Se solicitó al Ayuntamiento de Creixell identificar al responsable del mantenimiento y limpieza de una rotonda y el mercado municipal. Ante la falta de respuesta del ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación al no concurrir límites que justifiquen la denegación del acceso a dicha información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la identidad de los empleados municipales prevalece sobre la protección de sus datos personales al estar al servicio de la Administración.
2
La identidad de empresas o autónomos externalizados es información contractual que debe ser accesible y objeto de publicidad activa.
3
La falta de colaboración de la administración al no remitir el expediente a la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
El mantenimiento y limpieza de elementos del dominio público urbano constituye una obligación municipal, siendo por tanto información pública.
Texto completo
Resolució 190/2020, de 5 de març
Número d’expedient de la reclamació: 8/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Creixell
Informació reclamada: Responsable del manteniment i neteja d’una rotonda.
Sentit de la r esolució: Estimació
Resum: No és plausible la concurrència a la informació sol·licitada de límits que puguin prevaldre
damunt del dret d’accés. En principi, la responsabilitat del manteniment i neteja indicats a la sol·licitud
o és del mateix Ajuntament (cas en el qual seria procedent facilitar a la persona reclamant el nom del
servei responsable i, fins i tot, de l’empleat o empleats municipals específicament responsables
d’aquestes tasques, ja que al tractar-se de persones al servei de l’Administració el dret d’accés a la
seva identitat preval sobre la protecció de les seves dades personals, segons indica l’article 24.1
LTAIPBG), o de l’empresa o a l’autònom a qui s’hagi externalitzat el manteniment i neteja (cas en el
qual seria procedent facilitar a la persona reclamant el nom de l’empresa o de l’autònom que, al ser
dades contractuals, no només s’han de poder obtenir en exercici del dret d’accés a la informació pública,
sinó que també han de ser objecte de publicitat activa, en aplicació d’allò previst per l’article 13
LTAIPBG).
Paraules clau: Ajuntament. Via pública. Neteja i manteniment. Personal. Contractes. Reclamació
contra silenci. Manca de col·laboració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 8/2020, presentada contra l’Ajuntament de
Creixell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 29 de novembre de 2019 la persona reclamant, que afirma actuar en nom de la CUP, demana
a l’Ajuntament de Creixell qui és el responsable del manteniment i neteja de la rotonda que hi ha
al costat del mercat municipal de Creixell, on desemboquen el carrer Lleida i el carrer del Montsant,
això com el mateix mercat municipal.
3. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud.
4. El 15 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Creixell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Al cap de més d’un mes i
mig d’aquest requeriment la GAIP no ha rebut encara resposta de l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents
que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació,
l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de
quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa
de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la
informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï
la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La sol·licitud de la que deriva la Reclamació té per objecte sens dubte accedir a informació pública, en
el sentit que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, perquè demana informació (qui és el
responsable del manteniment i neteja d’una rotonda urbana determinada) que amb tota probabilitat ha
d’estar en poder de l’Ajuntament, ja que al tractar-se, almenys aparentment, d’un element del domini
públic urbà, el seu manteniment i neteja constitueix una obligació municipal (article 67.a del Text refós
de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril). Al
tractar-se d’informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret de qualsevol
persona a accedir-hi, sens perjudici de la concurrència de possibles límits que puguin justificar-ne la
denegació.
No és plausible la concurrència a la informació sol·licitada de límits que puguin prevaldre damunt del
dret d’accés. En principi, la responsabilitat del manteniment i neteja indicats a la sol·licitud o és del
mateix Ajuntament (cas en el qual seria procedent facilitar a la persona reclamant el nom del servei
responsable i, fins i tot, de l’empleat o empleats municipals específicament responsables d’aquestes
tasques, ja que al tractar-se de persones al servei de l’Administració el dret d’accés a la seva identitat
preval sobre la protecció de les seves dades personals, segons indica l’article 24.1 LTAIPBG), o de
l’empresa o a l’autònom a qui s’hagi externalitzat el manteniment i neteja (cas en el qual seria procedent
facilitar a la persona reclamant el nom de l’empresa o de l’autònom que, al ser dades contractuals, no
només s’han de poder obtenir en exercici del dret d’accés a la informació pública, sinó que també han
de ser objecte de publicitat activa, en aplicació d’allò previst per l’article 13 LTAIPBG).
A la vista de les consideracions anteriors, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
març de 2020, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 8/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a
qui és el responsable del manteniment i neteja de la rotonda indicada a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Creixell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Creixell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 8 /2020 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha
de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució.
La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.