Una ciudadana solicitó al Ayuntamiento de Ponts información sobre la atención veterinaria de un gato feral. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a facilitar la información existente o declarar su inexistencia, aclarando que no debe elaborar informes nuevos, sino remitir datos preexistentes.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud es admisible siempre que la respuesta consista en información ya existente en poder de la Administración y no requiera la elaboración de un nuevo informe justificativo.
2
La información sobre la actividad y previsiones municipales se considera información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
3
Si la información solicitada es inexistente en el momento de la petición, la obligación de la Administración queda satisfecha con la mera declaración de dicha inexistencia.
4
La falta de respuesta y la no remisión del expediente a la GAIP se califica como una falta de colaboración que no impide la resolución del procedimiento.
5
El incumplimiento de las resoluciones de la GAIP puede constituir una infracción muy grave según el artículo 77.2.b de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 127/2021, de 28 de gener
Número d’expedient de la reclamació: 838/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Ponts
Informació reclamada: Previsions d’atenció veterinària d’un gat feral.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Aquesta petició és admissible en aquest procediment només en la mesura en què la resposta sigui
una informació en poder de l’Ajuntament i existent en el moment de sol·licitar -la, és a dir, en la mesura en
què atendre-la no suposi l’elaboració de nou i arran de la sol·licitud d’un informe justificatiu de la manca
d’actuació de l’Ajuntament, sinó deixar constància dels fets o circumstàncies preexistents i conegudes per
l’Ajuntament. Quant a la resta de peticions, demana ser informat de la previsió municipal en relació l’atenció
veterinària futura d’aquest gat. En la mesura en què es demana informació sobre l’activitat de l’Ajuntament, i
no justificació de la mateixa, s’ha de considerar informació pública inclosa en la definició legal que en fa
l’article 2.b LTAIPBG, i per tant la reclamació és admissible a tràmit, sens perjudici que si la informació és
inexistent (és a dir, si l’Ajuntament no té definida aquesta previsió d’actuació en el moment en què li va ser
sol·licitada) la seva obligació de donar-li una resposta adequada queda satisfeta amb la sola expressió
d’aquesta inexistència de previsions, sense que per la via d’aquest procediment ni en execució d’aquesta
Resolució li pugui ser exigit que, si no existien, l’Ajuntament faci ara aquestes previsions i n’informi per
satisfer la reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Protecció d’animals. Gats ferals. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració de l’Administració. Informació pública. Informació existent.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 12 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 838/2020, presentada per una voluntària
contra l’Ajuntament de Ponts, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Ponts on
demana, en relació amb un gat siamès ensalvatgit que tenia una pota ferida vist a la zona del Portal
Nou: “1) Que se m’informi per escrit de per què no se li ha prestat atenció veterinària a aquest gat per
la lesió a la pota, havent transcorregut més de sis mesos des de que es va donar el primer avís al
regidor de medi ambient, el Sr. Toni Sala Blanch. 2) Que se m’informi per escrit de si l’ajuntament té
previst dur a terme alguna acció, tenint en compte els articles del Decret Legislatiu 2/2008, de 15
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, exposats en l’apartat
d’exposició. 3) Que en cas que l’ajuntament tingui previstes o hagi acordat accions concretes, em
siguin informades per escrit. 4) Que se m’informi per escrit de si l’ajuntament preveu un termini per
donar-li l’atenció veterinària que aquest gat ensalvatgit requereix, tenint en compte els articles exposats
anteriorment de la Llei de protecció dels animals. I en cas afirmatiu, quin és aquest termini. 5) En el cas
que aquest gat necessiti tractament per la lesió que presenta, quina/es persones es faran càrrec directe
del gat per proporcionar-li el tractament (treballadors de l’ajuntament, voluntaris, etc.), sense especificar
dades personals però sí especificant el càrrec que ocupa dins de l’ajuntament o si és persona aliena a
l’ens, si hi ha algun tipus de contracte o conveni de col·laboració. 6) En el cas que el tractament sigui
administrat per l’ajuntament, que se m’informi per escrit d’on es durà a terme aquest tractament, quins
materials s’utilitzaran (gàbies, menjadores, etc.) i de qui són propietat, i qui serà el responsable de totes
aquestes accions i de la cura del material”.
3. La Reclamació presentada el 12 de desembre de 2020 indica que no hauria rebut resposta de
l’Administració.
4. El 17 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Ponts i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 29 de desembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva
reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de
referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació d’informar
puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions i, en
especial, de traslladar immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació
objecte de les reclamacions que rebi durant la tramitació.
6. El 19 de gener de 2021 la GAIP requereix novament per via telefònica a l’Ajuntament que aporti
l’expedient i l’informe que concreti el seu posicionament en relació amb la sol·licitud d’informació.
L’Ajuntament manifesta estar col·lapsats pel nombre d’iniciatives presentades en relació amb la
protecció d’animals, que li impedirien atendre el requeriment de la GAIP dins de les properes dues o
tres setmanes.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública adreçada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 3.1).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L'Ajuntament de Ponts no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha
aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per
aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les
administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud
d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per
a la resolució del procediment de reclamació.
Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la
justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de
col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del
dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha
continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Ponts, que quedarà
igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució.
3. Sobre l’objecte de la reclamació
La sol·licitud d’informació conté diversos apartats, tal i com es transcriu en l’antecedent 2. El primer d’ells,
demana que l’Ajuntament informi per escrit de “per què no se li ha prestat atenció veterinària a aquest gat
per la lesió a la pota, havent transcorregut més de sis mesos des de que es va donar el primer avís al
regidor”. Aquesta petició és admissible en aquest procediment només en la mesura en què la resposta sigui
una informació en poder de l’Ajuntament i existent en el moment de sol·licitar-la, és a dir, en la mesura en
què atendre-la no suposi l’elaboració de nou i arran de la sol·licitud d’un informe justificatiu de la manca
d’actuació de l’Ajuntament, sinó deixar constància dels fets o circumstàncies preexistents i conegudes per
l’Ajuntament.
A la pròpia sol·licitud d’informació s’indica que al mes de juny s’hauria produït un intent fallit de captura del
gat, i que després d’interessar-se’n la persona reclamant en moments posteriors, no constaria que la
captura del gat hagi estat possible. Si aquest fet conegut per l’Ajuntament i preexistent a la sol·licitud és la
raó de la manca d’atenció veterinària de l’animal, o qualsevol altra d’aquesta índole, aleshores l’atenció de
la sol·licitud no requeriria l’elaboració d’un informe justificatiu de bell nou (el què la faria inadmissible), sinó
simplement deixar constància d’aquesta realitat i, per tant, la resposta s’ha de considerar informació pública,
d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, i la persona reclamant té dret a obtenir-la, vist que no s’ha invocat ni
sembla plausible que hi concorri cap límit que pugui justificar-ne la desestimació.
Quant a la resta de peticions, demana ser informat de la previsió municipal en relació l’atenció veterinària
futura d’aquest gat. En la mesura en què es demana informació sobre l’activitat de l’Ajuntament, i no
justificació de la mateixa, s’ha de considerar informació pública inclosa en la definició legal que en fa l’article
2.b LTAIPBG, i per tant la reclamació és admissible a tràmit, sens perjudici que si la informació és inexistent
(és a dir, si l’Ajuntament no té definida aquesta previsió d’actuació en el moment en què li va ser sol·licitada)
la seva obligació de donar-li una resposta adequada queda satisfeta amb la sola expressió d’aquesta
inexistència de previsions, sense que per la via d’aquest procediment ni en execució d’aquesta Resolució li
pugui ser exigit que, si no existien, l’Ajuntament faci ara aquestes previsions i n’informi per satisfer la
reclamació.
D’acord amb l’exposat, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a
obtenir la sol·licitada, o si escau, la constància expressa de la manca d’aquestes previsions d’actuació que
es reclamen.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i
per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del
termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest
requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la
mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt
greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article
49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de
gener de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada en
relació amb l’atenció del gat siamès ensalvatgit que tenia una pota ferida vist a la zona del Portal Nou,
relacionada a l’antecedent 2, o la constància de la seva inexistència en el moment en què es va
sol·licitar. En relació amb el primer punt de la sol·licitud, l’Ajuntament no ha d’elaborar un informe
justificatiu de nou en execució d’aquesta Resolució, sinó simplement manifestar els fets coneguts i
preexistents a la sol·licitud que motiven que no s’hagi prestat atenció veterinària al gat, o la seva
inexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de Ponts a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1,
o a indicar-ne la seva inexistència, dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Ponts a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de
l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins
del termini de quinze dies.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució
d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 838/2020 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de
forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres
mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.