Terminis. Reclamació prematura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 9/2019, presentada per l’entitat ciutadana Farts de soroll de la part alta de Tarragona contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 d’octubre de 2018 l’entitat reclamant, després d’indicar que hauria observat que a les festes del Cos del Bou i a les de Sant Magí i en especial els dies 17 i 18 d’agost les revetlles superaven els nivells d’immissió permesos en aquest tipus d’actes, segons els mesuraments fets i els indicis obtinguts per ella mateixa, l’entitat reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona “els resultats dels mesuraments de control realitzats pels serveis d’aquest Ajuntament durant la celebració d’aquests actes”. La sol·licitud indica que aquests controls municipals serien obligatoris. El 26 de novembre de 2018 l’entitat reclamant invoca la sol·licitud anterior, assenyala que s’ha d’entendre estimada presumptament en base a l’article 35.1 LTAIPBG perquè ha transcorregut més d’un mes des de la data de la seva presentació i demana en conseqüència que l’Ajuntament li faciliti la informació sol·licitada, d’acord amb el previst pels articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG. 3. La Reclamació presentada el 9 de gener de 2019 indica que les seves sol·licituds anteriors no haurien obtingut resposta municipal i que es fonamenta en l’article 16 de l’Ordenança reguladora del soroll i de les vibracions model A. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent en relació amb aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb una sol·licitud prèvia d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2 . Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat per prematura La Reclamació és prematura, perquè va sol·licitar a l’Ajuntament el lliurament de la informació que al seu entendre hauria estat estimada presumptament el dia 26 de novembre de 2018, tot invocant l’article 36.1 LTAIPBG, i aquest precepte estableix que en aquests casos l’Administració sol·licitada disposa d’un termini de trenta dies per facilitar la informació; al no indicar-se altrament, s’ha d’entendre que aquest termini és de dies hàbils (cosa que comporta descomptar festius i dissabtes) i per tant finalitza l’11 de gener de 2019. Això vol dir que quan es presenta la Reclamació, el 9 de gener de 2019, l’Ajuntament encara disposava de dos dies per facilitar la informació sol·licitada. En conseqüència, la Reclamació és prematura i ha de ser inadmesa per aquest motiu, d’acord amb el previst pels articles 32 i 32.2 RGAIP. Nogensmenys, aquesta inadmissió no impedeix que la mateixa Reclamació pugui ser presentada de nou dins del mes següent a l’11 de gener de 2019 si en aquesta data l’entitat reclamant segueix sense rebre la informació sol·licitada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 9/2019, per prematura. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 9/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.